Què és la culpa?
La paraula “culpa” és un concepte psicològic que implica una avaluació (tant emocional com cognitiva) de les nostres accions segons uns certs estàndards morals, socials i personals. Pot entendre’s com una emoció que sorgeix quan una persona sent que ha transgredit una norma, un valor, una expectativa…
La culpa es pot entendre des del component cognitiu, des del qual s’avalua si la nostra acció ha estat la més adequada, i des del component emocional, quan aquests pensaments de valoració venen acompanyats de sentiments desagradables com el penediment, la vergonya o el remordiment.
La culpa és innata o és apresa? Cert és que poden existir alguns elements que procedeixin d’una base innata de la persona. Alguns comportaments, com per exemple l’empatia, estan relacionats amb l’evolució humana, i podrien demostrar-nos aquesta base més “interna” amb la qual ja naixem. A través de l’empatia, que és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, es desenvolupa el contacte amb les altres persones i, en definitiva, les normes socials. No obstant això, els experts coincideixen a afirmar que la culpa es desenvolupa a través d’un procés de socialització. Des dels primers anys de vida la persona aprèn i interioritza les normes i valors de la societat en la qual viu. Factors com la família, l’educació rebuda, els mitjans de comunicació, la interacció amb els altres… exerceixen un paper fonamenten en la internalització de convivència social. Podem veure com la diferència entre diferents cultures (per exemple, la cultura espanyola o la cultura asiàtica) queda totalment manifesta a l’hora d’actuar. El que es considera acceptable en una cultura pot no ser-ho en una altra (fins i tot en la manera de saludar o mostrar respecte), reflectint així la influència de l’entorn en la internalització del comportament.
Com podem veure, existeixen diferents factors que intervindran en el moment que valorem i carreguem amb aquesta culpa: factors com la cultura, l’educació o la criança que hem rebut poden influir en la forma que les persones experimenten la culpa.
Conseqüències negatives de la culpa excessiva
Com s’ha dit anteriorment, la culpa és una emoció que apareix quan una persona sent que ha transgredit un valor, una norma… A vegades la culpa ens pot conduir a la presa de consciència i la reparació de danys, però quan aquesta es torna excessiva dins dels nostres pensaments i rumiaciones pot portar també conseqüències negatives per a la nostra salut mental:
- Pensaments negatius: Les persones que últimament carreguen de manera habitual amb la culpa segurament mostraven una tendència a rumiar sobre els seus errors passats, a qüestionar-se constantment el seu acompliment, dificultat per a la presa de decisions…
- Sentiments d’angoixa: Quedar-nos ancorats en aquests pensaments negatius i valoracions negatives sobre nosaltres mateixos ens pot portar sentiments de tristesa, ansietat i desesperació. La culpa pot arribar a portar una gran càrrega i portar a aquesta persona al fet que se senti atrapada en un cicle emocional negatiu.
- Simptomatologia d’ansietat i estrès: Aquesta càrrega que porta la culpa pot desencadenar alts nivells d’estrès, fins i tot arribant a un estat de cronificació. Aquesta situació d’estrès prolongat pot tenir un impacte negatiu en la salut de la persona, tant física com mental (explicat anteriorment) amb afectacions en el somni, dificultats cardiovasculars i problemes en el sistema immunològic.
- Afectació en la pròpia autoestima: Els sentiments excessius i constants de culpa poden associar-se amb una disminució de l’autoestima i en el propi autoconcepte. Aquella persona que es veu envaïda per uns sentiments de culpa excessiva és probable que acabi desenvolupant una visió negativa de si mateixa, percebent-se com a inferior.
- Dificultat per a mantenir relacions interpersonals: Quan una persona es veu afectada en excés pels sentiments de culpa pot veure’s a poc a poc retreta i aïllada, amb dificultats per a confiar en els altres, a més de la disminució d’interès (moltes vegades causada per la por) cap als altres.
Després d’haver vist com la culpa pot afectar el benestar mental, és rellevant assenyalar que existeixen recursos i tractaments psicològics que ofereixen suport per a les persones que estan passant per una situació similar. En el Centre de Psicologia Canvis oferim un espai segur per a poder explorar les emocions i treballar cap a una relació saludable amb la responsabilitat.
Aprendre a detectar i gestionar la culpa
A més de totes aquestes conseqüències negatives (que recordem, apareixen davant de l’excés de culpa) també podem trobar altres funcions més adaptatives, com per exemple la promoció del comportament moral o la reparació de les relacions.
La culpa exerceix un paper rellevant en la regulació del comportament i en la promoció de la conducta ètica i moral. Entenent la culpa des d’una perspectiva evolutiva, podem veure la culpa com un mecanisme per a fomentar la cohesió social i mantenir la seva cooperació (tan fonamental per al desenvolupament de la societat). A més, també podem entendre la culpa com un mecanisme d’autoregulació: a través de la culpa desenvolupem la capacitat per a distingir el correcte de l’incorrecte, per a poder actuar concorde a uns estàndard ètiques. A través de l’observació del comportament dels altres, dels models a seguir, de les pròpies experiències personals… podem desenvolupar aquesta comprensió més profunda sobre el que es considera moralment acceptable i, en conseqüència, poder actuar sobre la base d’això.
Igual que l’aparició de la culpa davant de la transgressió d’una norma ètica o social, també pot succeir davant la transgressió de la dinàmica d’una relació (valors, expectatives, omissió d’accions…). El desenvolupament i la reparació de les relacions comença amb aquest reconeixement i acceptació de la culpa, dels errors comesos per totes dues parts. Quan un assumeix la responsabilitat, està fent el primer pas cap a la construcció de la reconciliació. Així, veiem que aquest sentiment de culpabilitat, que evoluciona en reconeixement, pot arribar a enfortir la connexió emocional cap a l’altra persona, enfortint així la relació entre tots dos. La reparació no es limita a paraules, sinó que implica accions concretes per a corregir o compensar el mal causat, per la qual cosa necessitem aquesta “evolució” de la culpa per a l’enfortiment d’aquestes relacions. La culpa es pot manejar a través del propi perdó, la reparació del mal causat i finalment la reflexió sobre l’aprenentatge que es treu de tota l’experiència viscuda.
En conclusió, podem afirmar que la culpa pot promoure la motivació per al canvi i la reparació de danys, accions necessàries per a seguir endavant i conviure en societat.
Importància d’entrendre la diferència entre la culpa i la responsabilitat
Tots dos conceptes (culpa i responsabilitat) sovint es confonen, però entendre la diferència entre ells ens bridará el primer pas per a enfrontar-nos als desafiaments i millorar així el nostre benestar mental. A continuació, exposarem les diferències principals entre l’una i l’altra: Com hem dit anteriorment, la culpa és aquella emoció que se sent quan un creu que ha fet una cosa malament. Aquest sentiment pot ser paralitzant, ja que ens fa carregar amb un gran pes dels nostres errors. La culpa té una tendència a centrar-se en el passat, en les situacions que ja han succeït, per la qual cosa sovint ens trobarem atrapats per aquests pensaments negatius de crítica pel succeït. A diferència d’això, la responsabilitat és la capacitat de respondre i prendre decisions enfront d’una situació, reconeixent les nostres accions i les seves conseqüències. Podem veure com el concepte de responsabilitat s’orienta més cap al present i cap al futur, adjudicant aquest control sobre les pròpies decisions i empoderant-nos cap al canvi.
I com es canvia la culpa per la responsabilitat? El primer pas serà reconèixer quan apareix la culpa, identificar-la sense quedar-nos atrapada a ella (recordem que amb la culpa ens quedarem molt ancorats al passat). Posteriorment, donis de la intenció de veure l’error com una oportunitat d’aprenentatge, serà interessant veure què podem fer d’una forma diferent en la pròxima vegada, i que informació i aprenentatge podem treure de tot això. A més, també serà important detectar si hi ha alguna situació que necessitem reparar (i decidir com la repararem). Finalment, serà important posar l’èmfasi en com traduïm tots aquests pensaments i decisions cap a l’acció, pas que serà fonamental per al canvi. De manera paral·lela serà important que parem esment, durant tot el procés, al nostre diàleg intern. Saber detectar quan comença aquesta veu d’autocrítica serà clau per a poder canviar aquest discurs cap a paraules d’amabilitat i comprensió.
La responabilitat cm a eina d’empoderament
La responsabilitat serà aquest poder que ens permeti prendre el control de la nostra vida i treballar per al canvi, entenent-la com una eina d’apoderament.
Quan interpretem la situació des de la responsabilitat (i no des de la culpa) estem decidint la direcció quina volem seguir, acceptem el comès, busquem el seu aprenentatge i fins i tot, si és necessari, la seva reparació (enfocament cap al futur). Haurem clar de ser responsables no significa que no puguem cometre errors, tots ens equivoquem. La clau serà, en lloc de culpar-nos (i quedar-nos ancorats en aquesta culpa) buscar com canviar la situació i seguir endavant a partir d’allí, pregunta’t: com puc fer-ho millor la pròxima vegada? Aquesta responsabilitat ens brinda un paper actiu (i no passiu, com el de la culpa).
A més, existeixen altres àmbits de la teva vida que es veuran beneficiats amb aquest canvi de visió: control i enfortiment de la presa de decisions, enfocament cap a les solucions, construcció d’una autoestima sana i llibertat per a ser un mateix.
Si sents que tots aquests sentiments de culpa han arribat a afectar el teu benestar personal, volem retallar-te la importància de buscar ajuda i suport de professionals de la salut mental. En el nostre Centre de Psicologia Canvis oferim acompanyament psicològic on podrem abordar totes aquestes qüestions de forma personalitzada per a començar un camí cap al benestar.
Bibliografia
Carrillo, W. G. T. (2020). La culpa. Polo del Coneixement: Revista científic- professional, 5(5), 713-740.
Echeburúa Odriozola, E., Corral Gargallo, P. D., & Amor, P. J. (2001). Estratègies d’afrontament davant els sentiments de culpa. Anàlisi i modificació de conducta.
Klein, M. (1948). Sobre la teoria de l’ansietat i la culpa. Obres completes, Desenvolupaments en Psicoanàlisis, 235-251.
Grado Universitario Psicología Universidad Barcelona
Máster en Psicología General Sanitaria UNIR
Especialista en EMDR
Postgrado Intervención Integral en Psicoterapia
Formación en ansiedad, trauma y estrés