Tots tenim en el nostre entorn famílies que s’han separat. Aquestes complicades situacions són viscudes de diferent manera per cadascun dels membres. El divorci en si entre la parella és un aspecte que també ha de ser abordat, però en aquest article ens centrarem en com pot afectar el divorci als fills. I és que són molts els prejudicis que existeixen sobre com se suposa que viuen els fills el divorci dels seus pares, sobretot en funció de l’edat que tinguin.

En general, els divorcis són viscuts de manera negativa per part dels fills. Aquests poden presentar problemes de conducta i/o personals. Aquests problemes tenen una varietat de resposta molt àmplia en funció de diferents factors que influeixen i de la situació de cada divorci. En aquest article, valorarem alguns aspectes que poden aparèixer en relació amb l’edat dels fills, ja que és una variable a tenir bastant en compte per com afecta de formes diferents punt a nivell emocional, acadèmic, etc.

Un estudi dut a terme en la Universitat de Berkeley va demostrar que el divorci i el seu efecte sobre els fills és durador. Sovint, els nens i adolescents senten la imatge d’aquest vincle fallit dels pares com una espècie de fracàs sobre si mateixos i sobre la pròpia societat. Així, es pot dir que, en la majoria dels casos l’impacte és negatiu, encara que tot depèn de l’edat dels fills i de la seva personalitat.

EL DIVORCI I EL SEU EFECTE EN ELS BEBÈS
Normalment, la majoria de la gent sol pensar que els bebès no són capaços de percebre ni a sofrir la situació del divorci dels progenitors. Aquesta creença és un mite social, ja que els bebès també poden desenvolupar símptomes derivats del divorci. Algunes de les conseqüències observables en bebès són:
– Irritabilitat
– Plor inconsolable
– Berrinches
– Hiperactivitat
– Dificultats en el somni
– Malsons
– Rebuig a la menjada
– Dolor de panxa

Per a poder afavorir aquesta situació és convenient treballar el clima i la relació entre els progenitors, principalment, i també, amb qualsevol altre membre de l’entorn pròxim. Pel que mantenir un clima càlid en la llar és important per al benestar del bebè.

L’EFECTE DEL DIVORCI EN ELS NENS EN EDAT PREESCOLAR
Els nens i nenes d’aquestes edats tenen una capacitat inferior per a avaluar la situació en la qual es troben. Tampoc disposen d’eines per a entendre les causes i les conseqüències de la separació, així com per a afrontar esdeveniments estressants i utilitzar els recursos extrafamiliares.

Els símptomes que probablement poden experimentar són sentiments de culpa o de sentir-se abandonats. També poden mostrar conductes regressives i arribar a pensar que també són objecte de desamor a conseqüència de la interpretació que els seus pares ja no s’estimen. En passar el temps, l’adaptació dependrà de la qualitat amb què s’emporti a nivell familiar. Una vegada arriben a l’adolescència, és a dir, passats uns deu anys, normalment no recordaran com va ser la ruptura i com era la família abans de la separació. En general, els costa comprendre que, si bé l’amor es va acabar entre els seus pares, l’amor que ells senten per ell, en canvi, és incondicional. La qual cosa, els porta actuar de la següent manera: sol·liciten contínuament atenció, manyagues i afecte, desitgen sentir-se volguts en tot moment. Solen presentar conductes regressives en habilitats i destreses que ja havien adquirit per a fer-se més autosuficients. Perden autonomia, es neguen a dormir en el seu propi llit, a menjar solos i a usar el bany. En aquest sentit, és important que els pares s’entenguin per a educar-los en la mateixa direcció i fent especial èmfasi en el progrés cap a l’autonomia. Per a aconseguir-ho, totes dues parts han de proporcionar seguretat, suport i, sobretot, un amor incondicional.

EL DIVORCI EN ELS PREADOLESCENTS I ADOLESCENTS
En aquestes edats normalment els fills presenten sentiments d’impotència i viuen la situació amb temor. També presenten ira cap als progenitors, o en funció de les circumstàncies tendeixen a posicionar-se.
A nivell personal, disminueix el rendiment acadèmic i es refugien en les amistats. També poden presentar conductes regressives i/o agressives. L’adaptació és més llarga i amb alts i baixos.

Classificant les possibles conseqüència del divorci en els fills d’aquestes edats, podríem dividir-los en els següents tipus:
Conseqüències psicològiques

En aquest nivell mostren problemes de conducta, empitjorament de l’autoestima, consum de tòxics i problemes d’adaptació.
Apareixen sentiments d’inseguretat i d’abandó, d’ansietat, retraïment i baix estat d’ànim. S’ha d’estar pendent d’ells donant l’atenció que necessiten i controlar tots aquests símptomes que apareixen a nivell psicològic perquè puguin tornar a un equilibri i benestar.

Conseqüències socials

Com s’ha comentat anteriorment, en aquesta etapa els adolescents es refugien més en el cercle social, per la qual cosa pot aparèixer una falta de comunicació amb els pares, menys compromís, menys interès a compartir moments amb ells… pel que, en conseqüència, pot afectar el vincle.

També existeix el risc que augmentin conductes que impliquin augment del consum de tòxics o de risc.

D’altra banda, també poden produir-se conseqüències positives, com per exemple que desenvolupin més la seva sensibilitat i les seves habilitats en la resolució de conflictes que puguin presentar-se. En general, les conseqüències que poden aparèixer dependran de com l’adolescent percebi la situació. De manera que ho pot viure com una traïció o una solució, per exemple. Els efectes dependran també de com percebi l’adolescent el divorci: si com una traïció, una solució o una altra oportunitat amorosa. En aquest sentit, cal assenyalar que la separació o el divorci, no sempre implica una experiència traumàtica o negativa per als fills, però sí que implica considerar una sèrie d’aspectes.

A vegades, la millor decisió que es pot prendre és acabar i donar per finalitzada una relació de parella. Però, quan hi ha nens o adolescents pel mig, és necessari tractar la situació amb delicadesa i sensibilitat. Perquè, el divorci i el seu efecte sobre els fills és una realitat que no sempre es té en compte. Ser sensibles, accessibles i sincers en tot moment facilitarà aquest procés de canvi, on tots els membres han d’habituar-se.

QUÈ ES POT FER QUAN EL DIVORCI ÉS L’ÚNICA OPCIÓ?

Com a pare o mare que es divorciarà, es pot ajudar els fills a portar la situació d’una manera més comprensiva i que faciliti la seva adaptació. Es tracta que, malgrat que la situació pugui ser complicada, adoptar una actitud de responsabilitat i mantenir un equilibri en la dinàmica familiar. Alguns aspectes que es poden tenir en compte són els següents:

– Mantenir una bona comunicació amb el teu fill: això pot contrarestar el ressentiment que porta al nen o adolescent a realitzar conductes destructives. És necessari ser honest quant al que està succeint a fi d’evitar que el teu fill se senti traït.
– Evitar que el nen assumeixi el paper de confident o conseller: això causa un tremend mal, ja que el teu fill no està preparat, ni emocional ni moralment, per a assumir aquest paper.
– Buscar moments d’oci i desconnexió de la situació.
– Mostrar-se comprensiu i respectuós per com viu la situació el teu fill. També té un procés de readaptació i necessita el seu temps per a recuperar la seva estabilitat.

En definitiva, és fonamental que, com a pare o mare, estiguem disposats a brindar tot el suport i contenció que els nostres fills necessiten en una situació d’aquestes característiques. Fins i tot sobreposant-se al nostre propi dolor i sofriment, cal entendre l’impacte del divorci i el seu efecte sobre els nens i adolescents.

Si creus que necessites ajuda per a treballar aspectes de tu o de la teva vida pots sol·licitar una primera sessió informativa en l’apartat de “Contacte”. En el centre de psicologia sanitària Canvis de Barcelona realitzem psicoteràpia individual i de parella. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres. Estarem encantats de poder ajudar-te.