La música és un dels ingredients principals en la fórmula de la nostra vida, ja que ens acompanya des que naixem, i fins i tot abans, fins al dia en què hem de partir.

Les seves finalitats són molt variades ja que, independentment de l’ús que se li doni, ofereix grans beneficis a nivell físic i psicològic. És precisament per això que cada vegada s’ha anat introduint més en l’àmbit sanitari amb finalitats terapèutics i és una eina complementària en les unitats de cures pal·liatives, ja que tenen un efecte significatiu en la salut i el benestar dels pacients.

Mitjançant aquesta teràpia es tracta d’establir una connexió amb la música i observar les respostes que té el pacient davant ella, amb la condició d’estimular canvis positius en el seu estat d’ànim i en el seu benestar general. A més, atès que els objectius dels tractaments realitzats en cures pal·liatives estan enfocats a millorar la qualitat de vida dels usuaris que es troben en els seus últims moments, la musicoteràpia resulta una tècnica molt encertada per a això.

Cures pal·liatives
Per a començar, és important remarcar les diferències entre la medicina curativa i la pal·liativa, ja que la primera s’enfoca en la prolongació de la vida i la segona en la millora de la qualitat d’aquesta en els pacients que pateixen malalties terminals. La medicina pal·liativa té la finalitat d’oferir suport i comoditat al pacient en els seus últims dies, tractant de reduir el sofriment físic, psicològic i espiritual de la persona.

Segons la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL), els cura pal·liatius són una sèrie de procediments totals i integrals que es dirigeixen cap als pacients que pateixen alguna malaltia que es troba en estat avançat i progressiu, per la qual cosa es considera potencialment letal a curt termini en una situació en la qual el pacient ja no respon favorablement al tractament indicat.

D’altra banda, l’OMS defineix les cures pal·liatives com una orientació que persegueix afavorir la qualitat de vida dels pacients i el seu cercle pròxim, amb la condició d’oferir el suport necessari davant els problemes lligats a les malalties perilloses per a la vida, mitjançant la prevenció i l’alleujament del sofriments través de la detecció precoç, l’avaluació i el tractament del dolor, com altres problemes físics, psicològics i espirituals.

Objectius de les cures pal·liatives
– Oferir una sèrie de condicions enfocades a l’alleujament del dolor i els símptomes derivats de la malaltia.
– Treballar la visió sobre la mort, percebent-la com una altra part natural de la vida.
– No buscar ni accelerar ni alentir la mort.
– Integrar els aspectes físics, psicològics i espirituals del pacient per a oferir-li una cura completa.
– Brindar un sistema de suport que convidi al pacient viure tan favorablement com sigui possible fins a la seva mort.
– Crear un sistema de suport dirigit als familiars per a ajudar-los a adaptar-se a la situació de la malaltia i el duel pel pacient.
– Utilitzar una aproximació d’equip per a respondre a les necessitats dels pacients i les seves famílies, incloent-hi suport emocional en el duel, quan estigui indicat.
– Millorar la qualitat de vida i poder influir positivament en el desenvolupament de la malaltia.
– Han d’aplicar-se en una fase inicial de la malaltia, al costat d’altres tractaments que poden prolongar la vida, com la quimioteràpia o la radioteràpia.

En relació a les intervencions pal·liatives, aquestes han de centrar-se en l’aplicació d’aquestes cures a mesura que la malaltia terminal progressa, adaptant-se a les necessitats de cada pacient i família, i no sols en els últims moments de vida.

Aquest procés, per tant, es duu a terme de manera integral per un equip multidisciplinari adequat, adaptant-se a individualitat de cada pacient i valorant els canvis de forma continuada en el temps. És important ressaltar que la majoria dels pacients tractats en unitats pal·liatives pateixen malalties oncològiques avançades.

En referència als últims moments de vida, trobem tres etapes diferents en l’evolució de la malaltia terminal.

1. L’etapa terminal: existeix una malaltia avançada, progressiva i incurable. La qualitat de vida del pacient al llarg d’aquesta etapa es veu deteriorada a causa del malestar que presenta i el seu pronòstic es redueix a mesos.
2. L’etapa preagònica: el seu pronòstic de setmanes és el que la diferència de la fase terminal.
3. La fase agònica: el pacient precisa del major nombre de cures psicoemocionals ja que s’espera la mort en un temps molt reduït, disminuint el pronòstic a dies.

Musicoteràpia
La musicoteràpia és una teràpia basada en diferents disciplines com l’art, la psicologia, l’educació musical, la teràpia ocupacional i la medicina. La definició de musicoteràpia neix des d’un eix multidisciplinari i és precisament per això pel que no hi ha una única definició, sinó que cada professional i associació formulen la seva pròpia definició des d’una perspectiva subjectiva.

Fins i tot havent-hi nombroses maneres de definir-la, podem al·ludir a la definició establerta per la Federació Mundial de Musicoteràpia (WFMT):

“La musicoteràpia és l’ús professional de la música i els seus elements com una intervenció en entorns mèdics, educacionals i quotidians amb individus, grups, famílies o comunitats que busquen optimitzar la seva qualitat de vida i millorar la seva salut i benestar físic, social, comunicatiu, emocional, intel·lectual i espiritual”.

Tipus de musicoteràpia
-Musicoteràpia passiva/receptiva: El pacient no contribueix de manera activa en el moviment o en la creació musical. Es basa a escoltar la música.
-Musicoteràpia activa/interactiva: El pacient no solament escolta la música sinó que també participa en la sessió musicoterapéutica. S’utilitza l’element de la improvisació fonamentalment.

Quins efectes té la musicoteràpia
Cantar és una intervenció que, ja sigui de manera activa o receptiva, té la capacitat de connectar a les persones i involucrar a la persona íntegrament, és a dir, a nivell mental, físic i espiritual. Malgrat això, el cant improvisat és poc utilitzat en cures pal·liatives.

La composició de cançons ajuda els pacients a comunicar els seus pensaments i sentiments de manera més creativa, a través de les paraules i la música. Les cançons que interpreten, permeten reduir l’ansietat i millorar el duel de la família, mantenint la sensació de connexió amb els familiars.

De la mateixa manera, la creació d’autobiografies musicals és una altra manera de ressaltar els assoliments d’una persona. La improvisació musical facilita la identificació d’emocions doloroses i permet comunicar els pensaments i sentiments reprimits.

Així mateix, uns altres dels beneficis que es presenten són: la relaxació i la distracció, ja que els pacients poden sentir-se més en pau i fins i tot oblidar les seves malalties; permet connectar amb l’espiritualitat, és a dir, en l’última fase de la vida la persona necessita reflexionar i trobar una visió positiva d’aquesta, rememorant bons records i trobant la pau per a poder anar-se tranquil·la.

A més, la música serveix com a instrument d’unió entre el pacient i professional sanitari creant un vincle i facilitant l’expressió de sentiments i això és molt important, ja que en les últimes etapes, el pacient pal·liatiu tendeix a aïllar-se i no comunicar-se.

Entre altres beneficis, també podríem al·ludir al fet que les peces musicals provoquen l’evocació de records, emocions i moments viscuts, facilitant d’aquesta manera que la història de vida del pacient sigui vista d’una manera més positiva i enèrgica.

Musicoteràpia en cures pal·liatives
Objectius generals
Algunes de les activitats que contempla la intervenció de musicoteràpia són:
-Determinar el canvi de conducta específic i fisiològic que es desitja, per exemple: relaxació, estimulació, concentració, disminució del dolor, etc.
-Determinar l’interès del pacient per la música, així com identificar les preferències musicals del pacient o facilitar la participació activa del pacient (tocar un instrument o cantar) si ho desitja i és factible dins de la situació.

Resultats d’aplicació
En l’aplicació pràctica s’han obtingut resultats positius en els següents aspectes:
1. Orientació o reducció al mínim de conductes perjudicials en ancians.
2. Reducció de l’ansietat en pacients quirúrgics, pediàtrics, cardiópatas, i amb ventilació mecànica en UCI.
3. Maneig del dolor agut i crònic.
4. Reducció de l’estrès i relaxació.
5. Estimulació en nens, adults i majors.
6. Distracció en cardiópatas, pacients en hemodiàlisis i baix tractament amb quimioteràpia.
En definitiva, la musicoteràpia és beneficiosa per als pacients de cures pal·liatives, ja que els permet expressar emocions difícils, facilitant a pacients i famílies a trobar el tancament de la vida, millorant la seva comunicació i l’estat d’ànim.
Els pacients, mitjançant les emocions que li suscita la musicoteràpia com és el riure, l’energia positiva, la relaxació o simplement gaudir d’ella, superen el sofriment i cobren un altre tipus d’enfocament cap a la mort.

Nombre de sessions
I què hi ha del nombre de sessions? Quan podríem contemplar els efectes d’aquesta intervenció? Perquè resulta que gran part dels beneficis s’obtenen en poques sessions de curta durada, per la qual cosa podria plantejar-se fins i tot davant expectatives breus de vida.

És sorprenent com una única sessió de musicoteràpia, juntament amb les cures pal·liatives estàndard, és efectiva per a reduir significativament el dolor en pacients amb dolor moderat o intens.

Així, no solament es produeix una millora important en el pacient, sinó que també beneficia a la família i al cercle pròxim donant-los suport en el dolor i el duel, i crea una major connexió amb el seu ser estimat.

Efectes de la musicoteràpia en altres tipus de patologies
És important esmentar que la musicoteràpia té un abordatge molt més ampli quant al ventall de trastorns, malalties o simptomatologies en els quals es pot implementar. Aquests són alguns dels casos en els quals l’ús de la música resulta molt beneficiosa:
1. Desenvolupament Neurològic: l’educació musical, ajuda a les persones amb problemes neurològics, perquè repercuteix en la memòria, fluïdesa verbal, raonament no verbal, ajudant a equilibrar el desenvolupament de tots dos hemisferis cerebrals, igual que ajudar en el tractament per a la dislèxia.
2. Autisme: el so, facilita als nens i nenes amb autisme que expressin el que no poden dir per les seves pròpies paraules. La música fa que es desenvolupi el motor social i emocional, en servir com a facilitador de l’expressió oral.
3. Síndrome de Down: les persones que pateixen aquesta condició poden aconseguir millorar la seva autoestima mitjançant la música. Si aconsegueixen tocar instruments musicals poden desenvolupar més habilitats socials.
4. Tractaments del dolor: les sessions de música es poden programar abans de complicades intervencions doloroses, disminuint l’ansietat, fomentant moments de relaxació, augmentat la saturació de l’oxigen.
5. Oncologia: quan s’intervé amb algun projecte musical en pacients oncològics, pot tenir un impacte positiu sobre els estats d’ànim, ansietat i qualitat de vida en persones amb càncer.
6. Alzheimer i Demència: persones que pateixen aquestes malalties i que ni tan sols recorden els seus noms, amb la música poden recordar coses de la seva joventut i plorar de l’emoció. La música actua directament sobre les nostres emocions.
7. Abans de Néixer: la música ajuda al fet que les futures mares es tranquil·litzin i puguin expressar totes les seves inquietuds i sentiments que els genera l’embaràs, alguna cosa que repercuteix en el benestar dels bebès.
8. Cures neonatals: en nounats que estan amb malalties cròniques en hospitals i clíniques, la musicoteràpia ajuda a millorar dràsticament les funcions vitals els bebès, que en alguns casos estan sotmesos a respiració assistida, millorant el seu ritme cardíac, tensió arterial, freqüència respiratòria, entre altres.

A escala general, tots hem experimentat algun dels beneficis que pot aportar-nos la música, ja sigui en algun dels casos citats anteriorment o directament en el nostre estat d’ànim quotidià.

Tots ens hem refugiat en la música en un dia trist i hem celebrat algun esdeveniment alegre o algun succés important de les nostres vides escoltant el nostre tema favorit.

La música alleuja el dolor i ens transporta a altres estats mentals en els quals resulta més senzill buidar les nostres idees, recobrar l’ànim o afrontar els nostres problemes, les adversitats o una malaltia.

En el Centri de Psicologia Canvis, encara que no ens especialitzem en musicoteràpia, comptem amb nombrosos professionals formats per a abordar diferents tipus de problemàtiques com les que s’han esmentat anteriorment.
Si estàs passant per un procés de duel per la pèrdua d’un familiar o necessites suport extern per a poder suportar una situació complicada, pots contactar amb nosaltres per a iniciar el teu procés terapèutic.

Referències
Recerca, R. S. (2022, August 18). Beneficis de la musicoteràpia en el pacient pal·liatiu. Revisió bibliogràfica. Revista Sanitària de Recerca. https://revistasanitariadeinvestigacion.com/beneficios-de-la-musicoterapia-en-el-paciente-paliativo-revision-bibliografica/
La musicoteràpia en pal·liatius permet connectar amb les emocions i alleujar el dolor. (2019, Gener 29). Geriatricarea. https://www.geriatricarea.com/2019/01/29/la-musicoterapia-en-cuidados-paliativos-permite-al-enfermo-conectar-con-sus-emociones-y-aliviar-el-dolor/
Serra Vila, M., de Luis Molero, V. J., & Valls i Ballespí, J. (2016). Avaluació d’un programa de musicoteràpia en una unitat de cures pal·liatives. La perspectiva dels cuidadors. Medicina Pal·liativa, 23(3), 129–140. https://doi.org/10.1016/j.medipa.2014.02.002