El terme “avortament” ve etimològicament del llatí arborior que significa morir abans del naixement. Es defineix també com la interrupció de l’embaràs abans de la viabilitat fetal. Segons l’OMS (2022), l’avortament consisteix en una intervenció sanitària que es caracteritza per ser segura per a la dona i sense dificultat en el seu procediment el qual es pot emportar de manera eficient per mig o bé de medicaments o a través d’un procediment quirúrgic. No obstant això, és important assenyalar que l’avortament generalment no deriva complicacions, sempre que es realitzi de manera segura, amb els professionals pertinents i amb el mètode correcte recomanat per l’OMS.

En la nostra societat el tema de l’avortament continua sent un tema incòmode i difícil del manejar. Existeixen molts motius que poden portar a evitar aquest tema, com a ideologies, creences religioses, postures molt rígides dins de la família, voler prevenir emocions doloroses, ètica mèdica… No obstant això, és un fet que ocorre molt més del que podem imaginar i és per això que hauria de normalitzar-se.

Segons l’OMS el fet de reduir l’accés a l’avortament no solament no disminueix la quantitat d’aquests, sinó que repercuteix molt negativament en els riscos que existeixen a l’hora d’avortar.

És molt habitual que distingim entre avortament natural i avortament induït, encara que realment existeixen molts tipus d’avortaments que poden sofrir les dones embarassades. A continuació, les nomenarem i explicarem breument les seves particularitats tal com exposa el Manual MSD:

– Avortament primerenc: sorgeix abans de les 12 setmanes de gestació.
– Avortament tardà: sorgeix entre les 12 i les 20 setmanes de gestació.
– Avortament espontani: és un avortament no desitjat ni provocat.
– Avortament induït: es finalitza l’embaràs per raons mèdiques o per decisió pròpia.
– Avortament terapèutic: es finalitza l’embaràs per diverses raons possibles com ara que la vida o salut de la dona embarassada estan en risc o bé perquè el fetus està mort o té malformacions incompatibles amb la vida.
– Amenaça d’avortament: consisteix en un sagnat vaginal que ocorre abans de les 20 setmanes de gestació sense que hi hagi una dilatació cervical, encara que existeixen signes que pot ocórrer un avortament espontani.
– Avortament inevitable: consisteix en un sagnat vaginal o un trencament de les membranes, així com una dilatació del coll. Com el seu propi nom indica, no es pot evitar l’avortament.
– Avortament incomplet: és l’expulsió de part dels productes de la concepció.
– Avortament complet: és l’expulsió de tots els productes de la concepció, és a dir, és una expulsió total del fetus.
– Avortament repetit: es dona quan la dona sofreix un o més avortaments al llarg de la seva vida.
– Avortament retingut: ocorre quan l’embrió o el fetus està mort, no és expulsat ni s’ha produït sagnat.
– Avortament sèptic: consisteix en un avortament provocat per una infecció de l’úter o d’algun teixit pròxim a aquest.
– Avortament per rebuig immunològic: succeeix per un error del mateix sistema immune el qual detecta a l’embrió com un cos estrany i l’ataca.
– Avortament indirecte: succeeix quan la mare ha de sotmetre’s a una intervenció mèdica i, de maneta indesitjada, es provoca la mort del fetus.
– Avortament químic: és un dels mètodes per a provocar l’avortament. Es basa en l’administració de medicaments que interrompen l’embaràs.
– Avortament quirúrgic: és un altre mètode per a provocar l’avortament. És un mètode molt més segur i eficaç que per mitjà de medicaments.

Com és obvi, els avortaments tenen grans conseqüències per a la dona. Aquestes conseqüències poden donar-se tant en el cos com en la ment. A continuació, mostrarem quins són els més comuns dins d’aquesta divisió.

Conseqüències físiques:

  • És possible que després d’un avortament hi hagi risc de prematuritat en les possibles gestacions posteriors.
  • Pot ser que es produeixin lesions en la cèrvix o en l’úter a causa dels raspaments. (Els raspaments uterins són intervencions quirúrgiques en les quals les parets internes de l’úter són raspades amb la finalitat de netejar les mateixes).
  • És possible que es donin variacions en el microbioma uterí, és a dir, en el conjunt de microorganismes que es troben en l’úter.
    En algunes ocasions poden donar-se infeccions uterines.

Conseqüències psicològiques:

Hem de tenir en compte que cada persona és diferent i els motius i causes per les quals es produeix l’avortament poden ser molt diverses. És per això que a continuació exposarem les més habituals.

  • És molt comú que les dones que hagin hagut de passar per un procés d’avortament tinguin un excés de sentiment de culpabilitat. Ja sigui un avortament natural o induït, els pensaments culpant-se a una mateixa poden aflorar en qualsevol moment.
  • Pot viure’s l’avortament com una pèrdua i experimentar-lo com un duel. El sentiment de buit que moltes mares senten i pateixen en passar per un procés com aquest ha de manejar-se com un duel i gestionar-lo amb l’ajuda convenient.
  • La pèrdua de confiança en una mateixa és una cosa molt comuna en moltes dones, sobretot en la capacitat per a poder tornar a tenir un altre fill. Podem relacionar aquest fet amb una falta d’autoestima que derivarà en la seva ment en frases nocives per a ella mateixa com ara “no serveixes per a res”, “no ets capaç de mantenir un fill”, entre moltes altres.
  • Una altra conseqüència és la disminució de l’apetit sexual. Moltes vegades això succeeix per por de quedar-se de nou embarassada i haver d’experimentar una altra vegada el dolor que provoca l’avortament.
    Experimentar símptomes com ara: por a no recuperar-se mai de la pèrdua, desconnexió dels propis sentiments, sensació de buit…

Seguint amb el vist anteriorment, podem fer-nos una idea del dolorós i fins i tot traumàtic que pot ser per a una dona el fet d’haver de passar per un avortament. És per això que a continuació posarem de manifest pràctiques a realitzar si tu o algú pròxim està passant per això.

En primer lloc, és fonamental donar-se temps per a poder portar un bon procés de duel. Tal com s’ha comentat anteriorment, l’avortament ha d’emportar-se com un duel i, per tant, experimentar totes les seves fases sense pressa, deixant que sigui el temps el que decideixi en quina fase es troba la pacient. És molt important que tinguem en compte que el procés de duel no és lineal, i que podem anar fluctuant entre fases.
Segons Elisabeth Kübler-*Ross el duel consta de 5 fases:

1. Fase de negació.
2. Fase d’ira o empipament.
3. Fase de negociació.
4. Fase de depressió.
5. Fase d’acceptació.

En segon lloc, és important no descurar-nos. Moltes vegades, quan les persones experimenten aquest tipus de fets, deixen de costat la seva autocura, deixant de menjar, de relacionar-se i fins i tot de dormir. És fonamental no caure en aquesta tendència i fomentar una bona cura d’un mateix.

Com a recomanació que pot ser d’utilitat és la meditació. Amb ella, aconseguirem centrar la nostra atenció i orientar la nostra ment a allò que nosaltres triem, a través d’una pràctica contínua en la qual ens concentrarem en la nostra respiració, emocions, sensacions, acceptant-ho i seguint endavant amb ells. Això ens serà d’ajuda quan tinguem pensaments intrusius i ens ofeguem en el malestar provocat per l’avortament, podent relaxar-nos i evitar que el malestar vagi en augment.

Una altra pràctica fonamental quan s’ha experimentat un avortament és parlar sense por ni vergonya tot allò que estigui relacionat amb el fet. Per a això, es recomana parlar amb professionals de l’àmbit que t’ajudaran a gestionar aquells pensaments, emocions o sensacions que emergeixen amb el duel. És recomanable acudir a psicòlegs que tinguin una certa especialització sobre el tema del duel i de l’avortament, per a assegurar-nos que el servei que ens ofereixen ens serà realment d’utilitat.

Si creus que necessites ajuda per a treballar aspectes del procés d’avortament o del duel, pots sol·licitar una primera sessió informativa en l’apartat de “Contacte”. En el Centre de Psicologia Canvis, situat a Barcelona, comptem amb un equip de psicòlegs que poden ajudar-te a fer que et sentis millor.

A continuació, us recomanem algunes lectures que poden ser del vostre interès si esteu passant per un procés avorto o coneixeu d’algú a qui li pugui ser d’ajuda:

  • Diari d’un duel gestacional de María Dolores García.
  • La vida del no nascut. L’avortament i la dignitat de la dona de José Maria Pardo Saenz.
  • Les desraons de l’avortament d’Alfonso López Quintás.
  • Estimar més enllà de la vida: carta al meu fill, qui va morir per a ensenyar-me a viure d’Elisabeth Baralt.
  • Bressol buit, el dolorós procés de perdre un embaràs de Maria Angeles Claramunt.

Referències bibiogràfiques
Classificació de l’avortament – Manual MSD versió per a professionals. (s/f). Manual MSD versió per a professionals. Recuperat el 20 de desembre de 2022, d’https://www.msdmanuals.com/es-es/professional/multimedia/table/clasificaci%C3%B3n-del-avortament
Prieto, P. B. (2019, setembre 18). Els 17 tipus d’avortament: quines diferències hi ha entre ells? Medicoplus.com. https://medicoplus.com/ginecologia-y-embarazo/tipos-de-aborto
Avortament. (s/f). Organització Mundial de la Salut. Recuperat el 12 de desembre de 2022, d’https://www.who.int/es/health-topics/abortion#tab=*tab_2
Directrius sobre l’atenció per a l’avortament: resum executiu. (8 de març de 2022). Who.int; World Health Organization. https://www.who.int/es/publications/i/item/9789240045163
Walsh, R. (1996). Meditació. Natura Medicatrix: Revista mèdica per a l’estudi i difusió de les medicines alternatives, (43), 16-22. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4984138