Alienació Parental: Un Problema que Afecta Famílies i Drets dels Nens
L’alienació parental, també coneguda com a Síndrome d’Alienació Parental (SAP), és un fenomen complex que sol presentar-se en situacions de separació o divorci conflictius. Es dona quan un dels progenitors, de manera deliberada o inconscient, influeix negativament en la percepció que el fill té de l’altre, fomentant un rebuig infundat i deteriorant el vincle entre tots dos. Aquest tipus de manipulació emocional no sols afecta la relació familiar, sinó que també pot generar un impacte significatiu en el desenvolupament psicològic i emocional del menor.

Els nens que experimenten alienació parental solen manifestar símptomes d’angoixa, confusió i lleialtats dividides, la qual cosa pot afectar la seva autoestima i el seu benestar emocional a llarg termini. En alguns casos, aquesta influència negativa pot portar-los a adoptar sentiments de rancor o desconfiança cap al progenitor alienat, sense comprendre realment l’origen d’aquests sentiments. Amb el temps, aquestes experiències poden repercutir en la seva capacitat per a establir relacions sanes i equilibrades en la vida adulta.

Al llarg d’aquest article, aprofundirem en què és el SAP, com identificar els seus senyals i de quina manera afecta als nens en el seu desenvolupament. També explorarem estratègies des de la psicologia i la intervenció familiar per a mitigar els seus efectes, promovent un ambient de criança més saludable i assegurant el benestar emocional dels menors involucrats.

Què és la Síndrome d’Alienació Parental (SAP)?
El terme SAP va ser introduït en els anys 80 pel psiquiatre Richard Gardner, qui va observar que alguns nens rebutjaven irracionalment a un dels seus progenitors després d’un divorci. Encara que la seva validesa continua sent tema de debat en la comunitat científica i legal, l’impacte de l’alienació parental en els nens està àmpliament documentat.

Aquest fenomen ocorre quan un progenitor manipula emocionalment al menor, creant una visió negativa de l’altre progenitor sense motiu real. Això pot incloure:• Comentaris despectius constants sobre l’altre progenitor.
• Acusacions falses que deterioren la imatge del pare o mare alienat.
• Obstaculització de trobades i comunicació entre el menor i el progenitor rebutjat.
• Recompensar o reforçar el distanciament del nen.

Amb el temps, aquesta influència provoca que el menor desenvolupi un rebuig intens i sense fonament cap al progenitor alienat, afectant la seva estabilitat emocional.

L’Impacte del SAP en els Nens
Diversos estudis han demostrat que la Síndrome d’Alienació Parental (SAP) pot provocar efectes psicològics adversos en els nens, tant a curt com a llarg termini. Aquest fenomen no sols altera la percepció que el menor té d’un dels seus progenitors, sinó que també pot generar sentiments d’ansietat, estrès i confusió emocional. A mesura que el temps avança, els efectes de l’alienació poden intensificar-se, donant lloc a problemes d’autoestima, dificultats per a establir relacions afectives saludables i, en alguns casos, trastorns emocionals més profunds.

Una recerca realitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona en 2001 va evidenciar que l’alienació parental és una situació recurrent en separacions i divorcis marcats per conflictes intensos entre els progenitors. L’estudi també va destacar la importància de la mediació familiar com un mecanisme eficaç per a minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta problemàtica en els nens. A través d’estratègies d’intervenció adequades, com l’enfortiment de la comunicació i la promoció de relacions equitatives entre totes dues figures parentals, és possible mitigar les conseqüències de l’alienació i afavorir el benestar emocional dels menors.

Per això, abordar el SAP des d’una perspectiva psicològica i jurídica és fonamental per a evitar que els nens es vegin atrapats en dinàmiques perjudicials que afectin el seu desenvolupament. La mediació no sols pot contribuir a reduir la tensió entre els pares, sinó que també permet establir acords que prioritzin les necessitats emocionals del menor, ajudant-lo a construir relacions familiars més estables i saludables al llarg de la seva vida.

Conseqüències emocionals immediates
• Ansietat i depressió: La pressió d’haver de “triar” entre els seus pares genera estrès i malestar.
• Confusió i inseguretat: El nen pot sentir culpa per voler mantenir contacte amb el progenitor rebutjat.
• Baixa autoestima: Escoltar crítiques constants cap a un dels seus progenitors pot afectar la seva autoconfiança.

Un estudi publicat en Family Court Review assenyala que els nens sotmesos a alienació parental tenen nivells d’ansietat més alts que aquells que no enfronten aquest problema. A més, experimenten un fort conflicte de lleialtats, la qual cosa els genera una angoixa emocional considerable.

Efectes a llarg termini
• Dificultats en relacions interpersonals: La manipulació i el rebuig poden afectar la seva capacitat per a formar vincles saludables en el futur.
• Sentiments de culpa: En créixer, alguns nens s’adonen que van ser manipulats, la qual cosa pot generar ressentiment i problemes emocionals.
• Problemes d’identitat: La negació o el rebuig d’un progenitor pot influir en la seva autopercepció i en el seu sentit de pertinença familiar.

Els estudis indiquen que aquests nens tenen un major risc de desenvolupar trastorns emocionals i dificultats en la seva vida adulta.

Drets del Nen en Casos de SAP
A Espanya, el benestar del menor és un principi fonamental que regeix tant la legislació nacional com les decisions judicials en casos de separació i custòdia. Aquest enfocament es basa en la premissa que els drets dels nens han de ser protegits per sobre de qualsevol altre interès, garantint el seu desenvolupament integral en un entorn segur i equilibrat. La normativa espanyola, en línia amb tractats i convenis internacionals, reconeix la importància que els menors mantinguin un vincle afectiu estable amb tots dos progenitors, sempre que això no representi un risc per a la seva seguretat o benestar.

Des de l’àmbit de la psicologia, nombrosos estudis han demostrat que la relació amb tots dos progenitors és crucial per a l’adequat desenvolupament emocional i social del nen. L’absència o l’afebliment d’un d’aquests llaços pot generar efectes negatius a nivell psicològic, com a sentiments d’abandó, ansietat o inseguretat. En aquest sentit, la Convenció sobre els Drets del Nen de l’ONU, adoptada per Espanya, estableix que tots els nens tenen dret a mantenir contacte regular amb tots dos pares, excepte en circumstàncies excepcionals en les quals el seu benestar pugui veure’s compromès.

Per això, la legislació espanyola promou mesures orientades a preservar aquests drets, com la mediació familiar i l’adopció de règims de custòdia compartida quan les condicions ho permeten. No obstant això, en casos on existeixi violència, maltractament o qualsevol altra circumstància que posi en risc al menor, es prioritza la seva protecció, restringint o regulant el contacte amb el progenitor que representi una amenaça. D’aquesta manera, el sistema legal cerca equilibrar la protecció infantil amb la necessitat de fomentar relacions familiars sanes i estables, assegurant el desenvolupament òptim dels nens en un entorn segur i harmoniós.

Entre els drets fonamentals del menor en aquests casos s’inclouen:
• Dret a mantenir el vincle amb tots dos progenitors (excepte en situacions de risc real).
• Dret a un entorn lliure de conflictes i manipulacions.
• L’interès superior del menor com a principi rector en decisions legals sobre custòdia i convivència.

A Espanya, els tribunals han reconegut l’alienació parental com una forma de maltractament infantil emocional. Segons el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya, aquest fenomen no sols afecta la relació entre pares i fills, sinó que també constitueix una forma de violència emocional infantil (Bolaños, 2001).

Per això, és fonamental comptar amb un enfocament integral que combini accions legals, suport psicològic i mediació familiar per a mitigar els seus efectes.

Com Identificar i Afrontar l’Alienació Parental
Si sospites que un nen està sent víctima d’alienació parental, és important actuar amb precaució i buscar suport professional. Algunes estratègies útils inclouen:
• Consultar amb un psicòleg familiar, qui pot avaluar la situació i oferir eines per a reconstruir la relació afectada.
• Evitar respondre amb atacs o comentaris negatius sobre l’altre progenitor, ja que això pot agreujar la situació.
• Fomentar un ambient positiu, demostrant afecte i seguretat al nen.
• Documentar incidents d’alienació parental, la qual cosa pot ser útil en processos legals.
• Assessorar-se amb un advocat especialitzat en dret familiar per a conèixer les opcions legals disponibles.

Prioritzant el Benestar Infantil
L’alienació parental és un problema greu que afecta profundament el benestar emocional dels nens i les seves famílies. Es tracta d’una forma de manipulació psicològica que ocorre amb més freqüència del que imaginem i que, en molts casos, pot estar succeint en el nostre entorn sense que el percebem. No és només una qüestió de separar físicament a un nen d’un dels seus progenitors, sinó de distorsionar la seva percepció, induir rebuig i generar sentiments de culpa que ho afecten en múltiples nivells. Aquesta situació pot deixar cicatrius emocionals profundes, afectant la seva autoestima, la seva capacitat per a confiar en els altres i la seva manera de relacionar-se en el futur.

L’impacte de l’alienació parental va més enllà del conflicte entre els adults. Els menors que la pateixen poden experimentar ansietat, por, confusió i una forta pressió emocional en veure’s obligats a prendre partit entre els seus pares. Aquesta situació no sols els genera un malestar immediat, sinó que també pot influir negativament en el seu desenvolupament psicològic i social a llarg termini. No obstant això, és important saber que, amb el suport adequat i la intervenció de professionals especialitzats, és possible revertir els efectes d’aquesta problemàtica, restaurar l’equilibri familiar i garantir un entorn més saludable per al nen.

Si sospites que un menor està sent influenciat en contra d’un dels seus pares, el primer pas és brindar-li un espai segur on pugui expressar-se sense temor. Escoltar sense jutjar, validar les seves emocions i oferir-li suport emocional poden marcar una gran diferència en el seu benestar. En molts casos, una simple mostra de comprensió pot ser el primer pas per a ajudar-lo a processar el que està vivint i mitigar l’impacte de la manipulació.

Si tu o algú pròxim està travessant una situació d’alienació parental, és fonamental saber que no estàs només/a. Demanar ajuda no és un signe de feblesa, sinó una decisió valenta i necessària per a recuperar relacions sanes i protegir el benestar dels nens involucrats. Un psicòleg especialitzat en aquesta problemàtica pot brindar-te eines per a comprendre millor la situació, gestionar les emocions i desenvolupar estratègies efectives per a afrontar aquest desafiament.

En el Centre de Psicologia Canvis, a Barcelona, comprenem l’impacte emocional que l’alienació parental pot generar en pares i fills. Per això, oferim un espai segur i confidencial on puguis expressar els teus sentiments, enfortir la confiança i treballar en la reconstrucció dels vincles familiars. El nostre equip de terapeutes especialitzats està preparat per a acompanyar-te en aquest procés amb un enfocament professional i humà, adaptat a les teves necessitats i circumstàncies.

El nostre compromís és ajudar-te a recuperar l’equilibri emocional i enfortir les relacions familiars amb el suport d’especialistes en psicologia familiar. Si vius a Barcelona o els seus voltants, som aquí per a brindar-te l’orientació i el suport que necessites.

En Canvis, situat en el cor de Barcelona, t’oferim l’ajuda professional que necessites per a abordar l’alienació parental de manera efectiva. Si desitges més informació o necessites assessorament, pots sol·licitar una sessió informativa totalment gratuïta en el Centre de Psicologia Canvis, en C/ Balmes, 104, principal 2, 08008 – Barcelona. El nostre equip de psicòlegs i terapeutes especialitzats en psicologia familiar està a la teva disposició per a escoltar-te, orientar-te i ajudar-te a recuperar el benestar emocional.

Contacta’ns avui mateix i agenda la teva sessió informativa. No estàs només/a en aquest procés. Som aquí per a ajudar-te.

Referències
Bolaños, I. (2001). Síndrome d’alienació parental o familiar. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Generalitat de Catalunya. Recuperat d’https://cejfe.gencat.cat/web/.content/*documents/*arxius/*bolanos.pdf
Kelly, J. B., & Johnston, J. R. (2001). The alienated child: A reformulation of parental alienation syndrome. Family Court Review, 39(3), 249-266.
xparental en processos de separació i divorcis: disseny i aplicació d’un programa pilot de mediació familiar. Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperat d’https://ddd.uab.cat/record/37697