Com es defineix una relació tòxica?
Una relació tòxica és una relació que és destructiva, que no és saludable ni adaptativa i que genera mal i malestar psicològic a una o a totes dues parts de la parella. En aquesta mena de relacions es produeix una deterioració general de la persona.

Les relacions tòxiques no sols es donen en la parella, ja que poden aparèixer entre membres de la mateixa família, entre amics, companys de treball, etc. En aquestes, sol haver-hi molt d’afecte i afecte, la qual cosa complica i dificulta tallar amb aquesta mena de relacions.

Factors de risc que faciliten desenvolupar relacions tòxiques
• La gelosia tenen relació amb una falta d’autoestima de la persona. És important acabar amb el mite de “qui no té gelosia no mestressa”, ja que el no sentir gelosia no implica voler menys a l’altra persona. Aquest és un dels factors de risc més importants.
• Tenir dificultats per a solucionar conflictes, ja que s’usa la discussió, la qual cosa pot comportar molt de malestar en les persones de voltant.
• No tenir respecte per l’opinió dels altres. Aquest factor pot causar dificultats en les relacions, ja que l’individu entén que només la seva opinió és vàlida i no té en compte les opinions de l’altra persona.
• No haver realitzat duels ben elaborats de relacions anteriors
• Tenir duels no elaborats en relacions passades pot suposar un factor de risc pel fet que al no saber superar correctament un duel la por d’acabar una relació pot ser major.
• Relacionar-se mitjançant estils d’inclinació insegura. A vegades, els models que hem tingut poden ser tòxics, i el que fem simplement és una reproducció d’aquests en les nostres relacions. Aquest tipus d’inclinació es basa en la inseguretat de la persona i en la dependència a altres persones.
• El tenir baixa empatia pot portar a imposar el teu criteri per sobre de l’altre, pel fet que no és capaç de comprendre els sentiments dels altres.
• Dèficit en habilitats de comunicació i conducta assertiva, ja que la persona no podrà relacionar-se en un ambient sa i d’igualtat. Tindrà com més vàlids els seus propis sentiments, sent els dels altres menys importants, o pensarà que el que pensin i sentin els altres és més important.
• Una alta impulsivitat pot suposar un factor de risc sobretot en l’adolescència, ja que poden dur a terme conductes disruptives amb la condició de ser acceptats pels iguals.
• L’aïllament social.
• Tenir dependència a tòxics pot implicar un factor de risc de comportaments de dependència a nivells relacionals.

Factors de protecció
Aquest tipus de factors de protecció tenen la funció de poder protegir les persones de poder desenvolupar relacions tòxiques:
• Tenir una alta autoestima
• Haver desenvolupat durant la infància un estil d’inclinació segura, ja que contribuirà al fet que tinguem més seguretat per a afrontar les diferents relacions.
• Disposar de suport familiar, ja que pot ajudar a evitar o acabar una relació tòxica.
• El fet de tenir amics o companys que han tingut relacions tòxiques pot ajudar la persona a adonar-se de com els repercutia negativament a ells aquest tipus de relacions i evitar-les.

La comunicació tòxica: exemples de converses tòxiques
Saber comunicar-nos amb les altres persones és fonamental i sol ser una preocupació en les nostres relacions socials. És important detectar si la nostra manera de comunicar-nos és eficaç per a aconseguir els nostres objectius. Els problemes de comunicació són un dels temes que més se solen treballar en un procés terapèutic de parella, a vegades són la base del conflicte i en altres ocasions són el resultat del malestar de la parella.

Existeixen tres tipus d’estils de maneres de relacionar-se amb els altres:
• Comunicació passiva: tipus de comunicació i conducta en el qual la persona no defensa els seus drets i interessos. Problema: es corre el risc que els altres s’intentin aprofitar d’un, amb el ressentiment que això comportarà.

• Comunicació agressiva: tipus de comunicació i comportament en el qual la persona utilitza amenaces, acusacions, retrets, i no té en compte els drets dels altres. Problema: ressentiment dels altres.

• Comunicació assertiva: la persona expressarà la seva opinió, però sense intentar imposar-se als altres. Permet un millor control de les relacions amb els altres i tant la pròpia persona com els altres poden expressar-se d’una forma tranquil·la però directa.

 

Ejemplos de actitudes tóxicas

Hay ciertas actitudes o comportamientos que nos deben hacer sospechar de estar teniendo una relación tóxica. Por ejemplo:

– Enfadarse por quedar con amigos, incluso chantajeando con otra cosa para evitar que vaya.

– Control constante de las redes sociales, incluso revisar el móvil de la pareja.

– Insiste que lo más importante de tu vida es el/ella

– Usa el chantaje emocional.

– Es muy celoso/a.

– En muchas ocasiones se toma la libertad de actuar de forma paternal.

– Opina constantemente de forma negativa a la hora de vestir.

– No le da la importancia que necesitas que le dé ante tus problemas

– Cuando tiene un mal día, normalmente lo paga contigo.

– Cuando tiene la oportunidad siempre te va a recordar los fallos cometidos anteriormente sin importar lo que haya hecho el/ella.

– No acepta que cuentes los problemas de pareja a tu gente más cercana.

– Evitar comentar según que, para que no se enfade.

– Te trata con poco respeto.

Consecuencias de mantener relaciones tóxicas

La dependencia emocional: necesidad excesiva de afecto, de aprobación y sumisión, donde hay miedo a la soledad. Se hace lo imposible por evitar el fin de la relación.

El control supone la pérdida de independencia y autonomía por parte de uno de los miembros de la pareja sobre el otro. Acaba provocando un aislamiento de la pareja hacia su círculo social más cercano como son sus amigos, compañeros de clase o trabajo e incluso familia. Normalmente, esta actitud se puede dar también en las redes sociales, controlando cada movimiento de la pareja en todo momento y buscando explicaciones sobre cada una de sus acciones.

En lo que respecta a los celos, se definen como la sensación que presenta una persona cuando siente amenazada su relación. Generalmente, están enfocados en agentes externos.

Por último, la manipulación puede ser una consecuencia directa de los tres factores que se han mencionado.

En algunos casos, las relaciones tóxicas son consideradas el paso previo a una relación con violencia de género, en otros una relación sana con problemas. También hay veces que se considera que la violencia de género está dentro de las relaciones tóxicas.

Walker va establir un cicle de la violència compost per 3 fases:

En la fase primera denominada «acumulació de la tensió» es van amuntegant petits successos que porten a un increment de la tensió entre la parella.
Llavors, aquest cúmul produeix l’explosió de violència de major o menor gravetat en la segona fase, anomenada «explosió-agressió».
Després d’aquesta segona fase, es produeix el penediment de l’agressor, donant principi a la tercera i última, denominada «lluna de mel» on l’agressor demana perdó i refereix que mai tornarà a succeir.

Veiem que es produeix un cicle de conducta negativa i reforç, la qual cosa portarà al fet que aquest cicle torni a repetir-se, amb tendència a augmentar i corre el risc a cronificarse. A més, se sap que com més greu és la violència, existeixen menys probabilitats que cessi de manera espontània.

Per què se sol caure en aquests tipus de relacions?
Per tenir una autoestima baixa ens predisposa a tenir relacions no equilibrades.
Donar importància al que pensin els altres fins al punt de condicionar el nostre comportament, farà que siguem incapaços de mostrar-nos tal com som. Per tant, generarem relacions on la nostra conducta serà passiva.
Haver tingut experiències anteriors que ens hagin fet creure que som mereixedors d’aquest tracte.
Tenir creences distorsionades sobre el que és voler i sobre el que suposa una relació, ens pot conduir a veure com a normal, coses que no ho són.
La necessitat de rebre afecte per a suplir mancances profundes.
La por a la solitud ens pot arrossegar a relacions disfuncionals.

Referències bibliogràfiques:

Salazar, J. A., Castro, D. P., Giraldo, L. A., & Martínez, L. M. (2013). Relaciones Tóxicas de pareja. Revista de psicología, 17(2).

Granados, A. M. (2018). Las relaciones tóxicas de pareja en adolescentes: Factores de riesgo y protección.

Paño, M. (2016). Relaciones tóxicas vs. relaciones saludables. Revista estudiantil de psicología universidad adventista de Bolivia facultad de ciencias de la educación y humanidades.