Introducció
En l’article que poden llegir a continuació es tractés sobre el trastorn d’hipocondria, aquest és un concepte molt usat de manera col·loquial, i amb un ús pejoratiu, però no deixa de ser un trastorn psicològic que genera gran malestar a les persones que el pateixen.

Què és la hipocondria?
És un trastorn que es troba dins de la classificació de somatomorf, és a dir, presència de símptomes físics que no s’expliquen pel curs d’una malaltia mèdica, pels efectes d’alguna substància o d’un altre trastorn mental.
Segons l’anterior manual de psicologia (DSM-IV) la hipocondria tenia la següent definició; “és la preocupació i la por de tenir, o la idea de patir, una malaltia greu a partir de la mala interpretació dels símptomes o funcions corporals.”
Actualment en l’última edició dels manuals de psicologia (DSM-V) el terme hipocondria ha caigut en desús i aquest diagnòstic ha desaparegut, ara aquesta separat en dos trastorns, aquests són; Trastorn de Símptomes Somàtics i Trastorn d’Ansietat per Malaltia. Així i tot, és comú que en la pràctica clínica es continuï fent referència al terme hipocondria i es continuï usant com a diagnòstic.

Quins són els símptomes de la hipocondria?
-La característica principal en el diagnòstic de la hipocondria és la preocupació i por de poder patir o la creença d’estar sofrint una malaltia greu, aquesta creença ve donada per un o més signes o símptomes somàtics que la persona interpreta que té.
-Un altre criteri és que després d’una exploració medica no hi ha cap malaltia identificada o que pugui explicar els símptomes que descriu la persona
-La persona no té una idea delirant, és a dir, pot arribar a racionalitzar i acceptar que pot estar exagerant o que no pateix cap malaltia i les seves preocupacions no se centren únicament en el seu aspecte físic.
-Aquest malestar altera diferents aspectes en la vida de la persona, pot afectar les relacions socials, l’àmbit laboral, o altres camps importants per a la persona.
-Aquest malestar ha d’haver estat present almenys durant 6 mesos
-Aquests símptomes no es poden explicar millor per altres trastorns
Com s’ha explicat en l’apartat anterior actualment la nomenclatura i classificació ha variat una mica, així i tot, els criteris diagnòstics es mantenen majorment iguals, preocupació per patir o contreure una malaltia, no hi ha símptomes somàtics presents en la persona o aquests són lleus. Hi ha una elevada activació ansiosa en relació a la seva salut i es preocupen amb facilitat per aquest tema. La durada del malestar és el mateix, més de 6 mesos.

Tipus d’hipocondria
Dins del diagnòstic d’hipocondria no existeixen subtipus, però si que hi ha especificacions. La primera és la consciència que té la persona del trastorn, és a dir, si és capaç de veure que la seva preocupació i/o reacció per patir o contreure una malaltia és excessiva o injustificada.
En la classificació actual una altra especificació és si el trastorn és amb sol·licitud d’assistència o amb evitació d’assistència, que vol dir això:
-Amb sol·licitud d’assistència: la persona recorre amb freqüència a l’assistència mèdica, acudeix repetides vegades als centres de salut i es realitza múltiples proves
-Amb evitació d’assistència: la persona sent rebuig i eviti ser atesa pels metges, no vulgui anar a centres de salut, no es faci proves, o que si aquestes accions siguin poc freqüents.
Un altre punt de classificació és el grau d’intensitat en què la persona sent els símptomes, si predomini de dolor o no. La gravetat es classifica en lleu, moderat i greu.
-Lleu: La persona manifesta un dels següents criteris; pensaments desproporcionats i persistents sobre la gravetat dels símptomes, grau elevat d’ansietat relacionada amb la salut, o temps i energia excessivament dedicats a la preocupació per la salut
-Moderat: En aquest cas es presentarien 2 o més dels criteris descrits en el punt anterior
-Greu: Es complirien dos o més dels criteris anteriorment descrits i a més existirien múltiples queixes somàtiques, o un símptoma somàtic molt intens

Quan anar al psicòleg per hipocondria
Aquest trastorn afecta a homes i dones per igual, al seu torn el seu inici pot donar-se a qualsevol edat, encara que el més freqüent és que es desenvolupi en els primers anys de l’edat adulta. El seu curs és generalment crònic, però amb períodes de millora i moments de major intensitat en els símptomes. En aquests pics d’intensitat és on pot ser que la persona es vegi més motivada per a assistir a teràpia.
El més important és que si genera malestar en la persona, i si afecta el seu dia a dia llavors és aconsellable acudir a consulta, per a poder reduir el dolor psicològic que aquest trastorn produeix i treballar i donar eines per a poder suportar i més endavant reduir aquests pensaments que es generen de poder estar patint x malaltia.
És veritat que en moments de més estrès o després d’alguna situació complicada i més si ha tingut a veure amb la nostra salut física, o la d’algú pròxim a nosaltres, estem més susceptibles i atents al nostre cos i el que sentim. Si aquesta idea fixa es prolonga al llarg del temps, és a dir, mesos llavors seria un indicatiu d’acudir al psicòleg, recordar que un dels criteris diagnòstics és que la preocupació per patir o contagiar-se d’alguna malaltia porti més de 6 mesos present.

Tipus de teràpia recomanada per a hipocondria
La teràpia que més indicada són sessions individuals, encara que es continua avaluant poder realitzar algunes sessions grupals. Segons l’orientació psicològica es prioritzarà uns objectius o altres, encara que la teràpia cognitiu-conductual és la més estesa i utilitzada en aquest trastorn, hi ha altres orientacions com la psicoanàlisi que mitjançant estudis proven la seva eficàcia per a tractar la hipocondria. La millor opció sempre és una teràpia des de la perspectiva integradora, que reuneixi de cadascuna de les orientacions el que li sembli més adequat per al cas i situació.
En el que s’ha vist eficàcia és a treballar en un primer moment en la reducció de l’ansietat i estrès que produeixen els símptomes i els pensaments recurrents. Una vegada fet el treball de relaxació es tracta com suportar situacions que generen malestar treballant la resolució de problemes o gestió de les emocions. A poc a poc en anar reduint la simptomatologia més reactiva es podria donar pas a treballar a nivell cognitiu el perquè d’aquests pensaments i que hi ha darrere de la por a la malaltia o aquests símptomes.
Actualment donada la situació en la qual vivim les sessions poden ser en línia, encara que sempre en la mesura del possible és recomanable que les sessions siguin presencials.

Quant dura la teràpia per a hipocondria?
Aquesta és una qüestió complexa hi ha diferents estudis on el nombre de sessions que s’han realitzat ha estat bastant diferent des de 12 sessions a 21, la durada pot variar per molts factors, des de l’orientació de la teràpia, l’espai entre sessions, l’evolució del pacient o pot ser que factors externs també afectin el curs de la teràpia. Especificar una durada concreta seria complex, i probablement imprecís.

Quins resultats esperar de la teràpia?
És possible una recuperació total, així i tot, s’han de tenir en compte que hi ha factors externs que poden afavorir o per contra complicar aquesta meta. Tot depèn de la persona i el seu entorn, una bona motivació i predisposició per al canvi és un element afavoridor de millora, alhora que un entorn saludable i una bona xarxa de suport, per contra, actualment podríem afirmar que la situació del Covid19 va ser i actualment continua sent un gran factor a tenir en compte, especialment amb aquest trastorn, ja que afecta de ple amb la preocupació per la salut.
El primer resultat seria una reducció de l’ansietat i el malestar que generen els símptomes físics, seguidament treballar els pensaments i pors perquè aquests siguin menys freqüents en el dia a dia de la persona.

Conseqüències de no tractar la hipocondria
El que un inici pot ser una simple fixació per algun petit símptoma mundà pot convertir-se en una obsessió greu de la integritat física de la persona, com ocorre en els trastorns obsessius compulsius aquests pensaments poden anar en augment, arribant a ocupar la major part de temps cada dia, fent impossible per a la persona i puara el seu entorn mantenir uns hàbits saludables i les rutines establertes. A més, això implicaria alts nivells d’ansietat que podrien afectar les diferents àrees de la vida de la persona, és a dir; treball, amistats, família, parella, aficions… Afegir que si la persona es fa proves sovint això pot ser una despesa econòmica important per a la persona, o per contra si evita a tota cosa anar a centres de salut podria posar realment en perill la seva integritat física.

Bibliografía

American Psychiatric Association (1994). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (4a. ed) Washington, DC EE. UU.

American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th. ed) Washington, DC EE. UU.

Fernández, Concepción, & Fernández, Rafael (2001). Tratamientos psicológicos eficaces para la hipocondría. Psicothema, 13(3),407-418.  https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=72713306