Emigrar com a família pot ser un procés complex, ja que implica nombroses variables associades a la migració. En aquest article explorarem aquest tema en relació amb la família, les etapes que travessen, els dols i els reptes que poden sorgir, així com les estratègies per a afrontar els desafiaments d’aquest procés.

La migració en relació amb la família:
La migració és una cosa que ha existit des de fa anys. Està definida com el canvi de residència del lloc d’origen cap al nou lloc de residència, la destinació. L’estada té un caràcter gairebé permanent, i està motivat per raons socials, econòmiques o polítiques. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), actualment s’estima que hi ha al voltant de 281 milions de migrants internacionals en el món.

Per a les famílies la migració representa un desafiament complex i multifacètic, ja que poden enfrontar-se a dificultades econòmiques, socials, emocionals i culturals. Entre les principals motivacions per a emigrar es troben la cerca de millors oportunitats laborals, el desig d’oferir una educació de major qualitat als fills, la necessitat d’escapar de contextos de violència o persecució, així com l’aspiració de millorar la qualitat de vida mitjançant l’accés a serveis bàsics, com a salut i habitatge.

La migració no sols transforma les dinàmiques familiars, sinó que també exigeix un procés d’adaptació i integració a la nova realitat al país de destinació, la qual cosa pot resultar profundament desafiante per a tots els seus integrants.

Etapes per les quals passa la família que migra:

  • Acomodació: La família arriba al nou país i passa per una etapa de reorganització per a poder assimilar on està i que pot fer. En aquesta fase en comú que la família busqui altres emigrants del seu mateix país, persones que puguin compartir les seves pors i esperances. Trobant una xarxa d’iguals ajuda a contenir les ansietats que es produeixen quan s’enfronten a aquesta nova situació.
  • Adaptació: Les famílies que es van desenvolupant passen a aquesta nova etapa. L’etapa on la família pot adaptar-se a la seva nova realitat. Encara que els seus orígens continuïn estant molt marcats, la família pot trobar noves oportunitats, treballs i amics.
  • Integració: En aquesta fase, la família aconsegueix convertir-se en part de la comunitat, ja que decideix establir-se de manera permanent en aquest lloc on viu i treballa. Assumeix els mateixos drets i responsabilitats que la població local, arribant a sentir-se plenament part del país que els ha acollit i que ara consideren la seva llar. Per a integrar-se, és fonamental prendre la decisió d’establir-se i tirar arrels en la terra que els ha rebut. És important reconèixer que, per a la integració plena d’una família, la família ha d’aconseguir adaptar-se i ajustar-se adequadament, processant els dols associats a la migració i travessant els reptes manera saludable.

La migració és un procés que implica l’experiència de pèrdues significativas. La resposta natural a una pèrdua és el procés de dol. Segons Joseba Achutegui en el procés de migració apareixen 7 dols.

Dols que poden experimentar les famílies que emigren:

  • El dol de la família i els amics: Aquest dol prové de la separació dels sers estimats, com a pares, família extensa, amics, parelles, etc
  • El dol per l’idioma/la llengua: Tenir un idioma diferent pot crear dificultades en la comunicació de l’immigrant, la qual cosa pot generar obstacles per a la integració. No sols és la diferència d’idioma, sinó també l’ús quotidià de l’Encara que es parli el mateix idioma, poden existir diferències en el vocabulari, la fonètica i l’argot, que dificulten l’expressió d’aspectes íntims.
  • El dol de la cultura: S’experimenta una pèrdua en les formes de vida pròpies de la cultura d’origen, com els costums, valors i hàbits. Per exemple, s’intenta reviure aquests costums cuinant menjars del país d’origen o escoltant música relacionada amb la seva cultura.
  • El dol per l’ambient (terra): El dol sorgeix cap a les característiques de l’entorn, com els paisatges, els llocs, les olors i els Quan una persona no se sent a gust en un lloc, tendeix a enfocar-se en els aspectes negatius i percep els llocs com agobiantes i asfixiantes.
  • El dol per l’estatus social: L’immigrant en arribar al país de destinació sol entrar en el nivell més baix de l’escala social, independentment de l’estatus social de l’a el seu país d’origen. Això pot limitar el seu accés a oportunitats, treballs, habitatges i documentació. Si l’estada es prolonga i no s’aconsegueixen les expectatives de l’immigrant, la persona pot desmotivar-se i valorar de manera negativa el seu esforç d’adaptació.
  • El dol pel contacte amb el grup de pertinença: Es tracta de la pèrdua de persones amb els qui ens La distancia pot generar situacions de rebuig, racisme i aïllament, fent més evident aquesta pèrdua.
  • El dol pels riscos físics: Inclou els riscos d’aquest viatge, el desafiament de trobar llar i amenaces per a la salut.

Reptes que enfronten les famílies que emigren:

L’adaptació al seu país de destinació: Pot ser un desafió significativo ajustar-se a nous costums, valors i formes de vida.

Idioma: Dificultades en la comunicació pot afectar l’adaptació de la família cap al país de destinació.

Tenir sers estimats lluny: (Amics, familiars, companys) Pot generar sentiments de solitud i perduda.

Discriminació: Enfrontar actituds negatives o perjudicis per part de la societat del país de destinació. En alguns casos es pot fins a experimentar exclusió social.

Dificultades econòmiques: Dificultad per a trobar ocupació, sovint a causa de la falta de reconeixement de títols professionals obtinguts al país d’origen.

Canvis en la dinàmica familiar: Canvis en els rols familiars, membres assumeixen noves responsabilitats.

Dificultades en l’accés a recursos: Habitatge, serveis de salut, ocupacions i educació. Relacions socials: Desafiaments formant vincles en el nou entorn.

Impacte en la salut mental: Experimentar estrès, ansietat, dols i nostàlgia pel deixat enrere.

Estratègies que poden ajudar a superar aquestes dificultades:

  • La vinculació amb la comunitat ajuda a una millor adaptació. Participar en activitats locals, buscar grups de suport o culturals ajuden la família a crear nous vincles. Així mateix, també ajuda amb la integració i sentiments de pertinença de la família.
  • L’equilibri entre mantenir les tradicions i valors del país d’origen i alhora adoptar aspectes del nou entorn. Això ajuda a conservar la pertinença i connexió amb el país d’origen i alhora amb el país de destinació.
  • Treballar la resiliència per a poder afrontar les dificultades amb esperança. Prendre consciència de les coses positiva amb les quals es relaciona la migració.
  • Per a una millor adaptació, aprendre l’idioma del país de destinació facilita una millor comunicació. Conèixer els costums del país d’acolliment ajuda a fomentar la convivència.
  • Treballar en la dinàmica familiar és fonamental perquè els membres actuïn com un equip, es donin suport mútuament i siguin capaços d’enfrontar els desafiaments que s’En distribuir responsabilitats i mantenir una comunicació oberta, la família podrà enfortir els seus llaços i afrontar les dificultades de manera més efectiva.
  • Mantenir el contacte amb persones del país d’origen.
  • Buscar ajuda professional si és necessari. Atès que el procés de migració pot implicar dols i pèrdues, la família pot assistir a teràpia familiar o accedir a serveis d’orientació i

Conclusions:
Podem afirmar que el procés de migració en família és summament complex, ja que comporta nombrosos reptes i dols que poden influir en l’adaptació de la família al país de destinació. Si vostè, com a lector, sent que la seva família o alguns dels seus membres necessiten ajuda o informació sobre el procés d’adaptació al seu nou entorn, no dubti a sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. En el centre comptem amb un equip de psicòlegs preparats per a donar-li suport en l’afrontament d’aquests desafiaments.

Referències:
Planas, N. (2023). El procés de dol en la família que emigra: de la «Síndrome d’Ulisses» a la patologia – Fundació Orienta. Fundació Orienta. https://www.fundacioorienta.com/es/el-proceso-de-duelo-en-la-familia-que- emigra-del-sindrome-de-*ulises-a-la-*patologia/

Achotegui, J. (2009). Estrès límit i salut mental: la síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple (síndrome de ulises). Gaseta Mèdica de Bilbao, 106(4), 122- https://doi.org/10.1016/s0304-4858(09)74665-7

SOS Détresse. (2016). Els reptes en una família immigrant. https://454545.lu/es/temas- informatius/migracion/els-reptes-una-família-immigrant/