Què és la memòria?

És el procés cognitiu mitjançant el qual s’emmagatzemen, es codifiquen i es recuperen esdeveniments, conceptes i procediments que es desenvolupen en diverses esferes i demandes de la vida diària. Es reconegut com el procés psicològic que fa possible l’aprenentatge i l’adaptació òptima al medi. Quan s’aprèn quelcom, la formació de la memòria segueix una progressió temporal, des d’un inici breu i inestable, fins a un final durador i estable; el procés comença amb el reconeixement dels estímuls a través de la memòria sensorial, passa per la memòria operativa (a curt termini) fins que s’estableix a la memòria a llarg termini. La memòria sensorial es caracteritza per no ser conscient, per ser un registre breu de la informació sensorial i permet percebre i organitzar els estímuls que entren des de l’exterior.  La memòria operativa es un tipus de memòria conscient, que inclou la memòria a curt termini (magatzem temporal de informació de qualsevol modalitat sensorial). És la que duu a terme processos de control, manipulació i gestió de informació que acaba d’entrar en el sistema. La memòria a llarg termini, es divideix en declarativa/explícita i no declarativa/implícita. La declarativa és un tipus de record conscient, susceptible de ser verbalitzat, pot ser semàntica (coneixements generals) o episòdica (experiències viscudes). La no declarativa es tracta d’un record no conscient i pot ser d’aprenentatge no associatiu, condicionament clàssic, priming, habilitats i hàbits (Manzanero i Álvarez, 2015).

Qualsevol afectació en el procés mnèsic es coneix com a amnèsia, la qual es defineix per ser una alteració neurocognitiva caracteritzada per la incapacitat de retenir (adquirir) i/o recuperar (evocar) informació, que impedeix el record o adquisició de la informació d’un interval temporal concret, com a conseqüència d’un dany en el sistema nerviós central, o per causes traumàtiques o psicològiques (Cardoner i Urretavizcaya, 2015).

Segons l’interval temporal afectat l’amnèsia pot ser anterògrada o retrògrada.

– L’anterògrada suposa la incapacitat per retenir informació nova i realitzar nous aprenentatges des del moment de la lesió cerebral; l’extensió del dèficit, el pronòstic i la recuperació depenen de l’origen del dany. Els pacients afectats són incapaços de formar memòries declaratives, és a dir, aquelles memòries explícites o intencionals que codifiquen informació sobre esdeveniments biogràfics i coneixement dels fets. Tanmateix, consisteix en la pèrdua de la capacitat per establir relacions entre diferents estímuls (temps, lloc i ordre d’ocurrència), afectant considerablement a la memòria episòdica; tipus de memòria explícita, referida a la capacitat de recordar conscientment experiències passades, emmagatzema informació relacionada amb esdeveniments marcats pel temps i l’espai. Es tracta d’una afectació que tendeix a produir-se com a conseqüència de traumatismes cranials, psicosis de Wernicke-Korsakoff i lesions bilaterals del complex hipocamp-amígdala.

– La retrògrada es tracta de la incapacitat per recuperar informació emmagatzemada prèviament a l’inici del dany cerebral. Afecta principalment a la memòria declarativa. L’interval de temps afectat depèn de l’etiologia i gravetat de la lesió, i de l’afectació d’altres àrees cerebrals més enllà de l’hipocamp. És la típica alteració que es produeix després d’un traumatisme cranioencefàlic. L’amnèsia retrògrada total es dóna en persones amb encefalitis per virus de l’herpes simple, síndrome de Korsakoff d’origen alcohòlic i lesió del prosencèfal basal. La pèrdua de la informació segueix la llei de Ribot, és a dir, es perden amb major proporció i abans els records més recents; de la mateixa manera, quan es recuperen, també es reestableixen amb major proporció i abans els records més antics.

A la pràctica clínica quan es parla d’alteracions en la memòria, es fa referència a la síndrome amnèsica, la qual es caracteritza per presentar amnèsia anterògrada i retrògrada, però alhora tenir preservades la memòria immediata a curt termini, la memòria semàntica i altres funcions intel·lectuals (llenguatge o quocient intel·lectual) i la memòria procedimental (habilitat motrius, condicionament clàssic, hàbits, …) (Ruiz-Vargas, 2010).

Aquesta síndrome és el resultat de lesions que afecten el sistema hipocampal, localitzat al lòbul temporal medial, danys generalment produïts per reseccions, encefalitis per virus de l’herpes simple, anòxia, infart o esclerosi; al diencèfal (nuclis talàmics, nuclis mamil·lars) produïdes per alcoholisme crònic i al prosencèfal basal per afectació del sistema colinèrgic que interactua amb l’hipocamp i altres estructures del lòbul temporal medial (Cardoner i Urretavizcaya, 2015).

Dins d’aquesta síndrome s’han definit diferents tipus d’amnesies:

Amnesia global transitòria

És el resultat d’alteracions que afecten al lòbul temporal medial, es caracteritza per una amnèsia anterògrada d’inici sobtat amb una durada inferior de 24h, sense altres símptomes neurològics. Tot i que no predomina la presència d’amnèsia retrògrada, alguns pacients poden oblidar transitoriament records recents. S’observa en persones de mitjana i edat avançada. S’han identificat diversos factors de risc tant biològics (antecedents de migranya), com psicològics (estrès emocional) d’aquesta síndrome. No es recomana cap tractament o profilaxis. Recents investigacions han conclòs que en aquesta amnèsia l’àrea cerebral afecta és l’hipocamp, concretament l’àrea CA1 (Alessandro et al., 2020).

Síndrome de Korsakoff

Es tracta de la patologia més freqüent que produeix una síndrome amnèsica, es dóna quan es produeixen alteracions en estructures diencefaliques (tàlem i hipotàlem), en aquest cas, l’afectació es produeix per un dèficit de vitamina B1 (tiamina) en persona alcohòliques o que han patit malnutrició. En els pacients s’observa una afectació de la memòria de treball, amnèsia retrògrada, en especial per als fets i esdeveniments succeïts en els últims anys, estant preservada la memòria per a successos més remots i preservació de la memòria implícita i procedimental (Portellano i García, 2014).

Amnèsia posttraumàtica

És l’amnèsia anterògrada que es dóna després d’una lesió cerebral traumàtica, en cert grau pot anar acompanyada d’amnèsia retrògrada, però no és el comú. Segons la intensitat del traumatisme, els pacients recordaran de manera variable els fets que van succeir en el moment de l’accident o minuts abans. La durada del quadre va des de l’instant en què es produeix la lesió fins que la persona recuperar la capacitat d’emmagatzemar i evocar nova informació, es resol gradualment, requereix des de minuts a mesos, inclús anys. Com a factors de risc destaquen el sexe femení i l’edat avançada. Gran part dels casos són causats per lesions a l’hipocamp i estructures adjacents, així com a lesions axonals difuses; cal destacar que els casos relacionats amb l’esport presenten millor pronòstic que els resultants d’accidents automovilístics o caigudes (Alessandro et al., 2020).

Amnèsia per ictus estratègic

Un ictus estratègic és un infart cerebral de petita mida, que pot produir un dèficit cognitiu i conductual significatiu degut a la seva localització, i per la seva capacitat de desconnectar funcionalment àrees del cervell relacionades amb la memòria. Com a conseqüència d’accidents cerebrovasculars pot produir-se amnèsia aguda transitòria o permanent, típicament anterògrada, que pot manifestar-se sola o acompanyada d’altres símptomes cognitius menors com dèficit executiu o lleu anomia (dificultat per recuperar paraules al parlar, sobretot per evocar el nom dels objectes). S’ha de tenir en compte que dura menys de 24 hores i a la pràctica clínica se sol confondre amb amnèsia global transitòria. No obstant, els pacients amb amnèsia per ictus estratègic no solen presentar desencadenants emocionals o físics abans de l’aparició dels símptomes. L’edat avançada i els antecedents vasculars són els factors de risc més importants. L’etiologia més comuna és la cardioembòlica, el territori cerebral vascular més afectat és la circulació posterior. Les estructures més afectades són l’hipocamp i el tàlem (Alessandro et al., 2020).

Amnèsia per encefalitis autoimmune

La encefalitis autoimmune és producte de malalties inflamatòries del cervell. Les manifestacions clíniques més freqüents inclouen: trastorns del comportament, psicosi, convulsions, moviments anormals i trastorns cognitius. Tot i això, l’amnèsia és el símptoma cognitiu cardinal i sovint té una presentació subaguda, donat que en la majoria dels casos aquesta afectació va acompanyada de lesions en el sistema límbic, sobretot a nivell de l’hipocamp, fet que comporta alteracions de la memòria episòdica (Alessandro et al., 2020).

Amnèsia per encefalitis herpètica

Aquesta encefalitis és la causa de la síndrome amnèsica greu, ja que es tracta d’una malaltia vírica que pot afectar al sistema nerviós central. El virus de l’herpes afecta principalment als lòbuls temporals medials, des de l’escorça fins a estructures subcorticals més profundes, afectant també al sistema límbic. Per això, l’amnèsia pot cursar amb alteracions emocionals i conductuals. Aquests pacients presenten una alteració greu de la memòria anterògrada i un dèficit en la retrògrada, en què la persona pot arribar a prendre la informació de fins i tot anys previs a l’inici de la malaltia, que en la majoria dels casos no es torna a recuperar. Donada la ubicació dels lòbuls temporals, els pacients amb amnèsia secundària a encefalitis herpètica poden presentar anomia o afasia si el virus arriba a lesionar els circuits lingüístics (González et al., 2016).

Amnèsia per hipoxia

La hipoxia és la manca d’oxigenació cerebral, que pot arribar a ser total (anoxia), la qual produeix la mort del teixit neuronal. Les causes més freqüents solen ser una aturada cardíaca, un bloqueig respiratori, la inhalació de monòxid de carboni o la asfixia per respiració de fum. La manca d’oxigen provoca lesions irreversibles que afecten sobretot a estructures subcorticals i al cerebel, tot i que en casos greus pot afectar a tot el cervell. Les conseqüències cognitives i neurològiques depenen del temps que s’ha estat sense oxigen, poden anar des de trastorns de memòria a demència generalitzada o mort cerebral. La realitat és que l’hipocamp és una estructura especialment sensible a la hipoxia, la qual produeix lesions irreversibles que desencadenen en una síndrome amnèsica greu. Quan la hipoxia és severa o prolongada el trastorn de memòria es manifesta amb altres alteracions cognitives i conductuals, com per exemple apatia i dèficit atencional; d’altra banda, en els casos molt greus, en què la manca d’oxigen afecta a l’escorça, el trastorn de memòria es presenta amb un quadre clínic de demència generalitzada (González et al., 2016).

Amnèsia psicògena

També anomenada dissociativa, amnèsia caracteritzada per no tenir una causa orgànica. Aquesta pot manifestar-se com a símptoma únic o com a part d’un altre trastorn psiquiàtric. Tendeix a presentar-se en persones d’entre 20 i 40 anys, tant en dones com homes. És un quadre clínic caracteritzat per amnèsia retrògrada d’inici abrupte, limitada al domini episòdic, concretament a l’autobiogràfic que sol anar acompanyat d’una pèrdua de la identitat personal. L’amnèsia retrògrada pot ser restringida a un únic esdeveniment traumàtic, o generalitzada que afecta a un període del passat significatiu i inclús a la pròpia identitat. Cal destacar que alguns pacients expressen molt malestar, mentre que altres ni es mostren preocupats. Generalment, es tracta d’una afectació resultant d’un desencadenant traumàtic psicològic; és altament comòrbida (és a dir, que es pot presentar alhora) amb trastorns de la personalitat, ansietat, depressió i abús de substàncies. Els mecanismes fisiopatològics actuales refereixen que un fet traumàtic, pot actuar com a un disparador que indueix disfunció executiva prefrontal, dificultant la recuperació de la memòria episòdica autobiogràfica causada probablement pels efectes de les hormones de l’estrès en els sistemes de memòria  (Alessandro et al., 2020).

En definitiva, existeixen diverses causes que poden generar síndrome amnèsiques, com l’epilèpsia, tumors cerebrals, abús d’opiacis o cocaïna, entre altres. Tanmateix, s’ha observat que l’envelliment està acompanyat d’una gran variabilitat d’afectacions en diferents processos mentals, però en especial s’ha relacionat amb alteracions de la memòria episòdica, el record espontani i la memòria de treball (Portellano i García, 2014).

Referències bibliogràfiques

Alessandro, L., Ricciardi, M., Chaves, H. y Allegri, R. F. (2020). Acute amnestic syndromes. Journal of the Neurological Sciences, 413. https://doi.org/10.1016/j.jns.2020.116781

Cardoner, N. y Urretavizcaya, M. (2015). Psicopatología de la memoria. En J. Vallejo (ed.), Introducción a la psicopatología y la psiquiatría (pp. 38-57). Elsevier.

González, B., Jodar, M. y Muñoz, E. (2016). Neuropsicología de la memoria. Neuropsicología de la atención. En E. Muñoz (ed.), Neuropsicología de la atención, la memoria y las funciones ejecutivas (pp. 1-112). UOC.

Manzanero, A. L. y Álvarez, M. A. (2015). La memoria humana. Pirámide.

Portellano, J. A. y García, J. (2014). Neuropsicología de la atención, las funciones ejecutivas y la memoria. Síntesis.

Ruiz-Vargas, J. M. (2010). Manual de Psicología de la memoria. Síntesis.