Si pateixes una depressió…
La depressió o també anomenat trastorn depressiu major, forma part dels trastorns de l’estat d’ànim inclosos en el DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria). Es tracta d’un dels trastorns psicopatològics amb més prevalença i, a més, sol anar acompanyat d’una deterioració de la qualitat de vida del pacient que la pateix i de les persones del seu voltant. Aproximadament, un 15% de la població espanyola sofreix algun quadre depressiu al llarg de la seva vida, no obstant això, només un 40-50% dels pacients amb la simptomatologia present sol·liciten ajuda psicològica. És una problemàtica que afecta a tots els grups d’edat, tant a nens, a adolescents, a adults com a persones de tercera edat. És més comú trobar la depressió en dones que en homes. En les dones la depressió és més freqüent entre els 35-45 anys, mentre que en els homes la depressió sol augmentar amb l’edat.

El trastorn depressiu major és un dels trastorns que formen el grup de trastorns de l’estat d’ànim. Està caracteritzat per almenys un dels dos següents símptomes; un estat d’ànim deprimit constant i una pèrdua d’interès a realitzar diferents activitats del dia a dia. El patir un trastorn depressiu no ha de confondre’s amb situacions concretes del dia a dia que produeixen tristesa o irritabilitat. Aquest trastorn es caracteritza per manifestar-se durant períodes prolongats i fins i tot, de manera persistent en el temps.

Tractament per al trastorn depressiu
Actualment, s’han realitzat nombroses recerques sobre el millor tractament per al trastorn depressiu. Aquestes recerques han conclòs que la millor opció és la combinació de la teràpia psicològica amb el tractament farmacològic, sobretot en casos on la simptomatologia de la depressió és severa. La psicoteràpia és una eina molt eficaç en tots els trastorns depressius, ja que aquest fa un treball conjunt entre el terapeuta i el pacient, on aprenen a identificar els factors que contribueixen a aquest malestar emocional i dissenyen tècniques que permeten relacionar i afrontar les causes psicològiques, conductuals, interpersonals i situacionals de les situacions.

Quant al tractament psicològic per al trastorn depressiu major, actualment existeixen diverses teràpies psicològiques que han demostrat la seva eficàcia en el tractament de la depressió. L’elecció d’un corrent psicològic o una altra varia en funció del pacient, de la formació del psicoterapeuta i del centro en particular. La pregunta sobre quin tipus de psicoteràpia és més eficaç ha de centrar-se en la motivació del pacient, podent proporcionar-li informació sobre les diferents característiques dels diferents abordatges psicoterapèutics, ja que la motivació és un factor molt important per a poder formar una bona aliança terapèutica i aquesta ens permet uns millors resultats terapèutics.

Una depressió no tractada, pot donar lloc a malalties físiques importants i comporta la deterioració de totes les esferes de la persona. A conseqüència de no ser tractada, es poden produir danys neurodegeneratius, ja que es redueix la grandària d’estructures cerebrals com l’escorça frontal, el tàlem cerebral l’hipocamp i l’amígdala. A més, pot donar-se un empitjorament i cronicitat dels símptomes comentats en apartats anteriors. Finalment, es pot sentir una pèrdua de l’interès per la vida, aïllament social, un augment dels pensaments de mort i, per consegüent, el suïcidi.

Com es diagnostica el trastorn depressiu?
El diagnòstic del trastorn depressiu major es realitza mitjançant una entrevista entre el psicòleg i el pacient a fi de comprovar que compleix una sèrie de criteris establerts en CIE-10 i DSM-5. Els criteris diagnòstics han de ser presents durant el període de dues setmanes i són els següents: estat d’ànim deprimit i pèrdua d’interès a realitzar diferents activitats del dia a dia. A més, pot sorgir símptomes com, per exemple, una pèrdua o augment de pes, insomni o hipersomnia, agitació o retard psicomotor, fatiga o pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat i culpabilitat, disminució de la capacitat per a pensar i concentrar-se i pensaments de mort.

És oportú consultar sol·licitar ajuda psicològica quan es detecten aquests símptomes, ja que solen causar un malestar i deterioració en el funcionament de la persona en l’àmbit social i laboral. Una vegada realitzat el diagnòstic del trastorn depressiu, el terapeuta de Canvis dissenya un tractament psicològic adaptat a les necessitats i característiques de la persona que sol·licita ajuda psicològica.

Símptomes
La simptomatologia és molt complexa i heterogènia, és a dir, pot variar enormement d’una persona a una altra. Per exemple, una persona pot sentir més tristesa i una altra persona pot estar més irritable. Quant a la simptomatologia en adults, existeixen quatre classificacions de símptomes i d’àrees que poden veure’s afectades en la persona que pateix un trastorn depressiu:

  • Símptomes anímics: tristesa, irritabilitat, nerviosisme, apatia (pèrdua de la motivació), anhedonia (disminució de la capacitat per a experimentar plaer), etc.
  • Símptomes cognitius: dèficit de memòria, d’atenció i de concentració, pensaments negatius sobre un mateix, de l’entorn i del futur, etc.
  • Símptomes físics: alteracions del somni, fatiga, pèrdua d’apetit, disminució de l’activitat i del desig sexual, etc.
  • Símptomes interpersonals: disminució de l’interès pels altres, aïllament social.

Quant als nens i adolescents, la simptomatologia sol ser similar, però pot haver-hi algunes diferències individuals. Per exemple, en els nens és més habitual trobar irritabilitat, en comptes de tristesa. Es pot classificar de la següent manera:

  • Emocional: Tristesa, pèrdua de gaudi i/o interès, canvis bruscos d’humor o absència d’aquest, desesperança, irritabilitat, plor en excés.
  • Motora: Falta d’expressió, hipoactividad o hiperactivitat, alentiment.
  • Cognitiva: Falta de concentració, pèrdua de memòria, indecisió, sentiment de culpa, baixa autoestima, descens del rendiment, baix nivell d’atenció.
  • Social: aïllament
  • Conductual: rabietas, mal comportament a l’escola, delinqüència, consum de substàncies
  • Psicosomàtica: enuresi, pèrdua d’energia, pèrdua de pes, dolor muscular, malsons, alteracions en l’apetit i en el somni.

Classificació dels trastorns depressius
Existeixen diverses maneres de classificar la tipologia de trastorn depressiu major, algunes classificacions són; unipolar i bipolar, primària i secundària i endògena, psicógena i orgànica.

Classificació 1: unipolar i bipolar

  • Unipolar: el pacient només té el pol depressiu (no hi ha símptomes maníacs)
  • Bipolar: el pacient té fases depressiva i maníaques

Classificació II: primària i secundària

  • Primària: no existeix cap malaltia psiquiàtrica que ha causat la depressió. El seu origen és una alteració de l’estat d’ànim, la depressió més comuna.
  • Secundària: factors com a malalties orgàniques com a hipotiroïdisme, càncer, infeccions, efectes farmacològics, etc. Entre les causes psiquiàtriques tenim l’addicció a l’alcohol, tranquil·litzants, drogues il·lícites, trastorns de la personalitat, etc.

Classificació III: endògena, psicógena i orgànica

  • Endògena: la causa de l’aparició es desconeix, però se sol anar lligada a una predisposició biològica del subjecte.
  • Psicógena: la seva aparició s’associa a aspectes relacionats amb la personalitat del subjecte o és reactiva a esdeveniments vitals.
  • Orgànica: es deu al consum d’algun fàrmac o a conseqüència de patir alguna malaltia mèdica.

Als qui afecten més els trastorns depressius?
Hi ha diversos estudis sobre possibles causes de l’aparició de la depressió. Es creu que poden ser responsables els canvis químics en el cervell humà. També es pot desenvolupar per la vivència d’experiències altament estressants. En molts casos, sorgeix per la combinació de totes dues coses.

A més, el trastorn depressiu major pot ser produït per abús de substàncies, afeccions mèdiques com, per exemple, patir desregulacions en la glàndula tiroidal com a hipotiroïdisme, patir càncer, dolor crònic, pel consum de medicaments com els esteroides, dificultats per a agafar el son, etc. A més, pot produir-se per vivències estressants viscudes al llarg de la vida, com, per exemple, e estar passant per una malaltia, mort d’un ser estimat (familiar, parella, amistat), per situacions de separació o divorcis conflictius, maltractament físic i psicològic en la infància o en l’actualitat.

Factors de risc que propicien els trastorns depressius
Existeixen diferents factors de risc que poden influir en l’aparició i en el manteniment de la depressió. Alguns d’ells són:

  • Factors genètics: la heredabilidad és aproximadament del 40%.
  • Factors socials: falta de suport social i familiar, disposar de pocs recursos econòmics i estar en situació de desocupació.
  • Factors psicològics: haver sofert experiències traumàtiques, problemes familiars, de parella o en el treball i determinats trets de personalitat.
  • Sexe: és més freqüent entre les dones d’edats entre els 12 i els 55 anys, sense diferències fora d’aquest interval d’edat.
  • Edat: és més habitual en persones d’entre 18 i 44 anys.
  • Comorbiditat: sofrir altres trastorns psicològics pot predisposar també a la depressió. Els més freqüents són els trastorns d’ansietat, els trastorns de l’alimentació i el consum de substàncies (per exemple, l’alcohol).