Tots hem escoltat en alguna ocasió com algú pròxim es referia a l’adolescència com una etapa convulsa per la qual es desitja passar el més ràpid possible. En moltes ocasions s’etiqueta a l’adolescent de “problemàtic”, apàtic, pasota, irresponsable o quantitat de prejudicis entorn d’aquesta etapa evolutiva. En realitat, en la ment de l’adolescent estan intervenint quantitat d’elements: està deixant enrere la infantesa i cada vegada està més prop de l’adultesa, cerca la seva pròpia identitat, canvi de referents que fins ara havien estat els pares i on passa a fixar-se en els parells o altres persones d’influència.

Oblidem que l’adolescència és una etapa de gran importància i tan necessària com les altres. És cert que comporta molts canvis i desafiaments tant per a l’adolescent, els seus pares i altres membres de la família. Diversos estudis revelen que un 60% dels adolescents mantenen bona relació amb els seus pares, el 20% mostra problemes de manera irregular al llarg de l’adolescència i l’altre 20% té problemes estables en el temps en les relacions familiars.

Etapes de l’adolescència:
El període que abasta l’adolescència és des dels 10 als 19 anys segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i abasta quantitat de canvis tant a nivell físic com a nivell cognitiu, emocional i sexual. Comprendre a grans trets que passa en cada etapa de l’adolescència pot ajudar a promoure un desenvolupament més saludable:

Adolescència primerenca: Engloba el rang d’edat dels 10 als 13 anys.

  • El desenvolupament psicològic d’aquesta etapa es caracteritza per l’existència d’egocentrisme que anirà disminuint a poc a poc. Psicològicament, comencen a ocórrer moltes coses interessants com la labilitat emocional, tendència a magnificar la situació personal, falta de control d’impulsos i necessitat de privacitat.
  • A nivell cognitiu, sorgeix el pensament abstracte o formal que és la capacitat de reflexionar sobre aspectes que no estan ocorrent en el moment actual.
  • A nivell social, s’inicia la mobilització cap a fora de la família. Comencen a posar a prova l’autoritat, la qual cosa pot fer sorgir tensions intrafamiliars. El grup de parells cada vegada ocupa més espai i són font del seu benestar.

Adolescència mitjana: Comprèn la franja d’edat dels 14 als 16 anys.

  • En aquest moment es visibilitza més el distanciament afectiu del nucli familiar, encara que els pares continuen sent figures molt importants. Comença a aflorar l’interès a iniciar relacions de parella. La individualitat continua augmentant, però l’autoimatge és molt susceptible a tercers. Els adolescents en aquest moment tendeixen a l’aïllament i passen més temps a les seves habitacions tancats.
  • En el social, el grup representa el màxim nivell d’importància, la qual cosa influeix de manera positiva, però, també, negativa.
  • A nivell cognitiu el pensament abstracte, el raonament i la creativitat comencen a desenvolupar-se. Persisteix la impulsivitat que influeix en conductes de risc.

Adolescència tardana: Va des dels 17 anys i pot arribar a estendre’s fins als 23 anys.

  • Aquest és l’últim tram cap a l’autonomia i identitat. És una etapa que es caracteritza per ser més tranquil·la i on la personalitat es va integrant. Si tot ha anat superant-se amb èxit, el jove estarà preparat per a manejar les tasques de l’adultesa. Augmenta el control d’impulsos i l’habilitat per a predir les conseqüències de les decisions. El grup d’amics perd influència perquè el jove es va sentint més còmode amb els seus propis principis i identitat.

Un adolescent pot arribar a sentir-se adult i nen alhora en molts moments, però la realitat és que està en permanent transició. Durant aquesta etapa la família es trobarà amb la necessitat de portar de manera simultània dos moviments que a priori poden semblar incompatibles: la predisposició del sistema familiar cap a la unió, la conservació dels llaços afectius i el sentiment de pertinença i, d’altra banda, la inclinació cap a la distinció i l’autonomia dels adolescents. Un procés en el qual la comunicació començarà a ser reconeguda com un element imprescindible.

Quan ens referim a la comunicació, fem referència al grau en què la relació pares-fills es basa en una comunicació positiva, centrada en la llibertat, en la comprensió i en el lliure intercanvi d’informació.

Dimensions en la relació pares-fills

Comprendre les dimensions en la relació pares-fills per a poder treballar sobre elles serà clau en aquest viatge que és l’adolescència:

  • Afecte: Aquest terme s’utilitza per a fer referència a aspectes com la proximitat emocional, el suport, l’harmonia o la cohesió entre pares i fills. És la prolongació de la seva existència que es va observant en les relacions entre pares i fills des de la infància i durant l’adolescència. Aquests nens que mantenen interaccions amb els adults referents basades en la calidesa i l’afecte a la llarga creen una relació més pròxima arribada l’adolescència. En les relacions familiars, on predomina l’afecte, el suport i la comunicació positiva, els adolescents reflecteixen un millor ajust psicosocial, major confiança en si mateixos, autoestima i benestar psicològic.
  • Conflictes: S’ha trobat una disminució progressiva en la freqüència dels conflictes des de l’inici fins al final de l’adolescència. Alguns estudis indiquen que el motiu dels conflictes en aquesta etapa del desenvolupament sol ser l’hora de tornada a casa, el temps dedicat als estudis o el desordre. Els desacords més comuns tenen a veure amb qüestions personals que l’adolescent intenta situar en l’àmbit de la seva pròpia competència. L’estratègia seguida per a la resolució del conflicte també experimentarà canvis durant l’adolescència.

En l’etapa de l’adolescència primerenca les discussions se solen resoldre mitjançant el compromís i la negociació, i sol ocórrer que l’adolescent es desentengui de la discussió i es retiri d’on ens trobem. Depenent del tipus d’inclinació establerta des de la infància, es buscarà o no espai per a resoldre el conflicte. Una de les primeres conseqüències d’aquesta mena de situacions serà l’augment de malestar emocional i estrès per part de tots els membres de la família. Si existeix un vincle entre pares-fill d’inclinació segura, és molt probable que es tracti de resoldre el conflicte de manera directa i negociada i podrà donar lloc a l’aprenentatge d’estratègies de negociació i resolució de problemes. Per contra, si el tipus de vincle que s’ha establert durant la infància entre pare-mare-nen és un tipus d’inclinació insegura, el conflicte quedarà sense resoldre.

  • Control: Són totes aquelles estratègies socialitzadores per part dels pares i on es troben els límits i normes. A mesura que els fills creixen, aquestes estratègies de control disminueixen en un intent d’adaptar-se a les noves necessitats de l’adolescent.

Claus per a una relació sana amb l’adolescent

Comprendre a l’adolescent serà a vegades un camí amb alts i baixos, però podem posar en pràctiques una sèrie de recomanacions que com a pares ajudaran a travessar aquesta etapa de millor manera:

1. Accepta els seus canvis: No podem exigir-li que sigui el nen que fins ara havíem conegut. Alguns pares temen perdre a aquest nen i això els produeix por i tristesa.
2. Vàlida les seves emocions: en aquesta etapa és important poder ajudar-los a identificar les emocions preguntant què els està preocupant i ajudant a trobar respostes a les seves pors i inquietuds.
3. Estableix normes i flexibilitza límits: Que puguin ser respectades les seves necessitats com el silenci o la solitud, però alhora dins d’un entorn segur i predictible (encara que no ho sembli). Tenir límits ferms els ensenya que tenen responsabilitats i que les seves accions tenen conseqüències.
4. Tracta d’evitar els judicis: Es tracta de crear espais on hi hagi comunicació i convidi als joves a parlar sense crítiques.
5. Mantingues la comunicació: L’estil comunicatiu és una altra variable a tenir en compte, ja que els estils comunicatius positius, a diferència dels negatius, faciliten la resolució dels conflictes interpersonals. Podem ajudar-nos d’eines com l’escolta activa, l’empatia, mantenir contacte visual, capacitat de negociació, ser assertiu i fer ús del sentit de l’humor quan la situació ho permeti. Hem de tractar d’evitar generar interrogatoris i ser capaços de poder aportar alguna cosa com a adults.
6. Deixa que s’equivoquin: A vegades com a pares volem protegir els nostres fills i això fa que puguem sobre protegir-los. Hem d’entendre que ells també necessiten prendre les seves pròpies decisions i, de tant en tant, equivocar-se. És part del seu aprenentatge en el camí cap a l’adultesa.
7. Permet espais de llibertat: Aquesta etapa del desenvolupament porta amb si noves demandes per part dels nostres fills i entre elles es troba la demanda de major espai per a fer ells sols (per exemple: sortir amb els seus amics, arribar més tard a casa, tenir la casa només per a ells). Serà important mantenir un equilibri entre atorgar aquesta llibertat i, com hem comentat anteriorment, establir límits clars on no hi hagi lloc a dubtes del que s’espera dels seus comportaments.
8. Privacitat: Permetre i respectar els espais (sobretot la seva habitació) sense envair-ho.
9. Brindar-li afecte diàriament: No fa falta que de sobte els inundem de petons i abraçades n’hi ha prou amb una mirada còmplice o un somriure en un determinat moment. Encara que no ho demostrin, en moltes ocasions, ens continuen necessitant.
10. Ells també poden ensenyar-nos molt: Si tenen un entorn propici per a poder expressar-se lliurement, poden mostrar una intel·ligència i sensibilitat impressionant.

Si creus que necessites assessorament per a acompanyar al teu fill adolescent a fer el pas cap a la vida adulta o si creus que necessites treballar aspectes de tu o de la teva vida en aquest moment del cicle vital pots sol·licitar una primera sessió informativa en l’apartat de “Contacte”. En el centre de psicologia Canvis de Barcelona realitzem psicoteràpia individual per a adolescents i adults. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres. Estarem encantats de poder ajudar-te.

Referències bibliogràfiques:
Gaete, V. (2015). Desenvolupament psicosocial de l’adolescent. Revista xilena de pediatria, 86 (6).
Cava, M.J. (2003). Comunicació familiar i benestar psicosocial en adolescents. Congrés nacional de psicologia social. 1 (1), 23-27.
Oliva, A. (2006). Relacions familiars i desenvolupo adolescent. Anuari de Psicologia, 37 (3), 209-223.
Sánchez, A., R. i Díaz-Loving, R. (2003). Patrons i estils comunicatius de la parella. Disseny d’un inventari. Anals de Psicologia, 19(2), 257-277.