El sadomasoquisme, entès com la pràctica consentida i consensuada d’activitats sexuals que involucren l’ús de dolor, humiliació o servitud, ha estat objecte d’un interès considerable en la psicologia, tant en l’àmbit acadèmic com en el clínic. Aquest fenomen, que pot incloure des de pràctiques relativament suaus fins a activitats més extremes, és comunament abordat des de diverses perspectives teòriques en les quals aprofundirem amb aquest article.

Origen del sadomasoquisme

Richard von Krafft-*Ebing, un reconegut psiquiatre del segle XIX va abordar el sadomasoquisme com una tendència bàsica i natural. Encara que no va ser el primer a prestar interès a aquesta mena de conductes relacionades amb la sexualitat, va ser qui va encunyar els termes de “sadisme” i “masoquisme”. Així doncs, va proposar el terme “sadisme” pel Marquès de Sade i el terme “masoquisme” per Leopold von Sacher-*Masoch i va relacionar el sadisme amb una conducta més pròxima als homes i al masoquisme com una tendència més pròpia de dones. En la seva obra Psychopathia Sexualis, Richard von Krafft-*Ebing considerava el sadisme i el masoquisme com a fenòmens diferents, sense connexió entre ells i derivats de diferents lògiques sexuals i eròtiques.

No obstant això, Sigmund Freud, en Tres assajos sobre teoria sexual, va observar que sadisme i masoquisme sovint coexistien en el mateix individu, la qual cosa el va portar a combinar els termes donant lloc al concepte de “sadomasoquisme”. Així doncs, Freud va atribuir la tendència a infligir i rebre dolor durant l’acte sexual a un desenvolupament psicosexual detingut o desordenat i no va prestar molta atenció al sadomasoquisme en les dones, possiblement perquè es creia que el sadisme era més comú en els homes, o que el masoquisme era una inclinació natural i normal en les dones.

Més tard, ja en el segle XX, el filòsof Gilles Deleuze, en el seu assaig Coldness and Cruelty, va desafiar les perspectiva de Freud, afirmant que el sadomasoquisme és un terme artificial i que el sadisme i el masoquisme són fenòmens separats i diferents.

Sadisme i Masoquisme: Dues Cares d’una Mateixa Moneda

El sadisme i el masoquisme són dos conceptes que, encara que sovint s’esmenten junts, tenen característiques i orígens psicològics diferents. Aquests comportaments han estat estudiats extensament en la psicologia i psicoanàlisi, proporcionant una comprensió més profunda de les seves diferències i similituds.

Llavors, què és el Sadisme?
El sadisme es refereix a l’obtenció de plaer sexual o emocional a través del sofriment infligit a una altra persona. Com hem esmentat, aquest terme prové de les obres del marquès de Sade, conegut pels seus escrits que detallaven actes de crueltat extrema i violència sexual. En l’àmbit psicològic, el sadisme pot ser vist com una manifestació del desig de poder i control sobre uns altres. Sigmund Freud, en els seus estudis sobre la teoria sexual, va interpretar el sadisme com una distorsió del component agressiu de l’instint sexual masculí. Segons Freud, aquesta agressivitat es desvia cap a la cerca del plaer a través del domini i el sofriment aliè.

I el Masoquisme?
El masoquisme, en canvi, es refereix a l’obtenció de plaer a partir del propi sofriment o humiliació. Tal com s’apuntava en l’apartat anterior, aquest terme deriva del nom de Leopold von Sacher-*Masoch, un autor que va descriure detalladament les seves pròpies experiències de plaer a través del dolor i la submissió. Freud va entendre el masoquisme com una forma de sadisme dirigit contra un mateix, considerant aquesta tendència com una “aberració” més severa. Per als masoquistes, el dolor físic o emocional pot convertir-se en una font d’alliberament o catarsi, permetent-los explorar aspectes profunds de la seva identitat i desitjos.

Per tant, malgrat les seves diferències, atès que el sadisme i el masoquisme estan vinculats a la dinàmica de poder i control en les relacions interpersonals i que segons la concepció de Freud, era habitual la coexistència de tots dos en un mateix individu, va sorgir el terme “sadomasoquisme”. No obstant això, cal tenir en compte que, a vegades, la persona només es mostra amb un dels rols. En aquest cas, el sadista cerca exercir control i experimentar la dominació, mentre que el masoquista troba satisfacció en el lliurament i la submissió, creant relacions amb rols complementaris.

Entenent el sadomasoquisme

La comprensió d’aquest fenomen des de diferents perspectives psicològiques, fa que el sadomasoquisme pugui ser entès a través de diverses teories relacionades amb la motivació, la personalitat i la dinàmica de poder.

Teories de la Personalitat
Algunes teories suggereixen que les inclinacions cap al sadomasoquisme poden estar relacionades amb uns certs trets de personalitat. Per exemple, el model dels cinc grans trets de personalitat (Big Five) ha estat utilitzat per a explorar com els diferents aspectes de la personalitat poden influir en les preferències sexuals. En aquest context, individus amb alts nivells d’obertura a l’experiència podrien estar més disposats a explorar pràctiques sadomasoquistes a causa del seu desig d’experimentar noves sensacions i la seva curiositat per l’inusual i l’extremo.

Teoria de l’Aprenentatge Social
La teoria de l’aprenentatge social, proposta per Albert Bandura, sosté que els comportaments s’aprenen a través de l’observació i imitació d’uns altres, així com mitjançant el reforç. En el cas del sadomasoquisme, és possible que les persones adquireixin aquestes pràctiques observant conductes similars en mitjans de comunicació, literatura eròtica o fins i tot en la pornografia. El reforç positiu que s’obté a través del plaer sexual i la intimitat emocional en el context d’aquestes pràctiques pot consolidar la preferència per elles o incloure-les com a pràctiques habituals en els comportaments sexuals.

Dinàmica de Poder i Control
Una altra explicació psicològica se centra en la dinàmica de poder i control. En aquest sentit, les persones poden participar en pràctiques sadomasoquistes com una manera d’explorar i negociar el poder dins de la relació. Per a alguns, assumir el rol dominant pot ser una manera d’afirmar el seu control i autoritat, mentre que per a uns altres, adoptar el rol submís pot ser una manera d’alliberar la pressió de prendre decisions i confiar en la seva parella. Aquestes dinàmiques poden enfortir la relació en proporcionar una estructura clara i una comunicació efectiva sobre límits i desitjos.

Perspectiva psicoanalítica
D’altra banda, la perspectiva psicoanalítica ofereix una visió més profunda i complexa del sadomasoquisme, vinculant-lo amb processos inconscients així com amb la història primerenca de l’individu.

A més del comentat, Freud va plantejar que tots els éssers humans tenen una pulsió de mort (Thanatos) i una pulsió de vida (Eros). En aquest sentit, el sadomasoquisme s’explicaria com una manifestació de la interacció entre aquestes dues forces. Segons Freud, el plaer obtingut del dolor (masoquisme) pot ser una manera de reviure experiències primerenques de càstig o desaprovació, mentre que el plaer d’infligir dolor (sadisme) pot reflectir una identificació amb l’agressor.

Teoria de les Relacions Objetales
Melanie Klein i altres teòrics de les relacions objetales han ampliat la comprensió del sadomasoquisme en enfocar-se en les primeres relacions del nen amb els seus cuidadors. Des d’aquesta perspectiva, les persones poden desenvolupar tendències sadomasoquistes com una manera de manejar ansietats profundes relacionades amb la separació, la pèrdua i l’ambivalència cap a figures d’inclinació. Per exemple, un individu que ha experimentat una inclinació insegura podria trobar en el sadomasoquisme una manera de recrear i controlar aquestes experiències de dependència i dolor emocional.

Desenvolupament del Superjò
Una altra contribució significativa de la teoria psicoanalítica és la noció del superjò i la seva influència en el sadomasoquisme. El superjò, o la part de la psique que internalitza les normes i prohibicions socials, pot exercir un paper crucial en el desenvolupament d’aquestes pràctiques. Les persones amb un superjò particularment sever o punitiu poden trobar en el masoquisme una forma d’acte-castigo i expiació, mentre que el sadisme pot ser una manera d’externalitzar la seva agressió i conflictes interns.

El sadomasoquisme en les relacions de parella
La perspectiva relacional considera el sadomasoquisme com un fenomen que emergeix i es desenvolupa en el context de la relació de parella. Aquest enfocament posa èmfasi en la

interacció i la negociació entre els individus i com aquestes pràctiques poden servir per a enfortir la relació i la connexió emocional.

Comunicació i Consens
Una característica distintiva del sadomasoquisme relacional és l’alt nivell de comunicació i consens entre els participants. La negociació de límits, la creació de paraules de seguretat i la discussió oberta sobre desitjos i necessitats són components essencials d’aquestes pràctiques. Això no sols garanteix la seguretat i el benestar dels involucrats, sinó que també pot aprofundir la intimitat emocional en fomentar una comunicació honesta i vulnerable.

Teoria de la Inclinació
La teoria de la inclinació, desenvolupada per John Bowlby, també ofereix una perspectiva útil per a entendre el sadomasoquisme en les relacions. Segons aquesta teoria, les persones busquen seguretat i connexió emocional en les seves relacions. En el context del sadomasoquisme, aquestes pràctiques poden proporcionar una forma única d’inclinació, on el dolor i la dominació es converteixen en mitjans per a experimentar i enfortir la vinculació emocional. La confiança i la dependència mútua necessàries per a aquestes pràctiques poden reforçar la sensació de seguretat i unió en la parella.

Enfortiment de la Relació
Des d’una perspectiva relacional, el sadomasoquisme pot ser vist com una eina per a enfortir la relació. Les activitats sadomasoquistes poden servir com a rituals que reafirmen el compromís i la dedicació entre els membres de la parella. Aquests rituals poden proporcionar una estructura i una previsibilitat que contribueixen a l’estabilitat i la satisfacció en la relació.

Hipòtesi sobre les Causes del Sadomasoquisme en les Relacions de Parella

Les causes del sadomasoquisme en les relacions de parella són multifacètiques i poden variar significativament entre individus. No obstant això, algunes hipòtesis generals poden ser plantejades per a comprendre aquest fenomen.

Satisfacció de Necessitats Psicològiques
Aquesta hipòtesi planteja que el sadomasoquisme satisfà diverses necessitats psicològiques, com ara el desig de control, l’exploració de la identitat i la gestió de l’ansietat. Per a algunes persones, aquestes pràctiques poden proporcionar una forma de escapismo i alliberament emocional, permetent-los explorar aspectes de si mateixos que no s’expressen en la vida quotidiana.

Reafirmació del Vincle d’Inclinació
Una altra hipòtesi suggereix que el sadomasoquisme pot ser una manera de reafirmar i enfortir el vincle d’inclinació en la parella. La confiança i la comunicació necessàries per a aquestes pràctiques poden aprofundir la intimitat i el compromís emocional, oferint als individus una manera d’experimentar una connexió més intensa i significativa.

Processament d’Experiències Passades
Des d’aquesta hipòtesi, pròxima a la perspectiva psicoanalítica, el sadomasoquisme pot ser entès com una manera de processar i reenactuar experiències passades. Les persones que han experimentat traumes o relacions disfuncionals en la seva infància poden trobar en aquestes pràctiques una manera d’abordar i resoldre conflictes interns, utilitzant el dolor i la dominació com a mecanismes per a explorar i reconciliar les seves emocions.

Exploració de Dinàmiques de Poder
Finalment, el sadomasoquisme pot ser vist com una exploració de les dinàmiques de poder dins de la relació. Les persones poden utilitzar aquestes pràctiques per a negociar i redefinir els seus rols i posicions dins de la parella, creant un espai on les dinàmiques de control i submissió poden ser explorades de manera segura i consensuada.

Concepció actual
La comprensió contemporània del sadisme i el masoquisme ha evolucionat més enllà de les teories de Freud i altres pioners. Avui dia, molts psicòlegs i sexòlegs consideren que aquestes pràctiques, quan es realitzen de manera consensuada, poden ser formes saludables d’explorar la sexualitat i la identitat personal.

Tant les pràctiques pròpies del sadisme com del masoquisme poden ser expressions de desitjos i fantasies però han de negociar-se i acordar-se entre adults, de forma consensuada i responsable. En aquest sentit, la comunicació oberta i la confiança són fonamentals per a assegurar que aquestes pràctiques es realitzin de manera segura i respectuosa.

Finalment, destacar que el sadisme i el masoquisme continuen sent temes fascinants i complexos dins del camp de la psicologia. En explorar aquestes pràctiques amb una ment oberta i una comprensió de les seves arrels i manifestacions, podem apreciar millor la diversitat de l’experiència humana i la profunditat de les nostres motivacions psicològiques. En última instància, el més important és reconèixer i respectar els límits i desitjos de tots els involucrats, assegurant que qualsevol exploració d’aquests comportaments es realitzi de manera consensuada i segura.

Referències
Baumeister, R. F. (1988). Masochism as Fuita from Self. Journal of Sex Research, 25(1), 28-59.
Bandura, A. (1977). Social Learning Theory. Prentice Hall.
Bowlby, J. (1988). A Secure Base: Parent-*Child Attachment and Healthy Human Development. Basic Books.
Costa, P. T., & McCrae, R. R. (1992). Revised NEO Personality Inventory (NEO-PI-R) and NEO Five-Factor Inventory (NEO-*FFI) professional manual. Psychological Assessment Resources.
Connell, R. W. (1987). Gender and Power: Society, the Person and Sexual Politics. Stanford University Press.
Deleuze, G. (1967). Coldness and Cruelty.
Freud, S. (1905). Tres assajos sobre teoria sexual.
Holmes, J. (2014). John Bowlby and Attachment Theory. Routledge. Krafft-*Ebing, R. v. (1886). Psychopathia Sexualis.
Rangel, L. (2010). El sadomasoquisme: una estructura circular. En-claus del pensament, 4(8), 29-43.
Richters, J., de Visser, R. O., Rissel, C. E., Grulich, A. E., & Smith, A. M. (2008). Demographic and Psychosocial Features of Participants in Bondage and Disciplini, ‘Sadomasochism’ or Dominance and Submission (BDSM): Data from a National Survey. Journal of Sexual Medicine, 5(7), 1660-1668.