Descobreix els símptomes i conseqüències i com trobar un equilibri saludable.

La prevalença de l’addicció al treball pot variar segons els estudis. No obstant això, s’estima que al voltant del 10% al 15% dels treballadors poden presentar símptomes d’aquesta addicció.

D’acord amb estudis publicats per l’Organització Mundial de Salut (OMS), l’addicció al treball pot implicar un trastorn mental i físic. Encara que s’observa en tots dos gèneres, afecta en la seva major part a treballadors homes entre 35 i 50 anys, en professions liberals o comandaments intermedis: executius, metges, periodistes, advocats, polítics, etc. Aquestes persones centren la seva vida en el treball i no solen tenir consciència del problema, sent el seu entorn familiar o social el que sofreix les conseqüències.

En la societat actual, el treball ocupa un lloc central en les nostres vides. Busquem l’èxit professional, el reconeixement i l’estabilitat econòmica. El treball ens proporciona identitat, propícia l’autorealització, ens ajuda a desenvolupar sentiment de pertinença social i en conseqüència influeix en l’autoestima. Podríem considerar així que el treball és essencial i pot aportar-nos benestar. No obstant això, en alguns casos, pot convertir-se en una obsessió amb conseqüències negatives per a la nostra salut i benestar. En aquest article, explorarem què és l’addicció al treball, les seves causes i conseqüències, així com algunes estratègies per a prevenir-la i manegar-la.

“L’addicció al treball és una forma glorificada de l’obsessió compulsiva”.

Sussan Scoot

Què és l’addicció al treball?

L’addicció al treball, també coneguda com a “workaholism“, es defineix com una necessitat compulsiva i incontrolable de treballar de manera excessiva i constant. A diferència de la dedicació i el compromís saludables amb el treball, l’addicció al treball implica una obsessió desmesurada que afecta negativament altres aspectes de la vida, com les relacions personals, la salut física i mental, i l’equilibri entre el treball i la vida personal.

L’acabo Workaholic va ser descrit per primera vegada pel psicòleg estatunidenc Wayne Oates en 1968, ho utilitza per a referir-se a la seva pròpia relació amb el treball i el va comparar amb una altra addicció a l’alcohol. L’origen de la paraula ve de la unió del terme treballo (work) i alcoholisme (alcoholism).

Per a exemplificar el desequilibri físic i mental que pot tenir l’addicció al treball en algunes societats podries parlar del Japó. El Japó és un dels països desenvolupats on la cultura del treball té gran importància. És on sorgeix la síndrome de karoshi, que significa “mort per excés de treball”. Aquestes morts són provocades per un atac cardíac sobtat associades a persones amb antecedents d’hipertensió arterial i estrès laboral prolongat.

Encara que els manuals psiquiàtrics i psicològics de trastorns no ho reconeixen com un trastorn mental, els experts es posen d’acord a afirmar que aquest tipus d’addicció existeix i que les noves tecnologies poden agreujar-lo. L’accés constant a dispositius i eines digitals, igual que el fet de teletreballar, són factors que poden fer molt més complex que una persona amb addicció al treball pugui controlar el seu impuls de treballar en excés i autoimposar-se límits, ja que el límit sol quedar-se més difús en aquests contextos.

Encara que l’addicció al treball no està contemplada dins dels manuals de criteris diagnòstics, pot ser diagnosticada i tenir el mateix tractament que un trastorn de control d’impulsos igual que altres addiccions del comportament.

Què fa difícil diferenciar a una persona treballadora d’una persona addicta al treball?

Són quatre els motius que fan difícil diferenciar entre una persona workholica i una persona a la qual col·loquialment solem dir “treballadora” (María Garrido Piosa, 2014).

La no acceptació del problema per part de la persona addicta.
Les persones molt treballadores solen ser elogiades dins de la societat, dedicar-se al treball excedint l’horari laboral està vist com una cosa positiva, una qualitat.
Existeix poca conscienciació sobre l’addicció al treball com una malaltia.
Que no es contemplin dins dels manuals diagnòstics.

Causes de l’addicció al treball

El catedràtic emèrit de Psiquiatria en la Universitat Complutense de Madrid, Francisco Alonso Fernández afirma que darrere de les persones addictes al treball pot haver-hi diversos trets de personalitat associats: persones molt ambicioses amb necessitat de reconeixement i poder i persones molt insegures que agafen el treball com a eina per a suplir altres mancances personals.

Existeixen diverses causes que poden contribuir al desenvolupament de l’addicció al treball. Algunes d’elles inclouen:

  1. Perfeccionisme: Les persones que tenen alts estàndards d’excel·lència i senten la necessitat de complir amb ells en tot moment poden ser més propenses a desenvolupar addicció al treball.
    Cerca de reconeixement: Algunes persones poden tornar-se addictes al treball perquè busquen constantment l’aprovació dels altres i l’èxit professional. Poden sentir que necessiten treballar sense descans per a demostrar la seva vàlua.
  2. Por al fracàs: La por al fracàs pot portar algunes persones a treballar de manera obsessiva, ja que creuen que només a través del treball constant podran evitar qualsevol tipus de fracàs o decepció.
  3. Dificultat per a establir límits: Algunes persones tenen dificultats per a establir límits clars entre la seva vida personal i laboral. Això pot portar a una addicció al treball, perquè mai es desconnecten i sempre estan disponibles per a treballar.
  4. Falta de satisfacció en altres àrees de la vida: Si una persona no se sent satisfeta en altres àrees de la seva vida, com les relacions personals o el temps lliure, pot refugiar-se en el treball com una forma de fuita o satisfacció.
  5. Pressió social i cultural: En una societat que valora l’èxit i el treball dur, és fàcil caure en el parany de creure que només a través del treball constant es pot aconseguir la felicitat i la realització personal.
  6. Baixa autoestima: Les persones amb baixa autoestima poden buscar constantment la validació externa a través del treball, convertint-se en addictes a aquest.

Conseqüències de l’addicció al treball

L’addicció al treball pot tenir greus conseqüències per a les persones que el sofreixen. Els símptomes més comuns que presenten les persones addictes al treball solen ser:

Esgotament i estrès crònic: L’excés de treball pot portar a un esgotament físic i mental, així com a alts nivells d’estrès crònic, la qual cosa al seu torn pot augmentar el risc de malalties físiques i mentals.
Simptomatologia ansiosa: pot manifestar-se amb inquietud i agitació constant, tenir pensaments persistents i preocupants relacionats amb el treball, com a temor a no complir amb les expectatives. L’ansietat també pot manifestar-se a través de símptomes físics com, per exemple: tensió muscular, maldecaps, problemes digestius.

Experimentar irritabilitat, canvis d’humor freqüents i dificultat per a controlar les emocions.

Problemes de salut: La falta de temps per a l’autocura i la negligència de les necessitats físiques poden portar a problemes de salut, com a trastorns del son, malalties cardiovasculars i trastorns alimentaris.
Deterioració de les relacions personals: L’addicció al treball pot afectar negativament les relacions personals, ja que se’ls dedica poc temps.

Prevenció i maneig de l’addicció al treball

La prevenció de l’addicció al treball comença per establir límits clars entre el treball i la vida personal. És important fixar horaris de treball raonables i respectar-los, aprendre a delegar tasques, aprendre a dir “no” quan sigui necessari, no et sentis obligat a acceptar totes les tasques o treballs que t’assignin, i aprendre a prioritzar les nostres responsabilitats.

També és fonamental aprendre a desconnectar i dedicar temps a activitats fora de l’àmbit laboral que ens brindin satisfacció i benestar. Això inclou passar temps amb amics i familiars, practicar aficions o simplement relaxar-se.

El maneig de l’addició al treball implica també reconèixer i abordar els factors subjacents que poden estar contribuint a aquesta addicció. És important reflexionar sobre les nostres motivacions i expectatives amb relació al treball. Estem buscant la validació i el reconeixement constant dels altres a través del nostre acompliment laboral? Sentim por o ansietat al no estar treballant? Identificar aquestes emocions i creences ens ajudarà a prendre mesures per a canviar els nostres patrons de comportament.

Practicar l’autocura com a prevenció

Prioritzar l’autocura significa donar-li importància i dedicar temps i atenció a cuidar un mateix. Implica reconèixer que la nostra salut física, mental i emocional és fonamental i que necessitem atendre les nostres necessitats bàsiques i buscar el benestar en totes les àrees de la nostra vida, incloent-hi el descans adequat, l’alimentació saludable, l’exercici regular i la participació en activitats plaents.

Si sents que estàs lluitant contra l’addicció al treball, considera buscar suport professional, com a teràpia o grups de suport.

En el centre de psicologia Canvis trobaràs psicòlegs especialitzats en addiccions o en estrès laboral que poden brindar-te les eines i el suport necessari per a superar aquesta situació.

Durant el procés terapèutic, podràs explorar les causes subjacents de la teva addicció al treball, aprendre estratègies per a establir límits saludables i equilibrar la teva vida laboral i personal, així com desenvolupar habilitats per a manejar l’estrès de manera més efectiva.

Recorda que buscar ajuda és un gran pas cap al benestar emocional i l’equilibri en la teva vida.

Bibliografía:

-Alonso-Fernandez, F. (2003) La adicción al trabajo. En las nuevas adicciones. Madrid: TEA ediciones, 225-261.

-Garrido Piosa, M. (2014). Adicción al trabajo: características, detección y prevención desde una perspectiva integral. Enfermería Global, 13(33), 362-369. Recuperado en 19 de octubre de 2023, de http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1695-61412014000100018&lng=es&tlng=es.

– Scharf, L., & Barmeyer, C. (2018). Workaholism: A Review and Research Agenda. Journal of Organizational Effectiveness: People and Performance, 5(3), 278-293.

– Robinson, B. E. (2014). Chained to the Desk: A Guidebook for Workaholics, Their Partners and Children, and the Clinicians Who Treat Them (2nd ed.). New York: New York University Press.