El perdó és un concepte complex i recurrent en el nostre dia a dia que ens ha portat a tots, en un moment o un altre, a diferents dilemes ètics i a prendre decisions costoses. Cada persona afronta el procés des del seu punt de vista i influït per circumstàncies tant personals com socials, la qual cosa es converteix en un procés subjectiu el qual no depèn únicament de la voluntat del pacient, sinó de la suma de variables internes i externes.

Què és el perdó?
La paraula perdó, provinent de l’acció perdonar, es compara amb altres verbs com absoldre, disculpar, dispensar… A nivell psicològic, pot definir-se com la superació del ressentiment, odi o ira, recordant així a la idea de reconciliació. Per tant, d’aquí la seva associació amb la renúncia de sentiments com la venjança, produint així la sensació d’alliberament emocional.

No obstant això, aquest procés no sempre implica una reconciliació amb l’ofensor ni el restabliment de la relació danyada. És més, el perdó pot ser intrapsíquic, sent una resolució interna que no depèn de disculpes externes ni de la restauració del vincle.

A més, el procés de perdonar requereix temps i esforç psíquic, forçar un perdó immediat pot resultar un “pseudoperdó”, podent així generar possibles danys psicològics a llarg termini per haver-lo processat en un temps inadequat.

Qui està implicat en el procés de perdonar?
Podem distingir entre dos protagonistes principals en el procés de perdonar: la víctima i l’ofensor.

D’una banda, la víctima és la persona qui ha experimentat el greuge ocasionat per l’ofensor. Per part seva, la víctima al llarg del seu procés de perdó podrà:

  • Reconèixer el seu dolor o sofriment: identificar el mal sofert i les emocions associades.
  • Decidir perdonar o no: entendre el perdó com un acte voluntari, decidint així si desitja perdonar a l’ofensor o no.
  • Buscar sanació: usar el perdó com a eina per a l’alliberament emocional.

D’altra banda, l’ofensor és la persona que, de manera conscient o inconscient, ha causat un mal, ferida o perjudici a una altra persona. Aquest mal pot ser emocional, físic, psicològic o fins i tot moral. Per part seva, l’ofensor al llarg del seu procés de perdó podrà:

  • Reconèixer o no l’ofensa: acceptant així la seva responsabilitat o negant/justificant la seva conducta.
  • Participar activament o no en el procés: demanar perdó, expressar penediment i buscar reconciliació o bé mantenir-se al marge del procés de la víctima.
  • Mostrar penediment: expressar remordiment pot facilitar el procés de perdó de la víctima i, en conseqüència, no expressar-ho pot dificultar-ho.

De totes maneres, encara que tots aquests factors actuïn com a facilitadors del procés, no és imprescindible la figura de l’ofensor en el procés de perdó, ja que pot ser un procés unilateral.

Finalment, encara que s’entengui a la víctima i a l’ofensor com a personatges principals en un procés de perdó no s’ha d’oblidar que el context de la situació i els agents socials pròxims juguen un paper fonamental.

Condicions que afavoreixen el procés de perdonar
El perdó, com es comentava anteriorment, forma part d’un procés que requereix temps. Al llarg d’aquest procés destaquen algunes condicions per a facilitar el seu desenvolupament.

Un de les condicions principals és, sens dubte, reconèixer el greuge. Per a poder iniciar el procés de perdó la víctima ha d’identificar i recoure el mal sofert, per a poder dimensionar-lo de manera realista. Elaborar i poder expressar el greuge ajudarà la víctima a fer l’acte real i acceptar la situació, fent així un recorregut per les emocions que ha anat generant el greuge. És a dir, dimensionar de manera realista el greuge i reconèixer el mal permetran a la víctima avançar en el seu procés. Al seu torn, negar el greuge o minimitzar-lo dificultessin el procés de perdó. Així i tot, la víctima ha de ser capaç d’acceptar les seves emocions negatives al seu degut temps, sense ser pressionada per a fer-ho immediatament.

Una altra de les condicions a considerar és el penediment de l’ofensor. Encara que el perdó pot ser intrapsíquic, el penediment sincer per part de l’ofensor pot facilitar significativament el procés de perdó a la víctima. El penediment haurà de ser acompanyat pel fet d’assumir la responsabilitat del mal causat i demostrar un canvi per al futur. Mostrar penediment pot influir positivament en la relació entre totes dues parts i reforçar la confiança que el greuge no es repetirà.

D’altra banda, fomentar un context d’empatia i comprensió és una de les condicions fonamentals per al procés. Que la víctima desenvolupi empatia cap a l’ofensor, intentant entendre les circumstàncies que ho van portar a cometre el greuge, pot ajudar-la a alliberar sentiments respecte al greuge. Intentar entendre a l’ofensor no és donar-li la raó ni compartir el que s’ha fet, sinó avançar en el procés deixant en segon pla el greuge i intentant focalitzar-se en noves metes.

En tot procés de perdó cal no oblidar que, tal com es deia en l’inici de l’article hem d’entendre el perdó com un procés actiu, la qual cosa implica temps i espai per a processar les emocions. Intentar agilitzar el procés pot provocar serioses complicacions. Cada persona té un ritme propi, la qual cosa implica que cada procés té unes característiques úniques.

Una altra condició important és recuperar la agencialidad. Prendre decisions és clau per a avançar en el procés, això portarà a la víctima a sentir-se empoderada sobre el procés, amb la finalitat de reduir l’impacte del mal ocasionat pel greuge. No obstant això, un altre factor clau és el suport social perquè la víctima no senti que està sola al llarg del procés. Així i tot, hi ha vegades que el procés pot requerir d’acompanyament professional. La intervenció psicològica podrà ajudar la víctima a entendre la seva història, identificar les seves emocions i adquirir recursos i eines per a superar l’impacte del greuge i avançar amb el procés.

En definitiva, aquestes condicions reflecteixen que el procés és complex i requereix de temps, reflexió i un context favorable. De totes maneres, és important reflectir que no totes les condicions han de complir-se perquè el procés de perdó es pugui dur a terme, encara que si poden actuar com a factors facilitadors.

La capacitat de perdonar i l’acte del perdó
És important distingir entre la capacitat de perdonar i l’acte de perdonar, ja que tenir la capacitat no implica que s’hagi de donar l’acte com a tal.

La capacitat de perdonar es refereix a la predisposició o habilitat psicològica que una persona desenvolupa al llarg de la seva vida per a manejar i transcendir els greuges. Aquesta capacitat pot estar influïda per experiències prèvies, l’ambient familiar, l’educació emocional i els valors culturals. No totes les persones tenen la mateixa facilitat per a perdonar, i aquesta habilitat pot enfortir-se amb el temps o afeblir-se davant unes certes experiències traumàtiques.

L’acte de perdonar, en canvi, és una decisió concreta que una persona pren en un moment específic respecte a un greuge determinat. Mentre que la capacitat de perdonar és una predisposició general, l’acte de perdonar implica una avaluació del context, del mal sofert i de l’actitud de l’ofensor. Fins i tot una persona amb una alta capacitat per a perdonar pot decidir no fer-ho en uns certs casos, depenent de la gravetat del greuge i de les seves pròpies necessitats emocionals.

El perdó intrafamiliar
El perdó dins de la família és un dels processos més complexos a causa de la seva alta emocionalitat, però també un dels més significatius.

Els llaços familiars, en ser tan pròxims i profunds, poden veure’s afectats per conflictes, malentesos o ferides que, si no es gestionen adequadament, poden generar ressentiment i distanciament entre els seus membres. No obstant això, el perdó intrafamiliar no sols permet sanar relacions, sinó que també contribueix al benestar emocional de cada membre.

La família és el primer espai on apareixen les emocions i valors com l’amor, el respecte i la convivència. No obstant això, també és en l’entorn familiar on podem experimentar desacords, diferències i fins a situacions de dolor que deixen cicatrius emocionals.

El perdó intrafamiliar enforteix els llaços afectius i permet reconstruir relacions sobre la base de l’enteniment mutu. Quan es practica, es crea un ambient d’harmonia i respecte, la qual cosa impacta positivament en l’estabilitat emocional de tots els membres.

Practicar el perdó dins de la família no sols restableix relacions, sinó que també ajuda a trencar cicles de ressentiment i conflicte que poden transmetre’s de generació en generació. A més, té beneficis com:

  • Millorar la comunicació i la convivència
  • Reduir l’estrès i l’ansietat
  • Enfortir els llaços afectius
  • Fomentar el respecte i la comprensió mútua
  • Brindar un exemple positiu a les futures generacions

El perdó intrafamiliar és un acte d’amor i fortalesa. No significa ignorar el mal o tolerar actituds nocives, sinó deixar anar el rancor i buscar la pau interior. Quan una família aprèn a perdonar, es converteix en un espai de creixement, suport i unitat, on cada membre pot sentir-se valorat i comprès.

El perdó en edat primerenca
El greuge, en major o menor mesura, és present en el dia a dia de qualsevol persona. Per aquest motiu, el perdó en els nens és un procés crucial en el seu desenvolupament emocional i social.

Des de petits, els nens estan aprenent a gestionar les seves emocions i a relacionar-se amb els altres, d’aquí la importància d’aprenguin el procés de perdonar perquè adquireixin eines sobre com intervenir després d’un conflicte o una decepció.

Per a un nen, perdonar no sempre és fàcil, ja que, donada la seva alta emocionalitat, pot estar centrat en el dolor o la injustícia que sent. No obstant això, quan els adults, especialment els pares, modelen el perdó de manera efectiva, els nens aprenen que és possible superar els errors sense guardar ressentiment.

Ensenyar-los a perdonar també els ajuda a desenvolupar empatia, paciència i habilitats per a resoldre conflictes. A través del perdó, els nens descobreixen que les relacions poden ser reparades, i que un desacord no ha d’acabar amb la ruptura d’un llaç afectiu.

El perdó en la infància, per tant, els ofereix una eina valuosa per a afrontar les dificultats emocionals al llarg de la seva vida.

Les dificultats de posar límits en el perdó
La possibilitat de perdonar tot greuge depèn de factors subjectius i contextuals. Alguns esdeveniments, com a abusos greus o violacions de drets humans, desafien la capacitat de perdó degut a la seva magnitud i conseqüències emocionals. Estudis com el de Worthington (2006) suggereixen que el perdó d’ofenses extremes pot requerir dècades de processament emocional i, en alguns casos, pot no ser assolible.

El reconeixement del mal sofert és el primer pas per a qualsevol resolució emocional. No obstant això, hi ha situacions en les quals la gravetat del greuge converteix el perdó en una opció inviable o fins i tot no desitjable, ja que podria interpretar-se com un acte de consentiment davant la indignitat. Per tant, afirmar que “tot pot ser perdonat” és simplificar una experiència complexa i subjectiva.

La validesa de no perdonar
En el procés de perdó, s’ha d’entendre el fet de no perdonar com una opció totalment vàlida per a la víctima.

La decisió de no perdonar pot ser una manera de protegir-se emocionalment, la qual cosa implica establir límits saludables. S’ha d’entendre el perdó com una elecció lliure i conscient, i respectar que no totes les persones estan disposades a perdonar. A més, existeixen altres maneres de superar el ressentiment, com el dol o la desvinculació emocional amb l’agressor.

Quan es tracta amb una víctima s’han d’evitar expressions com “si no perdones no sanaràs”, ja que podrien resultar molt nocives. Entendre el perdó com l’única solució crearà en la víctima una pressió indeguda i li dificultarà el fet d’evolucionar emocionalment.

Encara que l’acte de perdonar comporti molts beneficis, l’acte de no perdonar també pot comportar a uns altres com l’establiment de límits clars, protegir-se de futures agressions i evitar dinàmiques d’abús o manipulació emocional, podent ser igual de beneficiós que l’acte de perdonar.

Conclusió
El perdó és un procés complex que no pot reduir-se a una decisió immediata, sinó que requereix temps, reflexió i està subjecte a unes certes condicions favorables per al seu desenvolupament, on s’involucren tant a la víctima com a l’ofensor. Encara que perdonar pot portar beneficis emocionals i relacionals per a la víctima, no sempre és l’única opció.

És important diferenciar entre la capacitat de perdonar i l’acte de perdonar. No totes les persones tenen la mateixa facilitat per a perdonar, i el fet de tenir la capacitat no significa que s’hagi d’exercir en tots els casos. En uns certs contextos, com el perdó intrafamiliar o en la infància, aprendre a perdonar pot enfortir els llaços afectius i millorar la convivència.

No obstant això, també és fonamental reconèixer els límits del perdó. No totes les ferides poden o han de ser perdonades, i triar no perdonar és una opció legítima que pot ser clau per a la recuperació emocional i la protecció personal.

En conclusió, el perdó ha d’entendre’s com una decisió lliure i conscient, sense imposar-ho com l’única via per a sanar.

Si vostè o algú del seu entono necessita ajuda amb el seu procés de perdó, no dubti a sol·licitar una primera visita informativa amb nosaltres, en el Centre de Psicologia CANVIS de Barcelona disposem d’un equip de psicòlegs que poden acompanyar el seu procés.

Bibliografia
• Díaz-Figueroa, P., & Prieto-Ursúa, M. (2020). El desenvolupament del perdó en nens. Clínica Contemporània: Revista de Diagnòstic Psicològic, Psicoteràpia i Salut, 11(1).
• Enright, R. D., & Fitzgibbons, R. P. (2000). Helping clients forgive: An empirical guide for resolving anger and restoring hope. American Psychological Association.
• Jorobick, A. (2003). El perdó intrapsíquic: Resolent el vincle nociu. Journal of Psychotherapy, 29(3), 233-245.
• McCullough, M. E., Worthington, E. L., & Rachal, K. C. (2000). Interpersonal forgiving in close relationships. Journal of Personality and Social Psychology, 73(2), 321-336.
• Worthington, E. L. (2006). Forgiveness and reconciliation: Theory and application. Routledge.