Què és la personalitat?
Abans de començar a desenvolupar les característiques del trastorn de personalitat dependent, hem de tenir clara la definició de personalitat.

La personalitat és el conjunt de mecanismes psicològics i trets interns d’un individu, els quals determinen la forma en què interactuen i s’adapta amb el seu entorn físic, social i intrapsíquic. És a dir, són tots aquests elements que determinen la forma en què ens relacionem amb el món que ens envolta.

Aquesta es pot manifestar per diverses vies, com poden ser la comunicació, el comportament i fins i tot el pensament de cadascun de nosaltres.

Trastorns de personalitat
Quant als trastorns de personalitat hem de saber que existeixen 10 tipus diferents, els quals poden agrupar-se en 3 categories o clústers que resultaran molt útils a l’hora d’homogeneïtzar els diferents tipus d’acord amb una característica comuna.

Vegem-ho amb més detall.

CLÚSTER A
LA Característica que comparteixen és que són excèntrics.
– Trastorn de la personalitat paranoide.
– Trastorn de la personalitat esquizoide.
– Trastorn de la personalitat esquizotípica.

CLÚSTER B
La característica que comparteixen és que són emocionals i dramàtics.
– Trastorn de la personalitat antisocial.
– Trastorn de la personalitat límit
– Trastorn de la personalitat histriònica.
– Trastorn de la personalitat narcisista.

CLÚSTER C
La característica que comparteixen és que són ansiosos i temorosos.
– Trastorn de la personalitat dependent.
– Trastorn de la personalitat evasiva.
– Trastorn de la personalitat obsessivocompulsiva.

Trastorn de la personalitat dependent
A continuació, veurem els criteris diagnòstics d’aquest trastorn d’acord amb el DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals).

Necessitat dominant i excessiva que li cuidin, la qual cosa comporta a un comportament submís i d’inclinació exagerada, i por a la separació, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i és present en diversos contextos, i que es manifesta per cinc (o més) dels fets següents:

1. Li costa prendre decisions quotidianes sense el consell i la tranquilització excessiva d’altres persones.
2. Necessita als altres per a assumir responsabilitats en la majoria dels àmbits importants de la seva vida.
3. Té dificultat per a expressar el desacord amb els altres per por de perdre el seu suport o aprovació (Nota: no incloure les pors realistes de càstig).
4. Té dificultat per a iniciar projectes o fer coses per si mateix (a causa de la falta de confiança en el mateix judici o capacitat i no per falta de motivació o energia).
5. Va massa lluny per a obtenir l’acceptació i suport dels altres, fins al punt de fer voluntàriament coses que li desagraden.
6. Se sent incòmode o indefens quan està només per por exagerada a ser incapaç de cuidar-se a si mateix.
7. Quan acaba una relació estreta, cerca amb urgència una altra relació perquè li cuidin i secundin.
8. Sent una preocupació no realista per por de què l’abandonin i hagi de cuidar de si mateix.

Així doncs, i per a entendre a grosso modo què és el trastorn de la personalitat dependent, podríem definir-lo com aquell trastorn que es caracteritza per disposar de patrons de pensament, percepció i relació permanents en el temps que generen en el pacient una angoixa i turment que afecten a més la seva capacitat per a actuar de manera independent.

Les persones amb aquest trastorn necessiten ser cuidats i pateixen d’un alt nivell d’ansietat enfront de la idea de no ser protegits per una altra persona. Són capaços de renunciar a la seva autonomia i gustos.

Es caracteritzen en poques paraules per ser persones excessivament submises i amb una necessitat d’atenció considerable. I destaca la manca que tenen tant en confiança en un mateix com en l’absència d’independència.

Cal tenir clar un aspecte de rellevant importància, i és que moltes persones que sofreixen algun trastorn de la personalitat o altres trastorns viuen com si no tinguessin cap afecció, és a dir, creuen que no tenen cap problema. Quan això ocorre, es diu que és “egosintònic”. És llavors quan les persones de la seva al voltant han de fer el pas i portar al subjecte al professional corresponent perquè li puguin brindar el suport que sigui necessari.

Si, per contra, la persona el diagnòstic de la qual és de trastorn de personalitat o altres, i és coneixedora i percep de les dificultats que es deriven d’aquest, diem que els seus símptomes són “egodistònics”, perquè aquestes manifestacions generen malestar o incomoditat al subjecte i té el coneixement i certesa que és en conseqüència de la seva afecció.

Possibles complicacions
Com en tot, hi ha conductes o pràctiques que poden interferir de manera negativa en el pronòstic del trastorn. A continuació, veurem algunes:
– Tenir tendències alcohòliques o dur a terme conductes de consum de substàncies.
– Sofrir depressió.
– Experimentar pensaments suïcides.

Possibles causes del trastorn de la personalitat dependent
Generalment, les persones que sofreixen el trastorn de la personalitat dependent solen començar a desenvolupar el trastorn en la infància, encara que el més habitual és que sigui en l’adultesa primerenca el moment en el qual se’ls realitzi el diagnòstic.

Encara que les causes per les quals aquest trastorn apareix no estan del tot definides, hi ha dos desencadenants consensuats que han estat acceptats pels científics.

Factors genètics o hereditaris
S’estima que aproximadament el 60% de les persones que sofreixen el trastorn de personalitat dependent tenen antecedents familiars. Això fa que sigui innegable la rellevància que té el factor genètic en l’aparició d’aquest trastorn. No obstant això, hem de tenir clar que això no fa que sigui determinant per a desenvolupar trastorn de la personalitat dependent, sinó que fa que tinguis més probabilitats de desenvolupar-ho que algú que no té antecedents genètics en la família.

Factors socials o educatius
És considerat molt important també el tipus d’educació rebuda durant l’etapa de la infància per a desenvolupar aquest trastorn. Això s’explica de la següent manera, i és que moltes de les persones que pateixen el trastorn de personalitat dependent han tingut uns pares que han destacat per ser molt sobreprotectores, els quals han obstaculitzat l’adequat desenvolupament en els seus fills d’una vida independent. Generalment, els pares que eduquen així als seus fills acostumen a ressaltar els possibles perills que poden evitar en aquest cas els seus fills, amb la qual cosa aquests adquireixen una actitud passiva i eviten sortir de la seva zona de seguretat, fent que sigui una altra persona la que decideixi i es responsabilitzi.

D’altra banda, i en relació amb el comentat anteriorment, és important tenir en compte també que tenir experiències primerenques negatives pot ajudar a desencadenar aquest trastorn.

Tractament per al trastorn de la personalitat dependent:
Generalment, els tractaments per a aquest trastorn solen ser de llarga durada i moltes vegades es requereix l’ús de diferents dispositius assistencials. Hem de saber que per a aquest trastorn es recomana una intervenció integral, específic per a cada subjecte i multidisciplinari.

És molt important tenir en compte que el que li funciona a una persona, pot no funcionar-te a tu. Per això sempre es recomana que les sessions de tractament siguin com anteriorment esmentàvem: específica per a cada subjecte, individualitzada i personalitzada.

Hem de procurar que la intervenció que es faci amb el pacient sigui el menys intrussiu possible per a evitar perjudicar l’autonomia i independència en tots els àmbits de la vida del subjecte.

El tractament que es considera més efectiu per a tractar aquest trastorn de la personalitat és la psicoteràpia, seu principal objectiu és procurar que les persones amb aquesta afecció aconsegueixin tenir una vida molt més independent i autònoma, és a dir, sense requerir del suport i presa de decisions de les persones del seu voltant.

És interessant assenyalar a més que, quant al tractament farmacològic, en uns certs casos i sembri sota supervisió del psiquiatre corresponent, es poden recomanar fàrmacs per a tractar la possible ansietat o depressió que poden acompanyar a aquest trastorn. En aquests casos, quan la persona pateix d’ansietat se li sol recomanar les benzodiazepines; per contra, quan la persona sofreix de depressió, se li recomana antidepressius com els ISRS o IRSN.

Com actuen les persones que tenen el trastorn de personalitat dependent en consulta?
És interessant tenir coneixement que les persones que sofreixen aquest trastorn no suposen un desafiament per als professionals pel fet que són persones molt col·laboradores en les entrevistes, a més no solen actuar bruscament ni malintencionadament i mostren molt interès en el procés d’avaluació.

Per consegüent, hem de tenir en compte i revisar uns certs aspectes a l’hora de dirigir-nos a pacients amb aquest trastorn.

– No hem de confrontar al pacient, pel fet que pot generar una situació molt incòmoda per al mateix i que això alteri la relació terapèutica.
– Fer-li veure al subjecte que li comprenem, així li fem saber que pot confiar en nosaltres i, per tant, crear un ambient molt favorable per a parlar del que necessiti.
– Evitar fer sentir culpable al pacient, ja que això podria portar a finalitzar abans d’hora l’entrevista i possiblement concloure definitivament el procés terapèutic.

Diferència entre el trastorn de personalitat dependent i el trastorn de personalitat límit:
En aproximadament el 50% dels diagnòstics de trastorn de personalitat dependent se l’associa a més el diagnòstic de trastorn de personalitat límit. No obstant això, se’ls pot diferenciar observant com actuen enfront de l’abandó. El pacient que tingui el diagnòstic de trastorn de personalitat límit reaccionarà amb molta ira i intentant manipular a l’altra persona; per contra, la persona que tingui com a diagnòstic el trastorn de personalitat límit reaccionarà amb molta submissió i farà el possible per a evitar-ho.

Una altra característica que fa que es diferenciïn bé és que les persones amb trastorn de personalitat límit mostren molta intensitat a l’hora de reaccionar, així com ser molt inestables i insegurs.

Com acompanyar o ajudar a una persona amb aquest trastorn?
Moltes vegades no és fàcil brindar ajuda a una persona amb trastorn de la personalitat dependent, pel fet que poden arribar a ser summament sensibles i amb una gran necessitat de sentir-se aprovats, amb la qual cosa brindar-li ajuda directament pot significar en una certa manera no acceptar com és o no veure-li competent.

A continuació, plasmarem alguns elements que et poden ser d’ajuda:
– Fes saber a la persona amb aquest trastorn, que ets allà per al que necessitin. Transmet-los que els vols, elogia’ls sobre el seu aspecte o quan facin alguna cosa bé, ja que moltes vegades aquestes persones són insegures i agrairan el gest.
– Procura tenir paciència amb ells. Hem de tenir en compte que vols sofreixen aquesta afecció poden estar passant per altres dificultats a més del trastorn i tot el que comporta.
– Informa’t i aprèn. Llegeix quant a la simptomatologia que mostren els afectats i els diferents tractaments estan disponibles. D’aquesta manera sabràs una mica més pel que està passant la persona i estaràs més preparat per a parlar-ho quan ho necessiti.

Per a aprofundir:
Si t’interessa el trastorn de la personalitat per dependència i vols continuar indagant sobre aquest, et recomanem a continuació diversos llibres perquè puguis continuar aprenent:
– Tractant… Trastorn de la personalitat per dependència de Montserrat Postigo.
– La síndrome del vampir: Estudi i maneig del trastorn de la personalitat dependent d’Héctor Grijalva Tamayo.

Si creus que necessites ajuda per a treballar aspectes de tu o consideres que necessites suport emocional per a saber gestionar el teu dia a dia, pots sol·licitar una primera sessió informativa en l’apartat de “Contacte”. En el centre de psicologia sanitària Canvis de Barcelona realitzem tractament individualitzat. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres. Estarem encantats de poder ajudar-te.

Bibliografia:
American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.). Washington, DC.
González, B. (2022, 9 desembre). Trastorn de la personalitat per dependència. Som Psicologia i Formació. https://www.somospsicologos.es/blog/trastorno-de-la-personalidad-por-dependencia/
Zimmerman, M. (2023, 17 gener). Trastorn de personalitat dependent. Manual MSD versió per a públic general. https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-de-la-salud-mental/trastornos-de-la-personalidad/trastorno-de-personalidad-dependiente
Carrera, R. M. L. I. (2022, 16 març). Trastorn de la Personalitat per Dependència ». Orientació Psicològica. https://orientacionpsicologica.es/trastorno-de-la-personalidad-por-dependencia/
Tractament Trastorn Dependent de la Personalitat (TDP) – Ita. (s. f.). ITA | Especialistes en salut mental. https://itasaludmental.com/tratamientos/trastorno-dependiente-personalidad