El trauma psicològic és una experiència devastadora que pot afectar profundament la vida d’una persona. Des d’esdeveniments com a accidents greus fins a abús o violència, el trauma no sols impacta el benestar mental d’un individu, sinó també la seva capacitat per a interactuar amb el seu entorn.

A nivell emocional, les persones traumatitzades poden experimentar ansietat, depressió, o sentiments d’impotència i desesperança. Aquests poden derivar en problemes d’autoestima i dificultats per a regular les emocions, provocant que fins i tot situacions quotidianes desencadenin records dolorosos o reaccions intenses.

En l’àmbit social, el trauma pot alterar la manera de relacionar-se amb els altres. Les persones traumatitzades sovint tenen dificultats per a confiar, temen el rebuig i, en conseqüència, poden retreure’s socialment o experimentar conflictes interpersonals. Això pot agreujar l’aïllament i la sensació d’incomprensió.

Físicament, el trauma pot afectar el sistema nerviós i desencadenar símptomes psicosomàtics com a dolors crònics, problemes digestius, o trastorns del son. A més, l’estrès persistent associat al trauma es relaciona amb una major incidència de malalties cardíaques i altres problemes de salut a llarg termini (Van der Kolk, 2020).

Aquest article té com a objectiu explorar com les persones sobreviuen i s’adapten a la vida després d’un esdeveniment traumàtic, centrant-se en els efectes psicològics, el procés de recuperació i les estratègies d’afrontament utilitzades per a suportar l’experiència.

Efectes psicològics del Trauma
L’experiència d’un trauma pot afectar significativament el benestar emocional, cognitiu i conductual de la persona. Cadascuna d’aquestes àrees es veu alterada en resposta a l’intent del cervell i el cos d’adaptar-se a una experiència potencialment aclaparadora.

A nivell emocional, el trauma genera emocions intenses i difícils de manejar, com a ansietat, por, ira, tristesa, i culpa. Aquestes sorgeixen com a resposta a la vivència d’un esdeveniment que supera les capacitats d’afrontament de la persona. La intensitat emocional pot generar records intrusius, una hipervigilancia constant, o l’evitació de situacions, llocs o persones que li recordin el trauma. Aquest desequilibri emocional pot donar lloc a trastorns com la depressió o el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), quan les emocions negatives relacionades amb el trauma es tornen persistents i afecten la capacitat d’experimentar plaer o seguretat en la vida quotidiana (Drago et al., 2021).

En l’àmbit cognitiu, el trauma altera la forma en què la persona percep i interpreta el món. Els pensaments negatius recurrents, com a creences de vulnerabilitat extrema o desconfiança cap als altres, són comunes en persones traumatitzades. A més, poden aparèixer pensaments intrusius sobre l’esdeveniment traumàtic, o records que interfereixen amb la concentració i la memòria. Aquesta distorsió cognitiva afecta l’autopercepció i les relacions interpersonals, portant a creences limitants com “no soc suficient” o “el món és perillós”.

A nivell conductual, les persones traumatitzades poden presentar comportaments evitativos, com evitar situacions, llocs o activitats que els recordin el trauma. Això pot portar a l’aïllament social i a la limitació d’activitats plaents, generant un cercle viciós d’inactivitat i retraïment. També poden desenvolupar conductes impulsives o autodestructives, com el consum de substàncies, conductes de risc o agressivitat, en un intent d’escapar o alleujar el dolor emocional. Aquestes conductes, encara que puguin brindar un alleujament temporal, solen empitjorar el benestar general i contribuir a l’aparició de problemes de salut mental i física a llarg termini (Hacking, 1995).

El trauma, llavors, impacta de manera integral, afectant com la persona sent, pensa i actua. Comprendre aquests efectes permet abordar el trauma des d’un enfocament terapèutic que abasti tots els aspectes de l’individu i promogui una recuperació efectiva i profunda.

Etapes de la Recuperació Posttraumàtica
Segons Echeburúa i Corral (2007), el procés de recuperació del trauma es pot dividir en diverses fases, i encara que cada persona pot viure aquest procés de manera única, existeixen etapes comunes. Inicialment, les persones solen experimentar una fase de xoc o incredulitat, en la qual els resulta difícil acceptar el succeït. Durant aquesta etapa, la ment i el cos poden respondre amb confusió, entumiment emocional, o fins i tot amb conductes automàtiques que busquen protegir l’individu de la magnitud de l’experiència traumàtica.

Posteriorment, moltes persones entren en una fase d’evitació, on intenten suprimir els records dolorosos o eviten situacions, llocs i persones que els recorden l’esdeveniment traumàtic. En aquesta fase, és comuna que els supervivents recorrin a mecanismes de defensa, com la negació o l’aïllament, per a evitar confrontar-se amb el dolor emocional. No obstant això, aquestes estratègies d’evitació, encara que poden ser útils a curt termini, tendeixen a prolongar el malestar a llarg termini i poden interferir amb la vida quotidiana i les relacions interpersonals.

Per a avançar en la recuperació, és essencial que els supervivents enfrontin i processin les seves emocions, una fase que sol dir-se etapa de processament o confrontació emocional. Aquest procés implica recordar, expressar i comprendre les emocions associades al trauma. Encara que és una etapa dolorosa, és fonamental per a la integració del trauma en la vida de l’individu. Aquí, moltes persones es beneficien del suport d’un professional de la salut mental, qui pot ajudar-los a explorar i reorganitzar els seus pensaments i emocions, promovent una narrativa més coherent del succeït.

Finalment, en la fase d’integració i resolució, l’individu comença a trobar un nou sentit o propòsit que li permet recuperar el control de la seva vida i reduir l’impacte del trauma. En aquesta etapa, les persones no eliminen el record traumàtic, però aprenen a viure amb ell sense que interfereixi en el seu benestar. Amb el temps, poden sorgir sentiments de creixement posttraumàtic, on els supervivents troben nous significats, resiliència i una major comprensió de si mateixos. La recuperació és un procés gradual i multidimensional que requereix paciència i suport.

Estratègies d’Afrontament
Existeixen diverses estratègies d’afrontament que han demostrat ser eficaços en la superació dels efectes del trauma, ajudant les persones a processar el dolor i recuperar l’equilibri emocional i psicològic. Entre les intervencions terapèutiques, destaca la teràpia cognitiu-conductual (TCC), que s’enfoca a identificar i modificar els pensaments i creences disfuncionals associats al trauma. A través de la TCC, els individus aprenen a reconèixer patrons de pensament negatius —com l’acte-culpabilització o la percepció distorsionada de perill constant— i a reemplaçar-los amb pensaments més realistes i positius. Aquesta tècnica contribueix a reduir l’ansietat i a millorar l’autoestima i la percepció de seguretat (APA, 2020).

Una altra estratègia eficaç és la teràpia d’exposició prolongada, una tècnica basada en la dessensibilització gradual, en la qual els pacients enfronten progressivament els records dolorosos associats al trauma en un entorn controlat i segur. Aquest procés d’exposició permet reduir la intensitat de les emocions i reaccions automàtiques vinculades a l’esdeveniment traumàtic, la qual cosa disminueix la tendència a l’evitació. Encara que és un procés desafiador i, a vegades, emocionalment intens, la teràpia d’exposició prolongada ha demostrat ser altament efectiva per a alleujar símptomes com els records intrusius i la hipervigilancia (APA, 2020).

El suport social com les connexions amb familiars i amics, també juga un paper crucial en la recuperació, ja que brinden un sentit de pertinença, comprensió i seguretat, que és fonamental per a reconstruir la confiança i alleujar l’aïllament. El suport social proporciona un espai de contenció emocional i també ajuda a la persona a sentir-se valorada i compresa, elements clau en la restauració de l’autoconfiança i la resiliència (APA, 2020).

A més, les pràctiques d’autocura han mostrat beneficis significatius en la recuperació del trauma. Activitats com la meditació, la respiració profunda i l’exercici regular contribueixen a restablir l’equilibri emocional i físic, en reduir els nivells de cortisol i altres marcadors d’estrès. La meditació i l’atenció plena (mindfulness) ajuden la persona a connectar-se amb el present, disminuint la rumiación sobre el passat traumàtic i promovent una major regulació emocional. L’exercici físic, d’altra banda, afavoreix l’alliberament de endorfinas, que milloren l’estat d’ànim i redueixen l’ansietat (Van der Kolk, 2020).

En conjunt, aquestes estratègies permeten que les persones no sols afrontin els efectes del trauma, sinó que també desenvolupin recursos interns i externs per a suportar futurs desafiaments, aconseguint així una recuperació integral i sostenible.

Factors que Afecten la Recuperació
La recuperació d’un trauma és un procés altament individualitzat i pot variar significativament d’una persona a una altra. Factors personals, com l’edat i la personalitat, influeixen de manera important en com s’afronta el trauma. Per exemple, els nens i adolescents poden tenir més dificultats per a comprendre i processar una experiència traumàtica a causa del seu desenvolupament emocional, la qual cosa podria prolongar el temps de recuperació. Quant a la personalitat, persones amb major resiliència emocional o habilitats d’afrontament sòlides solen recuperar-se amb major rapidesa i menys complicacions (Van der Kolk, 2020).

Un altre factor rellevant és l’historial personal. Aquells amb antecedents de trauma previ o amb trastorns de salut mental, com la depressió o l’ansietat, sovint enfronten una recuperació més complexa. Aquests antecedents poden intensificar els efectes del trauma actual i dificultar el maneig de les emocions relacionades, creant un desafiament addicional per al procés de sanació.

L’accés a una xarxa de suport sòlida, com a familiars i amics, també juga un paper crucial. Les persones que compten amb un sistema de suport emocional tendeixen a experimentar una recuperació més efectiva, ja que el sentit de pertinença i el suport social mitiguen l’aïllament i brinden consol en moments difícils.

Finalment, l’accés a serveis de salut mental de qualitat és un altre factor determinant en la recuperació. La teràpia psicològica i el tractament professional permeten als supervivents de trauma abordar i processar les seves experiències de manera segura i estructurada, la qual cosa és essencial per a la sanació. En conjunt, aquests factors creen un context que facilita o dificulta la recuperació del trauma (Echeburúa i Corral, 2007).

Conclusió
Viure després d’un trauma és un viatge únic per a cada persona, marcat per desafiaments, però també per la possibilitat de creixement i transformació. Encara que els efectes emocionals i cognitius del trauma poden ser profunds, amb el temps, moltes persones aconsegueixen trobar maneres de sanar i reconstruir les seves vides. La clau d’aquesta recuperació radica en l’ús d’estratègies d’afrontament efectives, com la teràpia cognitiu-conductual, la meditació o l’exercici, que ajuden les persones a processar el trauma i a gestionar les seves emocions. A més, comptar amb una xarxa de suport social sòlida, ja sigui d’amics, familiars o grups de suport, proporciona un sentit de pertinença i comprensió crucial per al procés de sanació.

És fonamental reconèixer que la recuperació no significa oblidar el succeït, sinó integrar l’experiència traumàtica de manera que no continuï dominant la vida de la persona. En alguns casos, el tractament terapèutic especialitzat pot ser essencial per a abordar les ferides emocionals profundes i facilitar el procés d’adaptació.

En última instància, viure després d’un trauma implica acceptar que la vida pot canviar, però també que és possible trobar nous camins cap al benestar i la resiliència. Amb el temps, moltes persones no sols sobreviuen al trauma, sinó que emergeixen més forts i més conscients de la seva capacitat per a afrontar futurs desafiaments.

Si tu o algú del teu entorn necessita major informació sobre aquest tema pots sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia CANVIS de Barcelona. Disposem d’un equip de psicòlegs que poden ajudar-te.

Referències Bibliogràfiques

American Psychological Association. (2020). Trauma. https://www.apa.org/topics/trauma

Drago, H. D. C., Olaya, A. D. B., & Andrade, M. A. C. (2021). El trauma psicològic i les ferides afectives: Una revisió sobre les seves definicions i abordatges per a la clínica psicològica. Revista de Psicologia, 11(2), 121-143.

Echeburúa, E., & Corral, P. D. (2007). Intervenció en crisi en víctimes de successos traumàtics: Quan, com i per a què. Psicologia conductual, 15(3), 373-387.

Hacking, I. (1995). Trauma. Rewriting the Soul Multiple: Personality and the Sciences of Memory, 183-97.

Van der Kolk, B. (2020). El cos porta el compte: Cervell, ment i cos en la superació del trauma. Eleftheria.