La Síndrome d’Asperger (SA) és un trastorn de l’espectre autista caracteritzat principalment per dificultats significatives en la interacció social i la comunicació, juntament amb patrons repetitius de comportament i interessos restringits. Encara que comparteix moltes característiques amb altres trastorns de l’espectre autista, es diferencia per l’absència de retard en el desenvolupament del llenguatge i cognitiu, i sol manifestar-se de manera més evident durant la infantesa.

En aquest article explorarem les seves característiques, causes, conseqüències i tractaments disponibles.

Criteris diagnòstics DSM-IV

  • Alteració qualitativa de la interacció social, manifestada almenys per dues de les següents característiques:
    • Important alteració de l’ús de múltiples comportaments no verbals com a contacte ocular, expressió facial, postures corporals i gestos reguladors de la interacció social.
    • Incapacitat per a desenvolupar relacions amb companys apropiades al nivell de desenvolupament del subjecte.
    • Absència de la tendència espontània a compartir gaudis, interessos i objectius amb altres persones (per exemple, no mostrar, portar o ensenyar a altres persones objectes d’interès).
    • Absència de reciprocitat social o emocional.
  • Patrons de comportament, interessos i activitats restrictius, repetitius i estereotipats, manifestats almenys per una de les següents característiques:
    • Preocupació absorbent per un o més patrons d’interès estereotipats i restrictius que són anormals, sigui per la seva intensitat, sigui pel seu objectiu.
    • Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics, no funcionals.
    • Manierismes motors estereotipats i repetitius (per exemple, sacsejar o girar mans o dits, o moviments complexos de tot el cos).
    • Preocupació persistent per parts d’objectes.
  • El trastorn causa una deterioració clínicament significativa de l’activitat social, laboral i altres àrees importants de l’activitat de l’individu.
  • No hi ha retard general del llenguatge clínicament significatiu (per exemple, als 2 anys d’edat utilitza paraules senzilles, als 3 anys d’edat utilitza frases comunicatives).
  • No hi ha retard clínicament significatiu del desenvolupament cognoscitiu ni del desenvolupament d’habilitats d’autoajuda pròpies de l’edat, comportament adaptatiu (distint de la interacció social) i curiositat sobre l’ambient durant la infància.
  • No compleix els criteris d’un altre trastorn generalitzat del desenvolupament ni d’esquizofrènia.

Historia terme “Síndrome d’Asperger”

La Síndrome d’Asperger va ser descrit per primera vegada pel pediatre austríac Hans Asperger en 1944, qui va observar a un grup de nens amb habilitats lingüístiques normals però amb dificultats en la interacció social i comportaments peculiars. No obstant això, no va ser reconegut oficialment fins a la publicació del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV) en 1994.

En l’actualitat, el DSM-5, publicat en 2013, ha integrat la Síndrome d’Asperger dins de l’espectre autista, eliminant-lo com un diagnòstic independent.

Característiques

1. Dificultats en la interacció social

● Problemes per a entendre i usar els senyals socials: Dificultats per a interpretar gestos, expressions facials i el to de veu.
● Preferència per la comunicació directa: Tendència a entendre el llenguatge de manera literal i dificultat per a captar sarcasme, humor i metàfores.
● Dificultat per a iniciar i mantenir converses o mantenir un diàleg fluid.

2. Interessos restrictius i comportaments repetitius

● Interessos intensos i específics: Poden estar extremadament enfocats en temes particulars, sovint mostrant un profund coneixement en aquests camps.
● Patrons de comportament repetitius: Realitzar activitats o moviments repetitius, com el balanceig o l’aleteig de mans.
● Rutines rígides: Preferència per seguir rutines establertes i experimenten angoixa davant canvis inesperats.

3. Habilitats cognitives i acadèmiques

● Intel·ligència mitjana o superior: Sovint posseeixen un coeficient intel·lectual en el rang mitjà o per sobre de la mitjana.
● Habilitat per al pensament lògic i detallat: Són persones molt bones en tasques que requereixen lògica, memòria i atenció als detalls.
● Memòria excepcional: Tenen bona memòria per a fets i xifres, especialment en àrees d’interès particular.

4. Desafiaments en la comunicació

● Parla monòtona o formal: to de veu constant.
● Problemes per a entendre i expressar emocions: Dificultat per a reconèixer i expressar emocions, tant pròpies com alienes.
● Literalitat en el llenguatge: Tenen una interpretació literal del llenguatge, la qual cosa pot portar a malentesos.

5. Característiques sensorials

● Hipersensibilitat o hiposensibilidad sensorial: Respostes inusuals a estímuls sensorials, com la llum, el so, les textures i les olors.
● Preferència per uns certs entorns sensorials: Poden buscar entorns tranquils i predictibles per a evitar la sobrecàrrega sensorial.

6. Fortaleses associades

● Atenció al detall: Capacitat per a notar detalls que uns altres poden passar per alt.
● Passió i profunditat en àrees d’interès
● Habilitats especials: Alguns poden tenir habilitats excepcionals en àrees com les matemàtiques, la música, l’art o la tecnologia.

7. Desafiaments emocionals i comportamentals

● Ansietat i estrès: Propensos a experimentar ansietat i estrès, especialment en situacions socials o quan les seves rutines són interrompudes.
● Dificultat per a manejar el canvi: Se senten incòmodes amb els canvis i poden resistir-se a ells.
● Comportaments d’afrontament: Poden desenvolupar comportaments repetitius o ritualitzats com una manera de manejar l’estrès i l’ansietat.

Aquestes característiques poden variar significativament entre individus amb Síndrome d’Asperger. No totes les persones amb Asperger mostraran totes aquestes característiques, i la intensitat de cadascuna pot diferir. És fonamental reconèixer i valorar les fortaleses i desafiaments únics de cada persona per a oferir el suport adequat.

Causes

Quant als factors genètics, la recerca suggereix que la Síndrome d’Asperger té una forta base genètica. Els estudis familiars han mostrat que els parents de primer grau d’individus amb SA tenen un major risc de presentar símptomes de l’espectre autista. A més, estudis de bessons han revelat una alta concordança del trastorn en bessons monocigóticos en comparació amb bessons dicigóticos, la qual cosa indica un component hereditari significatiu.

Quant a les anomalies cerebrals, les recerques neurobiològiques han identificat diverses diferències estructurals i funcionals en el cervell. Aquestes inclouen: augment de la grandària cerebral, diferències en l’escorça prefrontal i connectivitat neuronal atípica (pot afectar la integració de la informació social i emocional).
Finalment, quant als factors ambientals, aquests inclouen complicacions durant l’embaràs i el part, infeccions virals prenatals, i exposició a toxines ambientals.

Conseqüències

Impacte en la vida diària

Les persones amb SA poden enfrontar desafiaments significatius en diverses àrees de la vida quotidiana a causa de les seves dificultats socials i comportamentals. Aquestes poden incloure:

  • Aïllament social i dificultats per a fer amics.
  • Malentesos i conflictes interpersonals.
  • Vulnerabilitat a l’assetjament i la victimització.
  • Desafiaments en l’entorn escolar a causa de dificultats socials i sensorials.
  • Problemes en el lloc de treball relacionats amb la comunicació i l’adaptació a canvis.

Salut mental

Les persones amb SA són més propenses a experimentar problemes de salut mental en comparació amb la població general. Alguns dels trastorns més comuns inclouen:

  • Ansietat: Les dificultats per a manejar situacions socials poden generar alts nivells d’ansietat.
  • Depressió: L’aïllament social i els desafiaments diaris poden contribuir a sentiments de tristesa i desesperança.
  • Trastorns Obsessivocompulsius: Els patrons repetitius de comportament poden evolucionar cap a compulsions i obsessions.

Relacions familiars

El diagnòstic de SA pot tenir un impacte significatiu en la dinàmica familiar. Els pares i germans poden enfrontar desafiaments en tractar de comprendre i fer costat al seu familiar amb SA. Això pot generar estrès i afectar les relacions familiars. Tanmateix, amb el suport adequat, les famílies poden desenvolupar estratègies efectives per a ajudar al seu ser estimat i enfortir els llaços familiars.

Diagnòstic de la Síndrome d’Asperger

El diagnòstic del SA es basa en una avaluació exhaustiva que inclou:

  • Història clínica i desenvolupament:
    • Revisió detallada del desenvolupament primerenc del nen, incloent-hi fites del desenvolupament i comportament.
    • Entrevistes amb pares, cuidadors i mestres per a obtenir una perspectiva completa del comportament i habilitats socials del nen.
  • Observació directa: Avaluació de la interacció social, comunicació i comportament del nen en diferents contextos.
  • Proves estandarditzades: Ús d’eines d’avaluació específiques per a l’autisme, com: l’Escala d’Observació per al Diagnòstic de l’Autisme (ADOS) i l’Entrevista Diagnòstica per a l’Autisme (ADI-R).

La ADOS-2, o Escala d’Observació per al Diagnòstic de l’Autisme, és una eina estandarditzada i semiestructurada utilitzada per a avaluar la comunicació, la interacció social i el joc, així com l’ús imaginatiu de materials en individus amb sospita de trastorn de l’espectre autista.

Aquesta escala es compon de cinc mòduls dissenyats específicament per a diferents grups d’edat i nivells d’habilitat lingüística. El ADOS-2 és versàtil i pot ser administrat a persones amb una àmplia varietat d’edats, nivells de desenvolupament i competències verbals.

El ADI-R és una entrevista clínica dissenyada per a realitzar una avaluació detallada d’individus amb sospita d’autisme o Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Aquesta eina s’enfoca en comportaments que rares vegades s’observen en persones no afectades, per la qual cosa no utilitza escales convencionals ni barems.

És especialment útil tant per al diagnòstic com per al desenvolupament de plans educatius i de tractament. Durant l’entrevista, l’avaluador aborda tres àrees principals: llenguatge/comunicació, interaccions socials recíproques i conductes i interessos restringits, repetitius i estereotipats. Per a això, es formulen 93 preguntes al pare, mare o cuidador. La informació obtinguda es codifica i s’aplica a algorismes senzills que ajuden a orientar el diagnòstic i avaluar la situació actual de l’individu.

Tractament

Les teràpies conductuals són fonamentals per a ajudar les persones amb SA a desenvolupar habilitats socials, comunicatives i adaptatives. Algunes de les més comunes inclouen:

  • Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC):
    • Ajuda a les persones a identificar i modificar patrons de pensament i comportament disfuncionals.
    • Pot ser eficaç per a tractar l’ansietat i la depressió associades amb el SA.
  • Entrenament en Habilitats Socials:
    • Ensenya habilitats necessàries per a interactuar eficaçment amb els altres.
    • Inclou tècniques de comunicació, reconeixement de senyals socials i maneig de situacions socials.
  • Anàlisi Conductual Aplicada (ABA):
    • Utilitza principis de reforç positiu per a ensenyar i reforçar habilitats desitjades.
    • Se centra en la millora de comportaments específics i la reducció de comportaments problemàtics.

Les adaptacions educatives són essencials per a fer costat als estudiants amb SA en l’entorn escolar. Aquestes poden incloure:

  • Plans d’Educació Individualitzats (PI): Poden incloure adaptacions curriculars, suport addicional i estratègies de maneig del comportament.
  • Ambients d’aprenentatge estructurats:
    • Ús de rutines i estructures clares per a proporcionar un entorn predictible i segur.
    • Incorporació d’ajudes visuals i organitzatives per a facilitar l’aprenentatge.

El suport a les famílies és crucial per a ajudar-los a gestionar els desafiaments associats amb el SA. Això pot incloure:

1. Grups de Suport:

– Proporcionen un espai perquè els pares i cuidadors comparteixin experiències i estratègies.
– Ofereixen suport emocional i pràctic.

2. Educació i Capacitació:

– Programes que ensenyen a les famílies sobre el SA i les estratègies efectives de maneig.
– Formació en habilitats específiques per a donar suport al desenvolupament del nen.

3. Serveis de Respir:

– Proporcionen a les famílies un descans temporal de la cura diària.
– Permeten als cuidadors recarregar energies i reduir l’estrès.

Conclusió

La Síndrome d’Asperger és un trastorn de l’espectre autista que presenta desafiaments únics però també oportunitats per al creixement i el desenvolupament. Amb un diagnòstic i tractament adequats, les persones amb SA poden portar vides plenes i satisfactòries.

La comprensió i el suport de la família, la comunitat i els professionals de la salut són essencials per a ajudar aquestes persones a aconseguir el seu màxim potencial. A mesura que la recerca avança, s’espera que noves estratègies i enfocaments continuïn millorant la qualitat de vida d’aquells afectats per la Síndrome d’Asperger.

Referències bibliogràfiques

Fernández-Jaén, A., Fernández-Mayoralas, D., Calleja-Pérez, B., & Muñoz, N. (2007). Síndrome d’Asperger: diagnòstic i tractament. Revista de Neurologia, 44(2), 53-54.

Parraga, G. C. V., Rodríguez, J. D. C., Moyano, D. M. C., & Guaycha, A. G. L. (2019). Síndrome d’Asperger. RECIMUNDO: Revista Científica de la Recerca i el Coneixement, 3(4), 416-433.

Pichot, P., Amaniment, J. J. L. I., & Miyar, M. V. (1995). DSM-IV. Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals. Editorial Masson, SA Primera Edició. Mèxic. Any.