Tallers psicodona
A Canvis, estem especialitzats a tractar a dones que sofreixen Fibromiàlgia i Dolor Crònic. Encara que la Fibromiàlgia té un diagnòstic controvertit i durant molts anys no ha estat considerada una malaltia, l’experiència clínica ens demostra que hi ha un percentatge molt alt de dones que avui la pateixen i que sofreixen la incomprensió d’alguns professionals, però també de la família i de la societat.
La dona que pateix Fibromiàlgia sol fer demandes incompreses per molts professionals de la salut i entren en una roda de consultes que tenen com a fi alleujar el dolor físic i mental.
Són dones que han de renunciar amb freqüència al treball i a cura de la família, veient-se impossibilitades per a fer tasques professionals o familiars que en un altre temps havien desenvolupat sense problemes, sumint-les a més en una situació d’aïllament i depressió profunda.
Les causes no són clares, però es creu que poden estar agreujades per situacions de manca i/o sobreesforç o per traumatismes físics o emocionals.
Hi ha factors psicosomàtics, com la depressió i l’ansietat provocats per stress emocional, com: separació, pèrdua d’ocupació, dols, fracàs professional, malaltia física, etc. que poden agreujar els símptomes de dolor.
A Canvis, considerem que la dona que sol·licita ajuda és un SIGNE DE SALUT.
El tractament psicològic està indicat per a dones:
- Amb edats compreses entre els 30 i 60 anys
- Amb diagnòstic de “Fibromiàlgia”
- Que sofreixen de “fatiga crònica o dolor crònic”
- Haver estat diagnosticada de “artritis reumatoide”
- Sofrir una “malaltia autoimmune”
- Patir de “còlon irritable “
- Patir depressió, ansietat, dolor crònic, insomni, cefalees
La dona a partir dels 50 anys ha d’enfrontar-se a canvis important en la seva vida, però enfront dels canvis, a vegades reacciona no sols amb angoixa davant una situació nova, sinó també amb sentiments depressius, ja que tot canvi implica una pèrdua o un dol.
Però evitar el canvi també porta a l’estancament psíquic i a l’esterilitat emocional, és a dir a la mort psíquica. Viure implica passar per una sèrie de pèrdues de fantasies, desitjos, i actituds, però també és la cerca d’altres formes més evolucionades que permetin i facilitin el creixement i la posada en marxa d’aquells recursos que les enriqueixin a elles mateixes i la seva relació amb els altres.
Veiem que arribar a aquesta nova etapa comporta la perduda d’una funció procreativa important per a la dona, canvia de rol, hi ha un retrobament amb la parella, etc.
No obstant això, entra en una etapa creativa on és possible replantejar-se aspectes que fins al moment havien estat relegats en un segon pla degut a la seva dedicació i criança dels fills.
L’experiència amb la terapeuta
Compartir aquesta etapa amb una terapeuta permet a la dona obrir un espai de reflexió i entrar en contacte amb ella mateixa, és a dir» mirar cap a dins» el que implica una presa de contacte, intel·lectual i afectiu amb vivències que fins a aquest moment havien romàs adormides o anestesiades.
L’experiència terapèutica facilita el descobriment d’emocions, experiències, sensacions, somnis i fantasies en una nova etapa i així tractar de prevenir les vivències negatives vinculades a aquest moment evolutiu.
La dona necessita cuidar-se de la mateixa manera que cuida als fills. Necessita buscar un espai que li permeti buscar un equilibri i viure en harmonia amb si mateixa i amb l’entorn.
A qui va dirigit l’ajuda psicològica.
A dones de més de 50 anys que desitgin tenir una experiència de creixement personal o «viure la maduresa com una etapa creativa» recuperant vells somnis potser incomplerts o la posada en marxa de projectes ajornats.
A dones que desitgin analitzar, descobrir i crear noves formes de relació que siguin més gratificants i vivificants amb tot el que les envolta: fills, parella, amics, treball, etc.
Però també va dirigit a dones amb baixa autoestima, amb dificultats d’il·lusionar-se en l’etapa en què s’ha hagut de renunciar a la maternitat o en els casos que els fills creixen, es fan majors i inicien una nova vida.
A dones que desitgen iniciar un nou projecte de vida, soles o en parella i viure relacions afectives, il·lusionants i generatives.
Proposta terapèutica:
- Analitzar els canvis físics i emocionals d’aquesta etapa.
- Descobrir les necessitats de la dona d’avui.
- Dissenyar nous reptes, exigències.
- Definir el rol d’àvia.
- Afrontar perdudes, mancances, solitud.
- Analitzar la identitat femenina i els seus canvis.
- Recuperar projectes que han estat ajornats o impedits.
Les relacions personals estan basades en un fort vincle emocional entre les persones que les formen. Aquest tipus de vincle (amor-afecte), utilitzat de manera nociva, pot iniciar i mantenir una relació desigualitaria, en la qual una persona abusa i l’altra és sotmesa. Així la persona que domina exerceix un control emocional i/o físic sobre l’altra: usa el poder que li confereixen els sentiments i l’afecte per a aconseguir la submissió de l’altre.
La persona abusada se sent confusa i sovint culpabilitzada, ja que té moltes dificultats per a reconèixer en la persona estimada a una persona opressora. Les relacions abusives no són exclusives de les relacions afectives i poden donar-se en qualsevol altra mena de relació personal (laboral, familiar o d’amistat) i a qualsevol edat. El nexe comú en totes elles és l’asimetria, és a dir, l’abús d’alguna mena de poder que una persona exerceix sobre l’altra; i que perverteix el principi de respecte i confiança de qualsevol relació. Quan aquest tipus d’abús de poder està relacionat amb els sentiments, resulta molt més complicat identificar-ho.
Encara que tant les dones com els homes poden veure’s atrapats en aquesta mena de relacions, els estereotips de gènere i en general l’herència cultural, incideixen en el major nivell de tolerància que acostumen a mostrar les dones. Les relacions abusives tenen un alt cost en la salut i qualitat de vida. A curt termini deterioren les relacions i a llarg termini poden convertir-se en l’inici de situacions de violència, amb importants conseqüències per a la salut mental i física de la persona afectada.
El treball psicològic es planteja com un lloc on poder pensar en la situació d’abús viscuda d’una forma no culpabilitzadora en un espai de comprensió, que trenqui amb l’aïllament habitual que provoquen les relacions d’abús.
El treball amb la terapeuta permetrà poder crear un espai de reflexió on rescatar els propis recursos, encaminant-se cap a un canvi positiu.
Proposem una nova manera d’analitzar i entendre les situacions viscudes fins ara, intentant sortir de la sensació de “bucle” on no sembla haver-hi una sortida. Reforçant les capacitats pròpies i fomentant un major control sobre la pròpia vida i les decisions, es pretén aconseguir relacionar-se preservant la llibertat i necessitats de cada dona.
Indicacions:
A dones amb sentiments d’estar atrapades en relacions abusives. Aquest tipus de relacions poden ser amb la parella, els fills, familiars, amics, caps…
A dones que desitgin trobar un espai segur amb una professional on compartir el dolor i confusió generada per aquestes relacions i que han decidit buscar formes saludables per a posar fi a aquesta situació.
A dones que vulguin fer un treball personal per a poder entendre per què han mantingut aquest tipus de relacions i que busquen rescatar recursos propis segrestats per la situació toxica i així aconseguir relacions personals més saludables.
A dones que desitgin analitzar les relacions de parella amb aspectes de dependència, dominació o submissió i que desitgin sobreposar-se a les relacions nocives i als sentiments de culpa.
Rebre un diagnòstic de càncer suposa un dels moments més angustiantes i dolorosos que pot experimentar una dona. Suposa una fissura en la seva vida personal, professional i familiar.
Les dones amb càncer han d’afrontar una varietat de situacions molt estressants com són els procediments mèdics intrusius als quals ha de sotmetre’s i els efectes secundaris als tractaments de quimioteràpia i/o radioteràpia.
L’ansietat i la depressió són factors que acompanyen quan hi ha un diagnòstic de càncer. Si bé s’ha demostrat que l’ajuda psicològica facilita la recuperació i l’adaptació a la vida quotidiana. La psicoteràpia té beneficis demostrats com:
- Ajuda a enfrontar-se millor a sentiments com la incertesa, la desesperança i falta de control.
- Disminueix la por de morir i reordena les prioritats de la vida.
- Millora les relacions amb els professionals que les atenen.
- Millora les relacions familiars i amb els amics.
- S’adapta millor als canvis d’imatge corporal.
- Ensenya a la pacient a mostrar les seves emocions.
- Ajuda a buscar xarxes socials que redueixin l’aïllament.
- Aprenen a manejar-se millor el dolor i l’ansietat.
La terapeuta facilita l’exploració d’aspectes emocionals que poden s’ajudats a través de mètodes com la Relaxació en casos d’aparèixer ansietat o insomni i ajuda a desenvolupar estratègies per a afrontar millor els problemes relacionats amb el càncer com el dolor.
En Canvis tractem a dones amb: càncer de mama, d’úter, leucèmia i altres on estan danyades la imatge corporal, el desig sexual inhibit o les relacions de parella travessen moments de crisis o en moments en què l’autoestima aquesta danyada.