La migració es defineix comunament com el procés de canviar de lloc de residència, la qual cosa comporta creuar algun límit geogràfic o administratiu clarament establert. La migració d’un membre del sistema familiar és un fenomen que no sols genera impacte en la vida de la persona que decideix emigrar, sinó que també afecta a les persones que es queden al país d’origen. Els pares solen migrar amb el propòsit de brindar un millor futur als seus fills; no obstant això, aquesta separació pot ocasionar reptes emocionals i psicològics tant per als nens com per als familiars que romanen al país d’origen. Aquesta decisió, basada en l’amor i l’anhel d’oferir un millor avenir, comporta grans sacrificis i deixa un profund impacte emocional en tota la família. En aquest article explorarem el tema de la migració d’un dels pares, causes de la migració, l’impacte en la salut mental dels fills i impacte en la família.

El pare que emigra:
La decisió d’emigrar i deixar als fills és una de les més difícils que pot prendre una mare o un pare. Per la qual cosa aquest tipus de migració generalment està motivada per una combinació de factors que poden ser econòmics, familiars o socials. La migració no sols repercuteix en els nens, sinó que també els progenitors han d’enfrontar estrès, aïllament, discriminació i dificultats econòmiques. Adaptar-se a una cultura nova, aprendre un idioma diferent i trobar treball són desafiaments habituals per als migrants.

Causes de la migració d’un pare:

  • Econòmiques: La falta d’oportunitats al país d’origen pot portar al pare a buscar ocupació a l’estranger per a poder comptar amb un ingrés estable i alhora poder cobrir les necessitats de la seva família. Amb el guanyat el pare busca enviar els diners al seu país d’origen perquè els seus fills puguin accedir a una millor qualitat de vida.
  • Complir amb les necessitats de la seva família: En molts casos els pares emigren per a garantir que els seus fills i familiars tinguin un millor accés a institucions educatives i sistemes de salut de qualitat.
  • Plans a llarg termini: Sovint un dels pares cerca migrar primer per a prepara les condicions necessàries perquè la família pugui emigrar en el futur. Tractar d’allunyar a la família d’un entorn perillós o situacions econòmiques difícils.

És probable que diversos milions de nens estiguin creixent actualment en absència de la seva mare o pare, o de tots dos, i existeix una necessitat urgent de comprendre millor els impactes de la separació familiar en la salut i el benestar dels nens que es queden enrere.

Impacte en la salut mental dels fills:

  • Pot causar sentiments d’abandó i rebuig.
  • Canvis de rols en la dinàmica familiar, pot traduir-se en sentiments d’abandó, vulnerabilitat i pèrdua d’autoestima, entre altres coses.
  • Sentir una desconnexió amb el pare migrant pot afectar la percepció d’identitat i pertanyia del nen.
  • Els nens que són separats dels seus pares per la migració reporten més símptomes d’ansietat i depressió comparat amb els nens que no se separen dels seus pares. El dubte sobre el retorn dels pares o la probabilitat de no tenir una reunió amb ells pot provocar tensió i ansietat. Aquesta ansietat pot impactar en l’habilitat del nen per a enfocar-se en tasques escolars o socials, la qual cosa pot disminuir la seva autopercepció en contextos diaris.
  • Efectes en l’autoestima, quan un nen sent que els seus progenitors no es troben al seu costat per a cobrir les seves necessitats emocionals i afectives, pot començar a posar en dubte el seu valor personal, creient que no són prou rellevants per a ser secundats o protegits pels seus pares.
  • Poden sofrir discriminacions o crítiques socials de part de la comunitat, ser vists com a fills abandonats en comptes de com a fills d’un migrant.
  • L’impacte emocional amb el qual ve la separació pot interferir en el rendiment acadèmic, la motivació i la concentració.
  • Els nens poden formar vincles d’inclinació insegura, en particular si la comunicació amb el pare no present és restringida o irregular.
  • Alguns nens es perceben com a culpables per la marxa del progenitor, pensant que d’algun mode podrien haver evitat la separació
  • Poden crear una dependència cap a altres adults com els seus avis, oncles o cosins. Ho fan per a poder complir amb el buit emocional deixat pel pare absent.
  • Dificultat en la relació amb nens de la seva edat. Ja que la separació pot portar-los a la introversió i l’aïllament social.

Impacte en la família:

  • La falta d’un progenitor pot pertorbar el balanç en les dinàmiques familiars, atès que els rols tradicionals es reassignen. El progenitor o progenitora que roman pot carregar amb un major pes emocional, laboral i disciplinari, la qual cosa pot provocar conflictes.
  • Per a fills que els pares tornen a reunir-se amb la família apareixen conflictes sobre l’autoritat del pare que va estar absent per un temps.
  • La intimitat familiar i les relacions intergeneracionals es veuen molt afectades per la separació física.
  • Canvis en el vincle entre pares i fills.

Contribuents positius al benestar emocional dels nens que queden enrere:

  • L’ús de tecnologies modernes de comunicació i xarxes socials de suport. És beneficiós mantenir una comunicació constant, fins i tot a distància, per al benestar dels nens. Les converses telefòniques i videotelefonades, poden intensificar la connexió dels nens amb els seus progenitors, disminuint la sensació de desemparament i contribuint a preservar un llaç emocional sòlid.
  • Un ambient educatiu positiu pot contribuir al fet que els nens se sentin benvolguts i recolzats. El suport dels professors i els seus parells pot potenciar l’autoestima del nen, proporcionant-li un lloc segur on pugui expressar-se i manejar-se emocionalment
  • La participació en la comunitat ajuda amb el sentit de pertanyia del nen. Això també els permet conservar un balanç emocional en tenir la sensació de ser part d’una xarxa social que els recolza, els ajuda a sentir-se més secundats i menys aïllats.
  • L’assistència professional resulta essencial per als nens que sofreixen la separació d’un progenitor. La participació de psicòlegs o assessors educatius pot assistir als nens en el maneig de les seves emocions, proporcionant-los tàctiques per a manejar la seva tristesa, ansietat o desorientació.
  • Tenir comunicació amb la família externa, membres de la família poden brindar un entorn estable i afectuós, generant sentiments de seguretat que pot atenuar els impactes adversos de la separació.

Conclusions:

Podem afirmar que els pares solen migrar amb el propòsit de brindar un millor futur als seus fills; no obstant això, aquesta separació pot ocasionar reptes emocionals i psicològics tant per als nens com per als familiars que romanen al país d’origen. Per als nens, la falta d’un progenitor pot generar sensacions de desemparament, falta de seguretat i incertesa, impactant la seva autovaloració i creixement emocional.

Aquesta separació pot resultar en problemes per a construir relacions de confiança i sentiments de melancolia o ansietat. A més, els nens poden tenir dificultats per a adaptar-se al seu ambient, en particular si la interacció amb el pare migrants es troba limitada. Si considera que el seu fill o filla podria necessitar suport en relació amb la migració d’un dels seus pares, li convidem a sol·licitar una primera consulta informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. En el nostre centre, comptem amb un equip de psicòlegs altament capacitats, disposats a brindar-li l’orientació necessària per a afrontar els desafiaments emocionals derivats d’aquesta situació.

Referències:

Shadid, O., & Singh, S. (2021). The Mental Health E\ects of Migrant Family Separation. Journal Of The American Academy Of Child & Adolescent Psychiatry. https://www.jaacap.org/action/showpdf?pii=s0890 8567%2821%2900145-3

Boado, H. C., & Ferrer, A. G. (2021). The impact of physical separation from parents on the mental wellbeing of the children of migrants. Journal Of Ethnic And Migration Studies, 48(10), 2436-2454. https://doi.org/10.1080/1369183x.2021.1935670

Graham, E., & Jordan, L. P. (2011). Migrant Parents and the Psychological Well-*Being of Left- Behind Children in Southeast Àsia. Journal Of Marriage And Family, 73(4), 763- 787. https://doi.org/10.1111/j.1741-3737.2011.00844.x

Obregón-Velasco, N., & Rivera-Heredia, M. E. (2015). Impacte de la migració del pare en els joves: quan la migració es converteix en abandó. CienciaUAT, 10(1), 56. https://doi.org/10.29059/cienciauat.v10i1.696

Dimas, M. R., Heredia, M. E. R., & Velasco, N. O. (2021). La meva vida després que el meu pare va migrar: Salut mental i emocional de fills i filles de pares migrants. Enfispo. https://enfispo.es/servlet/articulo?codigo=9147070