La onicofagia, o hàbit de mossegar-se les ungles, és un comportament comú que pot tenir conseqüències físiques, emocionals i psicològiques. Aquest article examina les causes de la onicofagia, incloent-hi factors psicològics, genètics i neurobiològics. També analitza els seus efectes, que van des de problemes dentals i infeccions fins a un impacte negatiu en l’autoestima. Finalment, es presenten diverses estratègies de tractament, com la teràpia cognitiu-conductual, les tècniques de reemplaçament d’hàbits i el mindfulness, oferint un enfocament integral basat en evidència científica.

Paraules clau:
Onicofagia, mossegar-se les ungles, ansietat, control d’impulsos, teràpia cognitiu- conductual, estrès, trastorn obsessivocompulsiu, salut mental.

Abstract:
Onychophagia, or nail-*biting habit, is a common behavior that ca have physical, emotional, and psychological consequences. This article examinis the causis of onychophagia, including psychological, genetic, and neurobiological factors. It also analyzes its effects, ranging from dental problems and infections to a negative impact on self-*esteem. Finally, various treatment strategies llauri presented, such as cognitive- behavioral therapy, habit replacement techniques, and mindfulness, offering a comprehensive approach based on scientific evidence.

Keywords:
Onychophagia, nail-*biting, anxiety, impulsi control, cognitive-*behavioral therapy, stress, obsessive-*compulsive disorder, mental health.

Introducció
La onicofagia, o l’hàbit de mossegar-se les ungles, és un comportament comú que afecta un percentatge significatiu de la població, especialment nens, adolescents i adults joves. Encara que en moltes ocasions es percep com una conducta inofensiva, les seves implicacions poden anar més enllà de l’estètic, generant problemes físics, emocionals i psicològics. En aquest article, explorarem en profunditat què és la onicofagia, les seves causes, conseqüències i els tractaments més efectius basats en evidència científica.

Què és la onicofagia?
La onicofagia és un trastorn del control dels impulsos caracteritzat per l’acció repetitiva de mossegar-se les ungles. Pot considerar-se una conducta nerviosa o compulsiva que es manifesta en situacions d’ansietat, estrès o avorriment. En alguns casos, s’ha relacionat amb el trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i altres desordres psicològics, com el trastorn d’ansietat generalitzada (Gazzola & Smith, 2020). La onicofagia també pot presentar-se com una resposta automàtica del cos davant situacions de tensió, convertint-se en un reflex difícil de controlar.

Estudis recents han demostrat que la onicofagia no sols és un reflex psicològic, sinó que també podria tenir una base genètica. Un estudi realitzat per Thompson i col·laboradors (2022) va trobar que individus amb antecedents familiars de trastorns del control dels impulsos tenen major predisposició a desenvolupar onicofagia. Això suggereix que factors hereditaris poden influir en el desenvolupament de l’hàbit.

Quins són els símptomes de la onicofagia?     

  • Mossegar-se les ungles de manera repetitiva i incontrolada
  • Mal visible en les ungles i cutícules.
  • Dolor o sagnat en els dits a causa de l’hàbit.
  • Infeccions freqüents al voltant de les ungles.
  • Sensació d’alleujament o plaer en mossegar-se les ungles, seguida de culpa o vergonya.
  • En casos greus, destrucció completa de l’ungla i danys en la pell circumdant (Williams et al., 2021).
  • Possibles deformacions en els dits a causa de l’exposició prolongada a traumatismes repetitius.
  • Alteracions en la mossegada i desgast dental ocasionats per la fricció constant entre les dents i les ungles (Rodríguez & López, 2022).
  • En alguns casos, l’hàbit pot estendre’s a altres comportaments autodestructius, com arrencar-se el cabell (tricotilomanía) o mossegar-se els llavis.

Causes de la onicofagia         
Les raons per les quals una persona desenvolupa onicofagia poden ser diverses. Algunes de les causes més comunes inclouen:

  • Factors psicològics: Estrès, ansietat, depressió i trastorns emocionals poden ser detonants de l’hàbit.
  • Factors ambientals: Un entorn estressant, pressió acadèmica o laboral i dificultats en les relacions interpersonals poden contribuir al desenvolupament de l’hàbit.
  • Aprenentatge per imitació: Nens que creixen veient als seus pares o germans mossegar-se les ungles poden adoptar la conducta.
  • Factors neurobiològics: Alguns estudis suggereixen que la onicofagia podria estar relacionada amb un desbalance en neurotransmissors com la dopamina i la serotonina (Hansen & Sheppard, 2019).
  • Trastorns del desenvolupament: En alguns casos, la onicofagia està vinculada a condicions com el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) (García & Pérez, 2020).
  • Factors genètics: Com esmentem anteriorment, la predisposició genètica pot jugar un rol important en el desenvolupament d’aquest hàbit.

Tipus de onicofagia 

  • Lleu: Es presenta ocasionalment, sense conseqüències greus
  • Moderada: Mossegar-se les ungles amb freqüència, causant mal visible
  • Severa: Conducta compulsiva amb efectes negatius en la salut física i psicològica, incloent-hi infeccions recurrents i deterioració de l’autoestima.
  • Crònica: Es manté al llarg del temps i pot derivar en complicacions dentals i dermatològiques severes (Johnson & Patel, 2020).

Conseqüències de la onicofagia 
La onicofagia no sols afecta l’estètica de les mans, sinó que també pot tenir greus repercussions en la salut:

  • Problemes dentals: Desgast de l’esmalt dental, maloclusions i fractures dentals (Rodríguez & López, 2022).
  • Infeccions: Rosegar les ungles permet l’entrada de bacteris i virus a la boca, augmentant el risc d’infeccions com la paroníquia (Martínez et al., 2021).
  • Complicacions dermatològiques: Ferides obertes, inflamació i deformacions en els dits a llarg termini.
  • Impacte psicològic: Ansietat, vergonya i baixa autoestima a causa de l’aspecte de les ungles.

Quan anar al psicòleg per onicofagia
Es recomana buscar ajuda professional quan:

  • La conducta és persistent i difícil de controlar
  • Existen danys físics significatius en les ungles i dits
  • La onicofagia interfereix amb la vida quotidiana o genera malestar emocional
  • Hi ha signes d’ansietat o depressió associats a l’hàbit (Rodríguez & López, 2022).
  • Es presenten infeccions freqüents o problemes dentals derivats de l’hàbit.

Tractaments i teràpies per a la onicofagia   

  • Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC): S’ha demostrat que la TCC és eficaç per a ajudar a identificar i modificar els pensaments i conductes que mantenen l’hàbit (O’Connor et al., 2021).
  • Tècniques de Reemplaçament d’Hàbits: Ús d’objectes com a pilotes antiestrès, goma de mastegar o caramels per a substituir la conducta.
  • Mindfulness i Relaxació: Tècniques de respiració, meditació i consciència plena poden ajudar a reduir l’ansietat subjacent.
  • Ús d’Esmalts de Sabor Amarg: Aquest mètode crea una associació negativa amb l’acte de mossegar-se les ungles, reduint la freqüència de l’hàbit (Johnson & Patel, 2020).
  • Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT): Ajuda a les persones a acceptar les seves emocions sense necessitat de recórrer a conductes automàtiques com la
  • Medicació: En casos greus, es poden considerar tractaments farmacològics sota supervisió mèdica com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) (Shin et , 2022). Especialment si l’hàbit està relacionat amb ansietat o TOC (Martínez et al., 2021).

Conclusió 
La onicofagia és un hàbit comú que pot afectar la salut física i emocional. Afortunadament, existeixen diverses estratègies psicològiques efectives per a tractar-la. La teràpia cognitiu-conductual, les tècniques de reemplaçament d’hàbits i la pràctica del mindfulness han demostrat ser eficaços en la reducció de l’hàbit. A més, la identificació de factors genètics i neurobiològics ha obert noves portes en el tractament de la onicofagia.

Si vostè o algú del seu entorn necessiten major informació sobre aquest tema, pot sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. Disposem d’un equip de psicòlegs experts que poden ajudar-te si és el cas.

Referències bibliogràfiques
García, , & Pérez, R. (2020). Cognitive-*behavioral strategies for treating onychophagia: A meta-analysis. Journal of Clinical Psychology.
Gazzola, P., & Smith, L. (2020). Nail biting: Psychological and neurobiological perspectives. Journal of Behavioral Psychology.
Hansen, R., & Sheppard, M. (2019). Neurobiological correlates of compulsive nail biting. Neuroscience Review.
Johnson, , & Patel, S. (2020). The effectiveness of bitter nail polish in reducing nail biting: A systematic review. Behavioral Medicine Journal.
Martínez, J., Fernández, A., & Rivera, C. (2021). Therapy duration and success rates in habit disorders. Psychology & Health Journal.
O’Connor, , Pélissier, M., & Lamarche, F. (2021). Cognitive-*behavioral treatment for nail biting: A review. Clinical Psychology Review.
Rodríguez, L., & López, P. (2022). Anxiety disorders and nail biting: A clinical study. Journal of Anxiety Research.
Shin, O., et al. (2022). Onychophagia: Detailed clinical characteristics.
International Journal of Dermatology.
Williams, , Jones, K., & Brown, P. (2021). Onychophagia and its psychological implications. International Journal of Psychiatry.