La vergonya és una emoció complexa que pot influir significativament en la salut mental i el comportament humà. Aquest article revisa la literatura existent sobre la vergonya, analitzant la seva definició, causes, conseqüències psicològiques i estratègies d’intervenció. Es destaca la importància d’abordar la vergonya en contextos terapèutics per a promoure el benestar psicològic. Des d’una perspectiva clínica, la vergonya crònica s’ha associat amb trastorns d’ansietat social, depressió, trastorns de l’alimentació i trastorns de la personalitat. Finalment, s’emfatitza la importància de la intervenció primerenca i el desenvolupament d’estratègies per a abordar la vergonya en contextos terapèutics i socials, amb l’objectiu de millorar la salut mental i el benestar general. Comprendre la vergonya en profunditat permet desenvolupar eines efectives per a transformar el seu impacte negatiu en una oportunitat per al creixement personal i la resiliéncia emocional.

La vergonya és una emoció universal que s’experimenta quan una persona percep que ha fallat a complir amb les normes socials o expectatives personals (Tangney & Dearing, 2002). A diferència de la culpa, que se centra en una acció específica, la vergonya implica una avaluació negativa d’un mateix en la seva otalidad (Lewis, 1971). Comprendre la naturalesa de la vergonya i les seves implicacions és essencial per als professionals de la salut mental. Té un impacte significatiu en la vida de les persones.

La vergonya, igual que altres emocions, prepara a l’individu per a l’acció. Aquestes respostes de supervivència estan recolzades per canvis en diversos sistemes corporals (Kreibig, 2010 citat en Crasny Zyman, D. (2021)). Experimentar vergonya pot portar a l’evasió del contacte i a l’aïllament, tant en l’àmbit social com en el físic (Mac Donald et al. 2011 citat en Crasny Zyman, D. (2021)). A més, pot provocar un increment en la irritabilitat, que actua com una emoció secundària (una reacció emocional que encobreix la vergonya inicial i fins i tot derivar en conductes agressives de caràcter antisocial).

La vergonya es caracteritza per sentiments d’inferioritat, exposició i desig d’ocultar-se (Lewis, 1971). Mentre que la culpa es relaciona amb una conducta específica que es percep com a incorrecta, la vergonya afecta l’autoimatge global de l’individu (Tangney & Dearing, 2002). Les Causes de la vergonya poden variar, incloent-hi experiències d’humiliació, crítiques severes, abús emocional i situacions que desafien l’autoimatge (Gilbert, 1998). Factors culturals també juguen un paper important, ja que diferents societats tenen diferents normes i expectatives que poden influir en l’experiència de la vergonya (Fessler, 2004).

L’estudi de la vergënza ha estat abordat des de diverses disciplines, incloent-hi la psicologia clínica, la neurociència i la sociologia. Recerques han demostrat que la vergonya activa regions cerebrals associades amb l’autoconsciència i l’emoció, com l’escorça prefrontal medial i l’ínsula (Moll et al. 2005). Des d’una perspectiva cultural, s’ha observat que les societats col·lectivistes tendeixen a emfatitzar la vergonya com un mecanisme de control social, mentre que les societats individualistes poden associar-la més amb el fracàs personal i la baixa autoestima (Fessler, 2004).

Atès que la vergonya pot tenir efectes devastadors en la salut mental, és crucial comprendre els seus orígens i mecanismes subjacents per a desenvolupar estratègies d’intervenció efectives. En aquest article, s’analitzarà la vergonya des d’una perspectiva psicològica, considerant els seus efectes, causes i tractaments. A més, es dicutirá la importància d’abordar la vergonya en l’àmbit clínic i el seu paper en diverses patologies psicològiques.

La vergonya té profundes arrels en l’evolució humana, funcionant com un mecanisme de regulació social que ajuda a mantenir la cohesió del grup (Gilbert, 1998). No obstant això, quan s’experimenta en excés, pot tenir efectes devastadors en la salut mental i el benestar. En aquest article, s’analitzarà la vergonya des d’una perspectiva psicològica, considerant els seus efectes, causa i tractaments.

Conseqüències psicològiques de la vergonya

La vergonya crònica s’ha associat amb diverses dificultats patològiques, com a depressió, ansietat social i baixa autoestima (Andrews et al. 2002). A més, pot portar a comportaments d’evitació i aïllament social, exacerbant el malestar emocional (Tangney et al. 1992).

  • Trastorns d’ansietat social: individus amb alta sensibilitat a la vergonya tendeixen a evitar interaccions socials per por del judici (Tangney et al. 1992)
  • Depressió: la vergonya persistent pot generar sentiments de desesperança i baixa autoestima (Andrews et al. 2002
  • Trastorns alimentaris: algunes persones desenvolupen comportaments alimentaris disfuncionals com una manera de bregar amb la vergonya relacionada amb la imatge corporal (Gilbert, 1998).
  • Trastorns de personalitat: s’ha trobat que la vergonya és un factor clau en la personalitat evitativa i en el trastorn límit de la personalitat (Lee et al. 2001).

Possibles causes de la vergonya

Les causes de la vergonya poden variar àmpliament. Entre les principals fonts d’aquesta emoció es troben:

  • Factors familiars i criança: la infància juga un paper crucial en el desenvolupament de la vergonya. Pares crítics, càstigs humiliants o experiències de rebuig poden contribuir a una alta sensibilitat a la vergonya en l’adultesa (Gilbert, 1998).
  • Factors socials i culturals: diferents cultures manegen la vergonya de manera distinta. En alguna societats col·lectivistes, la vergonya és una eina per a reforçar les normes grupals, mentre que en cultures individualistes pot ser vesteixi com una barrera per a l’expressió personal (Fessler, 2004).
  • Experiències traumàtiques: abús, negligència o situacions d’humiliació poden generar una vergonya persistent que afecta l’autoestima (Andrews et al. 2002).
  • Factors biològics i evolutius: alguns estudis suggereixen que la vergonya pot tenir una base evolutiva que va ajudar a regular la conducta social per a evitar el rebuig del grup (Gilbert, 1998).

Els records associats a la vergonya poden compartir característiques amb els records traumàtics (Mats i Pinto-Gouvei, 2010) i, amb el temps, arribar a ser elements fonamentals en la construcció de l’autobiografia i la identitat en una persona (Pinto-Gouveia i Matos, 2011 citat en Crasny Zyman, D. (2021)). Aquesta està estretament relacionat amb la tendència a experimentar vergonya. En aquest sentit, episodis de vergonya profunda durant la infància poden generar records emocionalment intensos que, eventualment, contribueixen a la formació d’un esquema més estable relacionat amb la vergonya (Shahar et al. 2014 citat en Crasny Zyman, D. (2021)). Com a resultat, la persona podria percebre’s com a inferior en l’àmbit social i sentir-se defectuosa en comparació amb els altres, a més de considerar que la seva posició social és vulnerable, la qual cosa la posa en risc d’exclusió social.

Conclusió

La vergonya és una emoció poderosa que pot tenir efectes profunds en la salut mental. És crucial que els professionals de la salut mental reconeguin i abordin la vergonya en el procés terapèutic per a facilitar la recuperació i el creixement personal.

Donat el seu impacte en diverses patologies psicològiques, la vergonya ha de ser compresa des d’una perspectiva multidimensional que abasti factors biològics, psicològics i socials. La recerca futura hauria de centrar-se en explorar amb major profunditat les diferències individuals en l’experiència de la vergonya i la seva relació amb trastorns específics. A més, és fonamental desenvolupar programes d’intervenció primerenca que ajudin les persones a manejar de manera saludable aquesta emoció des d’edats primerenques, reduint així el risc de problemes psicològics a llarg termini.

En conclusió, la vergonya pot ser tant un mecanisme adaptatiu com una barrera per al benestar psicològic. El seu adequat maneig en l’àmbit clínic i social permetrà als individus desenvolupar una autoimatge més saludable i relacions interpersonals més satisfactòries.

Si vostè o algú del seu entorn necessiten major informació sobre aquest tema, pot sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. Disposem d’un equip de psicòlegs experts que poden ajudar-te si és el cas.

Referències:

Andrews, B., Qian, M., & Valentine, J. D. (2002). Predicting depressive symptoms with a new measure of shame: The Experience of Shame Scale. British Journal of Clinical Psychology, 41(1), 29-42.
Crasny Zyman, D. (2021). La vergonya en la psicopatologia i el seu abordatge terapèutic. Universitat Pontifícia Cometes. https://repositorio.comillas.edu/xmlui/bitstream/handle/ 11531/50827/TFG%20-%*20Crasny%*20Zyman%*2c%*20Daniel.pdf?sequence=1&isAllowed=i
Fessler, D. M. T. (2004). Shame in two cultures: Implications for evolutionary approaches. Journal of Cognition and Culture, 4(2), 207-262.
Gilbert, P. (1998). What is shame? Some core issues and controversies. En P. Gilbert & B.
Andrews (Eds.), Shame: Interpersonal behavior, psychopathology, and culture (pàg. 3-38).
Oxford University Press.
Llegeix, D. A., Scragg, P., & Turner, S. (2001). The role of shame and guilt in traumatic events:
A clinical model of shame-*based and guilt-*based PTSD. British Journal of Medical
Psychology, 74(4), 451-466.
Lewis, H. B. (1971). Shame and guilt in neurosi. International Universities Press. Neff, K. D. (2003). The development and validation of a scale to measure self-*compassion. Self and Identity, 2(3), 223-250.
Tangney, J. P., & Dearing, R. L. (2002). Shame and guilt. Guilford Press.
Tangney, J. P., Miller, R. S., Flicker, L., & Barlow, D. H. (1992). Llauri shame, guilt, and
embarrassment distinct emotions? Journal of Personality and Social Psychology, 63(6), 1256-