El Trastorn de Personalitat per Dependència (TPD) és un trastorn de salut mental que es caracteritza per una forta i excessiva necessitat dels altres, por a l’abandó i una por aclaparadora a estar sol. Les persones amb Trastorn de la personalitat per dependència solen tenir dificultats per a prendre decisions, assumir responsabilitats i expressar les seves opinions. Tendeixen a dependre en gran manera dels altres perquè prenguin decisions per ells, els proporcionin suport emocional i cuidin d’ells.

El Trastorn de la Personalitat per Dependència, és una malaltia relativament rara, i es calcula que només el 0,5% de la població general pot patir-la. No obstant això, pot afectar significativament la vida d’una persona i provocar una àmplia gamma de problemes, com a dificultats en les relacions, baixa autoestima i fins i tot depressió.

En aquesta entrada del blog de Canvis, explorarem les causes, els símptomes i els tractaments d’aquest trastorn.

Quines són les possibles causes del trastorn de la personalitat per dependència?

Encara no es coneixen amb exactitud les causes del TPD. No obstant això, igual que molts altres trastorns de la personalitat, es creu que en el seu desenvolupament intervé una combinació de factors genètics i ambientals. Alguns estudis han suggerit que un entorn familiar disfuncional, en el qual la persona pot haver sofert negligència, abusos o falta de suport emocional durant la infància, pot augmentar el risc de desenvolupar aquest trastorn.

Altres investigadors han suggerit que el TPD pot estar relacionat amb canvis en la química cerebral o desequilibris hormonals. Aquests canvis poden afectar la forma en què el cervell d’una persona processa la informació relacionada amb les emocions, les relacions i l’autoestima.

Símptomes del trastorn de la personalitat per dependència

Les persones amb aquest trastorn solen tenir dificultats per a prendre decisions, especialment quan es tracta de tasques quotidianes, com a quina roba posar-se o què menjar. Poden arribar a dependre excessivament dels altres perquè els aconsellin, els tranquil·litzin i els donin suport emocional. També poden tenir dificultats per a expressar les seves opinions o sentiments, per por de disgustar o decebre als altres.

Altres símptomes comuns del TPD són:

• Una forta necessitat de complaure als altres
• Por d’estar sola
• Por excessiva al rebuig o a l’abandó
• Baixa autoestima i sentiments d’inutilitat
• Incapacitat per a assumir la responsabilitat dels seus actes.
• Dificultat per a entaular i mantenir amistats o relacions romàntiques.
• Por excessiva a la crítica o la desaprovació
• Tendència a aferrar-se als altres i a ser excessivament possessiu en les relacions.

Diagnosticar el TPD pot ser difícil perquè els símptomes solen ser similars als d’altres trastorns de la personalitat, com el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) o el Trastorn de Personalitat per evitació (TPE). Per a fer un diagnòstic, els professionals de la salut mental solen realitzar una avaluació exhaustiva, que inclou una avaluació psicològica i una revisió de l’historial mèdic de la persona.

L’avaluació també pot incloure entrevistes amb familiars, amics o altres persones que tinguin un coneixement significatiu del comportament i els trets de personalitat de la persona. És essencial descartar altres afeccions mèdiques que puguin estar causant els símptomes, com a ansietat o depressió.

Criteris diagnòstics del DSM-IV-*TR

Una necessitat general i excessiva que s’ocupin d’un, que produeix un comportament de submissió i inclinació i temors de separació, que comencen en el principi de l’edat adulta i es troba present en una seriosa de contextos, amb els següents símptomes:

1. Li és difícil prendre decisions quotidianes sense una quantitat exagerada de consell i recomanacions per part dels altres.
2. Necessita que altres persones assumeixin la responsabilitat en les àrees més importants de la seva vida.
3. Li és difícil expressar desacord davant altres persones per temor a perdre el seu suport o aprovació.
4. S’esforça en excés per a obtenir cura i suport per part dels altres, fins al punt de fer voluntàriament coses que li desagraden.
5. Se sent incòmode o indefens quan està només/a, a causa de temors exagerats a ser incapaç de cuidar de si mateix/a.
6. Està preocupat/a de forma poc realista pel temor que li abandonin i hagi de cuidar de si mateix.
7. Cerca urgentment una altra relació com a font de cura i suport quan acaba una relació íntima.
8. Li és difícil iniciar projectes o fer coses per pròpia iniciativa.

Tractament del trastorn de la personalitat per dependència

Com molts altres trastorns de la personalitat, el TPD pot ser difícil de tractar. No obstant això, amb el tractament adequat, les persones amb aquest trastorn poden portar una vida satisfactòria i gratificant. Els tractaments més eficaços per al Trastorn de la personalitat per dependència solen incloure una combinació de psicoteràpia, medicació i canvis en l’estil de vida.

Psicoteràpia

La psicoteràpia, també coneguda com a teràpia de conversa, sol ser la primera línia de tractament per al TPD. L’objectiu de la psicoteràpia és ajudar la persona a comprendre millor els seus pensaments i comportaments i a desenvolupar estratègies d’afrontament més sanes. Diversos tipus de teràpia poden ser eficaces per a tractar el TPD, entre ells:

• Teràpia cognitiu-conductual (TCC): Aquest tipus de teràpia se centra en la modificació dels pensaments i comportaments negatius i a desenvolupar mecanismes d’afrontament més sans.
• Teràpia psicodinámica: Aquest tipus de teràpia se centra en explorar i resoldre conflictes inconscients que poden estar contribuint als símptomes de la persona.
• Teràpia interpersonal: Aquest tipus de teràpia se centra en millorar les relacions interpersonals de la persona, habilitats i relacions interpersonals, ajudant-los a comunicar-se eficaçment, a establir límits saludables i a millorar la seva autoestima.

Medicació

També pot utilitzar-se medicació per a tractar el Trastorn de la personalitat per dependència, sobretot si la persona pateix altres afectacions, com a ansietat o depressió. Poden receptar-se antidepressius, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), per a ajudar a controlar els símptomes de la depressió i l’ansietat. En alguns casos també poden receptar-se altres medicaments, com a ansiolítics o antipsicòtics.

Canvis en l’estil de vida

A més de la teràpia i la medicació, els canvis en l’estil de vida també poden ajudar a controlar els símptomes de la TPD. Aquests canvis poden incloure:

• Crear una xarxa de suport d’amics i familiars de confiança que puguin oferir suport emocional i orientació.
• Desenvolupar una rutina d’autocura que inclogui activitats com a exercici, meditació conscient i tècniques de relaxació.
• Establir objectius realistes i aprendre a assumir la responsabilitat dels propis actes.
• Aprendre a comunicar-se de manera eficaç i assertiva, expressant les pròpies necessitats i opinions i respectant els límits dels altres.

Viure amb el Trastorn de la Personalitat per Dependència

Viure amb el trastorn de la personalitat per dependència pot ser un repte, però amb el tractament i el suport adequats, és possible controlar els símptomes i viure una vida plena. Heus aquí alguns consells per a controlar el TPD:

• Busqui ajuda professional: És essencial la cerca d’un professional de la salut mental que pugui proporcionar un diagnòstic precís i ajudar a desenvolupar un pla de tractament que satisfaci les necessitats especifiques.
• Construir una xarxa de suport: Comptar amb una xarxa de suport formada per amics i familiars de confiança pot ajudar a controlar els símptomes. Envoltar-se de persones comprensives, que secundin i no jutgin.
• Aprendre a comunicar-se eficaçment: Aprendre a comunicar-se de manera eficaç i assertiva pot ajudar a expressar les necessitats i opinions respectant els límits dels altres. Això pot ajudar a establir relacions sanes i a reduir els sentiments de dependència.
• Practicar l’autocura: Desenvolupar una rutina d’autocura que inclogui activitats com a exercici, meditació conscient i tècniques de relaxació pot ajudar a controlar els símptomes d’ansietat i depressió.
• Establiment d’objectius realistes: Establir objectius realistes i aprendre a responsabilitzar-se de les accions pot ajudar a guanyar confiança i reduir els sentiments d’impotència i dependència.

Conclusió

El Trastorn de Personalitat per Dependència és un trastorn mental complex que pot afectar significativament la vida d’una persona. No obstant això, amb el tractament i el suport adequats, és possible controlar els símptomes i portar una vida plena. Un professional de la salut mental pot proporcionar un diagnòstic precís i ajudar aquelles persones que el requereixin, a desenvolupar un pla de tractament adequat i adaptat a les necessitats pertinents.

Esperem que aquesta nova entrada en blog de Canvis us hagi resultat interessant i d’utilitat per a conèixer una mica més en profunditat el Trastorn de la personalitat per dependència.

Bibliografia

Botero, A. F., Arredondo, N. H. L., & Gómez, D. G. (2020). Trets patològics i creences disfuncionals en els trastorns de la personalitat. Revista de Psicologia:(Universitat d’Antioquia), 12(2), 6-10.
Cavall, V. E. (2001). Tractaments cognitiu-conductuals per als trastorns de la personalitat. Psicologia Conductual, 9(3), 579-605.
Cavall, V. E., Baptista, R., López-Gollonet,C. (2004). El trastorn de la personalitat per dependència. En Manual de trastorns de la personalitat: descripció, avaluació i tractament. Síntesi.
Cavall, V. E., Salazar, I. C., Irurtia, M. J., Arias, B., & Guillén, J. L. (2010). Relacions entre ansietat social i trets, estils i trastorns de la personalitat. Psicologia Conductual, 18(2), 259.
Ramirez, L. I. A. (2013). Creences irracionals prototípicas del trastorn de la personalitat per dependència. Psicoespacios: Revista virtual de la Institució Universitària d’Embigat, 7(11), 3-24.