Tractament de les fòbies

Tractament dolor crònic en el centre de psicologia Canvis de Barcelona amb psicòlegs professionals

Quan les preocupacions, pors o terror adquireixen una presència freqüent, intensa i persistent en situacions quotidianes, ens trobem davant els trastorns d’ansietat, una realitat que demanda l’atenció de professionals de la psicologia.

Dins del vast espectre dels trastorns d’ansietat, les fòbies emergeixen com a expressions particulars i agudes de temors irracionals. Les fòbies es manifesten com a respostes desproporcionades a estímuls específics que, per a la majoria de les persones, resulten inofensius. Des de la fòbia social fins a la por als espais tancats (claustrofòbia) o a uns certs animals, aquests temors extrems poden afectar profundament la qualitat de vida dels qui els experimenten.

Segons dades recents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els trastorns d’ansietat afecten més de 260 milions de persones a tot el món. Aquest fenomen no coneix davanteres, impactant a individus de totes les edats, gèneres i cultures. En el context específic de l’estat espanyol, la prevalença de les fòbies continua sent una preocupació significativa en l’àmbit de la salut mental. Les estadístiques més recents indiquen un augment en els diagnòstics, reflectint una creixent consciència sobre la importància d’abordar aquests trastorns de manera efectiva.

Dins del complex món de les fòbies, ens endinsem en una classificació que desentranya els diferents tipus de fòbies, cadascun amb el seu propi conjunt de desafiaments emocionals.

A continuació, s’expliquen les fòbies més comunes amb alguns detalls que et facilitaran comprendre les diferències i les similituds entre elles.

Fòbies Específiques
Es desenvolupen davant situacions o objectes precisos, que solen denominar-se estímuls fòbics.
Existeixen diferents tipus d’estímuls fòbics i s’agrupen segons siguin animals, entorn natural, sagni-injeccions-ferides, situacional i altres circumstàncies. A continuació pots veure una brece descripció de les més comunes:

Animals: zoofobia
La zoofobia es manifesta com un temor irracional cap a animals específics. Aranyes, serps, insectes, gossos, gats i ocells són els protagonistes més freqüents d’aquesta fòbia, que pot impactar significativament la vida quotidiana dels qui l’experimenten.

Entorn Natural: fòbia a les altures (Acrofobia)
La acrofobia, o por a les altures, genera ansietat intensa en situacions elevades. Aquest temor pot limitar les activitats diàries i afectar la qualitat de vida d’aquells que la pateixen.

Sang, injeccions i ferides: Hematofobia
La hematofobia es caracteritza per una por persistent a la sang, així com a ferides i injeccions mèdiques. Encara que pot semblar una fòbia menys comuna, afecta a una proporció significativa de la població, impactant la cerca d’atenció mèdica quan és necessari.

Situacional: claustrofòbia i aerofobia
Claustrofòbia
La por a espais petits i tancats pot desencadenar respostes d’ansietat intenses. Aquesta fòbia pot interferir amb activitats diàries i generar estrès en situacions quotidianes.

Aerofobia
La por de volar amb avió afecta a un nombre substancial de persones. Encara que viatjar és una part integral de la vida moderna, la aerofobia pot limitar les experiències i oportunitats dels qui l’experimenten.

Fòbia Social
La fòbia social es manifesta en situacions socials, on la persona experimenta una por intensa a l’avaluació negativa per part dels altres. Aquest temor pot afectar les relacions interpersonals i la participació en activitats socials, arribant a l’evitació de les mateixes i un conseqüent aïllament social que pot generar o estar relacionat amb altres tipus de trastorns.

Agorafòbia
L’agorafòbia representa una fòbia complexa, ja que involucra més d’una mena de fòbies. Es genera elevada ansietat en situacions que van des de l’ús del transport públic fins a estar fos de casa.

La persona que sent agorafòbia pot tenir també atacs de pànic de manera freqüent i pot presentar també símptomes depressius i obsessius. Resulta molt inhabilitant per a la persona que la pateix, ja que la tendència és quedar-se en solitud, aïllar-se i evitar qualsevol situació de la qual no puguin tenir control.

En explorar les fòbies, sorgeixen patrons que reflecteixen la diversitat de les experiències humanes. Cada fòbia té la seva pròpia narrativa emocional, marcada per experiències personals, traumes o condicionaments.

La comprensió profunda d’aquestes fòbies no sols llança llum sobre les complexitats de la ment humana, sinó que també estableix les bases perquè intervencions terapèutiques personalitzades permetin a les persones superar aquestes pors i recuperar el control sobre les seves vides emocionals.

Si enfrontes aquest desafiament, els psicòlegs i psicòlogues del centre de psicologia Canvis de Barcelona són aquí per a brindar-te suport. A través de teràpies especialitzades, busquem abordar les fòbies en les seves diferents formes, proporcionant un camí cap a la comprensió i el tractament efectiu.

El nostre equip de psicòlegs professionals treballa molt més allà dels símptomes per a garantir canvis sòlids i duradors en la teva qualitat de vida.

Com es diagnostique les fòbies?

El diagnòstic i intervenció terapèutica es torna crucial quan la fòbia compleix amb aquests criteris, assegurant així un abordatge efectiu per a superar la por irracional i recuperar el benestar psicològic:

Persistència dels símptomes: La fòbia es manifesta de manera persistent i afecta significativament la qualitat de vida de l’individu. La por irracional no cedeix espontàniament i es manté al llarg del temps.
Absència de causes alternatives: Es descarten altres causes subjacents que puguin explicar el temor desproporcionat. El diagnòstic se centra en la fòbia quan no hi ha raons evidents per a la intensitat de la por experimentada.
Impacte en la vida quotidiana: La fòbia genera interferències notables en diversos aspectes de la vida diària, ja sigui en l’àmbit social, familiar, afectiu, laboral o escolar. La limitació imposada per la fòbia es reflecteix en la dificultat per a desembolicar-se normalment en aquestes àrees.
Angoixa significativa: La fòbia provoca angoixa significativa, sobrepassant la capacitat de l’individu per a manejar-la per si mateix. Aquest nivell de malestar emocional és un indicador clau per a la consideració d’intervencions terapèutiques.
Incapacitat per a afrontar-la espontàniament: La fòbia no mostra signes de remissió espontània en un període de temps raonable. La falta de millora amb el temps subratlla la necessitat de buscar ajuda professional per a gestionar i superar la fòbia.

El diagnòstic per part dels psicòlegs del centre de psicologia Canvis de Barcelona dels diferents tipus de fòbies es basa en els seus signes i símptomes característics recollits en diferents manuals professionals de caràcter internacional com DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria) que descriu els símptomes específics i exigeix l’exclusió d’altres causes dels símptomes.

Síntomes de les fòbies

Fòbies específiques o situacionals
Reacció d’evitació: Evitar activament la situació o l’objecte temut.

Respostes fisiològiques intenses: Experimentar símptomes físics com a sudoració, palpitacions, tremolors o marejos en presència de l’estímul fòbic.

Por irracional i intensa: Sentir una por desproporcionada davant un objecte o situació específica.

Trastorn d’ansietat social (fòbia social)
Ansietat prèvia a esdeveniments socials: Experimentar ansietat significativa abans, durant o després d’esdeveniments socials.

Por al judici aliè: Temor intens a l’escrutini i judici negatiu dels altres.

Evitació social: Evitar situacions socials o actuar de manera cautelosa i restringida a causa de la por a la crítica.

Agorafòbia
La persona evita algunes d’aquestes situacions, ja que la idea d’escapar podria ser difícil o podria no disposar d’ajuda si apareixen símptomes de tipus pànic o altres símptomes incapacitants o comprometedors.

Perquè es consideri agorafòbia, la persona ha de témer o evitar dues o més d’aquestes situacions:• Ús del transport públic (cotxes, autobusos, trens, avions).
• Estar en espais oberts (per exemple, mercats, ponts).
• Estar en llocs tancats (per exemple, botigues, teatres, cinemes).
• Fer cua o estar enmig d’una multitud.
• Estar fos de casa sol o sola.

Per al diagnòstic d’agorafòbia, la por, l’ansietat o l’evitació són contínues i duren típicament sis o més mesos. La por, l’ansietat o l’evitació causen malestar clínicament significatiu o deterioració en les àrees social, laboral, o en altres importants per a la persona.

En molts casos apareixen símptomes relacionades amb l’ansietat experimentada davant els estímuls fòbics, com per exemple símptomes físics (experimentar tensió muscular, irritabilitat i problemes per a concentrar-se) i l’evitació de situacions estressants que es perceben com a amenaçadores o estressants.

Aquests símptomes, presents en diferents tipus de fòbies, contribueixen a l’avaluació i diagnòstic d’aquests trastorns.

La identificació de patrons de comportament i reaccions emocionals específiques és essencial per a un abordatge terapèutic efectiu.

A qui afectes més els trastorns relacionats amb les fòbies?

Els trastorns relacionats amb les fòbies afecten una àmplia gamma de la població, encara que les estadístiques revelen unes certes tendències demogràfiques significatives. Segons estudis psicològics recents, les dones tenen una prevalença lleugerament major de trastorns de fòbia en comparació amb els homes. Aquesta discrepància pot atribuir-se a factors biològics, així com a diferències en l’expressió i cerca d’ajuda emocional entre els gèneres.

La incidència de fòbies tendeix a ser més alta en l’adolescència i l’adultesa primerenca, suggerint que aquests trastorns sovint es manifesten durant etapes crucials del desenvolupament. L’explicació pot residir en la sensibilitat emocional i la formació de les respostes condicionades en aquestes fases de la vida. A més, existeix un vincle clar entre antecedents familiars de trastorns d’ansietat i l’aparició de fòbies, recolzant la influència genètica i ambiental en la predisposició a aquests trastorns.

La variabilitat cultural també exerceix un paper important. Diferents grups ètnics i culturals poden tenir taxes de prevalença diferents a causa de les diferents normes socials, experiències traumàtiques històriques i enfocaments d’afrontament. La diversitat en la resposta a les fòbies subratlla la importància de considerar el context cultural en avaluar i abordar aquests trastorns.

En resum, els trastorns relacionats amb les fòbies no discriminen, afectant individus de diversos grups demogràfics. No obstant això, les diferències en la prevalença entre gèneres, edats i contextos culturals ressalten la complexitat d’aquests trastorns i la necessitat d’un enfocament personalitzat en l’avaluació i tractament psicològic.

Factors de risc que propicien les fòbies

Les fòbies poden tenir diversos factors de risc i desencadenants, que influeixen en el seu desenvolupament i persistència. A continuació, s’exploren aquests elements:

Edat i desenvolupament: Si bé és cert que les fòbies específiques sovint es manifesten en la infància (habitualment abans dels 10 anys d’edat), poden sorgir en qualsevol etapa de la vida. Es poden desenvolupar en l’adolescència o l’adultesa.
Influència familiar: La càrrega genètica i l’observació de comportaments familiars exerceixen un paper clau en el risc de desenvolupar fòbies específiques. Si un familiar pròxim experimenta una fòbia o ansietat, hi ha una probabilitat elevada que es pugui desenvolupar també. La transmissió d’aquestes pors pot ocórrer a través de la genètica o mitjançant l’observació de les reaccions dels familiars davant determinats estímuls.
Estil de personalitat: Factors psicològics, com la sensibilitat a l’ansietat o trets de personalitat més reservats i negatius, poden augmentar el risc de desenvolupar fòbies específiques. Les persones amb un perfil més ansiós o cautelós poden ser més propenses a experimentar temors irracionals.
Experiències traumàtiques individuals: Les fòbies específiques poden tenir el seu origen en esdeveniments angustiantes o traumàtics, com quedar atrapat en un ascensor o ser atacat per un animal. Aquestes experiències poden deixar una impressió duradora i generar una por irracional associat amb la situació o l’objecte involucrat.
Impacte de les experiències alienes: El coneixement d’experiències negatives, fins i tot si no s’han viscut directament, pot desencadenar el desenvolupament de fòbies específiques. Per exemple, a exposició a relats o notícies d’esdeveniments aterridors pot influir en la formació de temors irracionals.
Patrons de comportament evitativo: L’estratègia comuna per a enfrontar les fòbies és evitar l’objecte o situació temuda. No obstant això, aquest comportament evitativo, lluny de mitigar l’ansietat, tendeix a exacerbar-la. L’evitació perpetua el cicle de por i ansietat, convertint-se en un factor de risc significatiu.En comprendre aquests factors i desencadenants, es pot abordar de manera més efectiva l’avaluació i el tractament de les fòbies específiques, permetent estratègies personalitzades per a superar aquests temors irracionals.

Primera visita gratuïta amb els nostres Psicòlegs a Barcelona per al tractament dels trastorns per dolor crònic

Sol·licitar informació: