Tractaments psicològics bonificats parcialment per a discapacitats

El nostre compromís professional i social com a centre de psicologia a Barcelona, i sent sensibles a la vulnerabilitat d’una part de la població, l’equip de psicòlegs i terapeutes que treballen en Canvis pot oferir “Bonificacions parcials” a aquelles persones que sol·licitin tractament psicològic i acreditin reunir els requisits sol·licitats en la primera visita gratuïta.

Encara que busquem atendre el major nombre possible de persones, tenim recursos limitats i criteris interns que ens obliguen a prioritzar casos segons la urgència i disponibilitat. En algunes situacions, i si ho considerem necessari, suggerim acudir a la Seguretat Social o altres «serveis públics» que puguin oferir l’atenció adequada a una situació que requereixi un tractament especialitzat o atès per un equip multidisciplinari en un termini més curt.

Les persones amb discapacitat poden mostrar els mateixos trastorns psicològics que les persones sense discapacitat. No obstant això, es troben diferents factors biològics, psicològics i socials que poden desenvolupar una major presència en aquest grup de persones.

La restricció o l’impediment en la disposició d’executar una activitat de forma normal per a les persones, com a resultat d’una deterioració eventual o indefinit, reversible o irreversible suposa limitacions a nivell emocional i social en les persones i el seu entorn.

La discapacitat és més freqüent del que generalment se sol creure, es considera que més de mil milions de persones presenten algun tipus de discapacitat (al voltant del 15% de la població mundial).

Els psicòlegs de Canvis no som aliens a la realitat econòmica, familiar i social actual que sofreixen les persones amb discapacitat. Sabem el difícil que resulta habituar-se a la nova realitat en la qual es troben. Davant diverses dificultats que es presenten en canvi bruscos en el seu ritme i nivell de vida cal trobar eines per a superar aquesta crisi i adaptar-se a la nova situació.

Per això, el centre sanitari de psicologia clínica Canvis de Barcelona, ha creat un programa de tractaments psicològics bonificats parcialment destinat a les persones amb discapacitat i escassos recursos econòmics que necessiten suport per part d’un psicòleg professional.

El suport psicològic a persones en situació de discapacitat reconeguda per part dels psicòlegs de Canvis té honoraris reduïts en diferents modalitats de teràpia perquè, totes les persones que el requereixin i necessitin, puguin accedir a una atenció psicològica professional i de qualitat.

Requisits d'accés a la bonificació parcial per discapacitat

Per a accedir a una bonificació parcial en el cost de les diferents modalitats de teràpia inclosos en el programa subvencionat per a persones discapacitades pel centre de psicologia Canvis de Barcelona és necessari acreditar estar en situació de discapacitat en el moment d’inici del tractament mitjançant la presentació de la targeta acreditativa o el certificat que acrediti aquesta discapacitat.

A Canvis, no només volem ajudar les persones en situació discapacitat sinó també a les seves famílies. Per això, els familiars directes de les persones amb discapacitat (fills/as i cònjuges) també estaran beneficiats de bonificacions en els tractaments psicològics inclosos en aquest programa.

En el programa de bonificacions parcials en teràpies i tractaments psicològics a persones amb discapacitat i familiars directes del centre de psicologia clínica Canvis de Barcelona estan exclosos els següents trastorns:

  • TMS – trastorn mental sever
  • TLP – trastorno límit de la personalitat
  • Addiccions

No és una tasca senzilla ni agradable per a les persones amb discapacitat aconseguir una vida independent i sentir-se integrat socialment, ja que els obstacles físics i socials dificulten diferents activitats. Això els porta a buscar entorns admissibles i estables que estiguin condicionats a les seves capacitats i limitacions.

En els primers moments, un dels impactes més complicats de suportar és el diagnòstic de discapacitat ja que la persona que rep el diagnòstic viu un període d’acceptació que pot conduir a la persona per diverses etapes:

  • La negació és aquella sensació repetida amb la qual es pretén escapar de la realitat a causa d’un profund dolor per enfrontar-se als sentiments que aquesta situació li produeix. En aquesta fase, la persona no se sent capaç de defensar-se amb les seves eines psicològiques, la qual cosa li porta a mantenir-se en silenci, sentir angoixa, experimentar un estat deprimit i a vegades a actuar amb agressivitat.
  • La culpabilitat s’expressa després d’haver sofert la col·lisió inicial. Fa referència a una sensibilitat que li desgasta i li confronta amb preguntes sobre l’origen de la discapacitat.
  • L’empipament és una fase de malestar i impotència que pot aconseguir un nivell elevat que li porti a “tocar fons”. En aquesta etapa poden produir-se dues conductes: la autocompassió (portar un estil de vida deprimit i d’indiferència, sense il·lusió per realitzar activitats reforçants) o entendre-ho com una situació definitiva que li susciti a reconduir-se amb energia.
  • L’acceptació dependrà de la persona, ja que pot suposar un procés que s’aconsegueixi relativament ràpid o pot requerir de temps (fins i tot anys) per a aconseguir-la. No obstant això, hi ha ocasions en les quals les persones viuen amb tal rebuig que no arriben a aprovar la seva discapacitat.

En qualsevol d’aquelles situacions en les quals la persona percebi dificultats per a arribar a aconseguir l’acceptació de la seva pròpia situació, des del Centre de Psicologia Canvis considerem important mostrar-los les oportunitats que tenen i que poden desenvolupar. En Canvis desitgem ajudar aquestes persones a crear la seva pròpia trajectòria i cap a on poden obtenir una posició còmoda en el seu ambient familiar i social.

La família és el suport principal en les activitats diàries de les persones amb discapacitat i en aquelles circumstàncies en les quals un es veu perjudicat, els membres de la família són sensibles al canvi.

La discapacitat porta amb si un procés d’adaptació en l’ambient familiar a les noves circumstàncies que en algunes ocasions sol·licita una important atenció i pot afectar l’estructura. L’assistència a persones amb discapacitat és una responsabilitat que podria comprometre de forma natural als familiars, alterant els rols que cadascun exercia prèviament.

És probable que els fills de persones amb discapacitat es vegin en la situació de comprometre’s amb un mateix a cuidar dels pares i veure’s involucrat en competències de la llar quan aquestes figures es tornen dependents en la realització de les seves tasques. Les obligacions canvien en relació al moment vital i la maduresa dels fills.

No obstant això, hi ha realitats en les quals el cuidador és un adolescent o un adult relativament jove i aquests es troben en la posició d’assumir un rol davant el qual no es troben preparats. En aquesta fase, els amics són la figura més rellevants i importants per al seu desenvolupament i tenen la necessitat de gaudir d’això, per això no és fàcil adoptar una postura de cuidador en edats tan primerenques.

En el cas de l’edat adulta, és possible que entri els progenitors i els fills ocorri una transformació de rols, és a dir, que els fills prenguin una postura d’atenció dels seus pares. També es podria donar la circumstància que els fills de pares amb discapacitat al seu torn tinguin fills. En aquesta situació els fills poden experimentar una obligació que es veu duplicada i si a més tots ells comparteixen el mateix habitatge, és possible que es visqui una tibantor destacable a la casa.

Les discapacitats poden ser de tipus físiques, sensorials, psicològiques, intel·lectuals i mentals o psiquiàtriques.

  1. Les físiques-motriu veuen restringida o absent les funcions de les extremitats, sent les superiors inferiors o de la columna vertebral les més afectades. Per exemple: la distròfia múscul’ esquelètica, les artritis i l’amputació de membres.
  2. La sensorial engloba disfuncions des de la ceguesa fins a símptomes de visió reduïda, borrosa, desenfocada, dificultats per a veure des de lluny o de prop, daltonisme, a més de la sordesa i l’absència o la dificultat de la parla.
  3. La intel·lectual inclou a individus que presenten complicacions per a rememorar, solucionar conflictes, comprendre la informació i fer ús del llenguatge.
  4. La mental o psiquiàtrica és aquella coneguda per diagnòstics com la depressió o l’esquizofrènia.

A continuació, podran trobar les malalties físiques o psíquiques que poden donar pas a una discapacitat: discapacitat cognitiva, agorafòbia, alcoholisme, Alzheimer, artritis reumatoide, cardiopaties, depressió crònica, malaltia de Crohn, malaltia pulmonar obstructiva crònica, fatiga crònica, fibromiàlgia, glaucoma, hipoacúsia, insuficiència renal crònica, obesitat mòrbida, pèrdua de visió i sensibilitat química.

NOTA IMPORTANT:

És important assenyalar que la bonificació parcial és oferta directament pel centre Canvis i no rep fons d'organismes públics ni fundacions privades externes.
  • Depressió

Situacions clíniques beneficiàries de la bonificació parcial per a discapacitats:

  • Depressió
  • Ansietat
  • Fòbies
  • Duel
  • Aïllament social
  • Situacions Post Traumàtiques
  • Víctimes de violència de gènere

Tipus de teràpia incloses en la bonificació parcial a discapacitats:

Sol·licitar informació

    Nom i cognoms (*)

    Email (*)

    Telèfon (*)

    Indiqui’ns la seva disponibilitat horària (Matí / Tarda)(*)

    Missatge

    Consento el tractament de les meves dades. CANVIS CENTRO DE PSICOLOGIA tractarà les seves dades amb la finalitat de respondre les seves consultes, dubtes o reclamacions. Pot exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com l’informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal

    .