Mossegar-se les ungles és un costum bastant comú, però, t’has plantejat alguna vegada que pot arribar a ser una malaltia? Aquest hàbit es diu onicofagia i és un problema generalitzat que afecta nombroses persones. Si bé és més freqüent en nens i adolescents, aquest comportament pot presentar-se en individus de totes les edats. A més, pot tenir repercussions negatives en la salut tant física com mental de la persona. Des del Centri de Psicologia Canvis volem informar de la importància de controlar aquest tipus de costum ja que pot portar repercussions negatives en la salut tant física com mental de la persona.

Què és la onicofagia?
La onicofagia es defineix com un comportament nerviós en el qual una persona es mossega les ungles de les mans i/o dels peus. Aquest hàbit pot ser desencadenat per diverses raons, com ara l’estrès, l’ansietat, l’avorriment o la frustració. La onicofagia pot ser un costum habitual per a moltes persones i resulta complicat deixar-la a causa de la seva naturalesa compulsiva (Gordoa, 2017).

Des de la psicologia veiem que aquest hàbit de mossegar-se les ungles pot ser una resposta a situacions d’estrès o ansietat. Les persones que experimenten nivells elevats d’estrès poden trobar consol en l’acte repetitiu de mossegar-se les ungles. Segons estudis, aquest comportament pot provocar l’alliberament de endorfinas en el cervell, la qual cosa al seu torn pot alleujar temporalment l’estrès i l’ansietat (Marró, 2019). No obstant això, encara que la onicofagia pot proporcionar un alleujament temporal d’aquests símptomes, també pot tenir conseqüències negatives en la salut física i mental d’una persona. Per a començar, s’ha de tenir en compte que les ungles són una barrera protectora entre els dits i l’entorn extern, per la qual cosa mossegar-se les ungles pot augmentar el risc d’infeccions i malalties. A més, l’acte de mossegar-se les ungles pot danyar la pell al voltant de les ungles i causar dolor i sagnat.

En termes de salut mental, la onicofagia es troba bastant present en el trastorn obsesivocompulsivo (TOC) i el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG). Normalment, les persones que sofreixen aquest tipus trastorns pateixen ansietat, nerviosisme i estrès, per la qual cosa mossegar-se les ungles pot fer-los sentir alleujament. D’altra banda, la onicofagia pot tenir conseqüències socials. Les persones que mosseguen les seves ungles poden sentir vergonya o incomoditat pel seu hàbit, la qual cosa pot afectar la seva confiança i autoestima. A més, aquest tipus de malaltia també pot ser vista com poc atractiva o poc higiènica pels altres, la qual cosa pot fer que les persones evitin interactuar amb algú que mossega les seves ungles.

Tipus de onicofagia
La onicofagia pot presentar-se en diferents graus de severitat. En el cas de la onicofagia lleu, es mosseguen les ungles de manera ocasional sense causar ferides o inflamació. No obstant això, aquest comportament podria ser un indicador de problemes d’ansietat o estrès. En canvi, la onicofagia moderada implica mossegar les ungles de manera recurrent i habitual, la qual cosa pot provocar inflamació i infeccions i afectar l’aparença de les ungles i les cutícules. Això també pot ser un indicador d’ansietat o estrès crònic. La onicofagia greu és encara més severa, ja que implica mossegar les ungles amb freqüència i amb una intensitat significativa, la qual cosa pot causar ferides profundes en les ungles i els dits i afectar la realització de tasques quotidianes. La onicofagia compulsiva és un trastorn obsessivocompulsiu en el qual la persona sent una necessitat irresistible de mossegar-se les ungles constantment, fins i tot malgrat conèixer els efectes negatius que això pot tenir. Finalment, la onicofagia psicòtica és una forma extrema d’aquest comportament en la qual la persona s’arrenca les ungles i els dits amb les dents, la qual cosa pot causar lesions greus i permanents. En aquest cas, es tracta d’un trastorn psiquiàtric que ha de ser tractat de manera urgent per un professional de la salut mental (Restrepo Serna, 2011).

En resum, la onicofagia pot manifestar-se de diverses maneres i nivells de gravetat, des d’un hàbit suau fins a un trastorn obsessivocompulsiu o fins i tot un comportament psicòtic. És fonamental buscar assistència si la onicofagia està tenint un impacte negatiu en la qualitat de vida d’una persona i està interferint en les seves relacions interpersonals o activitats diàries.

Onicofagia en nens
La onicofagia es presenta de manera diferent segons l’edat que tingui cada persona. En el cas dels nens, hi ha diferents factors que afavoreixen l’aparició d’aquesta malaltia. Des d’una perspectiva psicològica, la onicofagia pot ser un indicador de problemes emocionals subjacents que han de ser abordats per a ajudar el nen a superar l’hàbit.

Els nens que es mosseguen les ungles sovint poden fer-ho com una manera d’alliberar la tensió o l’ansietat que senten en la seva vida diària. Aquest hàbit pot convertir-se en una manera d’autocalmar-se, i això pot portar a un cicle en el qual el nen se sent ansiós, es mossega les ungles per a sentir-se millor temporalment, i després se sent avergonyit o frustrat per l’estat de les seves ungles.

A més, la onicofagia pot tenir un impacte negatiu en l’autoestima i l’autoimatge d’un nen. Els nens que es mosseguen les ungles sovint poden sentir-se avergonyits o incòmodes per l’aspecte de les seves mans i dits. Això pot afectar la seva confiança en si mateixos i la seva capacitat per a interactuar socialment amb altres nens. És important que els pares i els professionals de la salut mental abordin la onicofagia des d’una perspectiva emocional i psicològica. En lloc de simplement tractar el símptoma de la onicofagia, s’ha de treballar amb el nen per a identificar i abordar les causes subjacents del comportament. Una manera de fer-ho és parlar amb el nen sobre els seus sentiments i emocions. Pot ser útil que el nen mantingui un diari per a registrar les seves emocions i pensaments i treballar amb un terapeuta per a identificar patrons i desencadenants d’ansietat o estrès (Restrepo Serna, 2011).

En alguns casos, pot ser necessari el tractament amb un professional de la salut mental, com un psicòleg o un psiquiatre, per a abordar problemes emocionals subjacents més greus que puguin estar contribuint a la onicofagia.

Onicofagia en adults
Existeixen diversos factors que poden influir en l’aparició de la onicofagia en adults. L’ansietat i l’estrès, provocats per problemes en el treball, conflictes interpersonals o preocupacions financeres, són alguns dels motius que poden portar a les persones a mossegar-se les ungles com a manera d’alliberar la tensió acumulada. D’altra banda, el perfeccionisme és un altre factor que pot desencadenar la onicofagia, ja que aquelles persones que busquen la perfecció en tots els aspectes de la seva vida poden sentir ansietat i tensió constant. L’avorriment també pot ser un factor que influeixi en el comportament de mossegar-se les ungles, ja que algunes persones poden recórrer a aquesta acció com una forma d’entreteniment. A més, la falta d’habilitats per a manejar l’estrès i l’ansietat també pot influir en l’aparició de la onicofagia en adults, ja que alguns poden recórrer a aquest comportament com una manera de sentir-se millor (Torrijos et. al., 2016).

S’ha de tenir en compte que aquesta malaltia pot ser un símptoma de problemes emocionals o psicològics subjacents, com a trastorns d’ansietat, depressió o trastorns obsesivocompulsivos. Per tant, és important aquest tipus de pacients implementin estratègies de prevenció i tractament, com el reforç positiu, la relaxació i la meditació, i l’ús d’esmalts d’ungles amargs o guants per a evitar la temptació de mossegar les ungles.

Onicofagia en la vellesa
També és important destacar que mossegar-se les ungles no sols existeix en la infància o bé en l’edat adulta, sinó que també pot aparèixer en la vellesa. En aquest cas, encara que pot semblar un comportament inofensiu, pot tenir conseqüències físiques i psicològiques significatives. Hi ha diversos factors que ajuden a explicar l’aparició d’aquesta mena de comportament durant la tercera edat. Un d’ells són els canvis físics, que poden fer que les ungles siguin més febles i, per tant, més propenses al trencament, la qual cosa al seu torn pot portar a la onicofagia. A més, la vellesa pot ser una època de transició i canvi, la qual cosa pot generar ansietat i estrès, i la onicofagia pot ser una forma en què les persones majors tracten d’alliberar aquesta tensió. També poden enfrontar problemes de salut, com a malalties cròniques, dolor i limitacions físiques, i la onicofagia pot ser una manera de bregar amb aquests problemes de salut i sentir una sensació de control (Serrano, Tena, 2012). Una altra causa pot ser l’avorriment, així com el desenvolupament de comportaments compulsius, com la onicofagia, en persones majors que sofreixen de demència. És important assenyalar que la onicofagia en la vellesa pot tenir conseqüències físiques significatives, com a infeccions en les ungles i en els dits, dolor en els dits, problemes dentals i problemes digestius. Per aquesta raó, és especialment important tractar la onicofagia en la vellesa i prevenir la mossegada d’ungles en la mesura que sigui possible.

Quin tipus de tractaments existeixen actualment?
Aquesta malaltia pot ser tractada des d’un punt de vista psicològic. A continuació, es presenten algunes estratègies que els professionals de la salut mental poden utilitzar per a ajudar a les persones que pateixen aquest hàbit:

1. Identificació de les causes subjacents: és important identificar les causes subjacents de l’hàbit de mossegar-se les ungles. Això pot incloure factors emocionals com l’estrès, l’ansietat o la frustració. Una vegada identificades les causes subjacents, es poden desenvolupar estratègies per a abordar-les.
2. Tècniques de relaxació: les tècniques de relaxació com la meditació, el ioga o la respiració profunda poden ajudar a reduir els nivells d’estrès i ansietat. Això pot ajudar a reduir la necessitat de mossegar-se les ungles com una manera d’alleujar l’estrès.
3. Teràpia cognitiu-conductual: la teràpia cognitiu-conductual (TCC) és una forma de teràpia que se centra en canviar els patrons de pensament i comportament que poden estar contribuint a la onicofagia. La TCC pot ajudar les persones a identificar els desencadenants del seu comportament de mossegar-se les ungles i a desenvolupar estratègies per a canviar aquest comportament.
4. Hipnosi: la hipnosi pot ser una eina útil per a tractar la onicofagia en algunes persones. La hipnosi pot ajudar a reduir l’ansietat i millorar l’autoestima, la qual cosa pot disminuir la necessitat de mossegar-se les ungles.
5. Suport social: el suport social pot ser útil per a les persones que lluiten contra la onicofagia. Les persones poden trobar suport a través de grups de suport, amics i familiars. Això pot ajudar a reduir l’ansietat i millorar l’autoestima, la qual cosa pot disminuir la necessitat de mossegar-se les ungles.

És important tenir en compte que el tractament de la onicofagia pot ser un procés llarg i complex. Les estratègies de tractament poden variar d’una persona a una altra i poden requerir un enfocament multidisciplinari que involucri a professionals de la salut mental i metges. A més, les persones que lluiten contra la onicofagia poden requerir suport continu per a evitar recaigudes.

Psicoanàlisi i onicofagia
Tal com s’ha comentat anteriorment, existeixen diverses estratègies psicològiques que poden ajudar a tractar aquest hàbit i des del centre de Psicologia Canvis volem posar recalcament en la psicoanàlisi ja que aquest pot brindar una comprensió més profunda sobre les causes subjacents d’aquest comportament, la qual cosa pot contribuir a tractar-lo de manera més efectiva.

D’acord amb la teoria psicoanalítica, la onicofagia pot ser una manifestació d’un conflicte intern no resolt en l’individu, el qual pot estar relacionat amb el control d’impulsos, l’ansietat o la falta d’autoestima. Aquest hàbit pot servir com una manera d’alliberar l’estrès o l’ansietat, o de controlar l’agressió interna (Marró, 2019). La psicoanàlisi pot ajudar la persona a explorar les causes subjacents del comportament i desenvolupar una major comprensió de la seva psicologia interna. Per exemple, un psicoanalista pot treballar amb la persona per a identificar els desencadenants emocionals que porten al comportament de mossegar-se les ungles. A través del procés d’anàlisi, la persona pot desenvolupar una major consciència del seu estat emocional i aprendre a manejar millor els sentiments negatius.

La psicoanàlisi pot ser útil perquè una persona explori el seu passat i les seves relacions interpersonals. Un psicoanalista pot ajudar la persona a reconèixer patrons de comportament inconscients que podrien estar contribuint a l’hàbit de mossegar-se les ungles. Per exemple, una persona que va sofrir un trauma emocional durant la seva infància pot desenvolupar comportaments autodestructius, com mossegar-se les ungles, com una manera de fer front al dolor emocional. A més, La psicoanàlisi també pot contribuir al fet que una persona augmenti la seva autoestima i autoacceptació. Durant el procés d’anàlisi, la persona pot comprendre millor la seva psicologia interna i aprendre a acceptar-se i valorar-se a si mateixa. Això podria disminuir la tendència a tenir comportaments autodestructius, com mossegar-se les ungles.

Bibliografia

Gordoa, C. M., Martínez, D. H. C., & Cárdenas, J. M. (2017). Onicofagia la mala costumbre de comerse las uñas.

Pardo, C. G. (2019). Onicofagia. Revista de Investigación y Educación en Ciencias de la Salud (RIECS), 4(2), 98-100.

Restrepo Serna, C. C. (2011). Tratamiento de la onicofagia en niños. Revisión sistemática. Rev. odontopediatr. latinoam, 93-101.

Serrano, G. N. S., & Tena, R. O. (2012). Onicofagia: estudio de caso de una mujer adulta. Uaricha, Revista de Psicología, 9(20), 71-87.

Torrijos Valencia, M. V., Sánchez Meraz, W., Mariel Cárdenas, J., Gutiérrez Cantú, F. J., & Mariel Murga, H. (2016). Onicofagia en adultos.