El Trastorn Dismórfico Corporal (TDC) és una condició psicològica que provoca una preocupació constant i desproporcionada sobre defectes físics percebuts. Encara que aquests defectes solen ser inexistents o a penes perceptibles per als altres, la persona que els pateix els viu com alguna cosa angustiante i difícil de manejar. Aquesta obsessió pot afectar profundament la vida quotidiana, influint en l’autoestima, les relacions interpersonals i fins i tot en l’acompliment laboral. En aquest blog aprofundirem sobre l’esmentat diagnòstic i integrarem algunes estratègies o eines per a poder conviure amb aquest dolor de la millor forma possible.

Què és el Trastorn Dismórfico Corporal?
El TDC és un trastorn reconegut en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) el qual es troba dins de la categoria dels trastorns obsessivocompulsius. Les persones que ho pateixen experimenten en gran quantitat, pensaments intrusius continus i recurrents sobre la seva aparença. Aquests pensaments els porta a realitzar conductes repetitives per a intentar corregir o dissimular aquests suposats defectes que ells mateixos perceben. Per exemple, poden passar llargues hores enfront del mirall atès un aspecte concret i veient com poden dissimular-lo, tendeixen a comparar-se constantment amb altres persones, maquillar-se en excés o fins i tot recórrer a cirurgies estètiques en un intent de sentir-se millor amb la seva imatge. Quan duen a terme aquest tipus de comportaments, la realitat és que la insatisfacció persisteix, generant un cicle d’ansietat i preocupació constant sobre la seva aparença.

Segons els Criteris Diagnòstics del Trastorn Dismórfico Corporal (DSM-5), consisteix en preocupació per un o més defectes o imperfeccions percebuts en l’aparença física, que no són observables o semblen insignificants per als altres. A més, presenten comportaments repetitius o actes mentals en resposta a la preocupació per l’aparença, com:

  • Mirar-se constantment en el mirall.
  • Evitar els miralls.
  • Comparar-se amb uns altres.
  • Buscar seguretat sobre l’aparença.
  • Excés de neteja personal.
  • Malestar clínicament significatiu o deterioració en àrees importants de la vida (social, laboral, escolar, etc.).

Aquesta preocupació no s’explica millor per un trastorn alimentari (per exemple, si el focus de la preocupació és el pes o la forma corporal en l’anorèxia nerviosa).

Com a especificadors es troben dos diferents tipus: a) TDC amb dismorfia muscular, el qual es caracteritza si la preocupació està més centrada en la idea que el cos és massa petit o poc musculoso. Aquesta especificació és més comuna en homes. b) TDC amb grau de insight, el qual varia des d’un bon insight, on es reconeix que la seva percepció pròpia pot ser exagerada, fins a absència total de insight, on la persona manifesta una convicció delirant sobre el defecte percebut.

Causes i Factors de Risc
L’origen del TDC és complex i multifactorial, cosa que significa que no es deu a una única causa, sinó a una combinació de diferents factors que predisposen al seu desenvolupament, els quals es presenten a continuació:

  • Genètica i biologia: S’ha observat que el TDC pot tenir una base hereditària, perquè en moltes famílies hi ha antecedents de trastorns obsessivocompulsius o d’ansietat en pacients amb TDC. Amb tot l’anterior, és important destacar unes certes alteracions presents en la majoria dels pacients amb TDC, en els quals neurotransmissors cerebrals com la serotonina, podrien estar involucrades en la seva aparició i desenvolupament.
  • Experiències traumàtiques o de rebuig: Les persones que han sofert burles, experiències d’assetjament escolar, crítiques constants o assetjament degut a la seva aparença física en la família o en algun altre context durant etapes vitals tan importants com ho són la infància o adolescència poden ser més propenses a desenvolupar aquest trastorn degut a aquests esdeveniments amb contingut traumàtic experimentats en etapes vitals crucials per al nostre desenvolupament.
  • Influències socioculturals: Els estàndards de bellesa promoguts pels mitjans de comunicació i les xarxes socials poden augmentar significativament la insatisfacció amb el propi cos, amb més tendència en adolescents. Les imatges retocades, l’ús de filtres de bellesa en les fotos i els ideals inassolibles generen una pressió constant per aconseguir una perfecció que no existeix.
  • Factors psicològics: La baixa autoestima, la inseguretat i la tendència al perfeccionisme poden predisposar a una persona a desenvolupar el TDC. També és comú que els qui ho pateixen tinguin una percepció distorsionada de la seva imatge corporal.

Símptomes i manifestacions del TDC
Les persones amb TDC solen presentar una sèrie de símptomes i manifestacions característiques de l’esmentat trastorn que es presenten a continuació:

  • Preocupació intensa i constant per defectes físics percebuts
    • En la majoria dels casos no són notables pels altres.
  • Realització de conductes repetitives
    • L’objectiu és intentar millorar l’aparença, com mirar-se sovint en el mirall, aplicar-se maquillatge en excés, canviar repetidament de roba o fer comparacions amb altres persones.
  • Malestar emocional significatiu
    • Caracteritzat amb alts nivells d’ansietat, depressió i insatisfacció personal.
  • Dificultats en la vida quotidiana
    • Manifestant-se en problemes en l’àmbit laboral, en relacions interpersonals o en l’acompliment acadèmic a causa de l’obsessió amb l’aparença.
  • Evitació de situacions socials
    • A causa de sentiments de vergonya o temor al judici dels seus iguals.
  • Cerca de procediments estètics
    • Consideren que canviant la seva aparença se solucionarà el malestar, encara que la insatisfacció persisteix fins i tot després d’aquests processos tan invasius.

Impacte del TDC en la Societat
El Trastorn Dismórfico Corporal no sols té conseqüències a nivell individual, sinó que també deixa empremta en la societat en general. La seva influència es fa visible en diferents àmbits, com la salut mental, l’economia i la cultura.

D’una banda, la creixent obsessió per l’aparença física i pel perfeccionament d’aquesta, ha impulsat l’auge de la indústria de l’estètica i la cirurgia plàstica en el qual les persones tendeixen a trobar en si mateixes trets esteticos que en moltes ocasions són inassolibles. Moltes persones amb TDC recorren a aquests procediments invasius i riesgosos a la recerca d’una solució a la seva angoixa, però, al no abordar el problema d’arrel, la insatisfacció continua present i poden desenvolupar una dependència cap a les intervencions estètiques.

A nivell laboral, les persones amb TDC poden experimentar dificultats en el seu acompliment degut a l’ansietat i la distracció constant amb la seva imatge. La baixa autoestima i la inseguretat poden afectar la seva confiança en el treball, limitant el seu creixement professional i llevandoles a executar comparacions amb la resta de companys i companyes de manera recurrent.

En termes socials, el TDC pot portar a un aïllament progressiu de la persona que el pateix. Les persones amb aquest trastorn solen evitar reunions, esdeveniments o interaccions que les exposin al judici aliè, la qual cosa deteriora les seves relacions i afecta el seu benestar emocional.

A més, l’impacte dels ideals de bellesa irreals es transmet a noves generacions. Actualment, els joves i adolescents creixen exposats a imatges editades i cossos inassolibles en les xarxes socials, la qual cosa contribueix a una major insatisfacció corporal i al desenvolupament de problemes d’autoestima des d’edats primerenques.

Consells per a Afrontar el TDC
Si bé superar el Trastorn Dismórfico Corporal requereix un procés de treball personal i ha d’estar acompanyat d’un professional, hi ha estratègies que poden ajudar a reduir el seu impacte i millorar la qualitat de vida:

  • Reconèixer el problema: El primer pas és ser conscient que la preocupació per l’aparença està afectant la vida quotidiana i generant malestar emocional en tu mateix. Reconèixer aquests patrons no sols permet buscar ajuda professional, sinó també començar a prendre mesures per a afrontar el trastorn. Mantenir un diari emocional pot ajudar a identificar els moments en els quals l’ansietat és més intensa i quines situacions la desencadenen.
  • Reduir l’autocrítica: És important aprendre a parlar-se amb més amabilitat i a valorar altres aspectes de la pròpia identitat que no estiguin relacionats amb la imatge física. Practicar l’autocompassió implica acceptar que tots tenim imperfeccions i que aquestes no determinen el nostre valor com a persones. Teràpies com la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) poden ser molt útils per a treballar aquest aspecte.
  • Evitar comportaments compulsius: Disminuir conductes com mirar-se constantment al mirall o comparar-se amb els altres pot ajudar a reduir l’ansietat present. Un enfocament gradual per a reduir aquestes conductes pot ser més efectiu, establint petits objectius diaris que permetin observar el progrés sense generar un sentiment de frustració.
  • Regular l’ús de xarxes socials: Limitar l’exposició a imatges retocades i comptes que promoguin estàndards de bellesa poc realistes pot disminuir la pressió per aconseguir una aparença perfecta inexistent. Realitzar una “desintoxicació digital” temporal i seguir comptes que promoguin la diversitat corporal i l’autoacceptació pot ajudar a canviar la perspectiva.
  • Fomentar activitats que enforteixin l’autoestima: Dedicar temps a entreteniments, desenvolupar noves habilitats i envoltar-se de persones que brindin suport emocional pot millorar la percepció personal i l’autoconcepte. Participar en activitats grupals com a esports, art o voluntariat també pot afavorir la connexió social i reduir l’aïllament.
  • Practicar tècniques de relaxació:  La meditació, la respiració conscient i el mindfulness poden ajudar a reduir l’ansietat i millorar la relació amb el propi cos. Estudis han demostrat que la pràctica regular de mindfulness no sols disminueix els nivells d’estrès, sinó que també millora l’autoimatge i l’acceptació personal.
  • Informar-se sobre el TDC: Conèixer més sobre el trastorn permet comprendre millor els seus efectes i desmitificar les preocupacions relacionades amb l’aparença. La psicoeducación, tant per al pacient com per al seu entorn pròxim, pot facilitar la creació d’un entorn de suport i comprensió que afavoreixi el procés de recuperació.

Amb tot l’exposat, el Trastorn Dismórfico Corporal (TDC) pot ser un desafiament difícil d’enfrontar, però és important recordar que hi ha maneres de millorar la relació amb el propi cos i reduir l’ansietat que provoca l’aparença. Com hem comentat, aquest trastorn no sols afecta la percepció corporal, sinó també el benestar emocional, les relacions interpersonals i la qualitat de vida en general. No obstant això, hi ha esperança i solucions disponibles a les quals podem acollir-nos.

Un dels passos clau per a afrontar el TDC és buscar suport professional. La Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) ha demostrat ser particularment eficaç per a ajudar les persones a desafiar els seus pensaments distorsionats i desenvolupar una visió més realista i compassiva de si mateixes. A més, en alguns casos, els medicaments com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) poden complementar el tractament i reduir els símptomes d’ansietat i depressió associats. Amb això, és important assenyalar que els tractaments combinats de medicació amb teràpia augmenten l’èxit en la reducció de la simptomatologia assenyalada. No obstant això, amb tot l’anterior és important entendre que el camí cap a l’acceptació personal no es limita a la teràpia. Practicar l’autocura, fomentar l’autoestima i envoltar-se d’un entorn de suport són elements essencials per al procés de recuperació. Activitats com l’exercici regular que comporti cansament físic, la meditació, el mindfulness i mantenir relacions interpersonals significatives poden marcar una gran diferència en el benestar emocional.

Si sents que aquests pensaments t’afecten en el teu dia a dia i t’impedeixen gaudir de la vida amb tranquil·litat, en el nostre centre de psicologia CANVIS comptem amb especialistes disposats a ajudar-te. Entenem el desafiador que pot ser aquesta lluita interna, però no has de recórrer aquest camí sol o sola. El nostre compromís és oferir-te un espai segur on puguis explorar les teves emocions, enfrontar les teves inseguretats i construir una relació més saludable amb tu mateix/a.

Contacta’ns avui mateix i fa el primer pas cap a una major acceptació i benestar emocional. Junts podem treballar perquè aprenguis a veure’t amb ulls més amables i a descobrir que ets molt més que la teva aparença física.

Referències
Phillips, K. A., & Hollander, E. (2008). Treating bodi dysmorphic disorder with medication: Evidence, misconceptions, and a suggested approach. Psychiatry (Edgmont), 5(12), 34-40.
Montaño, I. L. (2001). Dona, bellesa i psicopatologia. Revista Colombiana de Psiquiatria, 30(4), 383-388.
Misticone, S. (2007). El trastorn dismórfico corporal: un problema real per al dermatòleg que fa cosmètica. Dermatologia Veneçolana, 45(1), 4-10.