Com es viu després del trauma?
Les persones que es veuen embolicades en una situació de trauma poden desenvolupar un trastorn anomenat Trastorn per Estrès Posttraumàtic.

Què significa trauma?
La paraula trauma deriva del grec i significa ferida. Un trauma és una ferida duradora que pot ser provocada per variades situacions. El trauma, sense importar el seu origen, malmet de tal manera la salut i salut mental, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses i destructives de si mateixa i del món.

Què és el Trastorn per Estrès Posttraumàtic?
És un trastorn mental desencadenat per una situació de terror, ja sigui que l’hagis experimentat o presenciat. Els símptomes del trastorn d’estrès posttraumàtic poden començar dins d’un mes d’un succés traumàtic, però a vegades poden no aparèixer fins a anys després.

En general els símptomes solen ser:
– records intrusius com ara records recurrents; involuntaris i angoixants del fet traumàtic com si estigués passant una altra vegada; somnis pertorbadors o malsons sobre el fet traumàtic; angoixa emocional greu o reaccions físiques a les coses que et recorden el succés traumàtic.
– evasió, on la persona tracta d’evitar pensar o parlar sobre el succés traumàtic i evita també llocs, activitats o persones que et recordin el succés traumàtic.
– canvis negatius en el pensament i en els estats d’ànim: Pensaments negatius sobre si mateix, altres persones o el món en general; desesperança sobre el futur; problemes de memòria, fins i tot no recordar aspectes importants del succés traumàtic; dificultat a mantenir relacions pròximes; sentir-te distanciat dels teus familiars i dels teus amics; falta d’interès en les activitats que abans li agradaven; dificultat per a sentir emocions positives i sentir-se emocionalment inestable.
– canvis en reaccions físiques i emocionals: sorprendre’t o espantar-te fàcilment; estar sempre alerta al perill; conducta autodestructiva; trastorns del son; dificultat a concentrar-te; irritabilitat, arravataments d’ira o conducta agressiva i sentiments aclaparadors de culpa o venjança.

En cas que el trauma succeeixi en menors de 6 anys, poden evidenciar-se la recreació de l’esdeveniment traumàtic o aspectes a través del joc o somnis aterridors que podrien o no incloure aspectes de l’esdeveniment traumàtic. A més, solen tenir símptomes com ara orinar-se en el llit després d’haver après a anar al bany; oblidar-se de com parlar o no poder fer-ho; representar l’experiència traumàtica a l’hora de jugar i aferrar-se de manera inusual als seus pares o a un altre adult.

També podem trobar conductes disruptives, irrespectuoses o destructives. Els adolescents més majors, poden acabar de sentir-se culpables per no haver evitat lesions o morts.
És natural sentir por durant i després d’una situació traumàtica. El temor forma part de la resposta normal de “lluita o fugida” del cos, que ens ajuda a evitar o a respondre davant un possible perill.

Qui pot patir estrès posttraumàtic?
Qualsevol persona pot tenir aquest trastorn, independentment de l’edat. Això inclou a veterans de guerra, una agressió física o sexual, maltractaments, un accident o catàstrofe…. No totes les persones que travessen per una situació perillosa tindran trastorn per estrès posttraumàtic.

Quins factors de risc podem trobar?
Els factors de risc relacionats amb una major predisposició a patir Trastorn per Estrès Posttraumàtic són:
– Haver passat per circumstàncies perilloses o traumàtiques.
– Sortir danyat o veure a persones ferides o que moren
– Haver tingut traumes infantils
– Sentir terror, impotència o por extrema
– Tenir poc o cap suport social després de l’esdeveniment traumàtic.
– Enfrontar estrès addicional després de l’experiència traumàtica, com la pèrdua d’un ser estimat, dolor i lesions, o la pèrdua del treball o de la llar.
– Tenir antecedeixes personals o familiars de malalties mentals o de l’ús de substàncies.

I, per contra, quins factors de resiliència trobem?
Aquells factors que poden reduir la probabilitat de presentar el trastorn inclouen:
– Buscar ajuda d’amics, familiars o grups de suport.
– Aprendre a sentir-se bé amb la forma en què va actuar com a resposta a l’experiència traumàtica.
– Comptar amb una estratègia d’afrontament per a superar i aprendre d’un esdeveniment traumàtic.
– Estar preparat i ser capaç de respondre a esdeveniments pertorbadors quan aquests ocorrin, malgrat sentir por.

Com es tracta el trastorn per estrès posttraumàtic?
Qualsevol persona amb símptomes d’estrès posttraumàtic vaig poder consultar a un professional de la salut mental, entre els tractaments principals trobem la psicoteràpia.
En teràpia cognitiu conductual trobem la teràpia d’exposició, la qual ajuda a les persones a aprendre a controlar el seu temor en exposar-les a poc a poc i de manera segura a l’experiència traumàtica que van tenir.
D’altra banda, trobem la reestructuració cognitiva ajuda a comprendre l’esdeveniment traumàtic, d’aquesta manera pot ajudar les persones amb aquest trastorn a pensar en el que va succeir de manera realista.

Quins tipus de traumes podem trobar?
Existeixen diferents classificacions per a dividir els traumes psicològics, però principalment poden agrupar-se en dos.
En traumes naturals, en els quals no intervé un ésser humà, com podrien ser les catàstrofes naturals com els huracans, terratrèmols o inundacions. En aquesta categoria entren els accidents d’avió, cotxe, tren o bé accidents laborals o incendis.

I, d’altra banda, trobem els traumes interpersonals, els causats per un altre ésser humà o per un mateix. En aquesta mena de traumes entra la violència criminal com un atracament, un assalt, un segrest o un atemptat terrorista, violència sexual, abusos físics o maltractaments… A més, aquests, poden ser únics o repetits, segons la freqüència amb què això succeeixi. També depèn segons el moment en el qual es visqui.

Quin és el pronòstic de l’estrès posttraumàtic?
El curs del trastorn pot varien, encara que algunes persones es recuperen en sis mesos, unes altres tenen símptomes que duren un any o més. Sovint, les persones amb aquest trastorn tenen afeccions concurrents, com a depressió, trastorn per ús de substàncies o un o més trastorns d’ansietat. En general el trastorn no desapareix, però els símptomes poden controlar-se de manera satisfactòria amb el tractament prescrit.

Alguns estudis han demostrat que el tractament amb blocadors i/o amb opiacis en el moment del trauma agut que posteriorment podria desencadenar la fase crònica del trastorn per estrès posttraumàtic, redueix la possibilitat d’entrar en la fase crònica.

Quines causes podem trobar en el trauma psicològic?
Les causes d’aparició de traumes tenen dos components: un experiencial i un altre neuropsicològic. En el primer trobem fets que amb molta freqüència són vists com a fonts de perill o senyals que una cosa molt greu passa en l’entorn, com un accident de trànsit, o un abús sexual. Aquests esdeveniments tenen implicacions significatives per a la integritat de les persones, i per això tenen una alta càrrega emocional.

D’altra banda, en el segon aspecte relacionat amb el funcionament del sistema nerviós, trobem la manera en què la informació referent a aquests fets és processada i emmagatzemada pel cervell.

Què es pot fer per a superar un trauma?
En primer lloc, s’ha d’acudir a un professional especialitzat en trastorn per estrès posttraumàtic. En aquest context la persona comptarà amb suport especialitzat adaptat al seu cas i que no es limitarà a mitigar els símptomes, sinó a intervenir sobre l’arrel del problema. A més, en alguns casos és recomanable també d’assistència psiquiàtrica, sobretot per a alleujar a mitjà termini els problemes derivats de l’ansietat en reviure el trauma.

D’altra banda, intenta no entrar en les dinàmiques d’evitació, aquesta aparent solució, malgrat evitar el malestar a curt termini, el reforça a mitjà i llarg termini. L’ideal és aprendre a afrontar-ho de manera progressiva, encara que això impliqui passar uns moments difícils o incòmodes.

Intenta suprimir totalment el malestar, cal procurar no caure en el parany de creure que podem bloquejar totalment el malestar que ens genera, l’objectiu és acceptar que no podem controlar totalment els nostres pensaments per a no donar-li més força de la que realment al record vinculat al trauma.

Mantenir una vida social activa, ens permetrà crear noves connexions en la nostra memòria, de manera que no tot ens porti a reviure el record traumàtic de la mateixa manera.
Una altra opció podria ser assistir a grups de suport, conèixer els qui som i sentir-nos compresos. Els grups de suport ens permeten expressar i trobar un ambient segur on no ens sentim diferents i podem compartir tant moments dolents com estratègies i tècniques que ens estan sent útils en el nostre procés de recuperació.

Finalment, qüestionar la interpretació pessimista de les coses, cal afrontar les situacions o els diferents esdeveniments del dia a dia des d’una mentalitat constructiva.