En psicologia definim com a diàleg intern aquelles converses que tenim amb nosaltres mateixos en el nostre interior. Aquestes convereses influeixen molt en les nostres accions i sentiments. El diàleg intern és el resultat de les nostres experiències a la infància, sobretot a la primera edat, que configurarán el nostre caràcter. D’aquesta manera sorgeix com un mecanisme de defensa i de protecció davant el que vam viure durant la infància i ens va produir dolor. Ens va ajudar a portar les ferides i a sobreviure pre seguir creixent en un entorn del qual no podíem escapar. En funció de la relació que vam mantenir amb els nostres cuidadors (pares, avis, mestres) vam anar formant creences sobre nosaltres mateixos i sobre la realitat.

Perquè sorgeix el diàleg intern?

El diàleg intern és dapatatiu. Apareix de situacions en les quals el nen o la nena s’ha vist desatès en les seves necessitats, és a dir, al no haver estat cobertes les necessitats bàsiques (ser vist, sentir-se escoltat, estimat, valorat i acollit, entre d’altres) en la infantesa. Són carències davant les que iniciem un diàleg intern per justificar el que estava passant. Quan som infants no podem acceptar el dolor que ens poden generar, i per gestionar-lo o bé ens culpem pel que succeeix o neguem el dolor fingint que som feliços. En ambdós casos no està connecta’t amb l’experiència present. Com diu Jorge Bucay, aquest dolor el depositem en uns barrils que amaguem sota l’aigua perquè ningú els vegi i dediquem la major part de la nostra energia a que no pugin a la superfície i a amagar-los.

El diàleg intern com a característica

El diàleg intern va apareixent i perfeccionant-se al llarg dels anys, en funció de com sigui la nostra personalitat i les vivències experimentades. De tal manera que està en un procés constructiu constant. Encara i així, acostuma a ser relativament estable i també canvia segons el moment vital en el qual ens trobem o el nostre grau de satisfacció vital.

L’ideal setia que el nostre diàleg intern reconeixés que, per exemple, estem passant per un mal moment, i s’adaptés a parlar-nos d’una forma més tranquila, positiva o motivadora. En canvi, en aquests moments, lluny d’aparéixer la compassió, el que apareixeria seria una veu forta crítica que podria arribar a anul·lar-nos. Es per això, que el nostre diàleg intern pot generar-nos molt malestar en determinats moments.

Tipus de diàleg intern

El diàleg intern es el síntoma més clar de la nostra neurosis, que prem diferents formes segons el caràcter. Existeixen diferents tipus de diàleg intern:

  • Diàlegs d’exigència: Hi ha persones que es parles de manera moralista i exigent, necessitant que tot s’ajusti a unes regles de perfecció i, quan no és així, la reacció és airada i d’acusació.
  • Diàlegs de crítica: Es propi de les persones que, quan passa alguna cosa, el diàleg es torna sempre contra ells i, enlloc de criticar o repartir les responsabilitats, s’autoculpen de tot, senten que no valen res, que són un desastre, que no mereixen respecte, es maltracten así mateixos, es creuen que son tontos o que tenen una tara imborrable, etc.
  • Diàlegs que culpen als altres: Hi ha persones que per evitar el dolor tenen un diàleg intern que atribueix sempre la responsabilitat a algún factor extern causant del seu malestar. Senten que ells son magnífics i que els altres no són capaços de veure-ho.
  • Diàlegs defensius: Hi ha persones que el seu diàleg és bàsicament defensiu, perquè els altres representen una amenaça, i axí els agredeixen mentre diuen que s’estan defensant.
  • Diàlegs conciliadors: També hi ha qui té un diàleg en el qual sempre senten que no passa res, que no va amb ells, i que busquen tota l’estona la conciliació sense tenir-se en compte ells mateixos.

Com es reflexen els diàlegs interns en el cos?

Tots aquests tipus de diàlegs interns tenen el seu reflexe corporal: una posició de defensa treient pit mentre es camina, per no mostrar debilitat. o abaixant el cap i encongint-se, quan un es diu que no té valor.

Els diàlegs interns creen emocions internes que fixen en una posició concreta, no permetent tenir adaptabilitat ni flexibilitat. Per això tenim les mateixes reaccions una i una altra vegada. Això és el que snomenem neurosis, perquè aquest diàleg intern ens resta llibertat d’acció, tant interiorment com exteriorment.

Com podem canviar aquesta dinàmica?

Aquesta dinàmica ens limita, ens desgasta, no ens deixa expressar la nostra espontanietat ni desenvolupar les nostres personalitats. Com podríem recuperar aquests barrils amagats i no dedicar tant esforç a amagar-nos per no entrar en el nostre dolor original?

  • Per començar, és necessari un entorn segur que ens permeti accedir al contingut dolorós que vam amagar en aquests barrils.
  • En segon lloc, convindria donar-nos compte de que, en el context actual, segurament ja no necessitem aquestes parts ni la funció que desenvolupaven. Ja no som els nens desprotegits que erem.
  • Integrar aquest dolor en el nostre interior es condició necessària per eliminar el diàleg intern, que ja no necessitem com a protecció. Es tracta de dur a terme una unió de les nostres parts negades i acollir-les sentint compassió per ells i amor. Acceptant-les.

Com reconciliar les parts d’un mateix?

Identificar el diàleg intern. Estem en ell quan els pensaments són intensos, repetitius i sense sortida. Quan la ment ocupa tant d’espai que no podem contactar amb la realitat.

  • L’acceptació: Quan es té constància de que estem en un diàleg intern, hem d’acceptar la situació i donar-nos compte de que estem posseïts per ell, cosa que habitualment es caracteritza per sensacions i emocions com angoixa, paràlisi, cansament, ansietat, etc. També es probable que apareixi algún dolor corporal de baixa intensitat i conegut. Convé portar l’atenció cap a ell i imaginar que és el que diria si pogués parlar. Deixar que s’expressi amb paraules o amb un moviment que surti del cos i no des del mental l’alliberarà.
  • Quan el nostre diàleg intern está basat en la crítica i el judici en la competència en lloc de la compasió, en lloc de la cooperació i el respecte, aquests pensaments en fan mal i ens treuen l’energia.
  • Centrar l’atenció a l’interior. Es tracta de poder enfocar-se amb el que passa dins de nosaltres i atendre les sensacions físiques i, si apareix algún pensament, deixar-lo passar per tornar a centrar la atenció en les sensacions que estem tenint en aquest moment present. Simplement a l’enfocar-nos en elles, aquestes canvien.
  • Tornar al present. Quan podo el focus en el que escolto, veig, oloro o tasto i vaig anomenant continuament el que percebo amb els sentits, em coloco totalment en el moment present i el diàleg intern desapareix.
  • Meditar. La meditació és una eïna per callar el diàleg intern centrant-nos en la respiració i callant el soroll mental. Amb la pràctica continuada podem conectar-nos amb parts nostres que també estan en nosaltres més enllà del diàleg intern i conectar-nos amb la nostra verdadera naturalesa, que es molt més amplia que la identifcació que tenim amb la nostra ment.

Es relaciona amb la autoestima

  • La autoestima és un constructe format per diferents aspectes, entre els que trobem el diàleg intern. El com em veig, em valoro o m’accepto, farán que les coses que em digui a mí mateix tinguin un to o un altre. A més, es retroalimenten. Si la meva autoestima es baixa, el meu diàleg intern empitjorarà. Si em dic majoritariament coses negatives, la meva autoestima seguirà baixant.
  • També es relaciona amb els nostres estats emocionals. Estats de tristor, generaran diàlegs interns catastrofistes. Per exemple, estats de ràbia, generarán converses amb nosaltres mateixos on veurem que tot és injust. Aquests diàlegs no calmaran els estats emocionals, sinó que podríen fer que augmentin i ens bloquegin.

Si creus que necessites ajuda per treballar aquests aspectes teus o de la teva vida, pots sol·licitar una primera sessió informativa a l’apartat de “Contacte”. Al centre de psicologia sanitaris Canvis de Barcelona, realitzem psicoterapia individual. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres. Estarem encantats de poder ajudar-te.

Referències

Michaels, H. Pensamiento positivo: Detenga el diálogo interno negativo para reducir el estrés.

Medina Guerra, M.C. (2013). Aprendizaje en autoinstrucciones. Jameos: Publicación del CEP de Lanzarote.

Moreno, A. M. (2019). Gestión del diálogo interno. In Prevención y tratamiento del síndrome de quemarse por el trabajo (burnout): programa de intervención (pp. 89-102). Pirámide.

Bonaparte, N. (2021). 5 No alimentar el dialogo negativo. Qué hacer y qué no hacer, 18.