Abans de desenvolupar el tema, és important tenir en compte el terme amor, el qual no té una definició rotunda; fins i tot la Reial Acadèmia de la Llengua (RAE) concerneix més de 14 definicions, no obstant això per al present article, s’ha triat la que es considera més completa: “Sentiment cap a una altra persona que naturalment ens atreu i que, procurant reciprocitat en el desig d’unió, ens completa, alegra i dona energia per a conviure, comunicar-nos i crear”.
Igualment, no s’ha d’oblidar que l’amor és a més un sentiment; que comprèn una sèrie de variables que es veuen involucrades com ho són la biològica, psicològica, religiosa, cultural, entre altres.
Però, per què parlar d’amor? Segons estudis de Fisher, antropòloga de la Universitat de Rutgers, va determinar que existeixen tres circuits cerebrals que permeten comprendre el procés neurològic de l’amor en una relació de parella. El primer d’ells és el circuit del desig, que dona pas a la segregació d’hormones sexuals, estrogen i testosterona i dona la sensació que comunament tots coneixem com a “papallones en l’estómac” entre altres reaccions fisiològiques.
En segon circuit està el circuit de l’amor romàntic, que en paraules de Fisher, consisteix en la quantitat d’energia que se centra en aquesta persona, i es caracteritza primordialment per l’obsessió, la connexió emocional, i la motivació que obren un espai a la fase de l’enamorament. Aquesta etapa no és permanent, de fet, sol ser curta i roman en la parella alguns mesos; fins que la parella entra en la fase de la quotidianitat (Murray, com es va citar en Plans, 2020).
Finalment està el circuit de la relació de parella la qual neix després de passar pel desig sexual i entrar en l’enamorament. Aquí es té una idealització de la parella, caracteritzada per una sensació i pensaments positius cap a l’altre.
Per a respondre a la pregunta, es pot entendre que l’amor és un component (entre altres) de les relacions de parella i per això és important tenir-lo en compte.
Distància
El terme distancia és complex d’entendre, atès que depèn en gran manera del context en què es doni. Segons la RAE es poden referenciar les següents definicions:
- “Espai o interval de lloc o de temps que mitjana entre dues coses o successos”.
- “Allunyament, desviament, desafecto entre persones.”
Tenint en compte el context i com s’apliqui el terme distancia, pot percebre’s com una cosa positiva o negatiu. En el sentit de les relacions de parella, s’han de contemplar a més tant la distància emocional com la distància física.
La primera, és l’acte d’ocultar les emocions i al seu torn mantenir-les allunyades dels altres (Plans, 2020). Pot arribar a ser un mecanisme de defensa, que pot ser conscient o no; l’important és entendre que el distanciament emocional, pot arribar a tenir greus conseqüències en una relació de parella.
Quant a la distància física en les relacions a distància, no precisament és negativa, si bé és difícil portar una relació a distància de manera permanent, puix que implica assumir unes condicions especials. No obstant això, estudis han demostrat, que no sols es poden emportar relacions d’aquest tipus, sinó que a més es poden crear vincles molt més estrets (Plans, 2020).
Les relacions a distància difereixen de les relacions en persona de diverses formes, i un dels aspectes més impactants és la necessitat de desenvolupar una connexió emocional sòlida en condicions de l’absència de proximitat física. L’aïllament sovint fa l’efecte de solitud i pot fer que alguna de les dues persones se senti menys compromesa amb la relació. No obstant això, resulta que és possible aconseguir una relació saludable, pròxima i amorosa si s’apliquen algunes estratègies efectives.
Desafiaments
- Falta de contacte físic: El contacte físic és una de les formes més naturals d’expressar afecte i suport en una relació. La falta d’abraçades, petons o simplement passar temps junts físicament pot generar una sensació de buit emocional.
- Comunicació limitada o ineficaç: Encara que les tecnologies actuals permeten mantenir-nos connectats, la comunicació digital no sempre reemplaça la interacció cara a cara. Els malentesos, la falta de to o context en els missatges i les diferències en els horaris poden complicar la comunicació.
- Soledad i sentiments de desconnexió: L’absència de la presència constant de la parella pot generar sentiments d’aïllament i que un està “perdent” a l’altra persona. Això pot generar inseguretats sobre la relació o l’estabilitat emocional.
- Temptacions o inseguretats externes: La distància també pot portar amb si la temptació de no ser completament fidel, o la inseguretat per la falta de control sobre el que l’altra persona fa quan no és a prop.
Estratègies per a Mantenir la Connexió Emocional
- Comunicació constant i significativa: El primer pas per a superar qualsevol desafiament en una relació a distància és mantenir una comunicació oberta i constant. La psicòloga Pilar Bilba; explica que per a tenir una relació de parella, ja sigui per proximitat o a distància, és important mantenir una comunicació assertiva. No es tracta només de parlar tots els dies, sinó de tenir converses significatives. Es pot agendar moments específics per a parlar profundament sobre com se senten tots dos, compartir experiències diàries o discutir metes personals i de parella.
- Establir rutines i expectatives clares: Una de les claus per a no sentir-se desconnectats és establir rutines de comunicació que tots dos puguin esperar. Pot ser un “bon dia” per missatge cada matí, anomenades regulars en uns certs dies de la setmana o vídeo xats per a veure i compartir emocions més visualment. A més, és important acordar expectatives clares sobre la freqüència dels missatges o les visites, per a evitar malentesos.
- Ús de la tecnologia de manera creativa: Les eines digitals poden ser aliats poderosos. No sols es tracta d’enviar missatges o fer vídeo anomenades, sinó també d’usar aplicacions que fomentin la interacció de manera divertida, com veure pel·lícules junts a través de diverses plataformes, jugar videojocs en línia o escriure cartes digitals.
- Planificar visites i moments per a estar junts: La planificació de visites regulars és essencial. No importa si són breus o a llarg termini, tenir alguna cosa a esperar pot ser un gran motivador. A més, passar temps junts en el món físic és crucial per a alimentar la connexió emocional.
- Suport emocional mutu: És fonamental crear un espai en el qual tots dos se sentin còmodes compartint les seves emocions i vulnerabilitats. El suport emocional a distància pot fer-se a través de converses sinceres, enviaments de petits regals o cartes, i demostracions d’afecte fins i tot des de lluny. La confiança que tots dos estan compromesos amb el benestar de l’altre reforça el vincle emocional.
- Establir metes i projectes a futur: Parlar sobre el futur de la relació, crear objectius comuns i tenir un pla per a la convivència a llarg termini pot proporcionar seguretat emocional. Això assegura que tots dos vegin la distància no com un obstacle insuperable, sinó com un pas cap a un futur junts.
- Practicar la independència i el creixement personal: Encara que la relació és important, també és essencial que cada membre de la parella continuï creixent com a individu, així no estiguin físicament junts, celebrar èxits o fites importants en la vida de cadascun, això els pot ajudar a sentir-se connectats. Tenir interessos i activitats fora de la relació reforça la confiança i l’autonomia, evitant que la relació es torni dependent o asfixiant. Les relacions a distància no són fàcils, però poden ser enriquidores, quan totes dues parts estan compromeses a fer que funcioni. És important tenir en compte que cada persona ha de ser honesta sobre els seus sentiments; no tenir por d’expressar com se sent un respecte a la distància o els desafiaments, parlar de temors o inseguretats pot acostar a la parella
Conclusions
Mantenir la connexió emocional en una relació a distància representa un desafiament important, però no insuperable. Els desafiaments més grans, com la falta de contacte físic, les diferències horàries i les barreres de comunicació, poden crear inseguretat i desafiaments en les relacions. No obstant això, aquests obstacles poden minimitzar-se mitjançant estratègies efectives com la comunicació regular i honesta, la programació de visites i l’establiment d’objectius conjunts a llarg termini.
És important que totes dues parts segueixin compromeses amb la relació i al mateix temps construeixin una base sòlida de confiança, empatia i suport mutu. La tecnologia actual proporciona eines poderoses per a mantenir-se connectat diàriament, però la clau és aprendre a utilitzar-les d’una manera que millori la connexió emocional.
Finalment, les relacions a distància també brinden oportunitats per a enfortir l’autonomia i el desenvolupament personal de cada membre de la parella. Amb paciència, creativitat i compromís, una relació a llarg termini no sols pot sobreviure, sinó que també pot ser una experiència enriquidora que prepara a la parella per a un futur sòlid junts.
En resum, encara que les dificultats són inevitables, quan es manegen bé les relacions a distància, es prioritzen les necessitats emocionals de tots dos, es fomenta una comunicació oberta i amorosa, i així es pot enfortir el vincle emocional malgrat la distància, conduint a majors i millors relacions.
Si tu o algú del teu entorn necessiten major informació sobre aquest tema, pots sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. Disposem d’un equip de Psicòlegs que poden ajudar-te.
Referències
Espanyola, R. A. (2006). Diccionari essencial de la llengua espanyola.
García, J. M. S. (1991). Psicologia de la vida en família: una visió estructural. Introducció a la Salut Mental, 29(1), 128-138.
Garrido-Rojas, L. (2006). Inclinació, emoció i regulació emocional. Implicacions per a la salut. Revista llatinoamericana de psicologia, 38(3), 493-507.
Illanes, J. C. (2011). Desafiaments i continuïtats en la conyugalidad a distància. Llatinoamericana d’Estudis de Família, 3, 146-173.
Plans Cortès, K. D. (2020). “La ciutat de les relacions a distància”
Máster en psicología General Sanitaria (Universidad Isabel I)
Grado en psicología (Universidad de Barcelona)
Máster propio en atención temprana y Máster propio en Psicología Sanitaria en Urgencias (INEKA)