Deu mites sobre iniciar un procés terapèutic.

Durant molt de temps s’ha considerat la salut mental com a tema tabú. Encara que actualment anar a un Psicòleg o Psiquiatre es comença a normalitzar, part de la societat és escèptica; es nega a anar pel què diran o bé no accepten i eviten que el seu cercle més afí es pugui assabentar que necessiten o han necessitat d’un suport psicològic.

Actualment en la nostra societat continuen presentant-se estigmes que fa que no s’acabi de veure la importància de cuidar el nostre benestar emocional. I és que a causa de la pandèmia, un de cada cinc espanyols ha presentat símptomes clínicament significatius d’ansietat (19,6%), depressió (22,1%) i estrès posttraumàtic (19,7%). Simptomatologia que amb el temps ha anat en augment, duplicant-se en persones amb problemes previs de salut mental i en grups de persones afectades per pèrdues personals i laborals (Valenta et al., 2020).

És per aquest motiu que, donada la situació actual, en aquest Blog volem incloure algunes de les creences que encara repercuteixen de manera negativa en la psicoteràpia; tant en la figura del psicòleg com en la visió presentada en la nostra societat. Eliminant pors i inseguretats i motivant a iniciar un procés terapèutic que ajudi a recuperar a poc a poc un benestar emocional:

El que em pugui dir el psicòleg, ja ho sé

 És important conèixer el que ens passa, però no serà suficient perquè nosaltres mateixos, sense ajuda, puguem resoldre’l. Potser sí que va haver-hi situacions en les quals vas poder superar-les només, però no sempre els recursos que ens han ajudat en altres ocasions són suficients; fins i tot si ara en el present ens trobéssim amb una situació similar a la del passat que hàgim afrontat. Per tant, la figura del psicòleg o psicoterapeuta ens pot ajudar a presentar una altra perspectiva i donar-nos aquells recursos perquè, per nosaltres mateixos, puguem enfrontar-nos a la nova situació que ens produeix malestar.

I és que a vegades, sabem que hem de canviar, o sabem quina és la manera de fer-ho, però no ens atrevim o no estem prou motivats per a això. A més, que en altres ocasions, podem pensar que “sabem” els canvis a realitzar per a solucionar els nostres problemes, però quan portem a terme l’acció per a canviar, el que aconseguim és que aquest problema persisteixi i ens frustrem cada vegada més, empitjorant el nostre malestar. És per aquest motiu que el psicòleg, com a agent extern, té una visió més objectiva per a solucionar el problema, aportant solucions noves que no t’havies plantejat, sent més eficaces. Ajudant-te també a gestionar pors implicades en la presa de decisions personals.

Si tens un bon suport familiar, no necessites anar al psicòleg

 El suport familiar i social sempre serà important tenir-lo, però ells a vegades no poden tenir recursos i estratègies suficients perquè puguem recuperar el nostre benestar. On no solament el malestar nostre no reverteix, sinó que també ells poden sortir perjudicats sentint una culpabilitat al no oferir l’ajuda que els agradaria, apareixent una claudicació familiar i per tant agreujant el nostre estat ja que es pot observar una dificultat per a mantenir una comunicació positiva i una resposta adequada a les nostres necessitats. Per exemple, a vegades, poden bloquejar-nos més davant la seva necessitat que ens recuperem aviat, no sentint-nos compresos. Podent donar visions pròpies i no realistes de la situació que podem estar experimentant. Per tant, la claudicació pot iniciar també processos d’ansietat i tristesa en els nostres familiars.

Solament van al psicòleg les persones que són febles i insegures

Actualment, encara existeix la creença que no som fortes si no som capaces d’aconseguir el nostre benestar emocional per nosaltres mateixos. Però per què no demanem ajuda per als problemes de salut mental, igual que fem amb els problemes físics? Si presentem una fractura de turmell, acudim immediatament al metge perquè ens derivi al traumatòleg. No obstant això, si presentem un problema d’ansietat, ens costa molt més acudir al centre assistencial o consulta. I és que, cal ser fort per a demanar ajuda. És de valents ser conscients que hi ha alguna cosa que ens està produint malestar, que ens està limitant a nivell funcional i emocional. El psicòleg és un professional sanitari especialitzat que amb els seus coneixements, experiència i tècniques adequades podrà ajudar-nos a trobar novament aquest equilibri emocional i físic en disminuir la somatización en el nostre cos. Per tant, des d’aquesta perspectiva, anar al psicòleg es considera més un acte de responsabilitat que un senyal de feblesa.

Va al psicòleg gent amb trastorns greus com l’esquizofrènia

Tots podem travessar una mala situació que ens pot acabar desbordant per no tenir recursos suficients i que juntament amb l’ajuda d’un professional podem superar. En l’àmbit de la salut mental hi ha un ampli ventall de problemes i simptomatologies: A vegades un estat d’estrès i angoixa per situacions que per a nosaltres són complicades de gestionar, sigui en l’àmbit laboral, social o familiar, ens pot acabar perjudicant i desencadenar de manera progressiva insomni, falta d’apetit, un estat d’alerta, sudoracions, falta d’energia… Símptomes que si es mantenen en el temps poden derivar en un problema ansiós o depressiu. I és que com hem vist a l’inici de l’article, a causa del Covid-19, entre un 20-22% de població va presentar trastorns d’ansietat i depressió en la primera fase de la pandèmia, xifres que han indo incrementat durant aquest any. A Europa, segons l’OMS, mostren que al voltant d’un terç de les persones adultes reporta nivells d’angoixa i entre la població més jove, aquesta xifra arriba a 1 de cada 2 persones (CSME, 2012). Per tant, actualment tots els trastorns són importants i és bo a més fer una prevenció d’ells quan per diferents situacions ens comencem a desbordar, sentint que no tenim les suficients eines per a gestionar-los. A més, en moltes ocasions, es pot anar al psicòleg sense presentar cap simptomatologia, simplement per a realitzar un creixement i aprenentatge per a saber gestionar millor les emocions, relacions familiars o decisions personals.

 Puc recórrer al psiquiatre sense anar al psicòleg

El psiquiatre pot prescriure medicació per a disminuir la simptomatologia present i explicar què ocorre, però no ajudar-nos a solucionar el problema. Psiquiatre i Psicòleg sempre es complementaran; formaran un equip com pot ser un Fisioterapeuta i Metge. Per exemple, en la recuperació d’una fractura de turmell, en moltes ocasions el metge s’encarregarà de receptar els analgèsics adequats perquè la rehabilitació pugui realitzar-se de manera progressiva i sigui eficaç. En atenció primària, moltes de les primeres derivacions al CSM (Centre de Salut Mental d’Adults), la primera visita és realitzada per un professional psicòleg (32,7%) i no psiquiatre (67,3%) tenint en compte el tipus de problemàtica i si ja la persona presenta medicació de base o no (Tejedo., 2018).

El psicòleg em pot renyir pel que em passa

El psicòleg no renyeix, no aconsella i no jutja a la persona. Simplement intentarà comprendre’t, acompanyar-te i ajudar-te a treballar en aquells pensaments, conductes i emocions que et provoquen sofriment, oferint-te recursos i estratègies que et permetin recuperar el teu benestar novament de manera progressiva.

El psicòleg pot remoure el meu passat i sentir-me pitjor

Un no se sent pitjor removent el passat. Sí que en moltes ocasions és irremeiable intervenir a través de l’exploració del passat de la persona. Connectant amb emocions que a vegades poden ser molt intenses, però el psicòleg presenta tècniques i estratègies suficients per a recollir totes elles i treballar-les perquè a poc a poc la persona sigui capaç de trobar el seu benestar novament. A més, no sempre els psicòlegs actuen per a resoldre els problemes en el passat de la persona, solament intervenen sobre ells si el consideren necessari per a l’efectivitat del tractament terapèutic. Per exemple, una persona que sofreix crisi d’ansietat, es treballarà amb tècniques de relaxació prèviament per a disminuir el seu estat d’angoixa.

Soc home i no puc permetre’m demanar ajuda

La construcció cultural de gènere, durant segles, ha classificat els rols de gènere en masculí i femení. On cadascun d’aquests grups tradicionalment presentava unes característiques definitòries. Entre els trets del gènere masculí, sempre ha destacat en el món emocional l’associació de la feblesa amb la falta d’autosuficiència. Perquè si l’home tenia problemes, estava en l’obligació de resoldre’ls només. Sense permetre’s el plorar i l’expressar als altres com se senten. Refugiant-se en moltes ocasions en el treball i fent ús de substàncies com l’alcohol. Avui dia, els homes també necessiten sentir-se còmodes amb les seves emocions, podent comunicar-les sense sentir-se jutjats. Demanant ajuda psicològica quan la necessitin.

El temps ho cura tot

En moltes ocasions el temps ens pot ajudar a veure les situacions des d’una altra perspectiva. Però el temps per si mateix, no té propietats terapèutiques. En moltes situacions sí que pot permetre gestionar millor les nostres emocions i accions. Però hi ha casos en els quals el pas del temps pot contribuir a empitjorar l’estat de la persona, sent més difícil la intervenció terapèutica. Per exemple, si caiem i ens fem una ferida, pot ser que en poc temps i sense fer res pugui cicatritzar bé. Però, a vegades, la ferida pot no cicatritzar amb el temps, infectant-se. Empitjorant i fent mal més; necessitant d’una intervenció més complexa i delicada.

Ja vaig iniciar un procés terapèutic i no em va anar bé

En moltes ocasions, s’inicia intervenció terapèutica amb un professional amb el qual sentim que no hi ha vincle i això no vol dir que sigui culpa nostra. A vegades, pot ser que el professional no sigui l’adequat ja que el model amb el qual treballa, no s’adapta a nosaltres. No realitzant els progressos que ens agradaria. Però això no significa que un altre professional i des d’un altre model terapèutic no ens pugui realitzar una intervenció més adequada. Depèn del malestar que presentem, com hem explicat anteriorment, en moltes ocasions és important treballar i indagar en el passat. I en altres ocasions, necessitem explorar el present i utilitzar tècniques i estratègies per a reduir la simptomatologia present. El mateix ocorre amb els analgèsics. Per a un problema de cefalea, hi ha algunes persones que preferiran un Paracetamol i altres millor un Nolotil o Ibuprofeno. I és que, en la pràctica clínica, tenint en compte la meva experiència professional com a psicoterapeuta, en moltes ocasions han acudit persones que ja han realitzat algun procés terapèutic amb el qual no han connectat, i per tant, la intervenció no els ha estat eficaç. Buscant un tractament psicològic alternatiu.

Llavors, tenint en compte el comentat En quines ocasions podríem consultar a un psicòleg?

  • Quan presentem algun malestar físic que persisteix durant un temps: Cefalea, taquicàrdia, hiperventilació, sudoracions, apatia, insomni, nàusees, falta de concentració, falta de plaer, malsons recurrents, fartaneres, falta d’apetit, dolor en articulacions…
  • Quan presentem algun malestar emocional que excedeix en intensitat, durada i freqüència: plor, ràbia o estrès persistent…
  • Quan som conscients que estem presentant dificultats funcionals en el nostre dia a dia a nivell familiar, social i laboral: Evitació a l’hora de relacionar-nos amb els altres presentant un aïllament, augment de conflictes a nivell familiar, baix rendiment en l’àmbit laboral o escolar…
  • En situacions que a la llarga ens pugui comprometre el nostre benestar emocional, físic i funcional: Presa de decisions, consecució d’objectius, mort d’un ser estimat, una separació important com la d’una parella, pèrdua o assetjament laboral/ escolar…
  • Quan vulguem realitzar un aprenentatge i creixement personal per a saber gestionar millor les emocions, comunicació en les nostres relacions, autoconeixement…

Què oferim a Canvis?

A Canvis, oferim tallers i sessions individuals en adults i adolescents, així com en parelles i famílies per a poder recuperar el nostre benestar emocional, físic, funcional i social. Treballant en:

  • Trastorns del somni.
  • Dolor crònic.
  • Trastorns de l’estat d’ànim.
  • Trastorns d’ansietat i estrès.
  • Trastorns alimentosos.
  • Dones víctimes d’una violència de gènere.
  • Situacions traumàtiques en la infància/adolescència, inclinació, pèrdues.
  • Trastorns de conducta, control d’impulsos.
  • Conflictes relacionals, millora de la comunicació.

Teníeu presents aquestes creences? Després d’aquesta lectura, per a vosaltres anar al psicòleg continua sent un tema tabú? Sou conscients del malestar físic o emocional que presenteu? Heu experimentat alguna situació traumàtica que cregueu que us està comprometent en la vostra vida?

Heu acudit a un psicòleg en alguna ocasió i no ha estat com esperàveu? Creieu que ha arribat el moment d’iniciar un procés terapèutic? Qualsevol dubte o problema que tingueu no dubteu a posar-vos en contacte amb el nostre equip de Canvis.

Bibliografia

Confederació Salut Mental Espanya. (2021, Març). La salut mental de la població espanyola cau en picat durant la pandèmia i sota no hi ha xarxa.

Tejedo, A. (2018). Anàlisi Comparativa de les derivacions des d’Atenció Primària de salut a salut mental: Atenció Psicològica i Atenció Psiquiàtrica. Informacions Psiquiàtriques, (232), 23-50.

Pascual, J. 5 mites sobre el psicòleg i 3 sobre el psicòleg estratègic. Júlia Pascual.

Valent et al., (2020). Estudi nacional representatiu de les respostes dels ciutadans d’Espanya davant la crisi de Covid-19: respostes psicològiques. [Univerdidad Atónoma de Madrid].

https://www.ucm.es/tribunacomplutense/revcul/tribunacomplutense/doc24997.pdf