Actualment al nostre país una de cada dues persones que neix a Espanya patirà càncer al llarg de la seva vida, a pesar que el percentatge anualment va incrementant gràcies als diagnòstics preventius i a la millora de tractaments. Per aquesta raó, és necessària una intervenció específica i que afavoreixi a tractar a les persones de manera integral. A Espanya, es diagnostiquen 150.000 casos nous cada any, i és la causa del 25% de les defuncions del nostre país.
Què és la Psicooncologia?
La Psicooncologia consisteix a aplicar coneixements de la psicologia clínica en el camp de l’oncologia. És una branca especialitzada de la psicologia d’estudi i intervenció sobre trastorns psicosocials que poden afectar tant el pacient de càncer com als seus familiars. Entre el 30% i 50% de persones amb càncer pot arribar a patir un important desequilibri emocional i malestar psicològic. Per aquesta raó sorgeix la necessitat d’acompanyar i donar solució a aquest col·lectiu.
D’altra banda, és important destacar com el pacient de càncer i els seus familiars es troben immersos en situacions altament estressants. Per totes aquestes raons, el suport psicològic és necessari i des de fa uns anys va sorgir la necessitat de configurar la Psicooncologia. A més, es pren consciència de la importància que té el pacient en tot el procés terapèutic, i s’emfatitza en què el mateix ha de comptar amb tota la informació necessària i adequada per a prendre totes aquelles decisions que l’afectin directament de la manera més oportuna possible.
Durant aquests últims anys, a nivell sanitari es té en compte tant la curació dels pacients com de l’alleujament possible del sofriment que aquests puguin tenir a causa de la malaltia.
La Psicooncologia com a disciplina sorgeix en els anys 80, liderada per Jimmie Holland, en el centre de recerca Sloan-*Kettering a Nova York. Va sorgir com a necessitat d’aplicar la Psicologia de la Salut al Càncer. Durant els últims anys hi ha hagut un reconeixement explícit per a aconseguir un nivell òptim de qualitat en l’atenció al pacient amb càncer.
Per a què serveix?
Aquesta disciplina de la psicologia serveix per a donar resposta en el moment del diagnòstic o avaluació del tractament a una major sensació de control per part del pacient oncològic i els seus familiars. També ajuda al pacient a afrontar millor les proves mèdiques o fins i tot, a l’autocura.
És important realitzar aquest acompanyament i plantejar sempre la possibilitat als pacients de seguir un adequat seguiment a nivell psicològic. En molts casos l’atenció psicològica se sol deixar a un costat, mentre tan sols ens centrem en que el pacient millori a nivell físic, no obstant això, tots els avanços a nivell psicològic posteriorment poden ser molt beneficiosos per a l’evolució de la malaltia.
Simptomatologia psicològica comuna
Les persones en procés oncològic solen manifestar, ansietat, depressió o insomni. Moltes vegades, davant un procés oncològic han de modificar hàbits en la seva vida i fins i tot poden sentir-se culpables, per com afecta això a la seva família o per no haver-ho evitat.
D’altra banda, els acompanyants o familiars poden presentar els mateixos problemes psicològics, i, a més, en molts casos prefereixen que el tractament prevalgui en els pacients oncològics, situant-se ells en segon pla, no obstant això, és necessari també l’acompanyament psicològic, ja que són el pilar fonamental dels pacients oncològics.
Beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer.
Alguns dels beneficis més destacats podrien ser:
- Ajuda o suport per a superar el diagnòstic de càncer: en aquest punt es requereixen normalitzar unes certes reaccions, també es facilita la comprensió de la informació i intentem desfer falsos mites que poden dificultar l’enteniment de la patologia.
- Adaptar-se al tractament: la intervenció i tractament oncològic pot ser llarg i pot provocar efectes secundaris com la pèrdua de pèl, marejos, fatiga, vòmits…
- Prendre decisions: el suport psicològic dona suport als pros i contres de cada elecció que el pacient pot triar.
- Moure els canvis familiars: des del diagnòstic, la vida de les persones amb càncer sol modificar moltes de les rutines preestablertes anteriorment, com el treball, les tasques domèstiques….
- Facilitar la comunicació familiar: és habitual que el pacient present problemes a nivell comunicatiu amb els seus familiars sobre els seus sentiments, com es troba, per a no sentir-se una càrrega per a la seva família.
En resum, el psicooncòleg/a pot acceptar i afrontar el diagnòstic de càncer, afrontar la por a la mort, eliminar pensaments negatius recurrents, millorar la comunicació i millorar les possibles alteracions sexuals. És una disciplina una miqueta complexa, i per aquesta raó, requereix d’una intervenció interdisciplinària on diferents professionals han de participar.
Què produeix la por a la mort en pacients oncològics?
La por a la mort és una part totalment inherent a la vida humana, no obstant això, si aquestes pors interfereixen amb la vida i activitats diàries poden afectar de manera negativa al subjecte.
Aquesta por a la mort pot produir que el subjecte deixi de realitzar activitats diàries, dificultats en la relació amb les persones del seu voltant…
L’experiència d’ansietat per la mort pot diferir segons l’edat i el sexe de la població, segons diversos estudis se suggereix que els adults tenen por del procés de la mort, mentre que els més joves solen témer a la mort en si mateixa.
D’altra banda, les dones solen tenir més probabilitat que els homes de tenir por a la pròpia mort i a la dels seus sers estimats.
No obstant això, en processos oncològics, als pacients els costa identificar a quin aspecte en concret de la mort temen. Tenen por de morir solos? Tenen por al patiment?
Tractar d’identificar el fet que causa la por a la mort, pot ajudar a afrontar-lo i tenir-lo sota control.
Importància de la cerca de sentit a la vida.
És normal voler sentir que la vida ha tingut sentit, algunes persones troben el sentit a través del seu treball o vocació, unes altres per haver construït una família…
En molts casos els pacients reflexionen sobre assumptes que han estat veritablement importants.
El procés emocional en oncologia
Després del diagnòstic de càncer, això suposa un punt d’inflexió en la vida de les persones afectades. Hi ha una sèrie de fases que afecten el procés emocional de càncer:
- Xoc inicial
- Negació o incredulitat
- Confusió
- Sentiments d’importància
- Desesperança i pors
- Fase de reajustament al diagnòstic
El suport emocional ens alleuja, ens dona seguretat i calma en moments estressants on únicament podem veure negativitat i caos. El fet de combatre les nostres emocions pot fer-nos reflexionar sobre diferents punts de vista. És rellevant expressar tot tipus d’emocions positives, negatives. Les emocions són bàsiques i necessàries per a la vida, ens mantenen alerta i ens permeten esplaiar-nos en determinats moments.
Diferents duels que podem trobar en un procés oncològic
Durant el tractament el pacient pot passar per una pèrdua de salut, del control de l’autonomia, fins i tot, en alguns casos, pèrdua de la capacitat reproductiva. Aquests duels són importants saber-los identificar, per a poder abordar el problema amb la teràpia més adequada i buscar solucions com a abans.
Els aspectes psicològics tenen molta importància en l’aparició, curs i recuperació de la malaltia. És lògic que en enfrontar-se a un procés tan summament dificultós puguin sorgir dubtes durant tot el transcurs de la malaltia, per aquesta raó el fet de realitzar teràpia psicològica és clau perquè la persona reconegui i gestioni les seves emocions i pensaments, i sàpiga com expressar-los.
Regles per a suportar el tractament oncològic
La Dra. Odile Fernández (2018) va posar de manifest una sèrie de regles necessària per a poder desenvolupar un procés per a ser el més feliç possible:
- Allibera el teu cor de l’odi
- Allibera la ment de preocupacions
- Viu humilment i sense grans pretensions
- Dona més, sense la intenció de rebre.
- Estímat intensament i després mestressa als altres.
- Presa el control de la teva vida i de la malaltia.
- Viu en harmonia amb la naturalesa
- Aprèn a escoltar-te i a confiar en tu.
- Practica la risoterapia
- Aprèn a dir no.
A més, l’autora exposa que solem viure pensant que la vida és infinita, no obstant això, no sabem quan acabarà la nostra vida, així que tal com ella mateixa refereix, cal gaudir del moment i perseguir els nostres somnis.
Com afavorir la comunicació amb un familiar que es troba immers en un procés oncològic?
- Ha de percebre mostres d’acompanyament i suport per part del seu entorn.
- Els pacients oncològics moltes vegades han de deixar de costat unes certes gestions, en cas que puguis oferir la teva ajuda, podrà ser un gest important que pot fer veure a la persona que ets allí.
- Pot ser necessari estar informat en una certa manera de la patologia en concret i de quina manera pot afectar el subjecte, per a d’aquesta manera poder afrontar la malaltia, atès el pacient en cada etapa d’aquesta.
En el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona, t’ajudarem a recuperar el teu benestar emocional. A més, t’oferirem diferents eines que poden ser-te d’ajuda en la teva vida, així com t’acompanyarem a identificar el que més et preocupi i realitzarem un tractament individual.
Bibliografia
- Cruzado, J. A. (2003). La formación en Psicooncología. Psicooncología: investigación y clínica biopsicosocial en oncología, 1, pp. 9-20.
- Díaz, L. (2021). Psicooncología: El apoyo psicológico para pacientes oncológicos. Zonahospitalaria.com. Recuperado el 29 de marzo de 2022, de: https://zonahospitalaria.com/psicooncologia-el-apoyo-psicologico-para-pacientes-oncologicos/
- Malca, B. (2005). Psicooncología: Abordaje emocional en oncología. Persona y Bioética, 2(25), pp. 64-67.
Verónica, R. M., Catalina, Á. i Fernanda, V. (2015). Psicooncología: Un modelo de intervención y apoyo psicosocial. Revista Médica Clínica Las Condes, 24(4), pp. 677-684
Grado en Psicología – Universidad de Barcelona (UB)
Máster en Psicooncología y Cuidados Paliativos – Universidad Complutense de Madrid (UCM)
Máster en Psicología General Sanitaria – Universidad Internacional de la Rioja (UNIR)
Máster en Neuropsicología – Universidad Abierta de Cataluña (UOC)
Curso de especialización en Primeros Auxilios Psicológicos – Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)