Les emocions i els sentiments ens acompanyen al llarg de la vida, i fer una bona gestió d’ells és imprescindible per a poder tenir una bona salut mental sana i una relació adequada amb els éssers humans. Des del centre de Psicologia Canvi volem parlar d’un sentiment, el ressentiment, que a vegades el trobem en la base d’alguns problemes psicològics. Conèixer aquest tipus de sentiment és important per a saber com processar-lo de manera adaptativa.

Què és el ressentiment?

El ressentiment és un sentiment humà bastant comú que l’experimentem com a resposta a viure una situació que nosaltres percebem com a injusta o dolorosa. Literalment significa “tornar a experimentar un sentiment, especialment un sentiment dolorós”. (Lleó, et. al., 1988). Encara que el ressentiment tingui moltes definicions possibles, des de la Psicologia es defineix com un “sentiment negatiu i durador d’enuig, amargor i hostilitat cap a una persona, grup o situació” (Guerri, 2016).

És un tipus de sentiment que és important que es treballi perquè té un gran impacte negatiu cap a la persona. Pot ser causat per una gran varietat de factors o situacions, com l’abús, la traïció, l’agressió o un fet percebem com a injust. Si no es tracta de manera adequada, pot portar grans conseqüències negatives cap a la persona i cap a les seves relacions i que així li impedeixi dur a terme una vida satisfactòria.

Com expressem el nostre ressentiment cap als altres?

El ressentiment pot ser expressat de diverses formes, des de la passivitat fins a l’agressió oberta. La passivitat pot prendre la forma de la negativa a parlar amb la persona o el grup que es percep com a responsable del ressentiment, o l’evitació de la situació en la qual es va originar el ressentiment. D’altra banda, l’agressió oberta pot manifestar-se en l’ús de la violència física o verbal, la difamació i la venjança.

El ressentiment també pot ser internalitzat, cosa que significa que l’individu guarda els seus sentiments negatius per a si mateix. Això pot manifestar-se en forma de depressió, ansietat i estrès, així com en la pèrdua de confiança i autoestima.

El ressentiment i la psicologia

És important abordar el ressentiment de manera saludable per a evitar que tingui un impacte negatiu en la vida de l’individu. En psicologia, s’utilitzen diverses tècniques per a abordar el ressentiment, com la teràpia cognitivoconductual i la teràpia interpersonal. Aquestes tècniques ajuden l’individu a identificar i abordar les creences i comportaments negatius associats amb el ressentiment, i a desenvolupar habilitats per a la resolució de conflictes i la comunicació efectiva (Arango Carmona, 2013).

El paper de la psicoanàlisi en el ressentiment

Cada orientació psicològica aborda el ressentiment des d’un punt de vista diferent. En psicoanàlisi, el ressentiment es treballa des d’una perspectiva psicològica profunda, que busca comprendre les causes subjacents d’aquest sentiment i com afecta a la vida de l’individu.

Segons la psicoanàlisi, el ressentiment s’origina en la infància, en experiències traumàtiques que el nen experimenta com a injustes o doloroses. Aquestes experiències poden ser reprimides en l’inconscient i poden ressorgir més tard en la vida adulta com a sentiments de ressentiment cap a altres persones o situacions que semblen similars a les experiències traumàtiques originals (Lillo, 2014).

La psicoanàlisi també se centra en la dinàmica inconscient de les relacions interpersonals i com influeixen en el ressentiment. Per exemple, la psicoanàlisi pot explorar com les relacions amb els pares o figures d’autoritat en la infància poden influir en la forma en què l’individu percep les relacions interpersonals en l’edat adulta. Si l’individu ha tingut experiències negatives amb figures d’autoritat en el passat, pot ser més propens a percebre l’autoritat com a injusta i a sentir ressentiment cap a les figures d’autoritat en l’edat adulta.

Un altre aspecte important de la psicoanàlisi en relació amb el ressentiment és el paper que juga la repressió en la perpetuació del sentiment. La repressió és un mecanisme de defensa psicològic que consisteix a reprimir pensaments, emocions i desitjos que són considerats inacceptables o perillosos per a l’ego. Si el ressentiment es reprimeix i no s’aborda adequadament, pot perpetuar-se i manifestar-se de formes negatives en la vida de l’individu (Lillo, 2014).

El ressentiment en nens

Hem de tenir en compte que el ressentiment és un tipus de sentiment que pot ser difícil d’identificar i, per tant, de tractar. Els nens poden sentir ressentiment cap als seus pares, els seus germans, amics, companys de classe, etc. A més, les seves raons poden ser diverses i molt diferents. Poden sentir-se exclosos, humiliats, tractats injustament o ben ignorats. Depenent de la seva edat, la seva tolerància a la frustració serà menor o major. Per exemple, pot ser que un nen se senti exclòs en un joc de classe per un company i que comenci a desenvolupar un cert ressentiment cap a ell, o bé, pot ser que si un professor li renya en públic se senti traït.

Hi ha diverses maneres en les quals els nens poden manifestar el seu ressentiment. Per exemple, alguns poden recórrer a comportaments agressius com barallar amb altres nens o destruir objectes. Uns altres, en canvi, poden aïllar-se i evitar la interacció social o adoptar una actitud passiva i resignada. També és possible que els nens expressin el seu ressentiment a través de la constant queixa o crítica cap als altres.

És fonamental que els pares i cuidadors estiguin alerta als senyals de ressentiment que puguin presentar els nens, i que treballin a abordar aquest sentiment de manera efectiva. Per a això, existeixen diverses estratègies que poden ser útils, com ara: escoltar el nen sense jutjar-lo, ajudar-lo a identificar les causes subjacents del ressentiment, ensenyar-li habilitats de resolució de conflictes, fomentar el perdó i la compassió, i buscar ajuda professional si el ressentiment del nen persisteix i afecta el seu benestar emocional o la seva capacitat per a relacionar-se amb els altres. En síntesi, el ressentiment en els nens pot tenir conseqüències negatives en el seu benestar emocional i social, però els pares i cuidadors poden ajudar els nens a manejar aquesta emoció mitjançant diverses estratègies (Nussbaum, 2018).

El ressentiment en l’edat adulta i la vellesa

El ressentiment en adults i en la vellesa una emoció persistent que pot tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida i la salut emocional de les persones. En adults, el ressentiment pot sorgir de diverses situacions, incloent-hi conflictes interpersonals, traumes passats, injustícies socials i relacions romàntiques fallides. Quan es converteix en crònic, pot causar una sèrie de problemes emocionals, com a depressió, ansietat, ira, estrès i baixa autoestima. També pot dificultar l’establiment de relacions saludables i duradores.

En la vellesa, el ressentiment pot ser comú a causa de canvis en la salut, pèrdua d’amics i sers estimats, i disminució de la independència i la mobilitat. També pot sorgir de sentiments de penediment i no haver complert amb unes certes metes o expectatives de vida. El ressentiment en la vellesa pot manifestar-se en major susceptibilitat a la crítica, aïllament social, dificultat per a perdonar i falta d’interès en noves experiències. És important abordar el ressentiment en adults i en la vellesa de manera efectiva. Algunes estratègies útils són identificar la font del ressentiment, buscar suport, practicar l’empatia, aprendre habilitats de comunicació efectiva i practicar el perdó (Blasco, 2013).

És important recordar que el ressentiment pot ser un símptoma de diverses patologies mentals, però no és necessàriament una indicació d’una malaltia mental. Si sents que el ressentiment està afectant la teva vida diària, és important parlar amb un professional de la salut mental per a rebre ajuda i tractament.

Vols saber més? Per a aprofundir sobre el tema:

El ressentiment és un tema molt interessant i s’ha tractat al cinema de diverses maneres i mitjançant diversos enfocaments. Si t’interessa el tema, et presento algunes d’elles perquè puguis aprofundir en ell i veure’l en les seves diferents facetes.

La taronja mecànica (1971): Stanley Kubrick va dirigir una pel·lícula icònica que aborda la violència i la delinqüència juvenil en una societat distòpica. La trama segueix a un jove anomenat Alex, qui es transforma en un delinqüent violent, motivat en gran part pel seu ressentiment cap a l’autoritat i la societat en general.

El club dels poetes morts (1989): narra la història d’un grup d’estudiants d’una escola preparatòria en els anys 50, els qui són motivats pel seu professor de literatura carismàtic per a qüestionar l’autoritat i viure les seves vides amb autenticitat. A través de la trama, la pel·lícula explora temes com la rebel·lia, la llibertat i el ressentiment cap a la rigidesa de la societat i l’educació.

Magnolia (1999): La pel·lícula dirigida per Paul Thomas Anderson té un repartiment de famosos actors com Tom Cruise, Julianne Moore i Philip Seymour Hoffman, i aborda temes com la responsabilitat, l’absolució i l’aversió. La trama segueix les vides de diversos personatges a Los Angeles i mostra com el ressentiment afecta les seves relacions interpersonals

Manchester al costat de la mar (2016): compte la història d’un home anomenat Lee Chandler, interpretat per Casey Affleck, que és obligat a tornar a la seva ciutat natal per a fer-se càrrec del seu nebot després de la mort del seu germà. La pel·lícula explora el tema del ressentiment a través de la història de Lee, qui lluita per superar un tràgic esdeveniment en el seu passat que l’ha deixat amb sentiments de culpa i penediment.

El Gran Torino (2008): compte la història d’un veterà de guerra solitari que desenvolupa una amistat poc probable amb un adolescent asiàtic i aprèn a superar el seu ressentiment cap a la seva comunitat.

El costat bo de les coses (2012): protagonitzada per Bradley Cooper i Jennifer Lawrence, aquesta pel·lícula segueix a un home que lluita per recuperar la seva vida després de passar temps en una institució mental i enfronta el seu ressentiment cap al seu ex emmanilla.

Història d’un matrimoni (2019): Dirigida per Noah Baumbach i protagonitzada per Adam Driver i Scarlett Johansson, aquesta pel·lícula segueix a una parella que se separa i lluita contra el seu ressentiment cap a l’altre mentre intenten resoldre el seu divorci de manera civilitzada.

Bibliografia

Arango Carmona, J. M. (2013). Proposta d’intervenció en psicologia clínica cognitiu–conductual en la Fundació Llars Claret.

Blasco, J. M. (2013). La subjectivitat danyada: Teoria Crítica i psicoanàlisi. Constel·lacions: Revista de Teoria Crítica, (5), 132-150.

Guerri, M. (2016). Intel·ligència emocional: Una guia útil per a millorar la teva vida. Mestas Edicions.

León, R., Romero, C., Novara, J., & Quesada, E. (1988). Una escala per a mesurar el ressentiment crítica. Revista llatinoamericana de Psicologia, 20(3), 331-354.

Lillo, J. (2014). Sobre el perdó i la reconciliació: una perspectiva psicoanalítica. Temes de psicoanàlisis, 7, 1-35.

Nussbaum, M. C. (2018). La ira i el perdó: Ressentiment, generositat, justícia. Fons de Cultura Econòmica.