Estem constantment envoltats d’estímuls que podem interpretar com a perillosos o amenaçadors i el nostre cos i ment reacciona de manera natural per a poder defensar-nos d’ells. La dissociació és precisament un mecanisme de defensa psicològica que sol sorgir com a resposta a situacions d’estrès extrem, com pot ser un trauma, un abús físic o emocional o bé algun tipus d’experiència traumàtica durant algun període de les nostres vides. És important conèixer que, aquests mecanismes dissociatius poden arribar a convertir-se en trastorns dissociatius i des del Centre de Psicologia Canvis volem recalcar la importància de tenir constància sobre ells i així poder prevenir-los, identificar-los i tractar-los.

Què són els trastorns dissociatius?La dissociació és un mecanisme que actua com a protecció inconscient per a no experimentar el dolor emocional que impliquen els esdeveniments traumàtics. Aquest mecanisme és el que genera els trastorns dissociatius, que són: el trastorn de despersonalització-desrealización, l’amnèsia dissociativa i el trastorn d’identitat dissociatiu i normalment sorgeixen arran de sofrir un esdeveniment traumàtic, especialment en forma d’abús o negligència en la infància de caràcter greu i crònic (Rubio, Garcia, 2019).

Dissociar-se significa separar l’experiència de la consciència per a protegir-se de l’ansietat o el dolor que podria resultar de la confrontació directa amb els esdeveniments traumàtics. Aquesta separació de la consciència pot afectar diferents aspectes de la personalitat. Per exemple, en el cas de l’amnèsia, la consciència bloqueja un record i no et deixa accedir a ell perquè sap que et generarà dolor i el que vol és protegir-te. En psicologia perquè, utilitzem el terme dissociació quan una persona se sent desconnectada del seu entorn, del seu cos o de la seva identitat. Les persones que sofreixen aquesta dissociació presenten símptomes com una sensació de desagafo emocional cap a un mateix o cap als altres, o fins i tot com una pèrdua de memòria o d’identitat temporal o total.
És important destacar que, encara que en algunes ocasions la dissociació pot ser una resposta normal i natural a situacions estressants, en unes altres pot convertir-se en un trastorn dissociatiu, i és per això que hem de conèixer aquest tipus de trastorns per a poder prevenir-los i identificar-los.

Tipus de trastorns dissociatiusEl trastorn de despersonalització-desrealización

El trastorn de despersonalització-desrealización (TDD) és un trastorn psicològic que es caracteritza per presentar símptomes de desconnexió o allunyament de la realitat. Els qui ho pateixen poden sentir que estan separats del seu cos, com si estiguessin veient la seva vida en tercera persona o com si el que els envolta no fos real. La despersonalització es refereix a la sensació d’estar desconnectat d’un mateix, mentre que la desrealización es refereix a sentir que el món que els envolta no és real o està distorsionat (Alvarado Díaz, 2017).
Aquest trastorn pot ser causat per diversos factors, com l’estrès, el trauma, l’ansietat o l’abús de substàncies. En alguns casos, es tracta d’una experiència puntual, però en uns altres pot ser un trastorn crònic que afecta la vida quotidiana de la persona.
Alguns dels principals símptomes psicològics del TDD inclouen (Lencioni, 2005):

  • Sensació d’estar fos d’un mateix, com si s’estigués mirant des de fora.
  • Sensació que el món que ens envolta no és real, que és com si s’estigués en un somni.
  • Sensació que les emocions no són autèntiques o no se senten tan intensament com deurien.
  • Sentir que el cos no és real o que està separat de la ment.
  • Sentir que el temps està accelerat o que s’està vivint en càmera lenta.
  • Dificultat per a concentrar-se en les tasques diàries o per a recordar coses.
  • Sentir que la realitat està distorsionada o que els objectes semblen estranys.
  • Sentir que no es té control sobre els propis pensaments o accions.
  • Sensació que s’està en un estat de somni o de tràngol.
  • Experimentar ansietat o por relacionada amb la sensació de desagafo i desconnexió.
És rellevant tenir al cap que la intensitat i freqüència dels símptomes poden variar i que la seva existència no és necessàriament indicativa que una persona sofreixi de TDD. Si estàs experimentant aquests símptomes, s’aconsella buscar assessorament professional per a rebre un diagnòstic precís i un tractament adequat.

Amnèsia dissociativaL’amnèsia dissociativa és un trastorn mental que es caracteritza per una pèrdua temporal de la memòria, que igual que en el cas anterior, està relacionat per haver viscut un esdeveniment traumàtic. Aquesta amnèsia pot durar poc o molt temps i pot afectar esdeveniments específics o a períodes més amplis de temps. El trastorn es produeix quan una persona experimenta una dissociació emocional o psicològica dels esdeveniments traumàtics, la qual cosa porta a una desconnexió de la memòria associada a aquests esdeveniments (Romero-López, 2016). Encara que l’amnèsia dissociativa pot ser una resposta adaptativa a l’experiència traumàtica, també pot ser debilitant i dificultar la memòria d’informació important, com la identitat, les relacions i les experiències passades. Els principals símptomes són (Cuesta, Cosini, Politis, 2021):

  • Pèrdua de memòria d’esdeveniments específics, períodes de temps o informació personal important.
  • Oblidar informació que és vital per a la identitat personal, com el nom, l’adreça o la família.
  • La incapacitat de recordar un esdeveniment específic, malgrat haver estat testimoni o haver estat present en aquest moment.
  • Sensació que el temps s’ha esvaït o que hi ha un buit en la memòria.
  • No ser capaç de recordar detalls importants sobre si mateix o sobre la seva vida, a pesar que els altres puguin recordar-los.
  • No ser capaç de recordar esdeveniments estressants o traumàtics, fins i tot si van ocórrer recentment.
  • A vegades, la persona pot crear “buits” en la seva memòria i emplenar-los amb informació imaginada.
  • Sentir-se desconnectat de la realitat o de si mateix, com si estigués en un somni o en una boirina.
  • Sentir por o ansietat relacionada amb la pèrdua de memòria o la desconnexió de la realitat.

Igual que en el cas anterior, és important tenir en compte que la presència d’alguns símptomes no significa l’aparició necessària del trastorn.

Trastorn d’identitat dissociatiu (trastorn de personalitat múltiple)

El Trastorn d’Identitat Dissociatiu, també conegut com a Trastorn de Personalitat Múltiple, es refereix a un trastorn psicològic en el qual una persona experimenta múltiples identitats amb patrons de pensament, comportament i memòria únics. Es creu que això ocorre com una resposta dissociativa a un esdeveniment traumàtic o estressant, i els símptomes poden incloure problemes de memòria, canvis bruscos de personalitat, depressió, ansietat i dificultats per a dormir. Alguns dels símptomes que solen experimentar les persones són (Romero-López, 2016):

  • La presència de dues o més identitats o personalitats diferents, sovint dites “alter egos”.
  • Llacunes en la memòria o amnèsia d’esdeveniments importants en la vida de la persona.
  • Canvis bruscos en la personalitat, en el comportament i en la manera de parlar.
  • Sentir que s’està veient a si mateix des de fora del cos.
  • Ansietat, depressió i pensaments suïcides.
  • Sentir-se desconnectat de la realitat o sentir que la realitat no és real.
  • Experimentar visions o escoltar veus al cap.
  • Tenir dificultats per a dormir o malsons recurrents.
  • Problemes per a concentrar-se o dificultats per a completar tasques.

Encara que el diagnòstic del TID és objecte de controvèrsia i alguns psicòlegs qüestionen la seva validesa, la majoria dels professionals de la salut mental consideren que és una afecció real i greu que requereix tractament a llarg termini (Sar, ,Öztürk, 2012). L’objectiu principal dels tractaments psicològics és aconseguir integrar les diferents identitats del pacient en una personalitat unificada i així poder abordar el trauma subjacent.

Quines conseqüències tenen aquest tipus de trastorns per a les persones que el sofreixen?

Els trastorns dissociatius poden tenir diverses conseqüències per als pacients que els sofreixen. Una d’elles és la dificultat per a mantenir relacions interpersonals estables a causa dels canvis de personalitat i comportament que experimenten els pacients amb TID. A més, els problemes de memòria i les llacunes en la memòria poden afectar la vida quotidiana i la capacitat per a fer tasques i prendre decisions importants.

L’ansietat, la depressió i els pensaments suïcides són altres efectes possibles dels trastorns dissociatius, ja que poden ser conseqüència del trauma subjacent que causa aquests trastorns. Els símptomes dissociatius també poden dificultar la concentració i la realització de tasques complexes. D’altra banda, l’aïllament social i la falta de suport són altres conseqüències possibles a causa de la vergonya i l’estigma associats amb els trastorns dissociatius. Els comportaments impulsius i autodestructius també poden ser conseqüència dels símptomes dissociatius i de la falta de control sobre els canvis de personalitat.
Els pacients amb trastorns dissociatius també tenen un major risc d’abús de substàncies per a tractar de fer front als símptomes dissociatius i a l’ansietat i depressió associades. Finalment, les dificultats per a mantenir ocupacions i relacions interpersonals estables són comunes a causa dels símptomes dissociatius i a les conseqüències negatives dels comportaments impulsius.

Per a aprofundir: els trastorns dissociatius a través del cinemaEls trastorns dissociatius han estat objecte de la indústria del cinema des de mitjan segle passat. Perquè puguis endinsar-te una mica més en aquesta mena de trastorns, des del Centri de Psicologia Canvis presentem un llistat de pel·lícules que parlen sobre ells.

  • “Shutter Island” (2010): Dirigida per Martin Scorsese, aquesta pel·lícula de misteri i suspens conta la història d’un detectiu que investiga la desaparició d’una pacient d’un hospital psiquiàtric situat en una illa remota. A mesura que avança la recerca, el detectiu experimenta flashbacks i desorientació, i comença a qüestionar la seva pròpia identitat.
  • “The United States of Tara” (Sèrie de TV, 2009-2011): Aquesta sèrie de comèdia dramàtica segueix la vida de Tara, una mare de família que sofreix de trastorn d’identitat dissociatiu i experimenta diferents personalitats. La sèrie aborda tant les dificultats personals de Tara com les de la seva família en tractar de bregar amb les diferents personalitats que apareixen en ella.
  • “Split” (2016): Dirigida per M. Night Shyamalan, aquesta pel·lícula de terror conta la història de Kevin, un home que sofreix de trastorn d’identitat dissociatiu i té 23 personalitats diferents. Quan una de les seves personalitats segresta tres noies adolescents, les altres personalitats han de treballar juntes per a salvar-les.
  • “I’m Not There” (2007): Aquesta pel·lícula biogràfica compte la història de la vida de Bob Dylan a través de diferents personatges interpretats per diferents actors, incloent-hi una dona i un nen. A través d’aquestes representacions, s’exploren temes d’identitat i dissociació.
  • “The Three Façs of Eve” (1957): Aquesta pel·lícula clàssica està basada en la història real d’una dona que sofria de trastorn d’identitat dissociatiu i experimentava tres personalitats diferents. La pel·lícula explora com ella i el seu espòs lluiten per comprendre i tractar la seva condició.
  • “Identity” (2003): Dirigida per James Mangold, aquesta pel·lícula de misteri i suspens conta la història d’un grup d’estranys que queden atrapats en un motel durant una tempesta. A mesura que els personatges comencen a ser assassinats d’un en un, es revela un gir que involucra la dissociació de la identitat.

Bibliografia

Alvarado Díaz, C. (2017). El trastorn de despersonalització i desrealización des del punt de vista de la psicoteràpia fenomenológicaexistencial. Organització d’un taller a l’aula d’Educació Infantil 5 Projecte d’Implementació de l’enfocament d’Intel·ligències Múltiples per a la innovació educativa en l’etapa infantil 11, 15(54), 180.
Costa, C., Cossini, F. C., & Politis, D. G. (2021). Les bases neurales de l’Amnèsia Dissociativa (AD): una revisió sistemàtica de la bibliografia.
Lencioni, G. (2005). Fenòmens dissociatius: definicions, controvèrsies i implicancias clíniques. In XII Jornades de Recerca i Primera Trobada d’Investigadors en Psicologia del Mercosur. Facultat de Psicologia-Universitat de Buenos Aires.
Romero-López, M. J. (2016). Una revisió dels trastorns dissociatius; de la personalitat múltiple a l’estrès posttraumàtic. Anals De Psicologia/Annals of Psychology, 32(2), 448-456.
Rubio, J. C., & García, M. O. (2019). Trastorns dissociatius. Medicine-Programa de Formació Mèdica Continuada Acreditat, 12(84), 4938-4946.
Sar, V., & Öztürk, E. (2012). Trastorn d’identitat dissociatiu: diagnòstic, comorbiditat, diagnòstic diferencial i tractament. Revista Iberoamericana de Psicotraumatología i Dissociació, 3(2), 1-21.