L’adolescència és una etapa de grans transformacions que impacten no sols als joves, sinó també al seu entorn familiar. Durant aquest període, els adolescents busquen major independència i autonomia, la qual cosa pot generar conflictes amb els seus pares i altres membres de la família. És comú que es produeixin desacords sobre regles, responsabilitats i llibertats, ja que els joves comencen a qüestionar les normes establertes i a desenvolupar la seva pròpia identitat. No obstant això, malgrat aquests desafiaments, la família continua sent un pilar fonamental en el seu desenvolupament, ja que brinda suport emocional, seguretat i orientació en moments d’incertesa.

La comunicació juga un paper clau en la relació entre adolescents i les seves famílies. Un diàleg obert i basat en la confiança pot ajudar a reduir tensions i a enfortir el vincle familiar. És important que els pares escoltin activament els seus fills sense imposar judicis, permetent-los expressar les seves emocions i preocupacions. Al mateix temps, establir límits clars i normes flexibles contribueix a generar un ambient de respecte mutu, on els adolescents puguin desenvolupar-se de manera saludable sense sentir-se excessivament controlats o, per contra, desprotegits. A més, la família pot fomentar valors i habilitats essencials per a la vida adulta, com la responsabilitat, el respecte, la tolerància i la resiliència. Compartir moments en conjunt, participar en activitats familiars i demostrar interès pels gustos i inquietuds dels adolescents de manera genuïna pot enfortir la relació i brindar-los un sentit de pertinença. Malgrat els reptes que puguin sorgir, el suport familiar continua sent crucial perquè els adolescents transitin aquesta etapa de manera positiva.

L’adolescència és una etapa desafiadora pel fet que implica una sèrie de canvis profunds en diversos aspectes de la vida d’un menor. A nivell físic, el cos experimenta transformacions significatives a causa dels canvis hormonals, la qual cosa pot generar inseguretats, portar a comparacions amb els seus iguals el que pot afectar l’autoestima de l’adolescent. El desenvolupament del cervell encara està en procés de creixement i això influeix en la presa de decisions, en el control i identificació d’emocions emergents i en el desenvolupament de la personalitat i de l’autoconcepte. Això fa que els adolescents siguin més impulsius i propensos a assumir riscos, sobretot relacionats amb la seva salut, sense mesurar les conseqüències directes derivades d’aquests actes.

En l’àmbit emocional i social, els adolescents travessen un procés de cerca d’identitat, la qual cosa pot generar conflictes interns i externs. El seu desig d’independència pot xocar amb les normes familiars i socials prèviament establertes, creant tensions en la convivència. Amb això, la necessitat de pertànyer a un grup i ser acceptats pels seus iguals pot fer-los més vulnerables a la pressió social i a la por al rebuig. Aquests factors poden provocar sentiments d’ansietat, frustració i, en alguns casos, aïllament o problemes de salut mental, també derivats de possibles consums i inicis en addiccions.

L’adolescència també presenta desafiaments en la relació amb la família i en l’entorn educatiu. A l’escola, els joves han d’enfrontar noves responsabilitats acadèmiques i prendre decisions que poden influir en el seu futur. Tot això, sumat a la incertesa sobre el pas a l’adultesa, converteix a l’adolescència en un període complex, però també ple d’oportunitats d’aprenentatge i creixement tant per a l’adolescent com per a la família.

1. L’adolescència: un període de transició i creixement en tots els nivells
L’adolescència es caracteritza per ser un període de transició entre la infància i l’adultesa. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta etapa abasta entre els 10 i 19 anys, encara que els canvis que la defineixen no es limiten estrictament a l’edat. Un dels aspectes més notables d’aquesta etapa és el desenvolupament de la identitat. Els adolescents estan en constant cerca de qui són i quin lloc ocupen en el món. Aquest procés pot generar conflictes interns i externs, pel fet que la seva necessitat d’independència pot xocar amb les normes socials establertes, i, al mateix temps, amb les expectatives familiars.

Des del punt de vista físic, l’adolescència es caracteritza per una sèrie de canvis hormonals que desencadenen el creixement i la maduració del cos. En les nenes, aquests canvis inclouen el desenvolupament dels sins, l’aparició de la menstruació i canvis en la distribució del greix corporal. En els nens, l’augment de la massa muscular, el canvi de veu i el creixement del borrissol facial són alguns dels signes més visibles d’aquesta transició. Aquests canvis poden generar inseguretats i afectar l’autoestima dels adolescents, els qui poden sentir-se pressionats pels estàndards socials de bellesa i aparença física.

En l’àmbit de la salut mental, l’adolescència és una etapa en la qual s’experimenten intenses emocions i una major sensibilitat a l’opinió dels altres. La cerca d’acceptació social es torna fonamental, i la influència del grup de parells pot ser més significativa que la de la família en molts casos. Això pot portar als adolescents a explorar noves experiències, algunes de les quals poden ser riesgosas, com el consum de substàncies o l’adopció de comportaments imprudents. No obstant això, també és una etapa de grans oportunitats per a desenvolupar autonomia, responsabilitat i habilitats socials que seran essencials en la vida adulta. Quant al desenvolupament cognitiu, el pensament dels adolescents evoluciona cap a una major capacitat d’abstracció i raonament crític. Gràcies a la maduració del cervell, particularment de l’escorça prefrontal, els joves comencen a prendre decisions més reflexives i a avaluar les conseqüències dels seus actes. No obstant això, aquest procés no és immediat, i és comú que els adolescents actuïn impulsivament o prenguin decisions basades en l’emoció del moment.

En l’àmbit social, l’adolescència també està marcada per la redefinició de les relacions interpersonals. Les amistats cobren una importància central, i els adolescents busquen pertànyer a grups amb els quals s’identifiquin i en els quals puguin formar part i pertànyer. Al mateix temps, la relació amb la família pot tornar-se més conflictiva, ja que és el moment de qüestionar les normes establertes i els valors que se’ls han inculcat des de la infància. Malgrat aquests desafiaments, la família continua sent un pilar fonamental en el seu desenvolupament, brindant suport, orientació i seguretat.

Finalment, és important destacar el paper de l’educació i l’orientació en aquesta etapa de la vida. Els adolescents enfronten decisions crucials sobre el seu futur acadèmic i professional, la qual cosa pot generar estrès i ansietat. Comptar amb un entorn educatiu i lúdic que fomenti el pensament crític, la creativitat i l’autoconeixement és clau perquè puguin prendre decisions informades i desenvolupar el seu potencial al màxim.

2. Principals dificultats en l’adolescència dins de l’àmbit familiar

a) Conflictes de comunicació. Un dels reptes més comuns entre adolescents i pares és la comunicació. Els adolescents tendeixen a desenvolupar una major necessitat de privacitat i autonomia que mai han sentit fins al moment, la qual cosa sovint es percep com a desinterès o rebel·lia per part dels pares. Frases com “no m’entens” o “deixa’m en pau” solen ser habituals en aquesta etapa i poden actuar com a detonants en els conflictes familiars.

b) Canvis emocionals i hormonals. El desenvolupament hormonal propi de l’adolescència té un impacte directe en l’estat d’ànim i el comportament. És comú que els adolescents experimenten irritabilitat, tristesa o explosions emocionals que poden generar tensions en la família. Aquests canvis, encara que naturals, solen ser malinterpretats, la qual cosa porta al fet que augmenti considerablement la intensitat dels conflictes.

c) Pressió social i acadèmica. Els adolescents enfronten pressions constants tant del seu entorn social i familiar, com a acadèmic. El desig de ser acceptats pels seus iguals i les expectatives sobre el seu rendiment escolar poden generar estrès, ansietat i fins i tot problemes d’autoestima. Aquestes tensions generades en el adoleste poden manifestar-se a casa com a discussions o comportaments desafiadors cap a la família.

d) Ús de la tecnologia i xarxes socials. L’ús de la tecnologia i les xarxes socials ha transformat les dinàmiques familiars en un lapse de temps curt. Molts pares senten que la tecnologia crea una bretxa entre ells i els seus fills perquè fa que la comunicació entre les parts sigui més escassa i de menor qualitat. D’altra banda, els adolescents poden sentir que els seus pares no comprenen el paper que aquestes eines juguen en la seva vida social i emocional, ja que ells no han pogut disposar d’aquestes tecnologies en l’adolescència.

3. Factors que agreugen les dificultats en els adolescents

Si bé les tensions són comunes en aquesta etapa, existeixen factors que poden intensificar les dificultats en la relació familiar:

  • Estils de criança rígids o autoritaris: La falta de flexibilitat per part dels pares pot generar ressentiment en els adolescents, promovent una major resistència cap a les normes o unes certes demandes dels pares. (García Peña et al. 2018)
  • Falta de temps en família: En un món accelerat com és el que vivim, moltes famílies passen poc temps juntes. Això limita les oportunitats per a enfortir la comunicació i resoldre conflictes de manera sana i segura. (Díaz Barbero, 2014)
  • Problemes familiars preexistents: Divorcis, problemes econòmics o malalties familiars poden augmentar la càrrega emocional dels adolescents i afectar directament en el seu comportament. (Agència SINC, 2013)

4. Estratègies per a superar els desafiaments

Encara que l’adolescència pot ser un període complicat, també és una oportunitat perquè les famílies creixin i incloguin nous aprenentatges de tot el sistema familiar complet.

Aquí et presentem algunes estratègies per a afrontar els desafiaments marcats pel creixement d’un adolescent en el nucli familiar:

  • Fomentar la comunicació oberta. Crear un espai on els adolescents se sentin escoltats i compresos és fonamental. Això implica practicar l’escolta activa, evitar judicis i validar les seves emocions. En lloc d’imposar solucions, en la majoria d’ocasions pot resultar més efectiu preguntar: “Com puc ajudar-te amb això?”.
  • Establir límits clars però flexibles. Els adolescents necessiten límits per a sentir-se segurs, però també valoren tenir un cert grau d’autonomia, la qual cosa li diferencia de l’etapa de la infantesa. És important trobar un equilibri entre mantenir les normes familiars i permetre’ls prendre decisions concorde a la seva edat i maduresa.
  • Conèixer la naturalesa del procés de pubertat i l’etapa d’adolescència. Entendre els canvis físics, emocionals i socials que experimenten els adolescents pot ajudar els pares a abordar els desafiaments amb empatia. No n’hi ha prou amb la simple experiència d’haver estat adolescents en el nostre procés vital, sinó entendre l’adolescència des de tots els nivells. Assistir a tallers, llegir llibres o consultar amb un professional pot marcar una gran diferència.
  • Gestionar i compartir temps en família de qualitat. Dedicar temps de qualitat en família, com compartir menjars o realitzar activitats junts, enforteix els llaços i permet crear moments de connexió genuïna entre els integrants del sistema familiar. Aquestes interaccions ajuden a construir confiança i comprensió mútua.
  • Maneig de l’ús de la tecnologia. En lloc de prohibir la tecnologia, és més útil establir regles clares sobre el seu ús. Per exemple, designar horaris lliures de pantalles o promoure converses obertes sobre els riscos i beneficis de les xarxes socials, intentant evitar que sigui percebut pels adolescents com un sermó sinó com a part del seu procés d’aprenentatge vital.

5. El paper del professional de la psicologia

A vegades, les dificultats en l’adolescència poden superar les capacitats de la família per a intervenir. En aquests casos, comptar amb el suport d’un professional de la psicologia pot ser crucial. La teràpia familiar o individual pot ajudar els adolescents a expressar les seves emocions i a les famílies a desenvolupar eines per a millorar les relacions, la dinàmica familiar i la comunicació entre les parts.

L’adolescència és, sens dubte, una etapa desafiadora, però també és un període ple d’oportunitats per al creixement personal i familiar. Encara que els conflictes són inevitables, és possible afrontar-los des de l’empatia, la comunicació i l’enteniment mutu.
Recordem que els adolescents necessiten sentir-se secundats i valorats per les seves famílies mentre transiten per aquesta etapa d’autodescobriment i creixement personal. Amb l’enfocament adequat, els desafiaments poden transformar-se en moments d’aprenentatge i connexió que enforteixin els llaços familiars per a tota la vida.

Si sents que la convivència amb el teu fill adolescent s’ha tornat un desafiament i no saps com manejar uns certs conflictes, en el Centre de Psicologia Canvis podem ajudar-te. Comptem amb professionals especialitzats en adolescència i família, llestos per a brindar-te eines efectives per a millorar la comunicació i enfortir el vincle familiar. Contacta’ns i junts trobarem la millor solució!

6. Referencies
Agencia SINC. (2013, 4 de febrero). Los conflictos familiares contribuyen a que los adolescentes sufran violencia escolar. SINC. Recuperado de https://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-conflictos-familiares-contribuyen-a-que-los-adolescentes-sufran-violencia-escolar

Díaz Barbero, M. (2014). Mejorando la comunicación familiar, disminuyendo los conflictos (Trabajo de fin de grado). Universidad de Málaga. Recuperado de https://riuma.uma.es/xmlui/bitstream/handle/10630/12698/D%C3%ADaz%20Barbero_TFG_Educaci%C3%B3n%20Social.pdf

García Peña, J. J., Arana Medina, C. M., & Restrepo Botero, J. C. (2018). Estilos parentales en el proceso de crianza de niños con trastornos disruptivos. Investigación y Desarrollo, 26(1), 55-74. https://doi.org/10.14482/indes.26.1.9954