Què és establir límits?

Establir límits és complicat. En la nostra societat, actualment hi ha la creença que, si ens neguem a realitzar qualsevol cosa que ens puguin demanar de bones maneres, podem ser considerats poc educats, poc respectuosos, egoistes o fins i tot males persones. I això, ens fa sentir culpables i fins i tot pot aparèixer por al fet que ens puguin rebutjar o al fet que es deteriori la relació amb les persones.

Però l’única cosa que podem aconseguir a la llarga, si no diem NO a aquelles accions o activitats que ens resulten incòmodes, que ens exigeixen una càrrega de responsabilitat, que simplement no ens venen de gust o que no tenim temps per a poder-les realitzar; és no prioritzar-nos a nosaltres mateixos. No es tracta de posar-nos per sobre dels altres, però tampoc posar-nos per sota. És més aviat trobar un equilibri.

Sent conscients no solament de les necessitats i desitjos dels altres, sinó també de quins són les nostres i del desgast emocional que pot comportar realitzar coses que veritablement no volem o no podem. És per això que és important trobar els teus límits, saber què és el que necessites i fins a quin punt et permets lliurar als altres. No és fàcil comunicar aquests límits ja que en moltes ocasions ens podem sentir incòmodes per si ferim a l’altre.

És per aquest motiu que en aquest article et donarem consells per a identificar-los, quins són els seus beneficis, així com aquella comunicació i tècniques que es poden utilitzar per a poder-los establir:

Tens un rol de Salvador?

El doctor Stephen Karpman, en 1968 va descriure un model psicològic d’interacció humana anomenat el Triangle Dramàtic. En el qual destaquen diferents rols d’interacció disfuncionals i que es poden donar en les relacions que presentem amb els altres. Aquests, poden trobar-se dins de nosaltres mateixos en major o menor grau, destacant un d’ells per sobre d’uns altres en les relacions familiars o laborals.

Un d’aquests rols, seria el de Salvador. Descrivint-se com aquella persona que se sacrifica pels altres, oferint fins i tot la seva ajuda, encara que no li ho demanin. Assumint una responsabilitat excessiva pel benestar dels altres, oblidant-se de les seves pròpies. Aquesta necessitat d’ajudar per a sentir-se bé, pot ser a la llarga contraproduent ja que cada vegada s’estableixen més dificultats per a posar límits i dir que no. Produint, com hem comentat anteriorment, un desgast important a nivell físic i emocional. En la següent imatge, es poden apreciar els tres tipus de rols que es poden trobar, destacant, a més, com hi ha persones que adopten un rol de víctima en la majoria de les seves relacions. Persones on serà fàcil que obtinguin ajuda d’aquelles que exerceixen un sol de salvador.

El rol de Víctima, es caracteritza per ser una persona centrada en una queixa constant, necessitant ajuda i compassió dels altres. Mai es responsabilitza dels seus actes, sentint-se indefensa, impotent, humiliada o desesperada; incapaç de sortir de la situació que està vivint. Són persones que han de treballar en la seva autoestima i autoconfiança, però si no són conscients que tenen un problema, necessitessin de l’ajuda del Salvador. Sent per tant per a aquestes últimes, més difícil establir límits.

Beneficis de posar límits

Com hem explicat anteriorment, no posar límits ens pot desgastar a nivell físic, emocional i social. Per tant, en posar-los, aconseguim:

  • Major autoconeixement. Sent conscient de les nostres necessitats, del que volem a cada moment. Del que ens permet sentir-nos còmodes. D’aquesta manera hi ha un major respecte d’un mateix, on els altres tindran el mateix respecte segons els límits establerts.
  • Augment de la nostra autoestima. Donar-nos el lloc que mereixem, permet sentir-nos millor amb nosaltres manyagues, perdent la por de mostrar-nos com som. Sense sentir-nos pressionats o obligats a realitzar el que l’altre desitja. Sense sentir-nos per tant culpables.
  • Millorar la nostra comunicació amb els altres. A poc a poc guanyarem confiança i seguretat a poder expressar veritablement el que necessitem i com ens sentim sense ferir a l’altre i que aquest pugui entendre’ns.
  • Relacions sanes i equilibrades. Eliminant les relacions amb persones que entren en el victimisme i que poden crear relacions dependents. A més, en aconseguir respectar els teus límits i el dels altres, hi ha un respecte en les relacions, on ningú es podrà sentir invalidat o violentat per l’altre.
  • Estar més presents, recuperant temps per a nosaltres. D’aquesta manera prioritzem la nostra vida i les nostres relacions en parella, família i amics pròxims. Presentant millor benestar laboral, familiar i social.

Com comunicar que no? Tipus de comunicació

Posar límits com hem dit anteriorment, no és fàcil. I una de les coses que més costen és com poder-los expressar. Primer de tot, hem de tenir en compte els diferents tipus de comunicació que ens podem trobar:

  • Estil de comunicació Passiu. Les persones amb aquesta mena de comunicació, tendeixen generalment a acceptar les ordres i desitjos dels altres. Eviten el conflicte, encara que això impliqui anar en contra dels seus propis interessos. Per això els costa dir que no. A més, encara que tinguin raó, amb la finalitat d’evitar qualsevol conflicte demanaran perdó. Parlen amb un to de veu baix, suau i tendeixen a mirar cap avall. Amb postura encorbada i espatlles caigudes. Aquest estil de comunicació és disfuncional ja que a la llarga poden acumular rancor i ressentiment per no poder expressar els seus sentiments, opinions i necessitats. És per aquest motiu, que pot provocar a la llarga sentiments d’ira i indefensió, derivant en simptomatologia ansiosa o depressiva. Aquesta comunicació és freqüent en aquelles persones que pateixen trastorns d’ansietat social. Un exemple de comunicació passiva podria ser: EXEMPLE A: M: Pedro m’agradaria veure aquesta tarda una pel·lícula romàntica. P: Volia veure l’última que ha sortit de suspens, les últimes vegades vas triar tu. M: Ja…però he passat mala setmana i podries tenir aquest detall, no? P: Està bé si, anirem a veure aquesta pel·lícula. No et preocupis. Pedro per a no entrar en conflictes, no expressa les seves necessitats i com se sent.
  • Estil de comunicació Agressiu. Les persones amb aquest estil, es comuniquen de manera dominant, exigent i amb poca sensibilitat. On pot trobar-se manipulacions i amenaces, fent sentir a l’altra persona culpable. Es creuen superiors, defensen els seus drets i usen el poder ja que els seus desitjos i necessitats són més importants. Utilitzen frases com “tu sempre…i tu mai” per a expressar descontentament. Tendeixen a ser escandaloses a l’hora de parlar, utilitzant un to alt de veu i molt expressives i gesticulosas, tendint a assenyalar amb el dit per a indicar dominància. Estil de comunicació per tant disfuncional. EXEMPLE B: M: Pedro havíem quedat avui per a anar al cinema. Una altra vegada t’has quedat adormit? Sempre et passa el mateix. No t’importo? Estic farta la veritat. P: María, ho sento. M’he quedat adormit…vaig lliurar un treball a última hora i necessitava descansar. Podem anar aquest cap de setmana? En aquest cas aquí María és poc sensible per a expressar el seu empipament, recriminant i fent sentir a Pedro culpable. On també s’observen amenaces.
  • Estil de comunicació Passiu- Agressiu. Aquest estil de comunicació implica dir que sí quan en realitat es vol dir el contrari. És a dir, la seva comunicació verbal destaca per no anar d’acord amb les intencions ni emocions de la persona, mostrant una imatge de passivitat i acceptació quan interiorment no se sent d’aquesta manera. Això comporta al fet que les persones que han desenvolupat aquest tipus de comunicació, siguin incapaces de parlar de manera directa sobre les seves necessitats i sentiments, per la qual cosa recorren al sarcasme i manipulació. Solen tendir a ser negatives i pessimistes. Aquest estil és un dels quals més destaquen, caracteritzant-se per no poder expressar els seus sentiments de manera directa i després projectar la seva impotència en forma de crítica, de manera indirecta. Persones que no han après una millor manera de comunicar-se. EXEMPLE B: P: María, ho sento. M’he quedat adormit…vaig lliurar un treball a última hora i necessitava descansar. Podem anar aquest cap de setmana al cinema? M: Clar sí, mirem per al cap de setmana i Em convides, no? Venja, descansa (emoticona d’una picada d’ullet). Seguint amb l’exemple anterior, la contestació de María és irònica a més de no expressar les seves emocions. Sentint-se molesta amb l’ocorregut i preferint mostrar una acceptació a contracor.
  • Estil de comunicació Assertiu. En aquest quart estil de comunicació, la persona parla d’una manera clara i directa, on pot expressar les seves necessitats, opinions i idees sense ofendre als altres. Per tant, seria l’estil de comunicació ideal, promovent interaccions socials sanes; disminuint, per tant, les males interpretacions i conflictes. Utilitzant un procés de solució de problemes, arribant a uns acords. I és que l’assertivitat es caracteritza pel respecte a les idees dels altres, implicant una escolta i acceptació d’aquestes, encara que no es comparteixin. Les frases, per tant, inclouen un missatge JO, en lloc d’acusacions cap als altres. D’aquesta manera validem el que pot dir l’altra persona, però comunicant alhora el que necessitem nosaltres. És per això que el missatge JO ha d’anar acompanyat d’una entonació suau amb una forma d’expressió pausada i tranquil·la. Per tant, és l’estil més indicat per a expressar els nostres límits i per tant ajudar-nos a dir que NO. A continuació, tenint en compte els exemples anteriors d’estils de comunicació disfuncional, es mostra com serien la resposta des d’un estil assertiu. EXEMPLE B: P: María, el sento. M’he quedat adormit…vaig lliurar un treball a última hora i necessitava descansar. Podem anar aquest cap de setmana al cinema? M: Pedro no et preocupis, ens pot passar a tots, a més portes molta feina de la universitat aquestes últimes setmanes. Però m’agradaria que sabessis que a mi em senti mal perquè finalment és l’únic dia lliure que tenim a la setmana i necessitava buidar-me. Vols que la pròxima vegada et recordi de posar-te l’alarma? També m’agradaria saber si preferiries realitzar una altra activitat. Podríem prendre alguna cosa prop de la teva casa la pròxima vegada i així et pots organitzar millor, tenint més temps i ens buidem que ens anirà bé. En aquesta situació María expressa com s’ha sentit, establint un acord amb Pedro perquè no torni a ocórrer, comprenent la situació actual de la seva parella i proporcionant alternatives que puguin ser beneficioses per a tots dos.

Tècniques que ens poden ajudar a expressar límits

A més de ser conscients dels rols que podem presentar i dels tipus de comunicació que poden establir-se, hi ha diferents tècniques que facilitarien l’expressió de límits, tenint en compte una comunicació assertiva. Recollint en aquest article, quatre tipus diferents:

  • Disc ratllat: Consisteix a poder repetir en diverses ocasions el missatge desitjat, expressant els nostres límits i per tant necessitats fins que l’altra persona sigui conscient d’elles. Repetint el nostre discurs, aconseguim donar valor i claredat sense entrar en ambigüitats o confusions que puguin donar pas a males interpretacions i per tant risc a conflictes i a cedir en la proposta o necessitat de l’altre: “Sí. Ho sé, però el meu punt de vista és x” “Estic d’acord, però la meva visió és x”.
  • Acord: Consistiria a no cedir davant la petició de l’altre. S’intenta negociar per a arribar a una situació satisfactòria per a les dues parts. S’utilitza sobretot davant l’enfrontament de postures. Tenim un exemple en l’apartat anterior.
  • Ajornament, regla de les 24 hores: Consistiria a ajornar la resposta fins a trobar-nos en calma i amb capacitat de donar una resposta adequada, sense entrar en conflictes i en una comunicació no funcional. En relacions de parella existeix la regla de 24-48 hores on si hi ha un determinat tema que pot produir una mala gestió emocional; serà important ajornar-ho per a poder respondre o conversar amb tranquil·litat. Comunicant-li-ho a l’altra part perquè no esperi en la incertesa ni senti que li rebutges: “En aquests moments no vull parlar del que ha ocorregut abans… Podríem esperar fins a la nit per a comentar-ho?”.
  • Banc de boirina: Consisteix a no negar cap de les crítiques que ens han fet. Permetent acceptar opinions, sentiments dels altres, encara que no els compartim. D’aquesta manera no contraataquem, escoltem la crítica, l’acceptem, però afegim algun matís: “És veritat el que dius, però així i tot desitjo…” “Pot ser que tinguis raó en el que dius, però…”

Et costa posar límits i saber dir no? Creus que tens una comunicació que no és adequada per a tractar depèn quines situacions? Ets conscient del rol que pots presentar i com et crea un malestar? Tens conflictes reiterantes amb la teva parella i no saps com gestionar-los d’una altra manera? T’agradaria poder saber i posar en pràctica aquestes tècniques i altres per a recuperar el teu benestar? No dubtis a posar-te en contacte amb l’equip de Canvis per a ajudar-te en això.

Bibliografia

R.A. (7 de Gener de 2021). Els 4 estils de comunicació en psicologia: entrena la teva assertivitat. Psicologia Clínica. https://www.psicoterapiaypsicoanalisis.es/2021/01/4-estilos-comunicacion-psicologia-entrenar-asertividad.html

Rodriguez, L. (6 de Gener de 2022). Per què és tan important aprendre a posar límits). La ment és meravellosa. https://lamenteesmaravillosa.com/por-que-es-tan-importante-aprender-a-poner-limites/

Zuñiga, O. (14 de Juliol de 2019). El valor de dir no (Assertivitat). La ment és meravellosa. https://lamenteesmarav