Per al desenvolupament del present article, es considera important tenir en compte uns certs interrogants que permetin al lector, relacionar aspectes relacionats amb el creixement individual i el benestar de la parella.

La primera pregunta que es podria fer és: Què és el desenvolupament personal? Segons Collado, 2014, el desenvolupament personal “és un procés mitjançant el qual, les persones intenten acréixer i potenciar totes les seves fortaleses, amb l’objectiu d’aconseguir objectius, desitjos, anhels, metes entre altres”.

Aristòtil, va ser el primer a definir les coses vives, no sols en funció del que són en un moment donat, sinó també per les seves potències, o el que per naturalesa i en plenitud, podrien arribar a ser (Cortese, 1999).

De què depèn el desenvolupament personal? Seguint per la mateixa línia de Collado, el desenvolupament personal depèn; no sols del grup social i de l’època on es trobi la persona, dins del seu cicle vital; sinó també de les característiques individuals, la biologia i les circumstàncies ambientals que envolten la vida de la persona, i fins i tot la infància.

El desenvolupament personal és sempre sa? La resposta és sí, sempre que porti implícit necessitats rellevants per a les diferents esferes de vida de la persona, sempre que es tinguin objectius per complir, metes per aconseguir; però sobretot, aprenent a valorar el procés que s’ha dut a terme per a arribar a elles.

No es pot desconèixer, que en terme d’aquest procés, l’aparició de situacions desafortunades, poden causar modificació en les emocions, sentiments; i fins i tot una desactivació conductual de la persona que l’experimenta; per tant existeix la possibilitat que aquestes metes i objectius proposats, tinguin canvis substancials.

En poques paraules, en la vida de qualsevol ésser humà, el procés de desenvolupament personal és fonamental. Cada individu busca aconseguir el seu màxim potencial, millorar les seves habilitats, adquirir coneixements i superar limitacions. És un viatge d’autodescobriment i autorealització.

Encara que el creixement personal pot ser percebut com un procés individual, en molts casos, les relacions interpersonals, especialment les de parella, juguen un paper clau en el desenvolupament de cada persona. Per a desenvolupar una mica el tema de la parella, cal fer esment a la inclinació.

Amb la finalitat d’adaptar-se millor a les exigències del mitjà, les persones desenvolupen importants relacions d’inclinació, especialment amb les persones més pròximes (Bowlby, 1969, citat en Yaben, 2001). Aquesta teoria, explica la necessitat de l’ésser humà de crear vincles afectius, que serveixen per a sentir-se segurs i estimats.

Des d’aquesta disposició i tenint en el grau d’intimitat i autonomia, poden deduir-se diferents estils relacionals que determinen, la forma en què les persones percebran, i interaccionaran amb altres persones significatives del seu entorn.

En el cas de la parella
Les parelles que es donen suport mútuament, en el seu camí cap al desenvolupament personal, no sols creixen de manera individual, sinó que també enforteixen la seva relació i construeixen un vincle més profund i satisfactori. En aquest article, explorarem com el suport mutu en una parella contribueix al desenvolupament personal, per què és crucial per al creixement de tots dos membres i com es pot fomentar aquest tipus de suport dins d’una relació.

El Creixement Personal: Un Procés Continu
El creixement personal és un concepte ampli, que involucra el procés continu de millorar el benestar emocional, mental, físic i espiritual d’una persona. És una cerca constant per comprendre’s millor a si mateix, descobrir noves habilitats, explorar passions i treballar en les àrees que necessiten enfortir-se. Algunes de les dimensions del creixement personal inclouen:

• Autoconeixement: Abans de definir el concepte, cal parlar de pensament crític. En la història de la filosofia, alguns pensadors com Descartes, han defensat, que aquest pensamient,o és una possibilitat d’autoconeixement. Aquest pensament crític, és necessari per a l’autonomia (Winch 2006, citat en Prieto, 2018). En termes generals, es vaig poder dir que l’autoconeixement és conèixer qui ets, els teus valors, les teves creences, fortaleses i febleses.
• Desenvolupament emocional: La continuïtat en la història humana, és una continuïtat cultural basada en la interacció, amb l’es pot dir que l’ésser humà és un ser social. És en aquest aspecte, on el desenvolupament emocional, recull elements del món exterior per a constituir-se des del propi (Papalia, 2000 citat en Mulsow, 2008). Al llarg de la seva vida, l’ésser humà s’enfronta a diverses situacions que, a mesura que avança en el seu cicle vital, es tornen més complexes. Això provoca que el seu comportament també es faci més divers, variant d’una persona a una altra segons els seus interessos, habilitats i les circumstàncies personals que enfronta. És en el context de la comunitat on l’ésser humà, arriba a ser veritablement persona, i és allí on es desenvolupen les seves capacitats i es posa a prova la seva expressió emocional aconseguint o no, el control sobre aquestes emocions.
El terme intel·ligència emocional, va ser emprat per primera vegada per Saloney i Mayer, psicòlegs de la Universitat d’Harvard. És un terme que s’empra per a descriure qualitats emocionals com l’empatia, independència, capacitat d’autonomia, simpatia, resolució de problemes entre altres (Goleman, 2000 citat en Mulsow, 2008). Aprendre a gestionar les emocions, conrear la resiliència i la intel·ligència emocional, (sent aquest altre tema interessant per desenvolupar en un altre moment), pot concloure, en paraules de Mulsow 2008, que la intel·ligència emocional, és tenir accés a recursos que afavoreixin un bé ser, benestar, bé fer i un bé saber.
• Creixement intel·lectual: L’educació intel·lectual, no s’enfoca únicament a ampliar la nostra base de coneixements, sinó sobretot, a desenvolupar la nostra capacitat per a generar, dirigir i regular les operacions mentals. Això es deu al fet que la intel·ligència està estretament vinculada amb la voluntat i la llibertat (Maestre). Resumint, fa referència a la capacitat d’ampliar el coneixement, aprendre noves habilitats i ampliar l’horitzó de pensament.
• Creixement físic: És important mantenir-se en forma, cuidar la salut i el benestar corporal.
• Desenvolupament espiritual: Si és rellevant per a la persona, trobar un sentit més profund en la vida i conrear pràctiques espirituals.

Aquest procés no sols és una qüestió de millora individual, sinó que té un impacte directe en com ens relacionem amb els altres, especialment amb aquells amb els quals compartim una vida quotidiana, com la nostra parella.

El Rol de la Parella en el Creixement Personal
La parella, quan es tria sàviament i es cuida adequadament, pot convertir-se en un suport fonamental per al creixement personal de cadascun dels membres. Sovint, les nostres relacions més pròximes reflecteixen les nostres lluites internes, desafiaments i assoliments. D’aquesta manera, les nostres parelles poden ser un mirall, que ens ajudi a entendre’ns millor i a motivar-nos a ser millors versions de nosaltres mateixos.

El rol de la parella en el creixement personal inclou:
1. Establir metes i objectius comuns: Les parelles poden treballar juntes per a establir metes de vida, com la compra d’una casa, l’educació dels fills, o fins i tot metes individuals, com aprendre un nou idioma o practicar un esport junts.
2. Fomentar l’acte acceptació: Les relacions saludables ajuden cada membre a acceptar-se tal com és. El suport mutu pot ser essencial perquè una persona aprengui a estimar-se i respectar-se a si mateixa, reconeixent tant les seves fortaleses com les seves febleses.
3. Establir un entorn de seguretat emocional: Una parella que se secunda incondicionalment ofereix un espai segur on cada persona pot ser vulnerable, compartir les seves pors i preocupacions, i rebre suport sense por de ser jutjada.
4. Motivar a la superació: Les parelles tenen la capacitat d’inspirar-se mútuament. Ja sigui que un dels membres estigui buscant una nova ocupació, entrenant per a una marató o enfrontant una crisi personal, l’altre pot brindar alè i suport, impulsant a la persona a continuar amb els seus esforços.

La Importància del Suport Mutu en el Desenvolupament Personal
El suport mutu dins d’una relació de parella és essencial no sols per a mantenir l’harmonia, sinó també per al creixement personal de cada membre. Quan tots dos membres de la parella es recolzen activament en els seus respectius processos de desenvolupament, creen un ambient de confiança i respecte que permet a cadascun avançar en els seus objectius i aspiracions individuals.

1. Reforça la Motivació i el Compromís
Quan una persona enfronta un repte personal, com un canvi de carrera o el desig de millorar la seva salut, el suport de la seva parella pot ser un factor decisiu. El simple fet de saber que algú creï en les seves capacitats i està disposat a recolzar-ho pot ser una font significativa de motivació. A més, aquest tipus de suport promou el compromís mutu amb el creixement personal, ja que tots dos membres senten que els seus esforços no són en va i que l’altre està disposat a acompanyar-los en el seu procés.

2. Fomenta el Sentiment de Pertinença
El suport mutu en una parella també té un impacte profund en el sentit de pertinença. Quan les persones se senten acceptades i compreses per la seva parella, la seva autoestima i confiança creixen. Aquesta sensació de pertinença crea un terreny fèrtil perquè el creixement personal floreixi, ja que les persones se senten més segures per a explorar noves facetes de si mateixes, sabent que tenen un suport emocional.

3. Ajuda a Superar Obstacles i Desafiaments
El camí cap al desenvolupament personal està ple de desafiaments. Ja sigui un obstacle emocional, una crisi de confiança o un problema extern com la falta d’oportunitats laborals, les parelles poden ser un refugi durant aquests moments difícils. El suport emocional i pràctic que una parella pot oferir ajuda a cada membre a superar obstacles que, d’una altra manera, podrien semblar insuperables.

4. Genera Creixement Col·lectiu i Mutu
El creixement no sempre ha de ser un procés individual. Quan tots dos membres de la parella treballen junts per a millorar com a persones, poden experimentar un creixement col·lectiu. Per exemple, si tots dos es comprometen a millorar els seus hàbits de salut, participar en activitats recreatives o estudiar junts, no sols estan creixent individualment, sinó que estan construint una relació més sòlida i enriquidora.

Aquest tipus de creixement mutu enforteix la relació i permet a tots dos sentir-se secundats, motivats i connectats en els seus esforços personals.

Estratègies per a Fomentar el Suport Mutu en el Desenvolupament Personal
En un estudi realitzat per Esquerre 2014 (citat en Rodríguez, 2022), sobre comunicació i perdurabilitat en parelles, refereix que la unió d’una parella “és més un mitjà que un fi en si mateix perquè els membres que la constitueixin, aconsegueixin mitjançant cooperació tant per a les seves metes personals com membres de la parella”. Per això perquè el suport mutu en el creixement personal sigui efectiu, és important que tots dos membres de la parella, treballin activament per a fomentar un entorn de comprensió, alè i respecte. Algunes estratègies per a aconseguir això inclouen:

1. Comunicació oberta i honesta: El que es coneix actualment com a comunicació assertiva. És una manera d’expressar-se de manera conscient, coherent, clara i equilibrada, que consisteix a comunicar les nostres idees i emocions o defensar els nostres drets legítims, sense la intenció de danyar o perjudicar a uns altres, actuant des d’un lloc d’autoconfiança en lloc de deixar-se portar per les emocions (Rodríguez, 2022).
Per l’anterior, és fonamental que tots dos membres de la parella es comuniquin obertament sobre les seves metes, aspiracions i desafiaments. La transparència quant al que s’espera de la relació i el suport que es necessita ajuda a crear una connexió més profunda.

2. Establir metes individuals i compartides: Si bé el creixement personal és un procés individual, establir metes comunes ajuda al fet que la parella es doni suport mútuament de manera més efectiva. Aquestes metes poden ser tant a curt com a llarg termini.
3. Celebrar els assoliments de cadascun: Reconèixer els assoliments, per petits que siguin, pot generar un ambient de gratitud i estima. Celebrar els avanços de cadascun reforça la connexió emocional i motiva a continuar treballant en el desenvolupament personal.
4. Ser pacients i comprensius: El creixement personal pot implicar retrocessos i moments difícils. En aquests moments, la paciència i l’empatia són essencials. La parella ha d’estar disposada a acompanyar a l’altre en els seus alts i baixos, sense pressionar ni jutjar.
5. Secundar-se en temps de crisi: Autors com Benamente 2002, (citat en Ospina, 2021) afirmen que “les crisis de les parelles també poden estar mediades per altres esdeveniments que són importants en el creixement d’una relació; aquests es donen de manera diferent en cada parella i són crisi per desgast en la convivència, crisi per intromissió de la família, crisi per monotonia”. Durant els moments de dificultat, el suport emocional de la parella es torna més crucial que mai. La relació ha de ser un refugi on cada membre pugui sentir-se acompanyat, no sols en els bons moments, sinó també en els temps difícils.

Conclusió

El creixement individual i en parella no és un procés aïllat, sinó que s’alimenta mútuament. El suport mutu és un component essencial per al desenvolupament personal, ja que crea un entorn de seguretat, confiança i motivació que permet que tots dos membres de la parella aconsegueixin les seves metes i superin els seus desafiaments. Aquest suport no sols enforteix la relació de parella, sinó que contribueix al benestar integral de cada individu.

Al final, una parella que es recolza en el creixement personal de cada membre, no sols fomenta un ambient saludable de respecte i amor, sinó que també construeix una base sòlida per a una relació duradora i enriquidora. Conrear el suport mutu i el creixement conjunt és un dels majors regals que una parella pot oferir-se a si mateixa i a l’altre.

Si tu o algú del teu entorn necessiten major informació sobre aquest tema, pots sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. Disposem d’un equip de Psicòlegs que poden ajudar-te.

Referències
Collado, Esperanza Dongil, and Antonio Cano Vindel. “Desenvolupo personal i benestar.” Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès. Espanya (2014).
Cortese, Abel. “Enciclopèdia de desenvolupament personal.” Recuperat el 4 (1999). Maestre, J. M. B. 1. El creixement intel·lectual.
Mulsow, G. (2008). Desenvolupament emocional: impacte en el desenvolupament humà. Educação, 31(01), 61-65.
Ospina Botero, M. & València, L. F. (2021). … I van viure feliços i van menjar perdius: Crisi i recursos de les parelles. Tempus Psicològic, 1(2), 145-160.
Prieto Galindo, F. H. (2018). El pensament crític i autoconeixement. Revista de filosofia, 74, 173-191.
Rodríguez Ortiz, M. C., & Galvis, V. (2022). Comunicació assertiva i resolució de conflictes en la relació marital.
Yaben, Sagrari Yárnoz, et al. “Inclinació en adults i percepció dels altres.” Anals de Psicologia/Annals of Psychology 17.2 (2001): 159-170.