En la cerca de la felicitat i el benestar emocional, s’ha difós àmpliament la idea que el pensament positiu és una estratègia eficaç. Se’ns anima a desenvolupar una mentalitat optimista i a centrar-nos en els aspectes positius de la vida. No obstant això, aquest enfocament que sembla inofensiu pot tenir conseqüències psicològiques subjacents. Des del Centre de Psicologia Canvis volem destacar la importància que s’ha d’abordar el benestar des d’un punt realista i informar dels perills psicològics que poden aparèixer davant una contínua pressió per a ser feliç.

Què és el pensament positiu?
El pensament positiu, en termes psicològics, es refereix a una manera de processar informació i percebre el món que se centra en els aspectes favorables d’una situació. Es basa en la creença que els nostres pensaments i actituds poden influir en les nostres emocions i comportaments, i en què adoptar una mentalitat optimista pot tenir un impacte positiu en la nostra qualitat de vida i benestar emocional.

Des d’una perspectiva psicològica, el pensament positiu implica tenir una visió optimista de la vida, on es busca identificar els aspectes positius de les situacions i desafiaments que enfrontem (Peiffer, 2007). Això implica desenvolupar una actitud esperançadora, confiar en les nostres habilitats per a superar obstacles i mantenir una perspectiva constructiva fins i tot en moments difícils.

A més, el pensament positiu implica practicar autoafirmacions i afirmacions positives, que consisteixen a reemplaçar els pensaments negatius i autocrítics per pensaments més positius i motivadors. L’objectiu és canviar els patrons de pensament negatius per enfocaments més constructius i beneficiosos per a la nostra salut mental (García Pérez, 2016). Des del punt de vista psicològic, el pensament positiu també es relaciona amb la resiliència emocional. En mantenir una mentalitat positiva, és més probable que enfrontem els desafiaments i adversitats amb major fortalesa i perseverança.

I per què apareix la culpa?
Potser llegint tot l’anterior et planteges per què està mal adoptar aquest tipus de pensament i actitud perquè, a simple vista, sembla una forma raonable de veure el món i sobretot, una forma molt fàcil de ser feliç. El problema es troba en què, segons aquesta mena de pensament, la felicitat depèn únicament de l’individu: si tens una bona actitud, tindràs bons pensaments i d’aquesta manera tindràs bones accions. El pensament positiu no deixa de llançar missatges d’ànim de l’estil “tu pots aconseguir-lo, només has de fer-lo”, “avui serà un gran dia”, “jo puc”, etc.

La qüestió és, què passa quan ens ocorre una cosa negativa? serà culpa nostra perquè no hem adoptat l’actitud adequada? És aquí on radica un de les grans fallades d’aquesta mena de pensament. El fet de posar tota la responsabilitat sobre l’individu fa que ens creguem responsables de coses que realment no ho són. Per exemple, si estàs buscant treball i no ho trobes, pot ser que hi hagi una crisi en el món laboral i per això no el trobis. Si t’acomiaden del treball perquè l’empresa fa fallida, no has de sentir-te responsable per no haver tingut l’actitud adequada. És a dir, les coses que ens ocorren no sols són responsabilitat nostra, sinó que hi ha moltes variables del nostre context que poden determinar el que ens ocorre.

El sentiment de culpabilitat
El sentiment de culpabilitat és una emoció complexa que pot emergir quan una persona sent que ha transgredit un estàndard moral o ha causat mal a uns altres. Pot ser una resposta adaptativa que ens impulsa a avaluar i corregir les nostres accions. No obstant això, quan s’experimenta de manera excessiva o inapropiada, la culpabilitat pot tenir efectes negatius en la nostra salut mental i emocional.

L’obligació de ser feliç: la nova tendència de la nostra societat
L’auge del pensament positiu a principis del segle XXI ha estat innegable. La proliferació de llibres d’autoajuda, conferències motivacionals i programes de desenvolupament personal han promogut la idea que hem d’esforçar-nos per estar sempre felices i mantenir una actitud positiva en totes les circumstàncies. Si bé és cert que conrear una mentalitat positiva pot tenir beneficis significatius, també és important reconèixer les conseqüències psicològiques que poden sorgir en tractar de forçar-nos a estar felices tot el temps.

En primer lloc, la pressió constant per a ser feliç pot generar un sentiment de fracàs i culpa quan experimentem emocions negatives o moments de tristesa. El missatge implícit és que, si no estem sempre feliços, hi ha alguna cosa malament amb nosaltres o que no estem esforçant-nos prou. Això pot generar una càrrega addicional d’estrès i ansietat, ja que ens sentim pressionats per a emmascarar les nostres emocions negatives i mostrar una façana de felicitat constant.

En 2012, Barbara Ehrenreich va escriure un llibre titulat Somriu o mor: el parany del pensament positiu i en ell donava un exemple molt clarificador sobre el que estem comptant. L’autora explica que va tenir càncer de mama, i que el que més la va fer sofrir va ser la permanent insistència del seu voltant perquè fos feliç i se sentís afortunada. Explica que no sols li oferien llaços de color rosa, ossets roses i entrar en diversos grups de dones que patien la seva malaltia, sinó que la seva pròpia família li deia que “l’actitud ho era tot”. Arran d’aquestes situacions, Barbara va començar a sofrir i a veure les conseqüències d’aquesta mena de pensament. Indica que ella sentia una gran tristesa i por per la malaltia que estava sofrint i se li va sumar la culpa: si el càncer no remetia, se sentia culpable perquè potser no havia adoptat una actitud prou positiva.

Resulta interessant destacar que existeixen diversos autors positivistes que fins i tot han presentat teories “científiques” en les quals afirmen que tenir una actitud negativa provoca un augment de l’estrès en el cos i eleva els nivells de cortisol en la sang, la qual cosa es considera perjudicial per al càncer. En la següent secció, discutirem precisament algunes d’aquestes teories plantejades per autors positivistes, els qui busquen establir una base teòrica per a recolzar les seves idees, sempre apel·lant al punt de vista científic.

Les limitacions de la Llei de l’Atracció, la base del pensament positiu
En els últims anys, la Llei de l’Atracció s’ha tornat cada vegada més popular dins de l’àmbit del pensament positiu i el desenvolupament personal. Segons aquesta llei, es postula que els nostres pensaments i emocions positives tenen la capacitat d’atreure esdeveniments i circumstàncies positives a les nostres vides, mentre que els pensaments negatius atreuen situacions negatives (Pérez-Álvarez, 2012). Encara que aquesta teoria promet apoderament i èxit, és crucial analitzar-la des d’una perspectiva psicològica crítica amb la finalitat de comprendre les seves limitacions i avaluar el seu impacte en la nostra salut mental.

De fet, en l’última dècada, es va fer molt famós un llibre titulat “El Secret”, que es va convertir en top vendes en diversos països occidentals i després de la seva publicació, l’autora va treure diversos textos que parlaven sobre el mateix: sobre el pensament positiu. El que l’autora diu que és “el secret” és el fet d’haver descobert la llei de l’atracció. Afirma que els seus postulats es basen en la física quàntica i que tothom, inclosos els nostres pensaments i sentiments, estan regits per aquesta llei. Al principi del llibre, l’autora afirma que per exemple, l’holocaust nazi contra els jueus, encara que no ens ho sembli, va ser perquè tots els jueus van atreure estar en els camps de concentració en el mateix moment, i que per això van morir.

Aquest exemple és totalment il·lustratiu de tot el que s’està comentant en aquest blog, dels perills de tenir aquest tipus de pensament positiu i estar constantment sota l’obligació de ser feliç i de vigilar reiteradament els nostres pensaments. A continuació, es detallen algunes conseqüències negatives per a la nostra salut mental:

  • Expectatives irreals i culpa: Una crítica principal dirigida a la Llei de l’Atracció és la seva capacitat per a generar expectatives poc realistes i sentiments de culpabilitat quan les coses no es desenvolupen segons l’esperat. Aquesta teoria suggereix que, si algú no aconsegueix materialitzar els seus desitjos o experimenta situacions desfavorables, se li pot fer sentir responsable i culpable, ja que se li ensenya que els seus pensaments i emocions són l’única causa de la seva realitat. Com a resultat, això pot generar un cicle perjudicial d’autocrítica i sentiments de fracàs, la qual cosa té un impacte negatiu en l’autoestima i el benestar emocional.
  • Simplificació de la realitat: La Llei de l’Atracció té una tendència a simplificar la complexitat de la vida i les circumstàncies que afecten la nostra realitat. Encara que els nostres pensaments i actituds poden influir en les nostres accions i decisions, hi ha múltiples factors externs i variables que incideixen en els resultats. Passar per alt aquests factors pot conduir a una visió reduccionista i simplista de la realitat, la qual cosa pot ser perjudicial per al nostre desenvolupament personal i la nostra capacitat per a bregar amb situacions difícils.
  • Responsabilització excessiva i falta d’empatia: La Llei de l’Atracció tendeix a simplificar la complexitat de la vida i les circumstàncies que impacten la nostra realitat. Encara que els nostres pensaments i actituds poden tenir influència en les nostres accions i eleccions, existeixen nombrosos factors externs i variables que exerceixen un paper en els resultats. Ignorar aquests factors pot portar-nos a adoptar una visió reduccionista i simplista de la realitat, la qual cosa pot perjudicar el nostre creixement personal i la nostra habilitat per a enfrontar situacions difícils.
  • Supressió de les emocions negatives:  La Llei de l’Atracció pot ser considerada com una forma de pensament positiu tòxic, on s’espera que les persones estiguin sempre felices i positives, sense permetre’s reconèixer o processar emocions negatives. Aquesta perspectiva pot resultar en la repressió d’emocions genuïnes i dificultar el desenvolupament d’habilitats adequades per a fer front a l’estrès i els desafiaments emocionals. En conclusió, si bé el pensament positiu amb la seva Llei de l’Atracció pot tenir alguns beneficis, com promoure una mentalitat positiva i visualitzar metes, és important analitzar-la críticament des d’una perspectiva psicològica. El fet de sentir-nos culpables i/o responsables per situacions alienes a nosaltres o el fet de suprimir emocions negatives, pot ser molt perjudicial psicològicament. Si ens esforcem per estar feliços tot el temps, podem sentir-nos culpables o avergonyits per experimentar emocions negatives, la qual cosa és una part natural de l’experiència humana. La negació de les nostres emocions genuïnes pot generar un sentiment de desconnexió amb nosaltres mateixos i dificultar la construcció de relacions autèntiques amb els altres. De la mateixa manera, centrar-se massa en el pensament positiu pot resultar en la minimització de problemes reals i la falta d’atenció cap a situacions difícils. En intentar mantenir una actitud positiva constantment, correm el risc de negar o subestimar els desafiaments i dificultats que enfrontem. Això pot dificultar la cerca de solucions efectives i la presa de decisions informades, ja que la nostra preocupació principal és mantenir una imatge positiva en lloc d’abordar els problemes directament. En definitiva, és crucial comprendre que la felicitat no és un estat perpetu al qual hàgim d’aspirar incessantment. Les emocions formen part inherent de la nostra experiència humana i totes elles exerceixen un paper significatiu en la nostra salut psicològica i benestar. És important permetre’ns experimentar tota una varietat d’emocions i concedir-nos el permís de sentir tant la felicitat com la tristesa, la ira o la por.

La diferència entre el pensament positiu i el pensament positiu tòxic
És important destacar que el pensament positiu en si mateix no és negatiu, però pot tornar-se tòxic quan s’emporta a extrems i es neguen les emocions negatives legítimes. Un enfocament equilibrat i realista és fonamental per a mantenir una bona salut psicològica i emocional.

Per a facilitar la comprensió d’aquesta distinció, a continuació es presenta un llistat de diferències entre el pensament positiu i el pensament positiu tòxic:

  • Reconeixement d’emocions negatives: El pensament positiu reconeix l’existència d’emocions negatives i permet processar-les de manera saludable, mentre que el pensament positiu tòxic tendeix a negar o minimitzar aquestes emocions, la qual cosa pot portar a la repressió i la falta d’afrontament adequat.
  • Realisme: El pensament positiu busca mantenir una actitud optimista sense perdre de vista la realitat i els desafiaments que enfrontem. En canvi, el pensament positiu tòxic pot portar a una visió distorsionada de la realitat, minimitzant els problemes i dificultats reals.
  • Autenticitat emocional: El pensament positiu permet una expressió autèntica d’emocions, reconeixent que totes les emocions tenen la seva validesa i propòsit. D’altra banda, el pensament positiu tòxic pot pressionar a les persones perquè ocultin o neguin emocions negatives, la qual cosa pot generar una falta d’autenticitat i dificultats per a bregar amb elles.
  • Desenvolupament d’habilitats d’afrontament: El pensament positiu promou el desenvolupament d’habilitats d’afrontament adequades per a manejar l’estrès i els desafiaments emocionals. En contrast, el pensament positiu tòxic pot dificultar el desenvolupament d’aquestes habilitats en evitar enfrontar els problemes de manera efectiva.
  • Autoacceptació: El pensament positiu fomenta l’acceptació d’un mateix, incloent tant les fortaleses com les febleses, reconeixent que som éssers humans complets amb una varietat d’emocions i experiències. D’altra banda, el pensament positiu tòxic pot generar una pressió excessiva per ser perfecte i evitar qualsevol indici de feblesa.
  • Equilibri emocional: El pensament positiu cerca un equilibri emocional saludable en permetre experimentar una àmplia gamma d’emocions i trobar formes constructives d’afrontar-les. El pensament positiu tòxic pot portar a una polarització emocional, on només s’accepten les emocions positives i es rebutgen o es neguen les negatives.

Està bé estar malament
És fonamental reconèixer la importància d’experimentar i expressar les emocions negatives. Totes les emocions, tant positives com negatives, exerceixen un paper crucial en la nostra experiència com a éssers humans. Sovint, tendim a evitar o reprimir les emocions negatives per por de sentir-nos aclaparats o caure en un cicle d’autocompassió o victimisme. No obstant això, negar aquestes emocions pot tenir conseqüències perjudicials per al nostre benestar mental i emocional.

Permetre’ns sentir i expressar les emocions negatives ens brinda l’oportunitat de processar i comprendre les nostres experiències de manera més completa. En reconèixer i acceptar aquestes emocions, els permetem existir i ens obrim a aprendre d’elles. Aquest procés ens ajuda a desenvolupar una major autoconsciència, comprendre les nostres necessitats i reconèixer els factors que desencadenen les nostres emocions. Al seu torn, ens capacita per a prendre decisions més informades en les nostres vides.

És important tenir en compte que sentir les emocions negatives no implica caure en el victimisme o l’autocompassió. La clau està a assumir la responsabilitat de les nostres emocions i accions, reconeixent que som agents actius en les nostres pròpies vides. En expressar les nostres emocions negatives, podem comunicar les nostres necessitats i preocupacions de manera constructiva i respectuosa, tant cap a nosaltres mateixos com cap als altres.

L’expressió saludable de les emocions negatives implica buscar el suport adequat, ja sigui a través d’amics, familiars o professionals de la salut mental, per a explorar i comprendre millor les nostres experiències emocionals. Aquest procés ens permet desenvolupar habilitats efectives d’afrontament, aprendre a regular les nostres emocions i trobar formes constructives de bregar amb els desafiaments que enfrontem en la vida.

En resum, permetre’ns sentir i expressar les emocions negatives de manera saludable és essencial per al nostre creixement emocional i el nostre benestar psicològic. En fer-ho, ens brindem l’oportunitat d’aprendre, créixer i desenvolupar una major comprensió de nosaltres mateixos i dels altres. Al mateix temps, evitem caure en el victimisme o l’autocompassió en assumir la responsabilitat de les nostres emocions i accions, la qual cosa estableix les bases per al nostre creixement personal i les nostres relacions interpersonals de manera sòlida.

Bibliografia
Ehrenreich, B. (2012). Somriu o mor: el parany del pensament positiu. Turner.
García Pérez, M. D. C. (2016). Emocions positives, pensament positiu i satisfacció amb la vida.
Pérez-Álvarez, M. (2012). La psicologia positiva: màgia simpàtica. Papers del psicòleg, 33(3), 183-201.
Peiffer, V. (2007). Pensament positiu. Edicions Robinbook.