Aquest mes en Canvis, en la nova entrada del Blog centrarem la nostra atenció a un tema que no solament té una gran repercussió a nivell social, sinó també requereix una anàlisi dins del camp psicològic. La temàtica en qüestió a la qual ens estem referint, són les Teories d’Inclinació.

En l’actualitat les teories d’inclinació han constituït de manera considerable en la formació i desenvolupament dels plantejaments teòrics psicològics. És a dir, les aportacions de les teories d’inclinació en la psicologia han suposat l’ampliació i comprensió del coneixement de les relacions humanes, així com a l’enteniment de la construcció de les diferents personalitats.

Aquestes teories de la inclinació han contribuït en el desenvolupament i evolució de la Psicologia Evolutiva, la Psicoanàlisi i les Neurociències. Previ a aquestes teories, hem d’introduir el concepte de vincle, al qual fan referència diversos plantejaments teòrics psicoanalítics. Des d’aquesta perspectiva, es considerava que el vincle afectiu que s’establia entre un nounat i la seva mare era un amor interessat. És a dir, es produïa per un tipus d’interès que pot estar arrelat i/o centrat en l’intercanvi d’alimentació amb la mare.

Com veurem més endavant, les teories actuals disten d’aquest plantejament teòric, per a ampliar-lo i aprofundir quant a la comprensió del vincle i com aquesta influència en la conformació dels estils d’inclinació.

Què és la teoria de la inclinació?

Quan parlem de la Teoria d’Inclinació, és irremeiable parlar de J. Bowlby (1944), qui inicialment va formular aquesta teoria, la qual posteriorment va ser complementada per altres autors, especialment per Mary Ainsworth (1978).

Aquesta teoria, centra la seva atenció a examinar i entendre amb detall el vincle afectiu que s’estableix entre mare i fill i com aquest vinculo afecta al desenvolupament psicològic del bebè. Aquesta teoria, al llarg dels anys s’ha vist enriquida i consolidada per molts i grans recerques realitzades en l’àmbit de la psicologia evolutiva. Aquest concepte, la inclinació, ha constituït d’enorme importància per a la comprensió de l’ésser humà i de les seves relacions. És una teoria molt estudiada arran de les diferents estudis avalats i contrastats entre ells mateixos, a més de treballada per molts professionals que han ajudat al fet que cada vegada sigui més completa i accessible per a la resta de la població.

Per a poder parlar de la teoria d’inclinació, hem de centrar-nos en les seves originis, és a dir en el model de Bolwby. Segons aquest model, proposat per J. Bolwby, existien quatre sistemes de conductes relacionats entre si: sistema de conductes d’inclinació, el sistema d’exploració, el sistema de por als estranys i el sistema afiliativo. El sistema de conductes d’inclinació fa referència a les conductes que estan enfocades al manteniment de la proximitat i contacte amb les figures d’inclinació, com podrien ser els lloros, els somriures, etc. Aquest sistema s’activa quan es produeix una separació o distància entre la figura d’inclinació i el bebè. El sistema d’exploració té una certa relació amb l’anterior, ja que quan es produeix el sistema d’inclinació es disminueix l’exploració de l’entorn. El sistema de por als estranys, com l’anterior, aquesta relacionat amb el primer sistema en disminuir les conductes exploratòries i augmentar les d’inclinació. Quant a l’últim sistema, el afiliativo, fa referència a l’interès que intrínsecament mostren les persones a interactuar amb la resta dels individus.

Definicions

“El que per motius de conveniència denomino teoria de la inclinació és una manera de conceptualitzar la tendència dels éssers humans a crear forts llaços afectius amb determinades persones en particular i un intent d’explicar l’àmplia varietat de formes de dolor emocional i trastorns de personalitat, com ara l’ansietat, la ira, la depressió i l’allunyament emocional, que es produeixen a conseqüència de la separació indesitjada i de la pèrdua afectiva” Bowlby (1973)

“Un llaç afectiu entre el nen i els qui li cuiden i un sistema conductual que opera flexiblement en termes de conjunt d’objectius, mediatitzat per sentiments i en interacció amb altres sistemes de conducta”. Sroufe i Waters (1977)

“La inclinació és el llaç afectiu que s’estableix entre el nen i una figura específica, que uneix a tots dos en l’espai, perdura en el temps, s’expressa en la tendència estable a mantenir la proximitat i el vessant subjectiu de la qual és la sensació de seguretat”. Ortiz Baron i Yarnoz Yaben (1993)

Tipus d’inclinació

La teoria dels vincles d’inclinació, tal com hem comentat, s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys i s’ha anat complementant amb les diferents aportacions de diferents autors. Per això, és de rellevància poder esmentar alguns dels diferents tipus d’inclinació formulats per diversos autors.

En concret, esmentarem els diferents tipus d’inclinació a partir de les teories realitzades per Ainsworth i Bell (1970) i segons Maryorie Dantagnan (2005). D’una banda, descriurem els tipus d’inclinació segons Ainsworth i Bell i a través de Maryorie Dantagnan, els descriurem en relació amb la teràpia.

Segons Ainsworth i Bell, 1970
• Inclinació Segura: Es desenvolupa gràcies a la presència de les figures d’inclinació que han estat disponibles per al nen/nena, de manera que aquest ha pogut arribar a adquirir seguretat.
• Inclinació Insegura fugissera-evitativo: Es desenvolupa en nens/nenes que han tingut figures d’inclinació que no han estat prou sensibles a ells o que han estat rebutjats, per la qual cosa no hauria adquirit els recursos necessaris per a buscar un nou vincle afectiu.
• Inclinació Insegura ansiosa-ambivalent: Es desenvolupa en nens/nenes que han tingut figures d’inclinació inestables i incoherents, per la qual cosa només saben relacionar-se mitjançant l’expressió de la seva angoixa.
• Inclinació Insegura desorganitzada-indiscriminat: Es desenvolupa en nens/nenes que no han pogut elaborar estratègies conductuals tranquil·litzadores i explorats, per la qual cosa es mostren desorientats. Es troba relacionat amb figures d’inclinació amb un patró de desatenció.

Segons Maryorie Dantagnan, 2005
• Inclinació Insegura fugisser-evitativo en la teràpia: Aquesta inclinació es desenvolupa en nens/nenes en els quals presenten dificultats en la creació del vincle terapèutic, ja que per a ells pot suposar una amenaça per al sistema de relacions en el qual viuen.
• Inclinació insegura ansiosa-ambivalent en la teràpia: En el cas dels nens/nenes que presenten aquest tipus d’inclinació, inicialment poden sentir ansietat i por davant les crítiques, mostrant-se en alerta davant qualsevol resposta i reacció per part del terapeuta. Mostren unes certes dificultats respecte pensar sobre la responsabilitat en el present i en les seves relacions interpersonals.
• Inclinació insegura desorganitzada-indiscriminat en la teràpia: Quant a aquesta mena d’inclinació, els nens/nenes que el presenten, senten la urgència per tenir el control de la relació terapèutica. Es mostren forts i poderosos, desafiadors i convincents que la seva actitud és així. Es fa evident en aquest cas, que tenen dificultats en la construcció d’un vincle de confiança.

La teoria d’inclinació i la psicoanàlisi

Peter Fonagy (2004) en el seu llibre Teoria de la inclinació i psicoanàlisi (2004), aporta una visió diferent relacionant la teoria d’inclinació amb la psicoanàlisi, en el qual ens parla de les diferents aportacions realitzats des de les teories d’inclinació relacionada amb els diferents enfocaments psicoanalítics.

Fonagy, explica les principals recerques en referent a la Teoria d’Inclinació realitzada per Bowlby (1944) basant-se en una anàlisi retrospectiva de la biografia de 44 lladres per a poder arribar a la relació de conceptes. D’altra banda, ens trobem també amb una relació entre conceptes psicoanalítics relacionats amb conceptes de la teoria d’inclinació. A més d’una comparativa entre les teories de Freud (1895) amb les de Bowlby (1944). Trobarem també referències a la teoria de les relacions objetales, conceptes una miqueta més complex per a aquells que no tinguin molta informació respecte a les teories psicoanalítiques. Sens dubte, un llibre en el qual poder aprofundir més quant al tema que ens concerneix juntament amb les teories psicoanalítiques.

Finalment, m’agradaria recomanar-vos Els aneguets lleigs: La resiliència, una infància infeliç no determina la vida, un llibre de Boris Cyrulnik en el qual ens explica la relació dels vincles d’inclinació amb la resiliència. Sens dubte, un llibre molt interessant per a completar i ampliar més informació respecte la Teoria dels vincles d’Inclinació.

Des de Canvis, esperem que aquesta petita introducció a les Teories d’Inclinació us hagi resultat interessant. Sens dubte, una gran teoria amb una gran aportació dins de l’àmbit psicològic, però també d’especial rellevància per a molts altres àmbits.

Bibliografia

Delgado, A. O. (1995). Estat actual de la teoria de la inclinació. Anotacions de Psicologia, (45), 21-40.
Marrone, M., Diamond, N., & Juri, L. (2001). La teoria de la inclinació: un enfocament actual (pàg. 103-132). Madrid: Psimática.
Holmes, J. (2009). Teoria de la inclinació i psicoteràpia. cerca de la base segura. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Mendiola, R. (2008). Teoria de la inclinació i psicoanàlisi. Clínica i salut, 19(1), 131-134.
Schore, A. N. (2001). Effects of a secure attachment relationship on right brain development, affect regulation, and infant mental health. Infant Mental Health Journal, 22(1–2), 7–66.
Galán Rodríguez, A. (2016). La teoria de la inclinació: confusions, delimitacions conceptuals i desafiaments. Revista de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría, 36(129), 45-61.